Festival de la Cançó d'Eurovisió 1957

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de la Cançó d'Eurovisió 1957
Modifica el valor a Wikidata
Map
 50° 08′ 09″ N, 8° 40′ 33″ E / 50.1358°N,8.6758°E / 50.1358; 8.6758
TipusFestival d'Eurovisió Modifica el valor a Wikidata
Data3 març 1957 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició2 Modifica el valor a Wikidata
← 1956 Modifica el valor a Wikidata
1958 → Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHR Sendesaal (Alemanya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorARD i Unió Europea de Radiodifusió Modifica el valor a Wikidata
PresentadorAnaid Iplicjian
Willy Berking Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants10 Modifica el valor a Wikidata
Participant
Gèneretelevisió musical Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Mitjà de comunicació
Emissora originalARD Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeurovision.tv… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0313344 Modifica el valor a Wikidata

El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1957 fou la segona edició d'aquest esdeveniment musical. Tingué lloc el diumenge 3 de març de 1957 a Frankfurt del Main (Alemanya Occidental). El país guanyador va ser Països Baixos amb la cançó "Net als toen", interpretada per Corry Brokken.[1] Igual que en l'edició de 1956, aquest fou un esdeveniment principalment radiofònic, però ja hi va haver una part significativa de l'audiència que va seguir l'esdeveniment per televisió.

Durant algun temps va córrer el rumor que es va atorgar a Alemanya Occidental el dret d'organitzar l'edició de 1957 perquè aquest país va assolir el segon lloc l'any 1956 amb el tema "Im Wartesaal zum großen Glück" de Walter Andreas Schwarz. En realitat, no només no es van fer públiques les puntuacions finals de 1956, sinó que encara no s'havia establert la norma que el país guanyador d'una edició organitzaria l'edició de l'any següent. En aquella època, la intenció era que hi hauria un sistema rotatiu de torns per designar el país organitzador. Tot i això, aquest sistema va esdevenir poc pràctic, a causa del nombre creixent de països participants.[1]

Seu[modifica]

Article principal: Frankfurt del Main
Estudis de la Großer Sendesaal des hessischen Rundfunks, Frankfurt del Main. Seu on se celebrà el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1957

L'esdeveniment va tenir lloc a Frankfurt del Main, que en aquella època era una de les ciutats més grans d'Alemanya Occidental. La seu va ser la Großer Sendesaal des hessischen Rundfunks, un edifici, sala de concerts i anterior estudi de televisió. Anteriorment acollí els estudis centrals de la Hessischer Rundfunk. Avui en dia s'utilitza com a sala de concerts.[2][3]

Després de ser destruïda en la Segona Guerra Mundial durant la dècada del 1940, Frankfurt del Main es va reconstruir durant la dècada del 1950, fins a arribar a ser un dels centres financers més prominents d'Europa. Amb l'ajuda financera d'institucions nacionals i internacionals, Frankfurt del Main va construir el 1957, l'any del festival, el primer dels edificis de negocis que simbolitzaven la seva recuperació.[4][5]

Format[modifica]

En l'edició d'aquest any, la cançó d'Itàlia tenia una durada de 5:09 minuts, mentre que la del Regne Unit tingué una durada de només 1:52 minuts. A causa d'això, posteriorment es va introduir una norma que limitava la durada de cada cançó a un màxim de 3 minuts; aquesta regla encara està vigent.[1]

En aquesta edició s'hi introduí una nova regla, segons la qual es permetia la participació de duets. Els representants de Dinamarca, Birthe Wilke i Gustav Winckler, van ser els primers a acollir-se a aquesta nova norma. A la finalització de la seva actuació, la parella es va fer el petó més llarg de la història del festival, encara que només el va poder apreciar l'audiència que seguia la competició per televisió. El motiu va ser que estava previst que un membre de l'equip de producció havia d'ensenyar un rètol indicant que s'havia d'acabar el petó, però se'n va oblidar.[1]

Aquest fou el primer any en què els jurats van emetre les seves votacions per telèfon. També fou la primera vegada que va guanyar Països Baixos. Un altre canvi significatiu va ser que els jurats nacionals no podien votar per la seva cançó, una norma que encara continua vigent.[1]

Països participants[modifica]

  Països participants

Bèlgica, França, Alemanya Occidental, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Suïssa van participar en el festival per segon cop, després dels seus respectius debuts en 1956. Àustria, Dinamarca i Regne Unit hi van participar per primer cop; aquests països tenien la intenció de participar en l'edició de 1956, però van formalitzar les seves peticions a la Unió Europea de Radiodifusió després de vèncer el termini establert. Amb aquestes incorporacions el 1957, el nombre total de participants fou de 10, tres més que en la primera edició.[1]

Directors[modifica]

Cada actuació tingué un director d'orquestra.[6]

Artistes reincorporats[modifica]

Dos artistes participants en l'edició inicial del festival van tornar el 1957: Corry Brokken per Països Baixos; i Lys Assia per Suïssa.[1]

Resultats[modifica]

