Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de la Cançó d'Eurovisió 2021
Imatge
17 maig 2021
Map
 51° 52′ 58″ N, 4° 29′ 17″ E / 51.88278°N,4.48806°E / 51.88278; 4.48806
Text del lemaOpen Up Modifica el valor a Wikidata
TipusFestival d'Eurovisió Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps18 - 22 maig 2021 Modifica el valor a Wikidata
Data2021 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició65 Modifica el valor a Wikidata
2022 Modifica el valor a Wikidata →
LocalitzacióRotterdam Ahoy (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
EstatPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
PresentadorChantal Janzen
Edsilia Rombley
Jan Smit
Nikkie de Jager Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants39 Modifica el valor a Wikidata
Gèneretelevisió musical Modifica el valor a Wikidata
Guanyador
Mitjà de comunicació
Emissora originalAVROTROS, Nederlandse Publieke Omroep i Nederlandse Omroep Stichting Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeurovision.tv… Modifica el valor a Wikidata
Hashtag#ESC2021 i #Eurovision2021 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt13957998 Modifica el valor a Wikidata

La LXV edició del Festival de la Cançó d'Eurovisió es va celebrar al Rotterdam Ahoy, Països Baixos, el 18, 20 i 22 de maig de 2021. Després de la cancel·lació del Festival de 2020 a causa de la pandèmia per coronavirus de 2019-2020,[1] la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i el grup de referència del certamen van tractar el tema de l'edició de 2020 i com s'afrontaria la de 2021. Finalment, l'Ajuntament de Rotterdam va decidir mantenir la seu, de manera que va ser la cinquena vegada que els Països Baixos van organitzar el concurs, fet que no succeïa des del Festival d'Eurovisió de 1980. També va ser el primer esdeveniment oficial d'Eurovisió que es va celebrar en terra neerlandesa des del Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior 2012.

Els presentadors del certamen van ser els amfitrions de Eurovision: Europe Shine a Light, és a dir, els cantants i presentadors Edsilia Rombley, Chantal Janzen i Jan Smit, amb la col·laboració de la cèlebre youtuber neerlandesa Nikkie de Jager.[2]

El lema d'aquesta edició va ser Open Up («Obre't»), el mateix que s'hauria utilitzat el 2020. Amb aquest eslògan es volia reflectir l'obertura de ment dels Països Baixos de cara al món, convidant les persones a obrir-se als altres, a les diferents opinions, a les històries que altres persones han d'explicar i, per descomptat, a tot tipus de música.[3] Quant al logo, seguint l'estil del de l'any previ, aquest representava de manera abstracta els colors de les banderes dels països participants segons la ubicació geogràfica de les seves capitals respecte a Rotterdam, i passa del concepte de "d'on venim" al d'"on anem".[4]

En aquesta edició van participar 39 països, ja que es va mantenir la retirada d'Hongria i Montenegro,[5] a la qual es va sumar la d'Armènia el 5 de març a causa de la seva situació després dels recents conflictes a la regió de l'Alt Karabakh[6] i la desqualificació de Belarús el 26 de març per incomplir les normes.[7]

Organització[modifica]

Ahoy Rotterdam, la seu del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021.
Els presentadors del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021, Chantal Janzen, Jan Smit i Edsilia Rombley.

Producció[modifica]

El festival de 2021 va ser una coproducció entre tres organitzacions de televisió neerlandeses relacionades —AVROTROS, Nederlandse Omroep Stichting (NOS) i Nederlandse Publieke Omroep (NPO)— cadascuna de les quals va assumir un paper diferent.[8] Així mateix, Sietse Bakker i Astrid Dutrénit van ser els productors executius, mentre que Emilie Sickinghe i Jessica Stam van ser els productors executius adjunts.[9]

Supervisor executiu[modifica]

El gener de 2020, la UER va anunciar que Martin Österdahl seria nomenat supervisor executiu del Festival de la Cançó d'Eurovisió després de l'edició de 2020, com a successor de Jon Ola Sand.[10] Abans de la seva assignació, Österdahl havia estat un productor executiu de les edicions de 2013 i 2016, i havia estat membre del grup de referència del festival entre 2012 i 2018.[11]

Seu del festival[modifica]

Vegeu també: Festival de la Cançó d'Eurovisió 2020 § Seu del festival

Després de la cancel·lació del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2020, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) va contactar amb les emissores neerlandeses AVROTROS, NPO i NOS, a més de la ciutat de Rotterdam, on estava previst celebrar el festival de 2020, sobre la possibilitat de dur a terme el festival a la ciutat.[1]

Segons mitjans neerlandesos, la ciutat de Rotterdam requeriria 6,7 milions d'euros addicionals per a organitzar l'esdeveniment el 2021.[12] L'Ajuntament de la ciutat prendria una decisió sobre aquest tema a la fi d'abril a més d'aprovar aquest pressupost, ja que, en cas de no mantenir la seu, AVROTROS, NOS i NPO haurien de trobar una alternativa, com a més tard, a mitjan maig.[13] Finalment, l'Ajuntament, per 33 vots a favor i 8 en contra, va donar llum verda a la proposta el 23 d'abril de 2020, de manera que es va mantenir el Rotterdam Ahoy com a seu, un recinte amb un aforament de 16.000 persones que ha estat seu del Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior 2007, del Nationaal Songfestival el 2000, 2001 i 2003; i dels MTV Europe Music Awards el 1997 i 2016.[14] Finalment, durant el programa especial Eurovision: Europe Shine a Light, els presentadors van anunciar de manera oficial Rotterdam com a seu oficial d'Eurovisió el 2021.[15]

Possibles maneres de dur a terme el concurs[modifica]

A causa de la pandèmia de COVID-19, la UER i les emissores amfitriones neerlandeses van estar treballant en quatre formes possibles perquè es dugués a terme el concurs, fet que va confirmar que el concurs de 2021 no es cancel·laria. Aquestes quatre opcions incloïen:[2][16]

  • Escenari A: El concurs es duria a terme com de costum.
  • Escenari B: El concurs es desenvoluparia com de costum, però amb estrictes regles sanitàries i la distància social de 1,5 metres. Així mateix, intentarien que tots o la majoria dels participants estiguessin presents a Rotterdam, l'aforament màxim permès quant al públic seria d'un 80%, hi hauria 500 periodistes presents i 1000 per videoconferència, i la resta d'esdeveniments estarien adaptats a les circumstàncies.
  • Escenari C: Encara que al principi es va plantejar que si algunes delegacions no poguessin viatjar a Rotterdam, els seus artistes podrien actuar des dels seus països d'origen, finalment es va optar perquè tots hi actuessin des del seu país en cas de ser seleccionada aquesta opció. A més, l'aforament màxim permès quant al públic també seria d'un 80%, els esdeveniments locals serien reduïts i podrien acudir-hi 1500 membres de la premsa especialitzada, però tots de manera virtual.
  • Escenari D: Si hi hagués un nou confinament, Rotterdam acolliria el concurs sense públic, mentre que els artistes competidors actuarien des dels seus països d'origen. Tampoc no hi hauria esdeveniments a la ciutat i la premsa continuaria acudint-hi de manera virtual.
Possibles escenaris per al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2021
Factors A B C D
En directe des de l'Ahoy Rotterdam
Participants als Països Baixos
Públic a l'estadi
Esdeveniments a Rotterdam
Premsa a Rotterdam
Resultat Descartat Seleccionat Descartat Descartat
  Possible.
  Limitat o amb modificacions.
  Impossible.

Així mateix, el 18 de novembre de 2020, la UER va revelar que, com a mesura per a garantir que tots els participants poguessin participar en el concurs, cada emissora nacional gravaria abans una actuació de la seva candidatura per a emetre-la en cas que els participants no poguessin viatjar a Rotterdam, com va ser el cas d'Austràlia, o haguessin de guardar quarantena a la seva arribada. Els enregistraments es durien a terme en un estudi, en temps real (igual que seria al concurs) i sense cap edició posterior de les veus o qualsevol part de l'actuació en si. També es va revelar un conjunt de pautes de producció per a garantir l'equitat i la integritat dels enregistraments, com el fet que un membre de la UER estigués present en aquestes.[17] A més, en cas de no ser utilitzades, aquestes serien revelades en Eurovision Song Celebration, un programa especial emès a través del canal d'Eurovisió en YouTube de la mà de Krista Siegfrids.[18]

Finalment, el 3 de febrer de 2021, la UER i les emissores amfitriones van declarar que havien descartat organitzar el concurs de manera normal (escenari A), mentre que el 2 de març es va publicar un protocol de salut i seguretat per al concurs, i la UER va afirmar que el certamen es duria a terme segons l'escenari B, sempre que no canviessin les circumstàncies.[19] Aquest escenari va ser confirmat oficialment per la UER el 30 d'abril,[20] tenint en compte allò acordat al principi del mes: es permetria l'assistència de 3.500 persones com a públic en cadascun dels nou espectacles, inclosos els tres en directe i els sis assajos, amb la condició de donar negatiu en les proves de detecció de la covid-19.[21][22][23] No obstant això, a causa de les precaucions contra la pandèmia, la "catifa turquesa" i la cerimònia d'obertura serien els únics esdeveniments paral·lels presencials que s'organitzarien en 2021, per la qual cosa l'Eurovision Village es duria a terme només en línia, mentre que l'EuroClub i l'EuroCafé no hi tindrien lloc.[24][25][26]

