Noruega al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Noruega

Estació membre
Final Nacional Melodi Grand Prix
Aparicions 61 (58 finals)
Primera aparició 1960
Millor resultat
Final 1r 1985, 1995, 2009
Semifinal 1r 2009, 2018
Pitjor resultat
Final 26è 2012
Semifinal 18è 2007
Enllaços externs
Pàgina en NRK
Pàgina de Noruega en Eurovision.tv

Noruega va debutar al Festival de la Cançó d'Eurovisió en 1960 i, des d'aleshores, només hi ha faltat dues vegades: en 1970, quan van boicotejar el festival a causa de la reestructuració de la votació,[1] i en 2002, quan no es van classificar per a la final.

Noruega ha guanyat el festival tres vegades, en 1985 amb la interpretació de Bobbysocks i la cançó "La Det Swinge",[2] en 1995 amb Secret Garden i la cançó, inspirada per la cultura cèltica i més aviat musical, «Nocturne» (la cançó va generar que es canviessin les lletres a causa de la falta de les mateixes en ella),[3] i en 2009 amb Alexander Rybak[4] i la seva cançó «Fairytale», qui va aconseguir la major puntuació fins al moment en la història del Festival de la Cançó d'Eurovisió amb 387 punts. Malgrat aquests èxits, el país també té la distinció de tenir la major quantitat de zero punts en la història, en total quatre vegades. També han acabat en última posició onze vegades, la qual cosa és un rècord.

Fins a la seva primera victòria el 1985, Noruega va lluitar per guanyar reconeixement, acabant en últim lloc sis vegades. Des de llavors, el país ha tingut resultats barrejats; baixos llocs a principis dels noranta seguits per una sèrie de cançons entre els millors deu, acabant en la victòria de 1995.

Des de la introducció de la ronda semifinal en 2004, un dels millors resultats del país ha estat en 2005, per la banda de glam metal Wig Wam i la seva cançó «In My Dreams». La interpretació que incloïa una coreografia i disfresses exuberants, es va tornar una de les favorites del públic i va guanyar un lloc entre les primeres deu, de manera que es va classificar automàticament per a la final del següent any. El festival de 2008 ha estat dels més reeixits per als noruecs, ja que van aconseguir 182 punts en la final, mai abans el país n'havia obtingut tants, ni tan sols en les edicions que van guanyar. Amb un quart lloc en la semifinal i un cinquè en la final, en les edicions anteriors cap país que ocupava la cinquena posició havia estat tan prop dels 190 punts, vots que en anys anteriors serien els quals un país guanyador hagués aconseguit. Ni tan sols s'havien arribat als 180, ja que les màximes puntuacions que havia aconseguit un país en la cinquena posició van ser: Suècia (2004 i 2006; 170 punts) i Xipre (2004, igual que Suècia, amb 170 punts). Això va suposar per tant un nou rècord. Al 2009, amb Alexander Rybak i la seva cançó «Fairytale», es va aconseguir una puntuació rècord al Festival, ja que va quedar 1r en la final i semifinal.[4] Tant en 2010 (lloc 20 com a amfitrions), en 2011 (no van classificar-se a la final amb el lloc 17, encara que eren uns dels favorits segons les apostes) com en 2012 (últim en la final després de classificar-se a aquesta pels pèls) van ser mals anys per al país. Pel que sembla, en 2013 i 2014 els seus resultats van millorar amb el 4t i el 8è lloc, respectivament, en la final a causa que eren grans favorits abans de les gales televisades. Repetiria el vuitè lloc en 2015 amb 102 punts el tema «A Monster Like Me». En 2016, malgrat les expectatives, no va aconseguir la passada a la final amb «Icebreaker». La classificació per a la final va tornar al 2017 i el 2018 amb Jowst i Aleksander Walmann, i el retorn d'Alexander Rybak, que van obtenir la 10a i la 15a posició, respectivament, encara que aquest últim va guanyar la segona semifinal a Lisboa. Pel que fa a l'any 2019, el grup KEiiNO, que va interpretar «Spirit in the Sky», va quedar en 6a posició amb 331 punts (la major puntuació de Noruega fins al moment), encara que va guanyar el televot per sobre del guanyador (Països Baixos).

En un total de 24 vegades, Noruega ha quedat dins del TOP-10 en una gran final.

