Finlàndia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Finlàndia

Estació membre
Final Nacional Euroviisut (1961-2011)
Uuden Musiikin Kilpailu (2012-present)
Aparicions 56 (48 finals)
Primera aparició 1961
Millor resultat
Final 1r 2006
Semifinal 1r 2006
Pitjor resultat
Final 25è 2009, 2018
Semifinal 22è 1996
Enllaços externs
Pàgina en YLE
Pàgina de Finlàndia en Eurovision.tv

Finlàndia ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1961. Va guanyar per primera i única vegada en 2006 amb «Hard Rock Hallelujah» de Lordi.[1] Anteriorment, el seu millor resultat havia estat un sisè lloc amb Marion Rung i el seu «Tom tom tom», en 1973.

Abans de la victòria de 2006, Finlàndia era considerada per molts com el millor exemple d'un país amb pobres resultats a Eurovisió. Ha acabat en darrer lloc deu vegades, i ha obtingut "nul points" (zero punts) en 1963, 1965 i 1982. Des de la introducció de les semifinals en 2004, Finlàndia no ha aconseguit classificar-se per a la final en vuit ocasions. Al Festival d'Eurovisió de 2014, el país va obtenir el seu millor resultat en vuit anys, quan Softengine va acabar onzè en la final. En 2015, Finlàndia va quedar última en la seva semifinal amb la cançó més curta de la història del Festival, «Aina mun pitää», que té una durada de tan sols 1 minut i 25 segons.[2] El 2023, van assolir una segona posició, el seu segon millor resultat de la història, amb «Cha Cha Cha» de Käärijä, també guanyant la votació del públic.

Història[modifica]

En 2006, Lordi va assolir la victòria, amb una cançó radicalment diferent de l'europop que dominava en les propostes de la competència: una cançó de rock heavy, interpretada per un grup de "monstres" i un espectacle visual a l'ús. La banda i la seva cançó «Hard Rock Hallelujah» va trencar rècord en obtenir la puntuació més alta en la història del Festival d'Eurovisió fins aquella data (292 punts).[1]

Des de la creació de les semifinals, Finlàndia ha estat present en la final en les edicions de 2006, 2007, 2008 i 2009 dins de la dècada dels 2000. No obstant això, la passada de 2007, es deu a la seva condició de país amfitrió després de la victòria de Lordi a Grècia l'any anterior.[3] Excepte al festival del 2006, a la resta dels festivals (2007, 2008 i 2009), a pesar del fet que estiguessin en la final, han ocupat males posicions, sobretot en la de 2009 on van quedar en últim lloc, després d'haver estat rescatada pel jurat en la primera semifinal. En 2010 es va quedar a les portes de la final en haver quedat en el lloc 11. En 2011, va quedar 21è en la final malgrat la seva 3a posició de la semifinal. En 2012, no va aconseguir classificar-se a la final amb el lloc 12. En 2013, va aconseguir l'antepenúltima posició (24 de 26) en la final malgrat aconseguir ser novens en la semifinal. En 2014, va obtenir un meritori 3r lloc en la semifinal, però no va convèncer tant en la gran final (11è).

En 2015, amb el grup Pertti Kurikan Nimipäivät, no aconseguiren passar a la final, ja que havien obtingut únicament 11 punts. Es tractava d'una banda punk, els membres de la qual comptaven amb discapacitats intel·lectuals. «Aina mun pitää» és la cançó més curta de la història del concurs (1 minut i 25 segons).[2]

En 2016, Sandhja, guanyadora de l'UMK, va representar el país amb el tema «Sing It Away». No obstant això, no va aconseguir la classificació per a la final, després d'obtenir 51 punts i el quinzè lloc en la semifinal.

De la mateixa manera, en 2017, contra tot pronòstic, Norma John i la seva cançó «Blackbird» tampoc no van aconseguir la passada a la final per al seu país. Van haver de conformar-se amb 92 punts i un dotzè lloc en una primera semifinal molt renyida.

Aquesta ratxa es va trencar amb Saara Aalto en 2018. La cantant va aconseguir, amb el tema «Monsters», passar a la gran final després d'haver quedat en 10a posició en la semifinal (108 punts). A pesar d'això, en la gran final va quedar penúltima (25 de 26) amb 46 punts, únicament per davant de l'amfitriona Portugal. Un any més tard, Darude i Sebastian Rejman, que van interpretar «Look Away», van quedar últims en la seva semifinal (17) amb 23 punts.

Finlàndia va tornar de nou a l'èxit el 2021, amb «Dark Side» de Blind Channel, que va quedar en sisena posició, el seu millor resultat des de Lordi el 2006. Van mantenir la ratxa de classificacions amb «Jezebel» del famós grup de rock The Rasmus, i això va culminar el 2023 amb la segona posició de Käärijä i el seu «Cha Cha Cha».