Dates[modifica]

El 15 de juny de 2020 es van revelar les dates de les semifinals, les quals es van fixar per al 18 i el 20 de maig de 2021, i la de la final, que seria el 22 de maig.[27]

Identitat visual[modifica]

Com a acompanyament de l'isotip genèric d'Eurovisió, l'organització va mantenir la base de la identitat visual que hauria estat emprada el 2020, encara que va transformar el seu concepte. L'any anterior, l'emblema principal d'aquesta identitat gràfica era una forma circular concèntrica que incloïa els colors de les banderes dels països participants en ordre (en sentit del rellotge) des de la seva primera participació al certamen.[28] Aquesta vegada, les banderes es van reubicar d'acord amb la posició geogràfica de la capital de cada país respecte a la ciutat de Rotterdam, que era el punt central en què s'unien.[4] El logotip, creat novament per l'agència Clever ° Franke,[29] acompanyava el lema «Open up» («Obre't» en català). La infografia, la decoració i el marxandatge, entre altres aspectes, girarien al voltant d'aquest concepte artístic.[2]

D'altra banda, durant l'anunci de les dates del concurs del 2021, Sietse Bakker, productor executiu, va declarar que la planificació escenogràfica 2020 també s'utilitzaria al concurs de 2021.[30][31] El disseny s'inspira en l'eslògan Open Up i el típic paisatge pla neerlandès. L'escenari d'Eurovisió va ser dissenyat per l'escenògraf alemany Florian Wieder, que també va dissenyar els dels concursos els anys 2011–12, 2015 i 2017–19. A diferència del concurs de 2019, la green room es va col·locar dins del recinte principal,[32][33] concretament al fossat on cada any se situa el públic que roman dempeus durant l'espectacle, tot això per a suplir la seva absència a causa de les restriccions.[34]

Durant el festival, cada actuació va estar precedida per un breu vídeo d'introducció (conegut com a «postcard» o «postal»). El concepte d'aquesta edició es basaria en el tema Open Up del concurs, però amb diferències respecte al concepte inicial creat per a les postals de 2020. Així, a causa de les restriccions per la pandèmia de COVID-19, les postals presentarien els artistes gravats als seus països d'origen i projectats sobre el marc d'una típica klein huis (en català, casa diminuta) instal·lada en diversos llocs dels Països Baixos.[35]

Canvis respecte dels anys previs[modifica]

El 18 de juny de 2020, la UER va anunciar que, per primera vegada, es permetria la gravació dels cors durant un any. No obstant això, l'ús dels cors pregravats seria completament opcional. Cada delegació podia optar per utilitzar cantants, tant a l'escenari com fora d'ell. També es va permetre una combinació de cors en directe i enregistrats. No obstant això, les veus principals van haver de ser en directe, tal com s'ha fet des del principi.[36][37]

Actes d'obertura i interval[modifica]

Duncan Laurence, guanyador del Festival de la Cançó d'Eurovisió 2019, va obrir la primera semifinal amb el tema «Feel Something». Més tard, la gala va comptar amb la cantant Davina Michelle i l'actriu Thekla Reuten en un acte d'interval titulat The Power of Water, centrat en la història de la gestió de l'aigua als Països Baixos.[38][39]

D'altra banda, el breakdancer Redouan Ait Chitt (Redo) i Eefje de Visser van obrir la segona semifinal[40][41][42] amb el ballarí de ballet Ahmad Joudeh i el ciclista de BMX Dez Maarsen actuant durant l’interval.[43] Els actes es titulaven Forward Unlimited i Close Encounter of a Special Kind, respectivament.

Finalment, la final es va obrir amb la tradicional desfilada de banderes, presentant els vint-i-sis finalistes, acompanyats de música produïda pel DJ Pieter Gabriel, de 16 anys.[44] Després, durant l'interval, el DJ Afrojack i els cantants Glennis Grace (que va representar els Països Baixos el 2005) i Wulf van interpretar «Music Binds Us», una peça de dues parts, juntament amb una orquestra simfònica composta per joves músics de tots els Països Baixos, formada específicament per a aquesta ocasió. Aquesta peça va incloure el tema d'Afrojack, «Hero».[45][46][47] També, sis guanyadors d'Eurovisió —Lenny Kuhr (1969), Getty Kaspers de Teach-In (1975), Sandra Kim (1986), Helena Paparizou (2005), Lordi (2006) i Måns Zelmerlöw (2015)— van interpretar les seves cançons guanyadores en diversos llocs de Rotterdam en una actuació anomenada Rock the Roof.[48][49] A més, Duncan Laurence va cantar «Arcade», la cançó amb la qual va donar la victòria als Països Baixos, i va estrenar un nou tema anomenat «Stars».[50] Durant els últims segons de la votació, es va realitzar un esquetx de dansa titulat The Human Countdown.

Països participants[modifica]

  Països participants.
  Països participants que no es van classificar per a la final.
  Països que hi van participar en el passat però no el 2021.

Després de la cancel·lació del certamen de 2020, el grup de referència del festival va decidir que, segons les mateixes regles de concurs, no seria possible presentar les cançons de l'edició suspesa. També es va deixar en mans de les televisions públiques nacionals el fet de triar el representant que volguessin, ja fos el mateix que havien seleccionat per a Rotterdam 2020, o un altre de diferent triat internament o mitjançant les preseleccions nacionals.[51]

Cançons i selecció[modifica]

