Indigneu-vos!

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Indigneu-vos!
Editor Editorial Destino
Autor Stéphane Hessel
Títol original Indignez-vous!
Traductor Maria Llopis
País França
Llengua francès
Gènere Al·legat; assaig; no-ficció
Data de publicació 2010 (en francès) i 2011 (en català)
Format paper
Pàgines 60
ISBN 9788497102025

Indigneu-vos! és la traducció al català de l'assaig supervendes en francès Indignez-vous!, escrit pel diplomàtic, antic membre de la resistència francesa i supervivent d'un camp de concentració de la Segona Guerra Mundial, Stéphane Hessel.[1][2] Es va publicar inicialment el 2010 en francès on segons grup 62 al març del 2011 ja se'n havien venut dos milions i mig de còpies.[3][4] Des de llavors s'ha traduït a 22 idiomes com el català, basc, gallec, anglès.[4][3] Hessel va renunciar als drets d'autor, demanant que fossin donats.[4]

Contingut[modifica | modifica el codi]

En paraules del propi autor, antic ambaixador de França a l'ONU, l'«obra exhorta als joves a indignar-se, diu que tot bon ciutadà ha d'indignar-se actualment perquè el món va malament, governat per uns poders financers que l'acaparen tot».[5] Explica que, encara que «ens jugàvem la vida», en la seva època, ho tenien més fàcil per tenir els adversaris més ben definits: Hitler i Stalin. No obstant això, «...els joves d'ara es juguen la llibertat i els valors més importants de la humanitat».[2]

En les 32 pàgines estrictes del llibret, l'autor, de 93 anys, fa una breu referència a la seva participació a la Resistència francesa, quan després de la declaració del règim col·laboracionista de Vichy es va escapar a Londres per posar-se a les ordres de De Gaulle. Després de ser capturat i torturat per la Gestapo, un cop acabada la guerra, es va convertir en diplomàtic, participant com a cap de gabinet de Henri Laugier, el llavors vicesecretari general de les Nacions Unides, en l'elaboració de la Declaració Universal dels Drets Humans, redactada al Palau de Chaillot de París. Explica, així mateix, els valors de la Resistència i dels Drets Humans[2] com també la seva postura, com a jueu, davant la vulneració dels mateixos per part de l'Estat d'Israel, i acaba fent una crida als joves a emprendre l'acció no-violenta per revoltar-se contra els poders del capitalisme, a través d'una «insurrecció pacífica».[6]

Inspirat en un discurs que Hessel va donar el 2008 per commemorar la Resistència, el llibret, d'unes 4.000 paraules en la seva versió original, està basat en tres entrevistes que Hessel va concedir a Sylvie Crossman, un antiga corresponsal de Le Monde. Crossman i Jean-Pierre Barou, caps de l'editorial Indigène, van preparar un tiratge de 8.000 exemplars. Hessel va renunciar als drets d'autor, demanant que fossin donats.[4]

Rebuda[modifica | modifica el codi]

A França, al Canadà i a altres països francòfons se l'ha comparat amb el pamflet J'accuse! (1898) d'Émile Zola, en el qual va acusar els alts comandaments de l'exèrcit francès d'antisemitisme i de prevaricació en acusar el capità Alfred Dreyfus de traïció.[7]

A França es va convertir en el best-seller del Nadal del 2010[8] i, encara que els seus crítics consideren que està mal escrit i que és massa curt, reconeixen que ha sabut calar en l'"empipament col·lectiu".[9]

El primer ministre francès, François Fillon, ha comentat sobre el llibre: «No hi ha res que sigui menys francès que l'apatia i la indiferència. Però la indignació, per amor a la indignació, no és forma de pensar».[10]

Així mateix, el filòsof i antic ministre francès d'educació, Luc Ferry, va comentar en una carta oberta respecte a aquesta indignació que era just l'última de les passions que França necessitava en aquells moments i que era un sentiment que només s'aplica als altres i mai a un mateix, i que l'autèntica moralitat comença amb les exigències que hom es fa a si mateix.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kuper, Simon. «Indignant? We should be» (en anglès). The Financial Times, 7 de gener 2011. [Consulta: 16-3-2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 Jiménez Barca, Antonio. «El héroe que escribió un 'best seller'» (en castellà). El País, 16 de gener 2011. [Consulta: 26-4-2011].
  3. 3,0 3,1 «Stéplane Hessel presenta el llibre: Indigneu-vos! a Barcelona». Grup 62, 22 de març 2011. [Consulta: 20-5-2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Sciolino, Elaine. «A Resistance Hero Fires Up the French» (en anglès). The New York Times, 9 de març 2011. [Consulta: 16-3-2011].
  5. Marcos, Ana. «Alegato contra la indiferencia» (en castellà). El País, 20 de maig 2011. [Consulta: 26-4-2011].
  6. Ramonet, Ignacio. «¡Indignaos!» (en castellà). Le Monde diplomatique, abril 2011. [Consulta: 26-4-2011].
  7. (anglès) «Righteous indignation»National Post Consultat el 26 abril 2011
  8. (anglès) Angelique Chrisafis, 93-french-bestseller "Political essay by 93-year-old tops Christmas bestseller list in France"The Guardian(26 de desembre, 2010). Consultat el 26 abril 2011
  9. (anglès) John Lichfield, "Are we looking for a new message - or a new Messiah?"The Independent(7 de gener de 2011). Consultat el 26 d'abril de 2011
  10. (francès) hesselessai-la-reponsable-de-fillon.php «Hessel / Essai: la responsables de Fillon»Le Figaro: «Rien ne serait en Effet moins français que l'apathie et l'Indifference. Mais l'indignation pour l'indignation n'est pas un model de pensée » Consultat el 26 d'abril de 2011