Grigori Levenfix

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Grigori Levenfish)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Grigori Levenfix

Grigoryi Levenfix
Naixement Grigori Iàkovlevitx Levenfix
Григорий Яковлевич Левенфи́ш

9 de març de 1889
Piotrków Trybunalski, Imperi rus (actualment Polònia)
Mort Moscou, Rússia
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Ocupació Enginyer i jugador d'escacs
Títol Gran Mestre
2 cops Campió de la Unió Soviètica

Grigori Iàkovlevitx Levenfix (en rus Григорий Яковлевич Левенфи́ш) (Piotrków Trybunalski, 9 de març de 1889 - Moscou, 9 de febrer de 1961) fou un destacat jugador d'escacs dels anys 1920 i 1930, que obtingué el títol de Gran Mestre el 1950. Va ser dues vegades campió soviètic, el 1934 (conjuntament amb Ilya Rabinovich) i el 1937. El 1937 també va empatar un matx contra el futur campió mundial Mikhaïl Botvínnik.[1] Va ser també escriptor d'escacs de renom.

Biografia i resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Levenfix va néixer a Polònia, en aquell moment part de l'Imperi rus, en el si d'una família jueva.[2] Va passar la major part dels seus anys de formació a Sant Petersburg, on va anar a la Universitat i va estudiar-hi enginyeria química.

El seu primer reconeixement com a escaquista destacat va ser quan va guanyar el Torneig de Primavera de Sant Petersburg de 1909,[3] i va participar en el fortíssim torneig de Carlsbad el 1911, on va acabar en un meritori 12è-14è lloc.[4][5][6] A 22 anys d'edat, aquest seria el seu primer i últim torneig fora de Rússia o de la Unió Soviètica. El seu joc en aquell moment va ser comparat amb el del Gran Mestre Mikhaïl Txigorin.

En la dècada següent, va mantenir la seva evolució en torneigs locals, sobretot en guanyar el Campionat de Leningrad de 1922,[7] 1924[8] i 1925, aquest darrer conjuntament amb Aleksandr Ilín-Zhenevski, Ilya Rabinovich i Piotr Romanovski.[9] En el mateix torneig, va ser 3r el 1920, per darrere de Rabinovich i Ivan Golobev,[10] i 2n el 1928, rere Rabinovich.[11][1]

Levenfix (esquerra) contra Botvínnik (dreta) al seu matx de 1937.

Va tenir excel·lents resultats al Campionat de l'URSS: hi fou tercer el 1920, segon el 1923, empatà al primer lloc amb Rabinovitx el 1934 a Leningrad,[12] i guanyador en solitari a Tiflis el 1937 (10è Campionat Nacional de la URSS), amb 12.5/19 punts.[13][1]

Al gran Torneig Internacional de Moscou de 1935 hi empatà als llocs 6è-7è amb Ilya Kan, amb 10.5/19 punts, per darrere dels campions Botvínnik i Salo Flohr), i d'Emanuel Lasker, José Raúl Capablanca i Rudolf Spielmann.[14] Al torneig de Leningrad 1936, (amb participació exclusiva de soviètics) hi fou tercer, amb 8.5/14 punts, per darrere del campió Vsevolod Rauzer i de Viacheslav Ragozin.[15]

Al torneig de Leningrad/Moscou de 1939, hi empatà als llocs 3r-6è amb 10/17 punts, amb Ragozin, Andor Lilienthal i Vladímir Makogonov, per darrere del campió Flohr i de Samuel Reshevsky.[16]

En matxs, va empatar amb Mikhaïl Botvínnik (+5 -5 =3) el 1937,[17] i vencé Vladimir Alatortsev el 1940 (+5 -2 =7).[18][19][1]

Manca de suport[modifica | modifica el codi]

Malgrat els seus èxits, Levenfix va ser pràcticament ignorat per les autoritats dels escacs soviètiques, que donaven suport a Botvínnik, el seu gran rival. Levenfix era un membre de la vella generació de mestres, 22 anys més gran que Botvínnik. Per això, la seva vida va patir circumstàncies una mica tràgiques, com el fet que fou l'únic fort mestre de la seva generació a qui no se li varen assignar beques; a conseqüència d'això, només podia permetre's viure en un bloc ruïnós d'habitatges.