País

TV

Títol original de la cançó Artista Procés i data de selecció
Traducció del títol Idioma
Albània[52]
RTSH 		«Karma» Anxhela Peristeri Festivali i Këngës 59, 23-12-2020[52]
(Presentació de la versió final, 01-03-2021)
— Albanès
Alemanya[53]
NDR 		«I Don’t Feel Hate» Jendrik Sigwart Elecció interna, 06-02-2021[54]
(Presentació de la cançó, 25-02-2021)
«No sento odi» Anglès i alemany
Austràlia[55]
SBS 		«Technicolour» Montaigne[55] Elecció interna, 02-04-2020
(Presentació de la cançó, 05-03-2021)
«Tecnicolor» Anglès
Àustria[56]
ORF 		«Amen» Vincent Bueno[56] Elecció interna, 26-03-2020
(Presentació de la cançó, 10-03-2021)
«Amén» Anglès
Azerbaidjan[57]
İTV 		«Mata Hari» Efendi[57] Elecció interna, 20-03-2020
(Presentació de la cançó, 15-03-2021)
— Anglès i àzeri
Bèlgica[58]
VRT 		«The Wrong Place» Hooverphonic[58] Elecció interna, 20-03-2020
(Presentació de la cançó, 04-03-2021)
«El lloc equivocat» Anglès
Bulgària[59]
BNT 		«Growing Up Is Getting Old» Viktória Gueorguieva[59] Elecció interna, 21-03-2020
(Presentació de la cançó, 10-03-2021)
«Crèixer està passant de moda» Anglès
Croàcia[60]
HRT 		«Tick-Tock» Albina Dora 2021, 13-02-2021[61]
«Tic-tac» Anglès i croat
Dinamarca[62]
DR 		«Øve os på hinanden» Fyr og Flamme Dansk Melodi Grand Prix 2021, 06-03-2021[62]
«Practiquem l'un amb l'altre» Danès
Eslovènia[63]
RTVSLO 		«Amen» Ana Soklič[63] Elecció interna, 16-05-2020
(Selecció de la cançó, 27-02-2021)
«Amén» Anglès
Espanya[64]
RTVE 		«Voy a quedarme» Blas Cantó[64] Elecció interna, 18-03-2020
(Selecció de la cançó, 20-02-2021)[65]
«Em quedaré» Castellà
Estònia[66]
ERR 		«The Lucky One» Uku Suviste Eesti Laul 2021, 06-03-2021[66]
«L'afortunat» Anglès
Finlàndia[67]
Yle 		«Dark Side» Blind Channel Uuden Musikiin Kilpailu 2021, 20-02-2021[67]
«Costat fosc» Anglès
França[68]
FTV 		«Voilà» Barbara Pravi Eurovision France, c'est vous qui décidez, 30-01-2021[69]
«Aquí sóc» Francès
Geòrgia[70]
GPB 		«You» Tòrnike Kipiani[70] Elecció interna, 19-03-2020
(Presentació de la cançó, 15-03-2021)
«Tu» Anglès
Grècia[71]
ERT 		«Last Dance» Stefania Liberakakis[71] Elecció interna, 18-03-2020
(Presentació de la cançó, 10-03-2021)
«Últim ball» Anglès
Irlanda[72]
RTÉ 		«Maps» Lesley Roy[73] Elecció interna, 17-12-2020
(Presentació de la cançó, 26-02-2021)
«Mapes» Anglès
Islàndia[74]
RÚV 		«10 Years» Daði & Gagnamagnið[75] Elección interna, 23-10-2020
(Presentació de la cançó, 13-03-2021)
«10 anys» Anglès
Israel[76]
KAN 		«Set Me Free» Eden Alene[76] Elecció interna, 22-03-2020
(Selecció de la cançó, 25-01-2021)
«Allibera'm» Anglès i hebreu
Itàlia[77]
Rai 		«Zitti e buoni» Måneskin Sanremo 2021, 06-03-2021
«Callats i bons» Italià
Letònia[78]
LTV 		«The Moon Is Rising» Samanta Tīna[78] Elecció interna, 16-05-2020
(Presentació de la cançó, 12-03-2021)
«La lluna està sortint» Anglès
Lituània[79]
LRT 		«Discoteque» The Roop Pabandom iš naujo! 2021,[80] 06-02-2021
«Discotequejar» Anglès
Macedònia del Nord[81]
MRT 		«Here I Stand» Vassil Garvanlíev[82] Elecció interna, 20-01-2021
(Presentació de la cançó, 11-03-2021)
«Aquí sóc» Anglès
Malta[83]
PBS 		«Je Me Casse» Destiny Chukunyere[83] Elecció interna, 16-05-2020
(Presentació de la cançó, 15-03-2021)
«Em piro» Anglès i francès
Moldàvia[5]
TRM 		«Sugar» Natalia Gordienco[84] Elecció interna, 26-01-2021
(Presentació de la cançó, 04-03-2021)
«Sucre» Anglès
Noruega[85]
NRK 		«Fallen Angel» TIX Melodi Grand Prix 2021, 20-02-2021[85]
«Àngel caigut» Anglès
Països Baixos[86]
AVROTROS 		«Birth of a New Age» Jeangu Macrooy[86] Elecció interna, 18-03-2020
(Presentació de la cançó, 04-03-2021)
«Naixement d’una nova era» Anglès i sranan tongo
Polònia[87]
TVP 		«The Ride» Rafał Elecció interna, 12-03-2021
«El viatge» Anglès
Portugal[88]
RTP 		«Love is on my Side» The Black Mamba Festival da Canção 2021, 06-03-2021
«L'amor està del meu costat» Anglès
Regne Unit[5]
BBC 		«Embers» James Newman Elecció interna, 19-02-2021
(Presentació de la cançó, 11-03-2021)
«Brases» Anglès
República Txeca[89]
ČT 		«Omaga» Benny Cristo[89] Elecció interna, 13-05-2020
(Presentació de la cançó, 16-02-2021)
«Oh, Déu meu» Anglès i txec
Romania[90]
TVR 		«Amnesia» Roxen[90] Elecció interna, 31-03-2020
(Presentació de la cançó, 04-03-2021)
«Amnèsia» Anglès
Rússia[91]
C1R 		«Russian Woman» Manija Final Nacional, 08-03-2021
(Presentació de la versió final, 19-03-2021)
«Dona russa» Rus i anglès
San Marino[92]
SMRTV 		«Adrenalina» Senhit i Flo Rida[92] Elecció interna, 16-05-2020
(Presentació de la cançó, 07-03-2021)
— Anglès i italià
Sèrbia[93]
RTS 		«Loco Loco» Hurricane[94] Elecció interna, 17-12-2020
(Presentació de la cançó, 05-03-2021)
«Boig boig» Serbi, castellà i anglès
Suècia[95]
SVT 		«Voices» Tusse Melodifestivalen 2021, 13-03-2021[95]
«Veus» Anglès
Suïssa[96]
SRG SSR 		«Tout L'Univers» Gjon's Tears[96] Elecció interna, 20-03-2020
(Presentació de la cançó, 10-03-2021)
«Tot l'univers» Francès
Ucraïna[97]
UA:PBC 		«Shum» (Шум) Go_A[97] Elecció interna, 18-03-2020
(Presentació de la cançó, 04-02-2021)
(Presentació de la versió final, 09-03-2021)
«Soroll» Ucraïnès
Xipre[98]
CyCB 		«El Diablo» Élena Tsangrinú Elecció interna, 25-11-2020
(Presentació de la cançó, 24-02-2021)
«El diable» Anglès i castellà

Artistes que hi tornen[modifica]

  • Vincent Bueno: va ser corista de Nathan Trent, representant d'Àustria el 2017. A més, va ser el seleccionat per a participar en Eurovisió 2020 i, després de la seva cancel·lació, la televisió pública austríaca li va donar l'oportunitat de fer-ho el 2021.
  • Stefania Liberakakis: el 2016, Stefania va representar els Països Baixos al Festival d'Eurovisió Júnior com a membre del grup Kisses. Van quedar en 8a posició al certamen celebrat a La Valletta, Malta. A més, va ser la seleccionada per a participar en Eurovisió 2020 i, després de la seva cancel·lació, la televisió pública grega li va donar l'oportunitat de fer-ho el 2021.
  • Vassil Garvanlíev: va ser un dels coristes de Tamara Todevska, representant de Macedònia del Nord el 2019. A més, va ser el seleccionat per a participar en Eurovisió 2020 i, després de la seva cancel·lació, la televisió pública macedònia li va donar l'oportunitat de fer-ho el 2021.
  • Destiny Chukunyere: el 2015, Destiny va representar Malta al Festival d'Eurovisió Júnior. Va quedar en 1a posició al certamen celebrat a Sofia, Bulgària. A més a més, va ser corista de Michela Pace, representant de Malta el 2019. A més, va ser la seleccionada per a participar en Eurovisió 2020 i, després de la seva cancel·lació, la televisió pública maltesa li va donar l'oportunitat de fer-ho el 2021.
  • Natalia Gordienco: el 2006, Natalia va representar Moldàvia en Eurovisió amb Arsenium (Arsenie Todiraș). Van quedar en 20a posició al certamen celebrat a Atenes, Grècia. A més, va ser la seleccionada per a participar en Eurovisió 2020 i, després de la seva cancel·lació, la televisió pública moldava li va donar l'oportunitat de fer-ho el 2021.
  • Rafał Brzozowski: va ser un dels 3 presentadors del Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior 2020. A més, va intentar representar al seu país al festival de 2017, però va quedar segon en la seva preselecció.
  • Senhit: va representar San Marino en 2011. A més, va ser la seleccionada per a participar en Eurovisió 2020 i, després de la seva cancel·lació, la televisió pública sanmarinesa li va donar l'oportunitat de fer-ho el 2021.
  • Sanja Vučić: el 2016, Sanja, una de les components de Hurricane, va representar Sèrbia en Eurovisió com a vocalista del grup ZAA. Van quedar en 18a posició al certamen celebrat a Estocolm, Suècia. A més, el trio Hurricane va ser seleccionat per a participar en Eurovisió 2020 i, després de la seva cancel·lació, la televisió pública sèrbia va donar l'oportunitat al grup de fer-ho el 2021.
  • Ksenija Knežević: el 2015, Ksenija va ser corista del seu pare, Knez, quan aquest va representar Montenegro en Eurovisió. Aquell any, Montenegro va aconseguir una 13a posició a Viena, Àustria. A més, el trio Hurricane va ser seleccionat per a participar en Eurovisió 2020 i, després de la seva cancel·lació, la televisió pública sèrbia va donar l'oportunitat al grup de fer-ho el 2021.

Eurovisió 2020[modifica]

A causa de la cancel·lació de la edició de 2020, 26 dels participants d'aquesta edició han estat confirmats com a representants dels seus respectius països per a 2021, 24 per elecció directa, mentre que Uku Suviste d Estònia i The Roop de Lituània, van tornar a guanyar les seves respectives finals nacionals:

Sorteig de semifinals[modifica]

El sorteig per determinar la ubicació dels països participants en cadascuna de les semifinals no va ser dut a terme el 2021, ja que l'organització va decidir mantenir l'emplaçament que haurien tingut aquests el 2020. Així, al sorteig celebrat el 28 de gener del mateix any a l'Ajuntament de Rotterdam, els 35 països semifinalistes es van repartir en 5 bombos, basant-se en tendències històriques en les votacions. El sorteig també va determinar quina semifinal retransmetria i en quina hi votaria cadascun dels països pertanyents al Big Five (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit), així com el país amfitrió (els Països Baixos).[99][100]