Ordre País Idioma[7] Artista Cançó Traducció al català Posició[8] Punts
01 Bèlgica Bèlgica Neerlandès Bobbejaan Schoepen "Straatdeuntje" Cançó de carrer 8 5
02 Luxemburg Luxemburg Francès Danièle Dupré "Amours mortes (tant de peine)" Amors morts (tanta pena) 5 8
03 Regne Unit Regne Unit Anglès Patricia Bredin "All" Tot 7 6
04 Itàlia Itàlia Italià Nunzio Gallo "Corde della mia chitarra" Les cordes de la meva guitarra 6 7
05 Àustria Àustria Alemany Bob Martin "Wohin, kleines Pony?" Cap a on, petit poni? 10 3
06 Països Baixos Països Baixos Neerlandès Corry Brokken "Net als toen" Només com aleshores 1 31
07 Alemanya Occidental Alemanya Occidental Alemany Margot Hielscher "Telefon, Telefon" Telèfon, telèfon 4 8
08 França França Francès Paule Desjardins "La belle amour" L'amor bonic 2 17
09 Dinamarca Dinamarca Danès Birthe Wilke i Gustav Winckler "Skibet skal sejle i nat" El vaixell salparà aquesta nit 3 10
10 Suïssa Suïssa Francès Lys Assia "L'enfant que j'étais" El nen que vaig ser 8 5

Puntuacions[modifica]

Votacions
Total BEL LUX GBR ITA AUT NED GER FRA DEN SUI
Participants Bèlgica Bèlgica 5 2 2 1
Luxemburg Luxemburg 8 1 4 3
Regne Unit Regne Unit 6 1 1 1 1 2
Itàlia Itàlia 7 1 1 2 2 1
Àustria Àustria 3 2 1
Països Baixos Països Baixos 31 5 3 1 1 6 1 4 3 7
Alemanya Alemanya 8 1 1 6
França França 17 2 4 2 1 6 2
Dinamarca Dinamarca 10 2 3 5
 Suïssa 5 1 1 1 2

Cobertura internacional i votacions[modifica]

La següent taula mostra l'ordre en què es van atribuir els vots durant el concurs de 1957, juntament amb el portaveu responsable d'anunciar els vots pel seu país respectiu. Cada emissora nacional va enviar també un comentarista al concurs, per tal de donar cobertura al desenvolupament del concurs en el seu propi idioma. A continuació es detallen els comentaristes i l'emissora que representaven.[9]

Votacions i portaveus[modifica]

  1. Suïssa Suïssa - Mäni Weber
  2. Dinamarca Dinamarca -
  3. França França - Claude Darget
  4. Alemanya Occidental Alemanya Occidental - Joachim Fuchsberger
  5. Països Baixos Països Baixos - Willem Duys
  6. Àustria Àustria -
  7. Itàlia Itàlia - Nunzio Filogamo
  8. Regne Unit Regne Unit - David Jacobs
  9. Luxemburg Luxemburg -
  10. Bèlgica Bèlgica - Bert Leysen

Comentaristes[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «the show Eurovision Song Contest 1957». UER. [Consulta: 11 juny 2012].
  2. ↑ «Location database - Großer Sendesaal des hessischen Rundfunks». film-commission-hessen.de. Arxivat de l'original el 1 de maig 2013. [Consulta: 12 juny 2012].
  3. ↑ «Die singende Richterin: Corry Brokken» (en alemany). Eurovision.de. [Consulta: 12 juny 2012].
  4. ↑ «Reconstruction and the "Frankfurter Principle"». Messe Frankfurt. Arxivat de l'original el 27 de maig 2014. [Consulta: 20 octubre 2012].
  5. ↑ «Frankfurt City History». Tourist Information Offices Frankfurt. Arxivat de l'original el 14 de setembre 2013. [Consulta: 20 octubre 2012].
  6. ↑ Tukker, Bas; van Gorp, Edwin; Španja, Tin. «And the conductor is... (a website dedicated to all conductors of the Eurovision Song Contest)» (en anglès), 2009. [Consulta: 26 octubre 2014].
  7. ↑ «Eurovision Song Contest 1957». The Diggiloo Thrush. [Consulta: 4 març 2012].
  8. ↑ «Scoreboard results». Eurovision Song Contest 1957. UER. [Consulta: 11 juny 2012].
  9. ↑ «Eurovision 1957 Cast and Crew». IMDb. [Consulta: 5 març 2012].
  10. ↑ «Concours Eurovision de la Chanson 1957» (en francès). Songcontest.free.fr, 18-09-2006. [Consulta: 5 març 2012].
  11. ↑ «Nederlandse televisiecommentatoren bij het Eurovisie Songfestival» (en neerlandès). Eurovision Artists.
  12. ↑ Thorsson, Leif; Verhage, Martin. Melodifestivalen genom tiderna : de svenska uttagningarna och internationella finalerna (en suec). Stockholm : Premium Publishing AB, 2006, p. 10. ISBN 91-89136-29-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió 1957
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Festival_de_la_Cançó_d%27Eurovisió_1957&oldid=33422897»