Finlàndia ha estat 14 vegades entre el TOP-10 en una final.

Idioma[modifica]

Les cançons finlandeses van ser compostes en anglès entre 2000 i 2009, en 2011, 2013, 2014 i entre 2016 i 2022, a més d'entre 1973 i 1976, (aquests dos últims períodes eren aquells en els quals es permetia que les cançons foren escrites en qualsevol idioma). La resta de cançons han estat interpretades en finès, excepte en 1990 i 2012, amb cançons interpretades en suec, llengua també oficial al país.

Patrons de votació[modifica]

En els patrons de votació, Finlàndia ha donat i rebut suport tradicionalment per part de les nacions del bàltic, tals com Estònia i Letònia. No obstant això, també té llaços propers amb els països nòrdics. En 2004, els 12 punts de Finlàndia van ser per a Suècia, fet que es va repetir en 2007. La primera vegada que Suècia va donar 12 punts a Finlàndia va ser en 2006 per la cançó de Lordi. En 2007, això es va tornar a repetir quan van donar-li 12 punts a Hanna Pakarinen amb «Leave Me Alone». Finlàndia també ha donat altes puntuacions a Itàlia fins que aquest país es retirés en 1997 per un període de 13 anys.

Participacions[modifica]

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició

Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts
1961 França Canes Laila Kinnunen «Valoa ikkunassa» 10 6 No va haver-hi semifinals
1962 Luxemburg Luxemburg Marion Rung «Tipi-tii» 7 4
1963 Regne Unit Londres Laila Halme «Muistojeni laulu» 13 0
1964 Dinamarca Copenhaguen Lasse Mårtenson «Laiskotellen» 7 9
1965 Itàlia Nàpols Viktor Klimenko «Aurinko laskee länteen» 15 0
1966 Luxemburg Luxemburg Ann Christine «Playboy» 10 7
1967 Àustria Viena Fredi «Varjoon - suojaan» 12 3
1968 Regne Unit Londres Kristina Hautala «Kun kello käy» 16 1
1969 Espanya Madrid Jarkko & Laura «Kuin silloin ennen» 12 6
No hi va participar en 1970
1971 Irlanda Dublín Markku Aro & Koivistolaiset «Tie uuteen päivään» 8 84 No va haver-hi semifinals
1972 Regne Unit Edimburg Päivi Paunu & Kim Floor «Muistathan» 12 78
1973 Luxemburg Luxemburg Marion Rung «Tom Tom Tom» 6 93
1974 Regne Unit Brighton Carita «Keep me warm» 13 4
1975 Suècia Estocolm Pihasoittajat «Old Man Fiddle» 7 74
1976 Països Baixos La Haia Fredi & Ystävät «Pump-Pump» 11 44
1977 Regne Unit Londres Monica Aspelund «Lapponia» 10 50
1978 França París Seija Simola «Anna rakkaudelle tilasuus» 18 2
1979 Israel Jerusalem Katri Helena «Katson sineen taivaan» 14 38
1980 Països Baixos La Haia Vesa-Matti Loiri «Huilumies» 19 6
1981 Irlanda Dublín Riki Sorsa «Reggae OK» 16 27
1982 Regne Unit Harrogate Kojo «Nuku pommiin» 18 0
1983 Alemanya Múnic Ami Aspelund «Fantasiaa» 11 41
1984 Luxemburg Luxemburg Kirka «Hengaillaan» 9 46
1985 Suècia Göteborg Sonja Lumme «Eläköön elämä» 9 58
1986 Noruega Bergen Kari Kuivalainen «Never the End» 15 22
1987 Bèlgica Brussel·les Vicky Rosti & Boulevard «Sata salamaa» 15 32
1988 Irlanda Dublín Boulevard «Nauravat silmät muistetaan» 20 3
1989 Suïssa Lausana Anneli Saaristo «La dolce vita» 7 76
1990 Iugoslàvia Zagreb Beat «Fri?» 21 8
1991 Itàlia Roma Kaija Kärkinen «Hullu yö» 20 6
1992 Suècia Malmö Pave Maijanen «Yamma, yamma» 23 4
1993 Irlanda Millstreet Katri Helena «Tule luo» 17 20 Kvalifikacija za Millstreet
1994 Irlanda Dublín CatCat «Bye Bye Baby» 22 11 No va haver-hi semifinals
No hi va participar en 1995
1996 Noruega Oslo Jasmine «Niin kaunis on taivas» 23 9 22 26
No hi va participar en 1997
1998 Regne Unit Birmingham Edea «Aava» 15 22 No va haver-hi semifinals
No hi va participar en 1999
2000 Suècia Estocolm Nina Åström «A little bit» 18 18 No va haver-hi semifinals
No hi va participar en 2001
2002 Estònia Tallinn Laura Voutilainen «Addicted to You» 20 24 No va haver-hi semifinals
No hi va participar en 2003
2004 Turquia Istanbul Jari Sillanpää «Takes 2 To Tango» No es va classificar 14 51
2005 Ucraïna Kíev Geir Rönning «Why?» 18 50
2006 Grècia Atenes Lordi «Hard Rock Hallelujah» 1 292 1 292
2007 Finlàndia Hèlsinki Hanna Pakarinen «Leave Me Alone» 17 53 País amfitrió
2008 Sèrbia Belgrad Teräsbetoni «Missä miehet ratsastaa» 22 35 8 79
2009 Rússia Moscou Waldo's People «Lose Control» 25 22 12[nota 1] 42
2010 Noruega Oslo Kuunkuiskaajat «Työlki ellää» No es va classificar 11 49
2011 Alemanya Düsseldorf Paradise Oskar «Da da dam» 21 57 3 103
2012 Azerbaidjan Bakú Pernilla Karlsson «När jag blundar» No es va classificar 12 41
2013 Suècia Malmö Krista Siegfrids «Marry me» 24 13 9 64
2014 Dinamarca Copenhaguen Softengine «Something better» 11 72 3 97
2015 Àustria Viena Pertti Kurikan Nimipäivät «Aina mun pitää» No es va classificar 16 13
2016 Suècia Estocolm Sandhja «Sing It Away» 15 51
2017 Ucraïna Kíev Norma John «Blackbird» 12 92
2018 Portugal Lisboa Saara Aalto «Monsters» 25 46 10 108
2019 Israel Tel Aviv Darude ft. Sebastian Rejman «Look away» No es va classificar 17 23
2020 Països Baixos Rotterdam Aksel Kankaanranta «Looking Back» Festival cancel·lat
2021 Països Baixos Rotterdam Blind Channel «Dark Side» 6 301 5 234
2022 Torí The Rasmus «Jezebel» 22 38 7 162
2023 Liverpool Käärijä «Cha Cha Cha» 2 526 1 177
2024 Suècia Malmö Windows95man «No Rules!»