Bombo 1 Bombo 2 Bombo 3 Bombo 4 Bombo 5
  Països participants en la 1a semifinal.
  Països votants en la 1a semifinal.
  Països participants en la 2a semifinal.
  Països votants en la 2a semifinal.
1a semifinal
18 de maig de 2021 		2a semifinal
20 de maig de 2021
1a meitat:
Macedònia del Nord Macedònia del Nord
Belarús Belarús
Lituània Lituània
Suècia Suècia
Eslovènia Eslovènia
Austràlia Austràlia
Irlanda Irlanda
Rússia Rússia 		2a meitat:
Noruega Noruega
Xipre Xipre
Croàcia Croàcia
Azerbaidjan Azerbaidjan
Malta Malta
Israel Israel
Ucraïna Ucraïna
Romania Romania
Bèlgica Bèlgica 		1a meitat:
Àustria Àustria
Moldàvia Moldàvia
Polònia Polònia
San Marino San Marino
Sèrbia Sèrbia
Islàndia Islàndia
República Txeca República Txeca
Grècia Grècia
Estònia Estònia 		2a meitat:
Dinamarca Dinamarca
Bulgària Bulgària
Suïssa Suïssa
Finlàndia Finlàndia
Armènia Armènia
Letònia Letònia
Geòrgia Geòrgia
Portugal Portugal
Albània Albània
Amb dret a vot:
Alemanya Alemanya
Itàlia Itàlia
Països Baixos Països Baixos 		Amb dret a vot:
Espanya Espanya
França França
Regne Unit Regne Unit

Festival[modifica]

Semifinals[modifica]

Semifinal 1[modifica]

Núm. País Intèrpret(s) Cançó Lloc Punts
01 Lituània The Roop «Discoteque» 4 203
02 Eslovènia Ana Soklič «Amen» 13 44
03 Rússia Manija «Russian Woman» 3 225
04 Suècia Tusse «Voices» 7 142
05 Austràlia Montaigne «Technicolour» 14 28
06 Macedònia del Nord Vassil «Here I Stand» 15 23
07 Irlanda Lesley Roy «Maps» 16 20
08 Xipre Élena Tsangrinú «El Diablo» 6 170
09 Noruega Tix «Fallen Angel» 10 115
10 Croàcia Albina «Tick-Tock» 11 110
11 Bèlgica Hooverphonic «The Wrong Place» 9 117
12 Israel Eden Alene «Set Me Free» 5 192
13 Romania Roxen «Amnesia» 12 85
14 Azerbaidjan Efendi «Mata Hari» 8 138
15 Ucraïna Go_A «Shum» 2 267
16 Malta Destiny «Je Me Casse» 1 325
Desglossament semifinal 1[modifica]
Lloc Jurat Punts
1 Malta Malta 174
2 Rússia Rússia 117
3 Ucraïna Ucraïna 103
4 Israel Israel 99
5 Xipre Xipre 92
6 Suècia Suècia 91
7 Bèlgica Bèlgica 70
8 Lituània Lituània 71
9 Romania Romania 58
10 Croàcia Croàcia 57
11 Azerbaidjan Azerbaidjan 47
12 Noruega Noruega 38
13 Eslovènia Eslovènia 36
14 Austràlia Austràlia 26
15 Irlanda Irlanda 16
16 Macedònia del Nord Macedònia del Nord 12
Lloc Televot Punts
1 Ucraïna Ucraïna 164
2 Malta Malta 151
3 Lituània Lituània 137
4 Rússia Rússia 108
5 Israel Israel 93
6 Azerbaidjan Azerbaidjan 91
7 Xipre Xipre 78
8 Noruega Noruega 77
9 Croàcia Croàcia 53
10 Suècia Suècia 51
11 Bèlgica Bèlgica 47
12 Romania Romania 27
13 Macedònia del Nord Macedònia del Nord 11
14 Eslovènia Eslovènia 8
15 Irlanda Irlanda 4
16 Austràlia Austràlia 2

Semifinal 2[modifica]

Núm. País Intèrpret(s) Cançó Lloc Punts
01 San Marino Senhit «Adrenalina» 9 118
02 Estònia Estònia Uku Suviste «The Lucky One» 13 58
03 República Txeca Benny Cristo «Omaga» 15 23
04 Grècia Stefania «Last Dance» 6 184
05 Àustria Vincent Bueno «Amen» 12 66
06 Polònia Rafał «The Ride» 14 35
07 Moldàvia Natalia Gordienco «Sugar» 7 176
08 Islàndia Daði & Gagnamagnið «10 Years» 2 288
09 Sèrbia Hurricane «Loco Loco» 8 124
10 Geòrgia Tòrnike Kipiani «You» 16 16
11 Albània Anxhela Peristeri «Karma» 10 112
12 Portugal The Black Mamba «Love is on my Side» 4 239
13 Bulgària Viktória «Growing Up Is Getting Old» 3 250
14 Finlàndia Blind Channel «Dark Side» 5 234
15 Letònia Samanta Tīna «The Moon Is Rising» 17 14
16 Suïssa Gjon's Tears «Tout l'Univers» 1 291
17 Dinamarca Fyr og Flamme «Øve os på hinanden» 11 89
Desglossament semifinal 2[modifica]
Lloc Jurat Punts
1 Suïssa Suïssa 156
2 Bulgària Bulgària 149
3 Islàndia Islàndia 140
4 Portugal Portugal 128
5 Grècia Grècia 104
6 Finlàndia Finlàndia 84
7 San Marino San Marino 76
8 Albània Albània 74
9 Moldàvia Moldàvia 56
9 Sèrbia Sèrbia 56
11 Àustria Àustria 53
12 Estònia Estònia 29
13 República Txeca República Txeca 23
14 Polònia Polònia 18
15 Dinamarca Dinamarca 9
16 Letònia Letònia 4
17 Geòrgia Geòrgia 1
Lloc Televot Punts
1 Finlàndia Finlàndia 150
2 Islàndia Islàndia 148
3 Suïssa Suïssa 135
4 Moldàvia Moldàvia 123
5 Portugal Portugal 111
6 Bulgària Bulgària 101
7 Grècia Grècia 80
7 Dinamarca Dinamarca 80
9 Sèrbia Sèrbia 68
10 San Marino San Marino 42
11 Albània Albània 38
12 Estònia Estònia 29
13 Polònia Polònia 17
14 Geòrgia Geòrgia 15
15 Àustria Àustria 13
16 Letònia Letònia 10
17 República Txeca República Txeca 0

Final[modifica]

Núm. País Intèrpret(s) Cançó Lloc Punts
01 Xipre Élena Tsangrinú «El Diablo» 16 94
02 Albània Anxhela Peristeri «Karma» 21 57
03 Israel Eden Alene «Set Me Free» 17 93
04 Bèlgica Hooverphonic «The Wrong Place» 19 74
05 Rússia Manija «Russian Woman» 9 204
06 Malta Destiny «Je Me Casse» 7 255
07 Portugal The Black Mamba «Love is on my Side» 12 153
08 Sèrbia Hurricane «Loco Loco» 15 102
09 Regne Unit James Newman «Embers» 26 0
10 Grècia Stefania «Last Dance» 10 170
11 Suïssa Gjon's Tears «Tout l'Univers» 3 432
12 Islàndia Daði & Gagnamagnið «10 Years» 4 378
13 Espanya Blas Cantó «Voy a Quedarme» 24 6
14 Moldàvia Natalia Gordienco «Sugar» 13 115
15 Alemanya Jendrik «I Don’t Feel Hate» 25 3
16 Finlàndia Blind Channel «Dark Side» 6 301
17 Bulgària Viktória «Growing Up Is Getting Old» 11 170
18 Lituània The Roop «Discoteque» 8 220
19 Ucraïna Go_A «Shum» 5 364
20 França Barbara Pravi «Voilà» 2 499
21 Azerbaidjan Efendi «Mata Hari» 20 65
22 Noruega Tix «Fallen Angel» 18 75
23 Països Baixos Jeangu Macrooy «Birth of a New Age» 23 11
24 Itàlia Måneskin «Zitti e buoni» 1 524
25 Suècia Tusse «Voices» 14 109
26 San Marino Senhit «Adrenalina» 22 50

Desglossament de votació[modifica]

Jurat
Lloc País Punts
1 Suïssa Suïssa 267
2 França França 248
3 Malta Malta 208
4 Itàlia Itàlia 206
5 Islàndia Islàndia 198
6 Bulgària Bulgària 140
7 Portugal Portugal 126
8 Rússia Rússia 104
9 Ucraïna Ucraïna 97
10 Grècia Grècia 91
11 Finlàndia Finlàndia 83
12 Israel Israel 73
13 Bèlgica Bèlgica 71
14 Lituània Lituània 55
15 Moldàvia Moldàvia 53
16 Xipre Xipre 50
17 Suècia Suècia 46
18 San Marino San Marino 37
19 Azerbaidjan Azerbaidjan 32
20 Albània Albània 22
21 Sèrbia Sèrbia 20
22 Noruega Noruega 15
23 Països Baixos Països Baixos 11
24 Espanya Espanya 6
25 Alemanya Alemanya 3
26 Regne Unit Regne Unit 0
Televot
Lloc País Punts
1 Itàlia Itàlia 318
2 Ucraïna Ucraïna 267
3 França França 251
4 Finlàndia Finlàndia 218
5 Islàndia Islàndia 180
6 Suïssa Suïssa 165
7 Lituània Lituània 165
8 Rússia Rússia 100
9 Sèrbia Sèrbia 82
10 Grècia Grècia 79
11 Suècia Suècia 63
12 Moldàvia Moldàvia 62
13 Noruega Noruega 60
14 Malta Malta 47
15 Xipre Xipre 44
16 Albània Albània 35
17 Azerbaidjan Azerbaidjan 33
18 Bulgària Bulgària 30
19 Portugal Portugal 27
20 Israel Israel 20
21 San Marino San Marino 13
22 Bèlgica Bèlgica 3
23 Països Baixos Països Baixos 0
23 Espanya Espanya 0
23 Alemanya Alemanya 0
23 Regne Unit Regne Unit 0