Participacions[modifica]

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts
1960 Londres Nora Brockstedt «Voi Voi» 4 11 No va haver-hi semifinals
1961 Canes Nora Brockstedt «Sommer I Palma» 7 10
1962 Luxemburg Inger Jacobsen «Kom Sol, Kom Regn» 10 2
1963 Londres Anita Thallaug «Solvherv» 13 0
1964 Copenhaguen Arne Bendiksen «Spiral» 8 6
1965 Nàpols Kirsti Sparboe «Karusell» 13 1
1966 Luxemburg Åse Kleveland «Intet Er Nytt Under Solen» 3 15
1967 Viena Kirsti Sparboe «Dukkemann» 14 2
1968 Londres Odd Børre «Stress» 13 2
1969 Madrid Kirsti Sparboe «Oj, Oj, Oj, Så Glad Jeg Skal Bli» 16 1
No hi va participar en 1970
1971 Dublín Hanne Krogh «Lykken Er» 17 65 No va haver-hi semifinals
1972 Edimburg Grethe Kausland & Benny Borg «Småting» 14 73
1973 Luxemburg Bendik Singers «It's just a game» 7 89
1974 Brighton Anne-Karine Strøm «The first day of love» 15 3
1975 Estocolm Ellen Nikolaysen «Touch my life (with summer)» 18 11
1976 La Haia Anne-Karine Strøm «Mata Hari» 18 7
1977 Londres Anita Skorgan «Casanova» 14 18
1978 París Jahn Teigen «Mil Etter Mil» 20 0
1979 Jerusalem Anita Skorgan «Oliver» 11 57
1980 La Haia Sverre Kjelsberg & Mattis Hætta «Sámiid Ædnan» 16 15
1981 Dublín Finn Kalvik «Aldri I Livet» 20 0
1982 Harrogate Jahn Teigen & Anita Skorgan «Adieu» 12 40
1983 Múnic Jahn Teigen «Do Re Mi» 10 53
1984 Luxemburg Dollie de Luxe «Lenge Leve Livet» 17 29
1985 Göteborg Bobbysocks «La det swinge» 1 123
1986 Bergen Ketil Stokkan «Romeo» 12 44
1987 Brussel·les Kate Gulbrandsen «Mitt liv» 9 65
1988 Dublín Karoline Krüger «For vår jord» 5 88
1989 Lausana Britt-Synnøve Johansen «Venners nærhet» 17 30
1990 Zagreb Ketil Stokkan «Brandenburger tor» 21 8
1991 Roma Just 4 Fun «Mrs. Thompson» 17 14
1992 Malmö Merethe Trøan «Visjoner» 18 23
1993 Millstreet Silje Vige «Alle mine tankar» 5 120 Kvalifikacija za Millstreet
1994 Dublín Elisabeth Andreassen & Jan Werner Danielsen «Duett» 6 76 No va haver-hi semifinals
1995 Dublín Secret Garden «Nocturne» 1 148
1996 Oslo Elisabeth Andreassen «I evighet» 2 114 País amfitrió
1997 Dublín Tor Endresen «San Francisco» 24 0 No va haver-hi semifinals
1998 Birmingham Lars A. Fredriksen «Alltid Sommer» 8 79
1999 Jerusalem Stig van Eijk «Living my life without you» 14 35
2000 Estocolm Charmed «My heart goes boom» 11 57
2001 Copenhaguen Haldor Lægreid «On my own» 22 3
No hi va participar en 2002
2003 Riga Jostein Hasselgård «I'm not afraid to move on» 4 123 No va haver-hi semifinals
2004 Istanbul Knut Anders Sørum «High» 24 3 Top 11 de l'any anterior
2005 Kíev Wig Wam «In my dreams» 9 125 6 164
2006 Atenes Christine Guldbrandsen «Alvedansen» 14 36 Top 11 de l'any anterior
2007 Hèlsinki Guri Schanke «Ven a bailar conmigo» No es va classificar 18 48
2008 Belgrad Maria Haukaas Storeng «Hold On, Be Strong» 5 182 4 106
2009 Moscou Alexander Rybak «Fairytale» 1 387 1 207
2010 Oslo Didrik Solli-Tangen «My heart is yours» 20 35 País amfitrió
2011 Düsseldorf Stella Mwangi «Haba Haba» No es va classificar 17 30
2012 Bakú Tooji «Stay» 26 7 10 45
2013 Malmö Margaret Berger «I feed you my love» 4 191 3 120
2014 Copenhaguen Carl Espen «Silent storm» 8 88 6 77
2015 Viena Mørland & Debrah Scarlett «A Monster Like Me» 8 102 4 123
2016 Estocolm Agnete Johnsen «Icebreaker» No es va classificar 13 63
2017 Kíev Jowst & Aleksander Walmann «Grab the Moment» 10 158 5 189
2018 Lisboa Alexander Rybak «That's How You Write a Song» 15 144 1 266
2019 Tel Aviv KEiiNO «Spirit in the Sky» 6 331 7 210
2020 Rotterdam Ulrikke Brandstorp «Attention» Festival cancel·lat
2021 Rotterdam Tix «Fallen Angel» 18 75 10 115
2022 Torí Subwoolfer «Give That Wolf a Banana» 10 182 6 177
2023 Liverpool Alessandra Mele «Queen of Kings» 5 268 6 102
2024 Malmö Gåte «Ulveham»

Festivals organitzats a Noruega[modifica]

Edició Ciutat seu Localització Presentandors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1986 Bergen Grieghallen Åes Kleveland
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1996 Oslo Spektrum Ingvild Bryn i Morten Harket
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2010 Bærum Telenor Arena Nadia Hasnaoui, Haddy N'jie i Erik Solbakken

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]