Festivals organitzats a Finlàndia[modifica]

Edició Ciutat seu Localització Presentandors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2007 Hèlsinki Hartwall Areena Jaana Pelkonen i Mikko Leppilampi

Votació de Finlàndia[modifica]

Fins a 2019, la votació de Finlàndia ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final
Pos. País Punts
1 Suècia Suècia 283
2 Itàlia Itàlia 175
3 Israel Israel 160
4 Regne Unit Regne Unit 143
5 Noruega Noruega 138
Més punts atorgats en semifinals i final
Pos. País Punts
1 Suècia Suècia 322
2 Israel Israel 209
3 Estònia Estònia 204
4 Noruega Noruega 180
5 Itàlia Itàlia 175
Més punts rebuts només en la final
Pos. País Punts
1 Suècia Suècia 129
2 Noruega Noruega 115
3 Islàndia Islàndia 81
4 Estònia Estònia 79
5 Irlanda Irlanda 74
Regne Unit Regne Unit
Més punts rebuts en semifinals i final
Pos. País Punts
1 Suècia Suècia 194
2 Noruega Noruega 174
3 Estònia Estònia 168
4 Islàndia Islàndia 164
5 Regne Unit Regne Unit 117

12 punts[modifica]

  • Finlàndia ha donat 12 punts a:

Final (1975 - 2003)[modifica]

Any País Any País Any País Any País Any País
1975 ITA Itàlia 1981 SUI Suïssa 1987 IRL Irlanda 1993 NOR Noruega No hi va participar en 1999
1976 BEL Bèlgica 1982 ISR Israel 1988 LUX Luxemburg 1994 HUN Hongria 2000 LAT Letònia
1977 FRA França 1983 YUG Iugoslàvia 1989 DEN Dinamarca No hi va participar en 1995 No hi va participar en 2001
1978 GER Alemanya 1984 ITA Itàlia 1990 FRA França 1996 EST Estònia 2002 FRA França
1979 ISR Israel 1985 SWE Suècia 1991 ITA Itàlia No hi va participar en 1997 No hi va participar en 2003
1980 SUI Suïssa 1986 BEL Bèlgica 1992 1998 EST Estònia

Galeria d'imatges[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ Al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2009, Finlàndia es va classificar per a la final a causa que va ser repescada pel jurat.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Finnish Band Lordi Wins Eurovision Song Contest
  2. ↑ 2,0 2,1 Punk band with learning disabilities to represent Finland at Eurovision
  3. ↑ Helsinki 2007

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Finlàndia_al_Festival_de_la_Cançó_d%27Eurovisió&oldid=33174866»