Altres països[modifica]

Membres actius de la UER[modifica]

  • Andorra (RTVA): Demòcrates per Andorra, el partit governant d'Andorra, va declarar que RTVA acabaria tornant al concurs, encara que caldria una valoració de costos prèvia. La darrera participació d'Andorra va ser al Festival d'Eurovisió de l'any 2009.[101] No obstant això, el 14 de maig de 2020 van confirmar que no hi participarien.[102]
  • Armènia (AMPTV): Amb la intenció de competir al concurs de 2020, Armènia es va confirmar inicialment per a l'edició de 2021 quan la UER va anunciar la llista de participants a l'octubre de 2020, i estava programada per a actuar en la segona meitat de la segona semifinal. No obstant això, el 5 de març de 2021, la Televisió Pública d'Armènia (AMPTV) va confirmar posteriorment que no participaria al concurs a causa de les crisis socials i polítiques com a conseqüència de la guerra de l'Alt Karabakh de 2020.[6]
  • Belarús (BTRC): Després de la presentació de «Ya Nauchu Tebya», la cançó va ser desqualificada pel fet que contenia temes polítics que Eurovisió no permet. La UER va donar una nova oportunitat a Belarús per a modificar la lletra o canviar completament de cançó. No obstant això, el 26 de març van ser oficialment desqualificats pel fet que la nova cançó, anomenada «Pesenka», contenia igualment aspectes polítics.[7]
  • Bòsnia i Hercegovina (BHRT): A l'octubre de 2020, l'emissora bòsnia va confirmar que el país no hi tornaria el 2021 a causa de problemes financers. Bòsnia i Hercegovina va participar per última vegada el 2016.[103]
  • Eslovàquia (RTVS): Al juliol de 2020, un portaveu de l'emissora va declarar que era poc probable que participessin al concurs.[104] RTVS va confirmar aquesta decisió a l'agost de 2020.[105]
  • Hongria (MTVA): Sense més explicació, Hongria no va ser inclosa a la llista final de països participants de cara al concurs de 2021.[5] El 2020 ja s'havien retirat de la competició.
  • El Líban (TL): En una entrevista el 31 d'agost de 2020, el Dr. Fady Gemayel, president de l'Associació d'Artesans Libanesos, va expressar el seu suport a la possible participació del seu país a Eurovisió. No obstant això, Télé Liban, l'emissora libanesa de la UER, no ha indicat la seva posició sobre aquest tema, atès que la participació del país es veu obstaculitzada per la presència d'Israel i una llei que prohibeix que el contingut israelià aparegui en els mitjans libanesos. És poc probable que el Líban s'uneixi a la competència. El país ja havia volgut participar en el festival de la cançó en 2005 amb la cançó «Quand tout s'enfuit» d'Aline Lahoud, però es va veure obligat a dimitir a causa de la participació d'Israel.[106] A més, el Líban no es va incloure a la llista oficial de participants publicada el 26 d'octubre de 2020.
  • Luxemburg (RTL): Al juliol de 2020, la radiodifusora va confirmar que Luxemburg no hi participaria el 2021, ja que afirma que no "se centren en espectacles d'entreteniment i música" i que participar en el concurs "posaria l'emissora sota una pressió financera".[107]
  • Marroc (SNRT): El febrer de 2020, Karim Sbai, director de comunicacions de la Société Nationale de Radiodiffusion et de Télévision (SNRT), va dir que encara no s'havia discutit sobre el possible retorn del Marroc al concurs, ja que diversos informes havien afirmat que l'UER havia estat en converses amb el Marroc sobre la participació al concurs.[108]
  • Mònaco (TMC): L'emissora de Mònaco va confirmar al setembre de 2020 que no hi participaria.[109]
  • Montenegro (RTCG): L'emissora montenegrina va confirmar a l'octubre de 2020 que no hi participaria el 2021.[110] El 2020 ja s'havien retirat de la competició a causa d'una sèrie de mals resultats i als costs associats amb la participació.
  • Turquia (TRT): El 24 de maig de 2020, el ministre d'exteriors de Turquia va afirmar que li agradaria que el país tornés a Eurovisió. Turquia hi va participar per última vegada el 2012.

Membres associats de la UER[modifica]

  • Estats Units: El gener de 2020, la UER va anunciar que discutiria la participació dels Estats Units al festival si l'American Song Contest tingués èxit. Nombroses radiodifusores dels Estats Units són membres associats de la UER.[111]
  • Kazakhstan (Khabar Agency/Channel 31): L'agost de 2020, la UER va declarar que no tenia intenció de convidar el Kazakhstan al concurs el 2021.[112]

Països no membres de la UER[modifica]

  • Kosovo (RTK): L'agost de 2020, la UER va declarar que no tenia intenció de convidar Kosovo al concurs de 2021.[112]
  • Liechtenstein (1 FLTV): Al juliol de 2020, l'emissora de Liechtenstein va anunciar que havien descartat debutar al concurs de 2021. L'emissora havia intentat convertir-se en membre de la UER en el passat, però va detenir els seus plans quan el seu director, Peter Kölbel, va morir inesperadament. També necessitaria el suport del govern del país per a poder assumir el cost de convertir-se en membre de la UER i pagar la tarifa de participació per al concurs.[113]

Incidents[modifica]

Polèmiques en candidatures[modifica]

Candidatura belarussa[modifica]

Després que s'anunciés «Ya nauchu tebya (I'll Teach You)», del grup Galasy ZMesta, com a candidatura belarussa per al festival, la UER va dictaminar que la cançó no complia amb les normes del concurs contra els missatges polítics en les mateixes i que el tema no era, per tant, elegible per a competir-hi tret que fos modificat.[114]

Candidatura macedònia[modifica]

A mitjan mes de març de 2021, el canal oficial d'Eurovisió en YouTube va substituir el videoclip oficial del tema «Here I Stand» per una versió editada, ja que en el primer apareixia en algun moment una obra d'art de l'artista macedònia Janeta Vangeli, els colors de la qual van ser identificats per alguns sectors de la població amb la bandera de Bulgària, país amb el qual Macedònia del Nord manté tensions diplomàtiques per qüestions històriques, lingüístiques i, recentment, polítiques pel veto des de Sofia a l'accés del país a la Unió Europea, entre altres aspectes. Així mateix, va sortir a la llum que Vassil Garvanlíev compta també amb passaport búlgar, d'on també era la seva àvia.[115]

Després d'aquests controvertits fets, es van iniciar peticions en Change.org perquè Vasil no representés el país al certamen musical europeu. Per això, la Televisió pública de Macedònia del Nord (MRT) va enviar un comunicat en què Meri Popova, cap de delegació de l'antiga república iugoslava en Eurovisió, anunciava que una comissió interna analitzaria la situació i revisaria la seva participació al festival.[116]

Candidatura maltesa[modifica]

Després de la publicació del vídeo de «Je Me Casse», Destiny Chukunyere va ser acusada de cosificació, ja que en ell apareix un model masculí. No obstant això, l'artista va aclarir que no estava cosificant, sinó que volia donar un missatge d'apoderament de les dones sense necessitat de tenir a un home al costat.[117]

Candidatura russa[modifica]

Manija, activista pels drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+, va ser també criticada per sectors conservadors a causa de la lletra de «Russian Woman», la qual reivindica l'apoderament femení i parla del sexisme a Rússia. Així, un òrgan de recerca rus es va disposar a investigar la lletra, de la qual es queixaven per possibles declaracions il·legals algunes organitzacions com la Unió Russa de Dones Ortodoxes, que sostenia que la cançó "inspira odi cap als homes, la qual cosa soscava els fonaments d'una família tradicional", o el web per a veterans de guerra Veteranskie Vesti, que creia que el tema tenia com a objectiu "insultar i humiliar greument la dignitat humana de les dones russes".[118]

Candidatura xipriota[modifica]

Després de ser revelada la cançó «El Diablo», interpretada per Élena Tsangrinú, la qual tracta d'una dona que s'ha enamorat d'un home pervers al qual compara amb el dimoni, l'Església ortodoxa de Xipre es va escandalitzar i va acusar els compositors de “glorificar Satanàs”. Com a conseqüència, l'associació Joventut Ortodoxa de Xipre es va manifestar enfront de la seu de la televisió pública CyBC. Per tot això, l'Església va demanar que el tema fos substituït per un altre que recollís la seva història, cultura i tradicions.[119]

Suplent per al segon assaig d'Ucraïna[modifica]

Abans del segon assaig d'Ucraïna del 12 de maig, la cantant principal de la banda Go_A, Kateryna Pavlenko, va informar que se sentia indisposada. D'acord amb els protocols de salut i seguretat del concurs, es va requerir que Pavlenko es posés en quarantena a la seva habitació d'hotel. Els altres membres de la banda van donar negatiu i van poder assajar, amb la cantant suplent neerlandesa Emmie van Stijn en lloc de Pavlenko. La vocalista ucraïnesa es va sotmetre a una prova de PCR de COVID-19, que va resultar negativa l'endemà, la qual cosa li va permetre assistir a l'esdeveniment d'obertura "Catifa turquesa", i també tornar a actuar a l'escenari, especialment en el xou de jurats.

