Jane Faber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJane Faber

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 octubre 1880 Modifica el valor a Wikidata
Ixelles (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1968 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Clichy (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 93 48° 51′ 41″ N, 2° 23′ 54″ E / 48.861371°N,2.398273°E / 48.861371; 2.398273
Sepultura d'Hourquet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGabriel Auguste Ferdinand Ducuing Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0264491 Allocine: 424843 TMDB.org: 224425 Modifica el valor a Wikidata

Jane Faber (Ixelles, 19 d'octubre de 1880 - Clichy, 13 de maig de 1968), nascuda Jeanne Théodorine de Smet, va ser una actriu belga

Biografia[modifica]

Tomba al cementiri de Père-Lachaise.

Es va formar per a una carrera escènica al Conservatoire de Paris, alumna de Charles le Bargy.[1]

Sota el nom artístic de Jane Faber, va ser molt activa al teatre durant la seva carrera —des dels anys 1900—, que va dirigir principalment a la Comédie-Française (París), des de 1910 (després esdevé 268è resident de la institució) fins al 1951.[2]

Entre les nombroses obra de teatre que va representar a la Comédie-Française, esmentem Poil de carotte de Jules Renard (1912, amb Léon Bernard i Marie Leconte), la comèdia-ballet L'Amour médecin de Molière i Jean-Baptiste Lully (1920, amb Georges Berr, Jacques Fenoux i Charles Siblot), La Dispute de Marivaux (1938, amb Jean Martinelli, Irène Brillant i Renée Faure), La Reine morte d'Henry de Montherlant (1942, amb Jean-Louis Barrault, Madeleine Renaud i Jean Yonnel), així com Tartuffe ou l'Imposteur de Molière (1949, amb Jean Yonnel, Jean Martinelli i Louis Seigner).[3]

En cinema, Jane Faber va contribuir a divuit pel·lícules mudes franceses, la primera va ser el curtmetratge L'Âme du violon de Léonce Perret (amb el director i André Luguet), estrenat el 1911. L'última va ser L'Écuyère del mateix Léonce Perret (amb Jean Angelo), estrenada el 1922. El seu paper més conegut és sens dubte el de la princesa Danidoff, al llarg de les cinc pel·lícules que Louis Feuillade dedica a Fantômas (amb René Navarre en el paper principal), de Fantômas (1913) i Le Faux Magistrat (1914).

Després d'una primera pel·lícula sonora estrenat el 1931 (La Prison en folie de Henry Wulschleger, amb Noël-Noël), Jane Faber només va tornar a la pantalla per a tres pel·lícules estrenadas a la dècada de 1950, inclosa Chéri de Pierre Billon (1950, amb Jean Desailly i Marcelle Chantal) i L'Affaire Maurizius de Julien Duvivier (coproducció franco-italiana), 1954, amb Daniel Gélin i Madeleine Robinson), el seu rodatge final.

Jane Faber està enterrada al cementiri Père-Lachaise (93a divisió).

Teatre (selecció)[modifica]

(obres representades a la Comédie-Française, tret que s'indiqui el contrari)

Filmografia[modifica]

Jane Faber i Henri Desfontaines (al centre) representant L'Avare de Molière, sota la direcció d'André Antoine, dans Ceux de chez nous (1915)

Referències[modifica]

  1. ↑ «All Paris is talking...». The Cincinnati Enquirer, 18-09-1910, p. 40 [Consulta: 2 abril 2022].
  2. ↑ Segons la Base documentaire La Grange citada anteriorment.
  3. ↑ «At the Comedie Francaise; Dresses in 'La Marche Nuptiale'». The Guardian, 15-12-1913, p. 3 [Consulta: 2 abril 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jane_Faber&oldid=33002766»