Així mateix, el govern li va negar el permís per viatjar a l'estranger i competir en torneigs com ara l'AVRO de 1938 (a despit que ell era el vigent campió de la URSS). Això va afeblir encara més el seu prestigi i molt probablement va afectar la seva moral, per no esmentar el seu continu desenvolupament com a jugador d'escacs. A altres jugadors nascuts abans de la Revolució russa, com Aleksandr Alekhin, Iefim Bogoliúbov, Akiba Rubinstein i Aron Nimzowitsch, se'ls va permetre viatjar i fins i tot acabar vivint a l'estranger. Privat de les mateixes oportunitats, Levenfix va jugar només dins dels límits de la Rússia soviètica i completava els seus ingressos amb un treball com a enginyer en la indústria del vidre. Això a la llarga va derivar en una retirada lenta del joc actiu.

Levenfix va ser guardonat amb el títol de Gran Mestre Internacional de la FIDE el 1950.

Aportació teòrica al escacs[modifica | modifica el codi]

Variant Levenfix de la variant del drac de la defensa siciliana
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 cd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 d7 e7 pd f7 pd g7 h7 pd
a6 b6 c6 d6 pd e6 f6 cd g6 pd h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 cl e4 pl f4 pl g4 h4
a3 b3 c3 cl d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 f2 g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició després de 6.f4


Variant Levenfix del gambet Evans
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 e8 kd f8 g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 qd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 bd c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 nd b5 c5 d5 e5 nl f5 g5 h5
a4 b4 c4 bl d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 bl b3 ql c3 pl d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 c2 d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 d1 e1 f1 rl g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 11.Cxe5




A l'esquerra es mostra la posició de la variant Levenfix de la variant del drac.

1.e4 c5 2.Cf3 d6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 g6 6.f4

A la dreta, la posició de la variant Levenfix del gambet Evans.

1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.b4 Axb4 5.c3 Aa5 6.d4 d6 7.Db3 Dd7 8.dxe5 dxe5 9.O-O Ab6 10.Aa3 Ca5 11.Nxe5




Cal destacar la seva aportació a l'obertura amb codi ECO B71, anomenada Variant Levenfix de la variant del drac de la defensa siciliana (vegeu el diagrama de dalt a l'esquerra),[20][21][22][23] així com a l'obertura amb codi ECO C52, anomenada variant Levenfix del gambet Evans (vegeu el diagrama de dalt a la dreta).[24]

Així mateix, també és destacable la seva aportació a l'obertura amb codi ECO D97, anomenada variant Levenfix de la variant russa de la defensa Grünfeld (vegeu el diagrama baix a l'esquerra),[25] així com la seva aportació a l'obertura amb codi ECO D40, anomenada variant Levenfix del gambet de dama declinat, defensa Semi-Tarrasch (vegeu el diagrama baix a la dreta).[26]


Variant Levenfix de la variant russa de la Defensa Grünfeld
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 cd c8 bd d8 qd e8 f8 rd g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 pd d7 e7 pd f7 pd g7 bd h7 pd
a6 b6 pd c6 d6 pd e6 f6 cd g6 pd h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 ql d4 pl e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 cl d3 e3 f3 cl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició després de 7. ...b6
Variant Levenfix del gambet de dama refusat, defensa Semi-Tarrasch
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 bd d8 e8 f8 rd g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 d7 e7 qd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 cd d6 e6 pd f6 cd g6 h6
a5 b5 c5 bd d5 pd e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 cl d3 bl e3 f3 cl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 ql f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 e1 f1 rl g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 10.e4



A l'esquerra es mostra la posició de la variant Levenfix de la variant russa de la defensa Grünfeld

1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 d5 4.Cf3 Ag7 5.Db3 dxc4 6.Dxc4 O-O 7.e4 b6

A la dreta es mostra la posició de la variant Levenfix del gambet de dama declinat, Defensa Semi-Tarrasch

1.d4 d5 2.c4 e6 3.Cc3 Cf6 4.Cf3 c5 5.e3 Cc6 6.Ad3 Ad6 7.O-O O-O 8.De2 De7 9.dxc5 Axc5 10.e4


Notes biogràfiques[modifica | modifica el codi]