Van Stijn va rebre reaccions positives per la seva actuació, en particular per la pronunciació de les lletres en ucraïnès, i va ser convidada a asseure's amb la delegació ucraïnesa en la Green Room durant la primera semifinal.

Infeccions per COVID-19 en artistes[modifica]

Abans de l'acte d'obertura, també conegut com a "Catifa turquesa", almenys un membre de les delegacions de Polònia i Islàndia va donar positiu per COVID-19. Com a resultat, aquestes delegacions van estar absents de l'esdeveniment, per la qual cosa van haver d'entra en autoisolament d'acord amb els protocols de seguretat i salut del concurs. Les delegacions de Romania i Malta també van estar absents de l'esdeveniment com a mesura cautelar, ja que aquestes s'estaven allotjant en el mateix hotel que les delegacions polonesa i islandesa.

Tots els altres membres de les delegacions de Polònia i Islàndia van donar negatiu en les proves i romandrien en quarantena fins al xou de jurats de la segona semifinal. No obstant això, més tard es va confirmar que un membre del grup islandès Daði & Gagnamagnið havia donat positiu i, com a resultat, el grup es va retirar de les presentacions en viu. Les imatges del seu assaig al Rotterdam Ahoy es van transmetre com a alternativa durant el xou de jurats i els xous en viu de la segona semifinal i de la final. Posteriorment, els membres restants de la delegació polonesa van ser alliberats de l'aïllament.

El 20 de maig de 2021, la UER va confirmar que Duncan Laurence, guanyador d'Eurovisió 2019, havia donat positiu i, per tant, no actuaria en viu en la final. Havia d'interpretar el seu nou senzill «Stars» i la seva cançó guanyadora «Arcade» durant l'interval, i presentar els punts en nom del jurat neerlandès; aquest últim paper el va ocupar Romy Monteiro. Per tant, la copresentadora del festival, Edsilia Rombley, va ser sotmesa a una prova de COVID-19 per haver tingut contacte amb Duncan abans de l'anunci dels finalistes de la primera semifinal, en la qual va sortir negativa i va poder presentar sense problemes la segona semifinal. Durant la final es van transmetre imatges pregravades de l'actuació d'interval de Duncan.

Problemes tècnics abans de l'actuació d'Irlanda[modifica]

Durant la preparació per a l'actuació d'Irlanda en la primera semifinal, una càmera es va trencar, la qual cosa va provocar un retard prolongat després que es va mostrar la postal. La copresentadora Chantal Janzen es va veure obligada a improvisar en la Green Room durant la transmissió en viu per a completar el temps.

Programació addicional[modifica]

Eurovision Song Celebration: Live-On-Tape[modifica]

La UER va anunciar el 29 de març de 2021 que "Eurovision Song Celebration" tornaria per una segona edició, estrenada en el canal oficial del concurs en YouTube. L'espai, presentat per Krista Siegfrids, s'emetria en dues parts el 28 i 29 de maig amb la finalitat d'exhibir les 39 actuacions de suport que van gravar les delegacions per si el concurs no s'hagués pogut dur a terme des de Rotterdam. Com en l'Eurovision Song Celebration de l'any anterior, es demanaria als fans que contribuïssin al programa enviant videoclips de les seves candidatures favorites.[120][121]

Krista Calling[modifica]

Krista Siegfrids també presentaria Krista Calling, una sèrie entre bastidors que es transmetria en el canal oficial del concurs en YouTube.[122] La sèrie, de 6 episodis, s'emetria entre el 28 d'abril i el 21 de maig de 2021, la qual inclouria entrevistes i cobertura entre bastidors des de Rotterdam.[121][123]

LookLab with NikkieTutorials[modifica]

A més del concurs principal, Nikkie de Jager també presentaria LookLab with NikkieTutorials, una sèrie entre bastidors que es transmetria també en el canal oficial del concurs en YouTube. La sèrie s'emetria tots els dies del 10 al 21 de maig de 2021, i comptaria amb els 39 participants per "discutir la lluentor, el glamur i les xafarderies del 65è Festival de la Cançó d'Eurovisió".[124]

