Mònaco al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Mònaco
Estació membre
Final Nacional
Aparicions	24 (21 finals)
Primera aparició	1959
Millor resultat
Final	1r 1971
Semifinal	19è 2004
Pitjor resultat
Final	17è 1966
Semifinal	24è 2005
Enllaços externs
	Pàgina de Mònaco en Eurovision.tv

Mònaco ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des de 1959. La primera i única victòria del país va ser en 1971, quan Séverine va interpretar «Un banc, un arbre, une rue».^[1] En 1972, a causa de problemes per trobar un recinte apropiat, Mònaco no va organitzar el festival. Donada aquesta situació, és l'únic país que ha guanyat el festival però mai l'ha organitzat. La seva puntuació mitjana és de 32,6 punts.

Des de 1980 fins a 2003, Mònaco no va participar en el festival. Hi va tornar en 2004 i va seguir fins al 2006.^[2] No obstant això, no va aconseguir classificar-se a la final en cap de les tres ocasions. El 2004, els resultats del televot de Mònaco van ser declarats invàlids per no tenir la quantitat mínima de vots requerida. Des de llavors, sempre s'utilitza un jurat.

La seva última candidatura, en 2006, va obtenir un 21è lloc en la semifinal amb 14 punts. La cançó, «La coco-dance», va ser interpretada per Séverine Ferrer. Aquesta cançó va usar l'idioma tahitià per primera vegada al Festival.

Mònaco no va participar en 2007 citant el vot regional com a raó, ja que no li donen oportunitat al país de passar a la ronda final. No obstant això, segueix transmetent-lo.^[3] A pesar que es troba al sud d'Europa, la seva grandària impedeix que tingui relacions veïnals fortes i influents, fet que dona com a resultat que les seves últimes participacions no rebessin altes puntuacions, ni tan sols de França. De nou es va reconsiderar l'opció de reintegrar-s'hi en 2008 quan es va anunciar que hi hauria dues rondes semifinals, però al final va decidir abstenir-se per la mateixa raó que l'any anterior.^[4]

La cadena monegasca, TMC, va considerar la participació de Mònaco al certamen europeu de l'any 2013, encara que el cap de la delegació de la televisió del país, Phil Bosco, va negar aquesta notícia.

Mònaco, un dels països històrics, porta sense participar des de 2006 i ha aconseguit en 16 ocasions el TOP-10 dins d'una gran final.

Participacions[modifica]

Llegenda

Guanyador

Segona posició

Tercera posició

Quarta o cinquena posició (Top 5)

Última posició

Any	Seu	Artista	Cançó	Final	Punts	Semifinal	Punts
1959	Canes	Jacques Pills	«Mon ami Pierrot»	11	1	No va haver-hi semifinals
1960	Londres	François Deguelt	«Ce soir-là»	3	15
1961	Canes	Colette Deréal	«Allons, allons les enfants»	10	6
1962	Luxemburg	François Deguelt	«Dis rien»	2	13
1963	Londres	Françoise Hardy	«L'amour s'en va»	5	25
1964	Copenhaguen	Romuald	«Où sont-elles passées?»	3	15
1965	Nàpols	Marjorie Noël	«Va dire à l'amour»	9	7
1966	Luxemburg	Tereza	«Bien plus fort»	17	0
1967	Viena	Minouche Barelli	«Boum-badaboum»	5	10
1968	Londres	Line & Willy	«A chacun sa chanson»	7	8
1969	Madrid	Jean Jacques	«Maman, maman»	6	11
1970	Amsterdam	Dominique Dussault	«Marlène»	8	5
1971	Dublín	Séverine	«Un banc, un arbre, une rue»	1	128
1972	Edimburg	Anne-Marie Godart & Peter MacLane	«Comme on s'aime»	16	65
1973	Luxemburg	Marie	«Un train qui part»	8	85
1974	Brighton	Romuald	«Celui qui reste et celui qui s'en va»	4	14
1975	Estocolm	Sophie	«Une chanson c'est une lettre»	13	22
1976	La Haia	Mary Christy	«Toi, la musique et moi»	3	93
1977	Londres	Michèle Torr	«Une petite française»	4	96
1978	París	Caline et Olivier Toussaint	«Les jardins de Monaco»	4	107
1979	Jerusalem	Laurent Vaguener	«Notre vie c'est la musique»	16	12
No hi va participar entre 1980 i 2003
2004	Istanbul	Maryon	«Notre planète»	No es va classificar		19	10
2005	Kíev	Lise Darly	«Tout de moi»			24	22
2006	Atenes	Séverine Ferrer	«La Coco-danse»			21	14
No hi va participar entre 2007 i 2024