Croàcia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Croàcia

Estació membre
Final Nacional Dora
Aparicions 30 (19 finals)
Primera aparició 1993
Millor resultat
Final 4t 1996, 1999
Semifinal 3r 1993
Pitjor resultat
Final 23è 2016
Semifinal 19è 1996
Enllaços externs
Pàgina de HRT
Pàgina de Croàcia en Eurovision.tv

El representant croat al Festival de la Cançó d'Eurovisió és seleccionat al festival pop Dora, un esdeveniment anual organitzat per la televisió pública nacional HRT. La primera vegada que Dora va tenir lloc va ser en 1993, després que Croàcia aconseguís la seva independència de Iugoslàvia i fos admesa com a membre de la UER.

Fins a 2014 era, juntament amb Suècia, Malta, i els països del Big Five (excepte Alemanya i Itàlia), un dels pocs països que no havia faltat a cap festival des de 1993, quan els països amb els resultats més baixos cada any quedaven relegats, i l'any del seu debut al festival, la qual cosa el feia un dels dos països que no ha faltat al festival des de la seva primera aparició (l'altre és Espanya), sense comptar els països que havien debutat més tard com Ucraïna, Letònia, Moldàvia, etc.). Aquesta ratxa es trencaria després d'anunciar la seva renúncia a participar en el festival de 2014 celebrat a Dinamarca.

També, Croàcia es va absentar en l'edició d'Eurovisió de 2015. No obstant això, a inicis de 2016 la cadena pública croata, la HRT, va anunciar un possible retorn, amb la possibilitat d'enviar com a representant la guanyadora d'aquest programa, així com Emilija Kokić, l'única guanyadora croata d'Eurovisió, a pesar del fet que va guanyar sota Iugoslàvia l'any 1989. Finalment, va confirmar la seva participació a Estocolm.

En un total de 6 vegades, Croàcia ha aconseguit estar en el TOP-10 dins d'una gran final.

Història[modifica]

Després de la dissolució de Iugoslàvia en 1991, la televisió pública croata Hrvatska radiotelevizija (HRT) va organitzar un festival per seleccionar la representació croata al certamen de 1992, del qual va sortir triada la cançó "Aleluja" de Magazin, la qual no va poder participar a causa que HRT no es va adherir a temps a la Unió Europea de Radiodifusió.

Així, la primera participació de Croàcia com a país independent seria en 1993 amb el grup Put, que va interpretar "Don't Ever Cry". La cançó havia quedat tercera en Classificació per Millstreet, el festival previ que es va organitzar a tall de preselecció a causa del gran augment de països de l'est d'Europa amb desitjos de participar en Eurovisió.

La millor posició aconseguida per Croàcia, fins avui, va ser una quarta posició en dues ocasions: en 1996 amb la cançó "Sveta ljubav" interpretada per Maja Blagdan, i en 1998 amb la cançó "Marija Magdalena" interpretada per Doris Dragović. Irònicament, la participant de 1996 li va donar al país la seva pitjor participació en una semifinal amb un 19è lloc. El 3r lloc del grup Put en 1993 és el millor lloc en una semifinal del país.

El 19 de setembre de 2013, HRT va anunciar la seva renúncia a participar en el festival de 2014 per la crisi econòmica i els mals resultats obtinguts en les seves últimes participacions.

Cal destacar que en les semifinals en les quals no s'ha classificat, mai no ho ha fet ni per part del jurat ni del televot. L'única excepció va ocórrer al 2012, quan la cantant croata Nina Badrić va aconseguir la setena posició per part del jurat, per la qual s'hagués classificat; la candidatura croata va rebre afalacs per part del jurat de tots els països, encara que no va ser acollida gratament per part del televot.

Participacions[modifica]