Vegeu també[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Official EBU statement & FAQ on Eurovision 2020 cancellation» (en anglès), 18-03-2020. [Consulta: 18 març 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «The 4 ways to make Eurovision 2021 happen» (en anglès). Unió Europea de Radiodifusió, 18-09-2020. [Consulta: 18 setembre 2020].
  3. ↑ «‘Open Up’ to Eurovision 2020» (en anglès). Unió Europea de Radiodifusió, 24-10-2019. [Consulta: 24 octubre 2019].
  4. ↑ 4,0 4,1 «This is the new logo of Eurovision 2021» (en anglès), 04-12-2020. [Consulta: 4 desembre 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «41 Countries to participate at Eurovision 2021», 26-10-2020. [Consulta: 31 octubre 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Armenia withdraws from Eurovision Song Contest 2021» (en anglès). Unió Europea de Radiodifusió, 05-03-2021. [Consulta: 5 març 2021].
  7. ↑ 7,0 7,1 «EBU statement on Belarusian participation» (en anglès), 26-03-2021. [Consulta: 26 març 2021].
  8. ↑ Granger, Anthony. «Rotterdam Confirmed As Host City For Eurovision 2021» (en anglès britànic), 16-05-2020. [Consulta: 9 juny 2020].
  9. ↑ «2020 and 2021 Executive Producer Sietse Bakker looks back and forward», 16-06-2020. [Consulta: 16 juny 2020].
  10. ↑ «Martin Österdahl new Eurovision Song Contest Executive Supervisor» (en anglès), 20-01-2020. [Consulta: 18 març 2020].
  11. ↑ Farren, Neil. «Martin Österdahl Appointed Eurovision Executive Supervisor» (en anglès), 20-01-2020. [Consulta: 18 març 2020].
  12. ↑ «Eurovision'21: Rotterdam Requires 6.7 Million Euro's Additional Funding to Host Eurovision 2021» (en anglès britànic), 08-04-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  13. ↑ «ESC 2021: Will Rotterdam host the contest next year? 6.7 million euros required» (en anglès americà), 09-04-2020. [Consulta: 9 abril 2020].
  14. ↑ «El Ayuntamiento de Róterdam aprueba la organización de Eurovisión 2021» (en castellà), 23-04-2020. [Consulta: 23 abril 2020].
  15. ↑ «Rotterdam returns as Eurovision Song Contest Host City in 2021» (en anglès), 16-05-2020. [Consulta: 16 maig 2020].
  16. ↑ «Eurovision 2021 organizers set determined yet realistic plans for May» (en anglès), 03-02-2021. [Consulta: 7 febrer 2021].
  17. ↑ «2021 artists to record song “live-on-tape” to ensure Contest will happen» (en anglès), 18-11-2020. [Consulta: 19 novembre 2020].
  18. ↑ «Ding-dong! Details of new online shows!» (en anglès), 29-03-2021. [Consulta: 30 març 2020].
  19. ↑ «'Uniting Europe on one stage' - Health and Safety protocol shared» (en anglès). European Broadcasting Union (EBU), 02-03-2021. Arxivat de l'original el 2 març 2021. [Consulta: 2 març 2021].
  20. ↑ «Rotterdam 2021 FAQs» (en anglès), 16-05-2020. Arxivat de l'original el 2021-05-01. [Consulta: 1r maig 2021]. «The EBU has decided on Scenario B in consultation with the Contest organizers NPO, NOS and AVROTROS and the municipality of Rotterdam.»
  21. ↑ «Alsnog Songfestival met publiek, ongeveer helft van toeschouwers welkom» (en neerlandès). Nederlandse Omroep Stichting, 01-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-04-01.
  22. ↑ «Kabinet hakt knoop door: publiek welkom bij Eurovisiesongfestival» (en neerlandès), 29-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-05-01. [Consulta: 29 abril 2021].
  23. ↑ «Eurovision Song Contest to proceed with limited audience» (en anglès), 29-04-2021. [Consulta: 29 abril 2021].
  24. ↑ «Streep door Eurovision Village met publiek» (en neerlandès), 22-04-2021. [Consulta: 23 abril 2021].
  25. ↑ «Eurovision'21: In-Person Eurovision Village Cancelled & Moved Online» (en anglès britànic), 22-04-2021. [Consulta: 23 abril 2021].
  26. ↑ «Las entradas de Eurovisión 2021 se pondrán a la venta a inicios de mayo» (en castellà), 14-04-2021. [Consulta: 23 abril 2021].
  27. ↑ «Dates for Eurovision 2021 announced» (en anglès), 15-06-2020. [Consulta: 15 juny 2020].
  28. ↑ «Desvelado el logotipo y la línea gráfica de Eurovisión 2020» (en castellà). Eurovision-Spain, 28-11-2019. [Consulta: 28 novembre 2019].
  29. ↑ CLEVER°FRANKE. «CLEVER°FRANKE - Work - Eurovision» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2020].
  30. ↑ eurovisiontj. «🇳🇱 The Grand Final of the 2021 Eurovision Song Contest to take place in May 22» (en anglès britànic), 15-06-2020. [Consulta: 15 juny 2020].
  31. ↑ «Eurovision 2021 Dates - Grand Final on 22 May 2021» (en anglès americà), 15-06-2020. [Consulta: 15 juny 2020].
  32. ↑ «Eurovision 2020: Stage design revealed for Rotterdam», 02-12-2019. [Consulta: 15 juny 2020].
  33. ↑ «Eurovision 2020 stage design: Flat, minimalist and modern», 02-12-2019. [Consulta: 15 juny 2020].
  34. ↑ «Eurovision 2020 stage design: Flat, minimalist and modern», 12-02-2020. [Consulta: 12 febrer 2021].
  35. ↑ «Eurovision Song Contest shows the Netherlands in 41 introductory films» (en anglès), 01-12-2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
  36. ↑ Granger, Anthony. «Pre-recorded Backing Vocals to Trialled at Eurovision For One Year» (en anglès britànic), 18-06-2020. [Consulta: 18 juny 2020].
  37. ↑ «Changes announced to ensure Eurovision comes», 18-06-2020. [Consulta: 18 juny 2020].
  38. ↑ «Davina Michelle en Thekla Reuten in interval-act songfestival» (en neerlandès), 16-04-2021. [Consulta: 16 abril 2021].
  39. ↑ «'The Power of Water' set to make a splash!» (en anglès), 16-04-2021. [Consulta: 16 abril 2021].
  40. ↑ Alexander van Eenennaam. «Redo en Eefje de Visser treden samen op bij Songfestival». De Gelderlander, 17-02-2021.
  41. ↑ Farren, Neil. «Eurovision 2021: Redo and Eefje de Visser Announced as Opening Acts for Semi-Final 2» (en anglès britànic), 17-02-2021. [Consulta: 17 febrer 2021].
  42. ↑ «Dutch duo to open Second Semi-Final» (en anglès), 17-02-2021. [Consulta: 17 febrer 2021].
  43. ↑ «Ballet and BMX bikes for second Semi-Final» (en anglès), 09-03-2021. [Consulta: 9 març 2021].
  44. ↑ «DJ Pieter Gabriel will produce a flag parade remix for the Grand Final» (en anglès), 19-02-2021. [Consulta: 19 febrer 2021].
  45. ↑ «Afrojack, Glennis Grace en Wulf in grote finale songfestival» (en neerlandès), 05-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-04-05. [Consulta: 5 abril 2021].
  46. ↑ Granger, Anthony. «Afrojack, Glennis Grace and Wulf to Perform at the Interval of Eurovision 2021» (en anglès britànic), 05-04-2021. [Consulta: 5 abril 2021].
  47. ↑ «Afrojack, Glennis Grace and Wulf will perform in the Grand Final» (en anglès), 05-04-2021. [Consulta: 5 abril 2021].
  48. ↑ «Eurovision'21: Lenny Kuhr & Getty Kaspers Confirmed as Interval Act» (en anglès britànic), 05-02-2021. [Consulta: 6 febrer 2021].
  49. ↑ «Rotterdam ready to ‘Rock the Roof’» (en anglès), 25-03-2021. [Consulta: 25 març 2021].
  50. ↑ «Duncan Laurence set for Rotterdam shows» (en anglès). Eurovision.tv, 30-03-2021.
  51. ↑ UER. «Intention to honour Eurovision 2020 songs and artists».
  52. ↑ 52,0 52,1 «La televisión albanesa anuncia que celebrará una nueva edición del Festivali i Këngës de cara a Eurovisión 2021», 02-07-2020. [Consulta: 2 juliol 2020].
  53. ↑ «La televisión alemana anuncia que volverá a Eurovisión 2021», 06-07-2020. [Consulta: 6 juliol 2020].
  54. ↑ «Alemania descarta la elección interna de Ben Dolic y repetirá su preselección para 2021». [Consulta: 6 juliol 2020].
  55. ↑ 55,0 55,1 «Montaigne to represent Australia at the Eurovision Song Contest 2021», 02-04-2020. [Consulta: 2 abril 2020].
  56. ↑ 56,0 56,1 «Vincent Bueno competirá por Austria en Eurovisión 2021» (en castellà). , 26-03-2020 [Consulta: 26 març 2020].
  57. ↑ 57,0 57,1 Azerbaiyán vuelve a confiar en Efendi para Eurovisión 2021
  58. ↑ 58,0 58,1 «🇧🇪 Hooverphonic to represent Belgium in Eurovision 2021» (en anglès). , 20-03-2020 [Consulta: 20 març 2020].
  59. ↑ 59,0 59,1 «Bulgaria: Confirms participation for 2021 with Victoria» (en anglès). , 21-03-2020 [Consulta: 21 març 2020].
  60. ↑ Ryan, Tom. «🇭🇷 Croatia confirm Eurovision 2021 participation» (en anglès britànic), 21-03-2020. [Consulta: 22 març 2020].
  61. ↑ eurovision-spain.com. «Croacia no elige directamente a Damir Kedžo y se decanta por repetir el Dora en 2021». [Consulta: 24 juny 2020].
  62. ↑ 62,0 62,1 Adell, Daniel. «Dinamarca mantiene su DMGP para Eurovisión 2021 en sintonía con la opinión de Ben & Tal» (en castellà), 03-04-2020. [Consulta: 3 abril 2020].
  63. ↑ 63,0 63,1 «🇸🇮 Ana Soklič to represent Slovenia in Eurovision 2021» (en anglès), 16-05-2020. [Consulta: 16 maig 2020].
  64. ↑ 64,0 64,1 «Blas Cantó, sobre la cancelación de Eurovisión: "Me da pena pero es lo correcto. Por mi parte seguiré trabajando para Eurovisión 2021"» (en castellà), 18-03-2020. [Consulta: 18 març 2020].
