Jardins de Winston Churchill

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaJardins de Winston Churchill
Imatge
Vista parcial dels jardins, amb l'escultura a Churchill
TipusJardí públic Modifica el valor a Wikidata
EpònimWinston Churchill Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativales Tres Torres (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Localització Via Augusta, 257 / Ronda del General Mitre, 69-71 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 53″ N, 2° 07′ 59″ E / 41.39806°N,2.13306°E / 41.39806; 2.13306
Dades i xifres
Superfície0,07 ha Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació2012 Modifica el valor a Wikidata

Els Jardins de Winston Churchill és un parc urbà situat a la cantonada inferior de la intersecció de la Via Augusta, 257 i la Ronda del General Mitre, 69-71, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, i, més concretament, al barri de Les Tres Torres de Barcelona (Barcelonès), molt a prop de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de les Tres Torres. Els jardins van ser inaugurats el 15 de desembre de 2012. Amb una superfície total de 0,07 hectàrees i forma triangular conté parterres de gespa, zones de sauló i paviment dur, complementat per bancs de fusta.

L'emplaçament ret homenatge a sir Winston Churchill (1874-1965), polític i escriptor britànic, Primer Ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial i els anys de postguerra, així com Premi Nobel de Literatura l'any 1953. A més a més, en un dels seus extrems, hi ha una escultura en forma de monòlit, de l'escultor Pep Codó, en el seu honor, realitzada l'any 2012.

Escultura a Winston Churchill[modifica]

En homenatge, s'encarregà, a l'artista santcugatenc Pep Codó, una escultura, específicament un monòlit de roca de basalt, de 2,20 metres d'alçada amb l'efígie esculpida del primer ministre, abillat amb el seu característic corbatí.[1] El cost de la peça artística fou sufragat per la Fundació Catalunya Oberta, com queda recollit, també, a la base circular i metàl·lica de la mateixa, on es van gravar les següents inscripcions:[2]

« Barcelona a Winston Churchill »
« Donació Fundació Catalunya Oberta 2012  »

Vegetació[modifica]

Les espècies vegetals plantades són l'abèlia lluent (Abelia x grandiflora), l'àlber (Populus alba), l'heura (Hedera helix),la lantana comuna (Lantana strigocamara), la magnòlia (Magnolia grandiflora),la parkinsònia (Parkinsonia aculeata) i la troana (Ligustrum lucidum).[3]

Història[modifica]

Iniciativa i antecedents[modifica]

Placa dels Jardins

La ciutat de Barcelona ja disposava d'espais, en les seves vies públiques, reservats a destacats i celebres estadistes i polítics estrangers, de diferents tendències ideològiques dins de l'àmbit de la democràcia liberal, com ara a diversos presidents dels Estatus Units amb el Carrer de Washington, el Carrer de Lincoln i la Plaça de John F. Kennedy; al canceller de la República Federal Alemanya i alcalde de Berlín Occidental amb la Plaça de Willy Brandt; o al primer ministre de Suècia amb la Plaça d'Olof Palme. Si bé aquest no era el cas de Winston Churchill.[4]

Concretament la idea original de que Barcelona dediqués alguna part del seu espai urbà a la persona de Winston Churchill va ser impulsada, el 2005, per la Fundació Catalunya Oberta, de la mà del qui, aleshores, era el seu president Joan Guitart, que així ho va traslladar, apostant per la situació actual, a l'alcalde Joan Clos. Si bé va arribar a entrar a la ponència del nomenclàtor, no tingué més recorregut. En aquell moment, per aportar agilitat, la Fundació també va proposar un espai alternatiu, un de molt proper, i sense nom establert, a la Plaça de Francesc Macià, conformat per l'espai interior, però públic, entre els edificis Winterthur, Torre Godó, els Habitatges Quinta Avenida del carrer del Comte d'Urgell i el què, en aquell moment, era ocupat per El Corte Inglés.[5]

Inicialment, es volia tenir-ho enllestir abans que acabés el 2005, any en què s'acomplien els seixanta anys de la fi de la Segona guerra mundial i els quaranta anys de la mort del qui havia estat primer ministre britànic.[5]

Aprovació per part de l'Ajuntament de Barcelona[modifica]

Definitivament la iniciativa es començà a materialitzar quan el 6 de maig de 2010, el Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi aprovà una proposta de CiU, i amb el suport de forma unànime de la resta de formacions amb representació al districte (PSC, ICV-EUiA i PP), de dedicar un espai públic a Winston Churchill, indicant, justament, la ubicació actual si, abans d'acabar l'any 2010, no se'n trobava cap altra de més adient.[5]

El 8 de març de 2012, es traslladà la proposta al Consell plenari de la ciutat, sent aprovada de forma unànime per totes les forces polítiques amb representació (CiU, PSC-PM, PP, ICV-EUiA i ERC-UpB), de tal forma que, els jardins públics situats a la cantonada inferior dels encreuaments de la Via Augusta amb la Ronda del General Mitre, històricament sense cap denominació, passaven a ser els Jardins de Winston Churchill.[6]

Paral·lelament la Fundació Catalunya Oberta havia encarregat i sufragat econòmicament un monòlit a l'escultor Pep Codó, perquè fos hi fos també emplaçat.[7]

Inauguració[modifica]

El 15 de desembre de 2012, s'inauguraren els jardins amb la col·locació de l'escultura d'homenatge, acte presenciat per l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el president i el secretari de la Fundació Catalunya Oberta, Joan Oliver i Lluís Prenafeta, respectivament; la besnéta de l'estadista, Jennie Churchill Repard; i el cònsol general del Regne Unit a Barcelona, Andrew Gwatkin, entre altres.[8][9]

