Ferricopiapita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFerricopiapita
Fórmula químicaFe₅(SO₄)₆O(OH)·20H₂O
Epònimcopiapita i Fèrric Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusRegió d'Atacama, Xile
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DB.35
Nickel-Strunz 9a ed.7.DB.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana31.10.5.4
Heys25.10.12
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 7,394(5) Å; b = 18,36(2) Å; c = 7,324(8) Å; α = 93,8(1)°; β = 102,2(1)°; γ = 98,9(1)°
Grup puntual1 - pinacoide
Colorgroc, groc-taronja
Exfoliacióperfecta en {010}
Duresa2,5 a 3
Densitat2,14 g/cm³ (mesurada); 2,14 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,496 a 1,530 nβ = 1,531 a 1,550 nγ = 1,579 a 1,592
Birefringènciaδ = 0,083
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 69° a 80°
Dispersió òpticarelativament forta r > v
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1938
SímbolFcpi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ferricopiapita o ferrocopiapita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la copiapita. Anomenada així en al·lusió al membre del grup de la copiapita que presenta el ferro com a metall dominant.

Classificació[modifica]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferricopiapita pertany a «07.DB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; octaedres aïllats i unitats finites» juntament amb els següents minerals: aubertita, magnesioaubertita, svyazhinita, khademita, jurbanita, rostita, ortominasragrita, anortominasragrita, minasragrita, amarantita, bobjonesita, hohmannita, aluminocopiapita, metahohmannita, copiapita, calciocopiapita, cuprocopiapita, magnesiocopiapita i zincocopiapita.

Característiques[modifica]

La ferricopiapita és un sulfat de fórmula química Fe₅(SO₄)₆O(OH)·20H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3. És difícil de distingir amb els altres membres del grup de la copiapita. És soluble en aigua.

Formació i jaciments[modifica]

S'ha trobat associada a coquimbita, goldichita, römerita, sofre natiu, halitrichita, voltaïta i parabutlerita. Ha estat descrita a l'Argentina, Austràlia, Bulgària, Xile, la Xina, Cuba, República Txeca, Alemanya, Hongria, Islàndia, Itàlia, Japó, Portugal, Romania, Sud-àfrica, Espanya, Regne Unit i els EUA. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat).[2]

Referències[modifica]

  1. «Ferricopiapite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Rosell Riba, Joan; Díaz Acha, Yael. Mines i minerals de la serra de les Ferreres. Les mines de Rocabruna, Bruguers, Gavà, el Baix Llobregat, Catalunya. Grup Mineralògic Català, 2022, p. 136. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 14 gener 2024].