Cordòfon
De Viquipèdia
Els cordòfons són, segons la classificació de Sachs-Hornbostel, instruments en els quals el so es produeix en posar-se en vibració unes cordes tibades entre dos punts i fixades sobre un suport.
La freqüència de l'ona generada (i per tant la nota produïda) depèn de la longitud de la porció de corda que vibra, de la tensió de cada corda, del pes de la corda per unitat de longitud i del punt en què la corda és excitada. El timbre varia segons la forma de la caixa de ressonància.
Taula de continguts |
[edita] Grups de cordòfons, segons l'acció
[edita] Instruments de corda fregada
Els instruments de corda fregada son aquells instruments que poden produir un so per la vibració de cordes (generalment de metall, o de intestí), quan son fregades amb l'arquet o arc. Ocasionalment es pot pinçar la corda (pizzicato) per produir determinats sons. Alguns exemples en són:
[edita] Instruments de corda polsada
Un instrument de corda polsada és un instrument que sona per la vibració d'una o -més freqüentment- diverses cordes, que entren en vibració quan són polsades o pinçades.
Les tècniques per polsar o pinçar les cordes són diverses. Es poden polsar directament amb els dits o bé amb accessoris diversos. Si es fa amb els dits es podem polsar una o més cordes simultàniament de manera que cada dit polsa una sola corda o bé polsar-les gairebé simultàniament, tal com es fa, per exemple, amb la guitarra quan s'executen acords. En el primer cas, i segons els tipus de timbre que es persegueixi, la corda pot ser polsada amb l'ungla o sense que aquesta arribi a tocar la corda; en el segon cas s'obté un so més dolç.
En el cas que es polsi amb l'ajut d'algun accessori, el més freqüent són les pues i els plectres, que poden ser subjectats amb dos o més dits, o bé accionats a través d'un teclat que, al seu torn acciona un mecanisme que mou el plectre. En el primer cas, l'´habitual és polsar només una corda en cada moment a no ser que l'execució sigui amb acords. Tal seria el cas, per exemple, de la guitarra elèctrica pel que fa a la pua o al ud popular en molts països àrabs, pel que fa al plectre. Entre els instruments en què els plectres s'accionen a través de teclats destaquen el virginal, l'espineta i el clavecí.
[edita] Instruments de corda percudida
Els instruments de corda percudida reben aquest nom perquè es fa sonar les cordes percudint-les (donant-t'hi cops). Al tocar una tecla, s'acciona un mecanisme que porta un martellet folrat i que percudeix la corda produint el so.
L'instrument de corda percudida més conegut és el piano. Un altre instrument de corda percudida és el clavicordi que va tenir un gran predicament durant els segles XVII i XVIII.
[edita] Grups de cordòfons, segons la forma
Segons l'estructura i forma de l'instrument es classifiquen en quatre grups:
- Cítares. En el cas que les cordes determinin un pla paral·lel a la caixa de ressonància. Exemple: Piano.
- Llaüts. En el cas que les cordes determinin un pla paral·lel a la caixa de ressonància de la qual surt un mànec per sobre el qual passen les cordes. Exemple: Violí.
- Lires. En el cas que les cordes determinin un pla paral·lel a la caixa de ressonància de la qual surten dos mànecs paral·lels entre els quals hi ha un travesser on es subjecten les cordes. Exemple: Lira greco-romana.
- Arpes. En el cas que les cordes determinin un pla perpendicular a la caixa de ressonància. Exemple: Arpa.