Guennadi Sossonko, en el seu llibre Russian Silhouettes, es fa ressò dels pensaments d'alguns Grans Mestres que el coneixien, i parlen d'un home íntegre i independent, que mai no es va queixar de les seves difícils condicions de vida. Borís Spasski el va trobar al metro de Moscou, pocs dies abans de morir. Levenfix, que tenia un aspecte miserable, estava apretant-se un mocador a la boca i va declarar que li acabaven d'extreure sis dents. Vassili Smislov relata el moment en què el va visitar Levenfix, cap al final de la seva vida, armat amb una enorme pila de papers. Va resultar ser un manuscrit que detallava el seu treball de tota la vida en finals de torres. Va demanar a Smislov que l'ajudés a corregir-ne els errors, i algunes petites correccions més tard, el llibre va ser publicat (1957), amb tots dos com a coautors, sota el títol (traduït) Teoria dels finals de torres, més tard publicat en anglès, el 1971, sota el títol Rook Endings. Smislov reconeix obertament que tota la feina dura va ser realitzada per Levenfix.

Levenfix també va escriure llibres per a principiants, entre ells un sobre obertures d'escacs, titulat Modern Openings. La seva autobiografia, publicada pòstumament, Izbrannye PartII Vospominanya I (1967), conté 79 partides comentades.

Levenfix va derrotar gairebé tots els millors jugadors russos i soviètics entre la dècada de 1910 i principis de 1950, vencent fins i tot el Campió del món Aleksandr Alekhin, i també Emanuel Lasker. No va poder superar Paul Keres i David Bronstein, però eren homes molt més joves, i Levenfix havia passat el seu millor moment quan s'hi va enfrontar. Levenfix era fort amb negres a la defensa francesa i la defensa eslava, i en general utilitzava obertures clàssiques, tot i que de vegades va fer servir les hipermodernes defensa Grünfeld i defensa Nimzoíndia.

Partides notables[modifica | modifica el codi]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Grigori Levenfix, Vassili Smislov.Rook Endings (Tournament Player's Collection)
  • Moscow International Chess Tournament, 1936 (Llibre del torneig)
  • Izbrannye PartII Vospominanya I (1967)
  • Pervaya kniga schachmatista (El primer llibre del jugador d'escacs), Leningrad, 1925
  • Schachmaty dlja natschinajuschtschic (Escacs per a principiants), Leningrad, 1950

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nota biogràfica de Grigori Levenfix» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 4 d'abril de 2014].
  2. Winter, Edward. «Chess and Jews» (en anglès). Chess History.
  3. Wiener Schachzeitung, 1909, pàg. 372
  4. «Taula del torneig de Karlsbad 1911». La grande storia degli scacchi. [Consulta: 5 d'abril de 2014].
  5. «Torneig de Karlsbad 1911, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 5 d'abril de 2014].
  6. «Quadre del Torneig de Carlsbad 1911». The Chess Library. [Consulta: 5 d'abril de 2014].
  7. Campionat de Leningrad 1922 a Narod.ru
  8. Campionat de Leningrad 1924 a Narod.ru
  9. Campionat de Leningrad 1925 a Narod.ru
  10. Campionat de Leningrad 1920 a Narod.ru
  11. Campionat de Leningrad 1928 a Narod.ru
  12. «9è Campionat Nacional de l'URSS, Leningrad 1934». Graeme Cree's World, US, and USSR Chess Championship Page. [Consulta: 1 d'abril de 2014].
  13. «10è Campionat Nacional de la URSS, Tiflis 1937». Graeme Cree's World, US, and USSR Chess Championship Page. [Consulta: 1 d'abril de 2014].
  14. Torneig Internacional de Moscou de 1935 a Narod.ru
  15. Torneig de Leningrad 1936 a 365Chess
  16. «Torneig de Leningrad/Moscou 1939». 365Chess. [Consulta: 1 d'abril de 2014].
  17. Matx Levenfix-Botvínnik 1937 a Chessgames
  18. Matx Levenfix-Alatortsev a EChesspedia
  19. Informació del matx Levenfix-Alatortsev a Narod.ru
  20. Defensa siciliana, variant del drac, variant Levenfix a Chessgames
  21. Defensa siciliana, variant del drac, variant Levenfix a Chess Tempo
  22. Repertori de partides amb la defensa siciliana, variant del drac, variant Levenfix a Red Hot Pawn
  23. Defensa siciliana, variant del drac, variant Levenfix a 365Chess
  24. Variant Levenfix del gambet Evans a Chess Openings
  25. Variant Levenfix de la variant russa de la defensa Grünfeld a Chess Openings
  26. Variant Levenfix del gambet de dama refusat, defensa Semi-Tarrasch a Chess Openings

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grigori Levenfix Modifica l'enllaç a Wikidata