  65. ↑ García Hernández, José. «TVE hará una preselección para elegir la canción de Blas Cantó para Róterdam 2021» (en castellà), 29-12-2020. [Consulta: 29 desembre 2020].
  66. ↑ 66,0 66,1 Barrio, Kike. «La ERR estonia ofrece a Uku Suviste el pase directo a las semifinales del Eesti Laul 2021» (en castellà), 18-03-2020. [Consulta: 25 març 2020].
  67. ↑ 67,0 67,1 «Finlandia no mantiene a Aksel y prepara una nueva edición de su UMK» (en castellà), 25-03-2020. [Consulta: 25 març 2020].
  68. ↑ «Eurovision 2021: France will replace “Destination Eurovision” with a new national selection» (en anglès), 20-06-2020. [Consulta: 22 juny 2020].
  69. ↑ eurovision-spain.com. «La televisión pública francesa anuncia un nuevo formato de final nacional para Eurovisión 2021». [Consulta: 22 juny 2020].
  70. ↑ 70,0 70,1 Herbert, Emily. «Georgia: Tornike Kipiani Will Represent Georgia at Eurovision 2021», 19-03-2020.
  71. ↑ 71,0 71,1 Adell, Daniel. «La ERT griega confirma a Stefania para Eurovisión 2021» (en castellà), 18-03-2020. [Consulta: 25 març 2020].
  72. ↑ Ryan, Tom. «🇮🇪 RTÉ confirm intentions to take part in Eurovision 2021» (en anglès britànic), 21-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].
  73. ↑ «Lesley Roy's story continues for Ireland» (en anglès), 17-12-2020. [Consulta: 17 desembre 2020].
  74. ↑ Baker, Matt. «🇮🇸 Iceland: RÚV confirms Eurovision 2021 participation» (en anglès britànic), 15-09-2020. [Consulta: 16 setembre 2020].
  75. ↑ «Daði og Gagnamagnið return for Iceland» (en anglès), 23-10-2020. [Consulta: 23 octubre 2020].
  76. ↑ 76,0 76,1 Ryan, Tom. «Israel= Eden Alene to Eurovision 2021» (en anglès britànic), 21-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].
  77. ↑ Farren, Neil. «Italy: Eurovision 2021 participation confirmed» (en anglès britànic), 03-10-2020. [Consulta: 3 octubre 2020].
  78. ↑ 78,0 78,1 «🇱🇻 Samanta Tīna to represent Latvia in 2021!» (en anglès), 16-05-2020. [Consulta: 16 maig 2020].
  79. ↑ «Lithuania: LRT Will determine Eurovision 2021 selection process by April 1» (en anglès britànic), 21-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].
  80. ↑ Baker, Matt. «Lithuania: 🇱🇹 The Roop invited back to Lithuanian 2021 national selection» (en anglès britànic), 31-03-2020. [Consulta: 31 març 2020].
  81. ↑ Herbert, Emily. «North Macedonia: MRT confirms Eurovision 2021 participation» (en anglès britànic), 16-09-2020. [Consulta: 16 setembre 2020].
  82. ↑ «Vasil is back for North Macedonia!» (en anglès), 20-01-2021. [Consulta: 25 gener 2021].
  83. ↑ 83,0 83,1 Vautrey, Jonathan. «Can't stop her soul! Destiny confirms she will represent Malta at Eurovision 2021» (en anglès britànic), 16-05-2020. [Consulta: 16 maig 2020].
  84. ↑ Vautrey, Jonathan. «Natalia Gordienko will represent the Republic of Moldova at "Eurovision 2021"» (en anglès britànic), 26-01-2021. [Consulta: 26 gener 2021].
  85. ↑ 85,0 85,1 Vaquero, Lucas. «Noruega recurre de nuevo a su Melodi Grand Prix para 2021 en el que Ulrikke declina participar» (en castellà), 26-03-2020. [Consulta: 26 març 2020].
  86. ↑ 86,0 86,1 Herbert, Emily. «The Netherlands: Jeangu Macrooy Will Represent The Netherlands at Eurovision 2021» (en anglès), 18-03-2020. [Consulta: 18 març 2020].
  87. ↑ «EUROWIZJA JUNIOR 2020: KONFERENCJA PRASOWA TVP. PRZYGOTOWANIA, REJESTRACJA WYSTĘPÓW, PROWADZĄCY, WYZWANIA. POSŁUCHAJ NOWEJ WERSJI „I’LL BE STANDING” ALI TRACZ», 07-10-2020. [Consulta: 7 octubre 2020].
  88. ↑ «Portugal: Eurovision 2021 participation confirmed» (en anglès britànic), 16-10-2020. [Consulta: 17 octubre 2020].
  89. ↑ 89,0 89,1 Jumawan, Tim. «🇨🇿 Benny Cristo to represent Czech Republic in Eurovision 2021» (en anglès), 13-05-2020. [Consulta: 13 maig 2020].
  90. ↑ 90,0 90,1 Mahía, Manu. «Roxen confirma que será la candidata de Rumanía en Eurovisión 2021» (en castellà), 23-03-2020. [Consulta: 23 març 2020].
  91. ↑ Jiandani, Sanjay. «Russia: Channel 1 Russia confirms participation in Eurovision 2021», 28-09-2020. [Consulta: 28 setembre 2020].
  92. ↑ 92,0 92,1 Farren, Neil. «San Marino: Senhit to Eurovision 2021» (en anglès britànic), 16-05-2020. [Consulta: 16 maig 2020].
  93. ↑ Granger, Anthony. «Serbia: RTS confirms Eurovision 2021 participation» (en anglès britànic), 31-08-2020. [Consulta: 31 agost 2020].
  94. ↑ Farren, Neil. «Serbia: Hurricane to Eurovision 2021» (en anglès britànic), 23-11-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  95. ↑ 95,0 95,1 Spiteri, Steven. «Sweden: New artist and song to be selected from Melodifestivalen 2021» (en anglès), 18-03-2020. [Consulta: 25 març 2020].
  96. ↑ 96,0 96,1 «🇨🇭 Gjon's Tears to return to represent Switzerland in 2021» (en anglès). , 20-03-2020 [Consulta: 20 març 2020].
  97. ↑ 97,0 97,1 «Go_A acepta la invitación y representará a Ucrania en 2021» (en castellà), 18-03-2020. [Consulta: 25 març 2020].
  98. ↑ «SANDRO NO SERÁ EL REPRESENTANTE DE CHIPRE EN EUROVISIÓN 2021» (en castellà), 01-06-2020. [Consulta: 2 juny 2020].
  99. ↑ Groot, Evert. «Semi-Final Allocation Draw pots revealed!» (en anglès). Unió Europea de Radiodifusió, 28-01-2020.
  100. ↑ «2020 Semi-Final line-up to stay for 2021» (en anglès). Unió Europea de Radiodifusió, 17-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
  101. ↑ «Andorra: Andorra: Government Plans for RTVA's Return to Eurovision Song Contest». Eurovoix, 23-11-2019 [Consulta: 23 gener 2020].
  102. ↑ «Andorran absence set to continue for Eurovision 2021», 14-05-2020. [Consulta: 17 maig 2020].
  103. ↑ Jiandani, Sanjay. «Bosnia & Herzegovina: BHRT confirms non-participation at Eurovision 2021», 06-10-2020. [Consulta: 6 octubre 2020].
  104. ↑ Granger, Anthony. «Slovakia: RTVS Unlikely To Participate in Eurovision 2021». Eurovoix, 11-07-2020. [Consulta: 11 juliol 2020].
  105. ↑ Jiandani, Sanjay. «Slovakia: RTVS will not return to Eurovision in 2021», 03-08-2020. [Consulta: 3 agost 2020].
  106. ↑ Argyriou, Giannis. «Lebanon: Country’s president of the industrialists would like to see their Eurovision debut!», 31-08-2020. [Consulta: 31 agost 2020].
  107. ↑ Ryan, Tom. «No Eurovision return for Luxembourg in 2021», 30-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  108. ↑ «Morocco: SNRT Spokesperson Unaware of Any Discussions Regarding Eurovision». Eurovoix, 01-02-2020 [Consulta: 1r febrer 2020].
  109. ↑ Jiandani, Sanjay. «Monaco: TMC confirms non-participation in Eurovision 2021». ESCToday, 08-09-2020. [Consulta: 8 setembre 2020].
  110. ↑ «Montenegro: No Eurovision Return in 2021». [Consulta: 12 octubre 2020].
  111. ↑ Cobb, Ryan. «🇺🇸 EBU will "look at" United States participation in Eurovision if American Song Contest is a success», 16-01-2020. Arxivat de l'original el 29 febrer 2020. [Consulta: 3 març 2020].
  112. ↑ 112,0 112,1 Jumawan, Tim. «EBU: "No plans to invite Kazakhstan or Kosovo to participate at the 2021 Eurovision Song Contest"», 18-08-2020. [Consulta: 18 agost 2020].
  113. ↑ Herbert, Emily. «Liechtenstein: 1FLTV Rules Out Eurovision Debut in 2021», 30-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  114. ↑ «Latest news: EBU statement on Belarusian entry». EBU, 11-03-2021. Arxivat de l'original el 2021-03-11. [Consulta: 11 març 2021].
  115. ↑ «North Macedonia’s video edited due to issues with the Bulgarian flag». Eurovisionary, 14-03-2021. [Consulta: 21 març 2021].
  116. ↑ «🇲🇰 MRT to reevaluate North Macedonia’s Eurovision 2021 participation». ESCXtra, 16-03-2021. [Consulta: 21 març 2021].
  117. ↑ «Malta: Destiny defends “Je me casse” video after accusations of objectifying male model». Wiwibloggs, 19-03-2021. [Consulta: 21 març 2021].
  118. ↑ «“Investigan” la canción que representará a Rusia en el festival Eurovisión por “incitar el odio a los hombres”». Clarin, 20-03-2021. [Consulta: 21 març 2021].
  119. ↑ «La canción de Chipre para Eurovisión dispara la polémica por "glorificar a Satán"». Huffpost, 10-03-2021. [Consulta: 21 març 2021].
  120. ↑ «Ding-dong! Details of two online shows!» (en anglès). European Broadcasting Union (EBU), 29-03-2021. [Consulta: 29 març 2021].
  121. ↑ 121,0 121,1 «Online Calendar 2021» (en anglès), 03-12-2018. Arxivat de l'original el 2021-04-06. [Consulta: 6 abril 2021].
  122. ↑ Vautrey, Jonathan. «Krista Calling: Krista Siegfrids to host two online shows taking fans backstage of Eurovision 2021 and presenting the live-on-tape recordings», 29-03-2021. Arxivat de l'original el 2021-03-29.
  123. ↑ Jiandani, Sanjay (Sergio). «Eurovision 2021: Krista Siegfriends confirmed as backstage host!», 29-03-2021. Arxivat de l'original el 2021-03-29.
  124. ↑ «Eurovision 2021: Krista Siegfriends confirmed as backstage host!», 23-04-2021.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Festival_de_la_Cançó_d%27Eurovisió_2021&oldid=33216919»