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts
1993 Irlanda Millstreet Put «Don't ever cry» 15 31 3 51
1994 Irlanda Dublín Tony Cetinski «Nek'tu bude ljubav sva» 16 27 No va haver-hi semifinals
1995 Irlanda Dublín Magazin i Lidija Horvath «Nostalgija» 6 91
1996 Noruega Oslo Maja Blagdan «Sveta ljubav» 4 98 19 30
1997 Irlanda Dublín E.N.I. «Probudi me» 17 24 No va haver-hi semifinals
1998 Regne Unit Birmingham Danijela Martinović «Neka me ne svane» 5 131
1999 Israel Jerusalem Doris Dragović «Marija Magdalena» 4 118
2000 Suècia Estocolm Goran Karan «Kada zaspu andeli» 9 70
2001 Dinamarca Copenhaguen Vanna Ranilović «Strings of my heart» 10 42
2002 Estònia Tallinn Vesna Pisarović «Everything I want» 11 44
2003 Letònia Riga Claudia Beni «Više nisam tvoja» 15 29
2004 Turquia Istanbul Ivan Mikulić «You are the only one» 13 50 9 72
2005 Ucraïna Kíev Boris Novković «Vukovi umiru sami» 11 115 4 169
2006 Grècia Atenes Severina Vučković «Moja štikla» 12 56 Top 11 de l'any anterior
2007 Finlàndia Hèlsinki Dado Topić i Dragonfly «Vjerujem o ljubav» No es va classificar 16 54
2008 Sèrbia Belgrad Kraljevi Ulice & 75 cents «Romanca» 21 44 4 112
2009 Rússia Moscou Igor Cukrov & Andrea Šušnjara «Lijepa Tena» 18 45 13 33
2010 Noruega Oslo Feminnem «Lako je sve» No es va classificar 13 33
2011 Alemanya Düsseldorf Daria Kinzer «Celebrate» 15 41
2012 Azerbaidjan Bakú Nina Badrić «Nebo» 12 42
2013 Suècia Malmö Klapa s Mora «Mižerja» 13 38
No hi va participar entre 2014 i 2015
2016 Suècia Estocolm Nina Kraljić «Lighthouse» 23 73 10 133
2017 Ucraïna Kíev Jacques Houdek «My Friend» 13 128 8 141
2018 Portugal Lisboa Franka Batelić «Crazy» No es va classificar 17 63
2019 Israel Tel Aviv Roko Blažević «The dream» 14 64
2020 Països Baixos Rotterdam Damir Kedžo «Divlji vjetre» Festival cancel·lat
2021 Països Baixos Rotterdam Albina «Tick-Tock» No es va classificar 11 110
2022 Itàlia Torí Mia Dimšić «Guilty Pleasure» 11 75
2023 Regne Unit Liverpool Let 3 «Mama ŠČ!» 13 123 8 76
2024 Suècia Malmö Baby Lasagna «Rim Tim Tagi Dim»

Votació de Croàcia[modifica]

Fins a 2019, la votació de Croàcia ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final
Pos. País Punts
1 Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina 144
2 Sèrbia Sèrbia 88
3 Malta Malta 82
4 Eslovènia Eslovènia 81
5 Rússia Rússia 75
Més punts atorgats en semifinals i final
Pos. País Punts
1 Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina 194
2 Macedònia del Nord Macedònia del Nord 157
3 Sèrbia Sèrbia 156
4 Eslovènia Eslovènia 135
5 Malta Malta 113
Rússia Rússia
Més punts rebuts només en la final
Pos. País Punts
1 Eslovènia Eslovènia 125
2 Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina 115
3 Macedònia del Nord Macedònia del Nord 77
4 Malta Malta 71
5 Alemanya Turquia 51
Més punts rebuts en semifinals i final
Pos. País Punts
1 Eslovènia Eslovènia 192
2 Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina 186
3 Macedònia del Nord Macedònia del Nord 152
4 Àustria Àustria 117
5 Suïssa Suïssa 101

Participació com a part de Iugoslàvia[modifica]

El Festival de la Cançó d'Eurovisió 1990 va tenir lloc a Zagreb, Croàcia, després de la victòria de la banda croata Riva en 1989 amb la cançó «Rock me». Així mateix, artistes croats van representar Iugoslàvia en 11 de 26 ocasions.

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts
1963 Regne Unit Londres Vice Vukov «Brodovi» 11 3
1965 Itàlia Nàpols Vice Vukov «Čežnja» 12 2
1968 Regne Unit Londres Dubrovački Trubaduri «Jedan dan» 7 8
1969 Espanya Madrid Ivan & 3M «Pozdrav svijetu» 13 5
1971 Irlanda Dublín Kićo Slabinac «Tvoj dječak je tužan» 14 68
1972 Regne Unit Edimburg Tereza Kesovija «Muzika i ti» 9 87
1986 Noruega Bergen Doris Dragović «Željo moja» 11 49
1987 Bèlgica Brussel·les Novi fosili «Ja sam za ples» 4 92
1988 Irlanda Dublín Srebrna krila «Mangup» 6 87
1989 Suïssa Lausana Riva «Rock me» 1 137
1990 Iugoslàvia Zagreb Tajči «Hajde da ludujemo» 7 81

Curiositats[modifica]

  • La famosa cantant croata Tereza Kesovija també va representar Mònaco al Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966.
  • En l'actuació de Doris Dragovic al festival de 1999 es van utilitzar veus pregravades, i no cors reals presents en l'escenari, per la qual cosa Croàcia va ser penalitzada amb la reducció d'un terç dels punts que es tenien en compte en aquell moment per fer la mitjana que possibilitava participar en els països amb millors resultats en el següent certamen.
  • El grup Feminnem, que va representar el país en 2010, havia representat prèviament Bòsnia i Hercegovina en 2005 amb la cançó "Call me".

12 punts[modifica]

  • Croàcia ha donat 12 punts a:

Galeria d'imatges[modifica]

Enllaços externs[modifica]