Motius de la dedicació de l'espai públic[modifica]

Vegeu també: Aquesta fou la seva hora més gloriosa i Winston Churchill

La ciutat de Barcelona, amb la dedicació d’aquest espai públic, vol ressaltar, especialment, el rècord i reconeixement que va tenir el primer ministre britànic cap a la capital catalana en el transcurs de la Segona Guerra Mundial, quan en el cèlebre i recordat discurs Aquesta va ser la seva hora més gloriosa pronunciat a la Cambra dels Comuns, el 18 de juny de 1940, va informar de la presa de Paris per part de l'exèrcit alemany; davant d’aquesta situació, emplaçà al conjunt de la ciutadania britànica a la resistència mostrada pels barcelonins durant els bombardejos aeris del bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola. Concretament, les paraules expressades foren les següents:[10][11]

Vista dels jardins, amb l'escultura a un dels seus dels extrems.
« Anglès: I do not at all underrate the severity of the ordeal which lies before us; but I believe our countrymen will show themselves capable of standing up to it, like the brave men of Barcelona, and will be able to stand up to it, and carry on in spite of it, at least as well as any other people in the world. Much will depend upon this Català: No subestimo en absolut la gravetat de la dura experiència que tenim per davant, però crec que els nostres compatriotes seran capaços de fer-li front, igual que ho van fer els valents ciutadans de Barcelona, de mantenir-se dempeus i seguir endavant malgrat això; al menys, tan bé com qualsevol altre poble del mon. Molt dependrà d’això. »
— Winston Churchill. Cambra dels Comuns. (18 juny de 1940)., .

Sense oblidar la seva defensa, fins a les últimes conseqüències, de la llibertat i la democràcia lliberal durant el mateix conflicte armat, que quedà tan ben plasmat en el seu discurs més conegut, "Sang, suor i llàgrimes", que fou el primer realitzat en el càrrec, davant també de la Cambra baixa del Parlament britànic, 13 de maig de 1940.

De tal manera que, durant l'acte d'inauguració de l'espai i el monument, el 15 de desembre de 2012, l'alcalde Xavier Trias, així ho va fer saber als presents.[8]

Rebuig i polèmica[modifica]

El rostre de Churchill esculpit a l'escultura.

Tot i que la iniciativa tingué el suport unànime de totes les formacions polítiques presents en el consistori barceloní, no evità generar cert grau de polèmica i rebuig en alguns sectors.

En l'àmbit polític, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), en aquells moments sense representació al municipi ni al districte, es posicionà clarament en contra, qüestionant els mèrits i esgrimint un llistat de greuges no tinguts en compte.[12]

Al mateix temps van mostrar el seu desacord el periodista Lluís Permanyer en un article, el 27 de desembre de 2012, al diari La Vanguardia,[13] en aquest mateix mitjà, es publicaren diverses cartes al director de lectors conformes i d'altres disconformes amb la mesura adoptada.[14][15][16] Altres figures que es pronunciaren foren l'escriptora i sociòloga Eulàlia Solé a través d'un article, del 21 de desembre de 2012, també, a La Vanguardia, indicant una desavinença absoluta.[17] Així com l'escriptor Víctor Alexandre també es mostrà en desacord, tot i estar satisfet perquè un santcugatenc en fos l'autor de l'escultura.[18]

Principalment les crítiques se centraven en la passivitat de Churchill davant la dictadura franquista, que afavoriren la seva consolidació i continuïtat, primer durant la guerra civil espanyola, mitjançant la postura de no intervenció en el conflicte, no donant suport al bàndol republicà, que es concretà amb la constitució del Comitè de No-intervenció, i més tard, permetre la permanència de la dictadura, per part dels aliats, després de la Segona Guerra Mundial.[12][13]

Al seu torn, la Fundació Catalunya Oberta qualificà, literalment, d'absurdes les opinions que posaven en dubte els reconeixements de Churchill.[19]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Caballé, Cinta. «Pep Codó, autor de l'escultura de Churchill a Barcelona». TOT Sant Cugat, 20-09-2012. [Consulta: 29 gener 2013].[Enllaç no actiu]
  2. ↑ «Barcelona honora Churchill». ElSingularDigital.cat, 19-09-2012. Arxivat de l'original el 2013-12-17. [Consulta: 29 gener 2013].
  3. ↑ Sàbat, BCNSmart, Consultoria. «Atles de Biodiversitat | Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 8 novembre 2021].
  4. ↑ «B Nomenclàtor». [Consulta: 16 setembre 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Diariocrítico.com. «Winston Churchill, més a prop de tenir un espai públic a Barcelona tal com reclama la Fundació Catalunya Oberta» (en castellà). [Consulta: 26 agost 2021].
  6. ↑ «Enric Sagnier i Winston Churchill donaran nom a dos jardins». Línia Sarrià, 16-04-2012. Arxivat de l'original el 2012-09-05. [Consulta: 29 gener 2013].
  7. ↑ «Barcelona honora Churchill», 17-12-2013. Arxivat de l'original el 2013-12-17. [Consulta: 26 agost 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 «L´alcalde Xavier Trias recorda la importància de Winston Churchill en la inauguració d´un monument en homenatge seu a Sarrià-Sant Gervasi : Servei de Premsa». [Consulta: 25 agost 2021].
  9. ↑ «Nou espai en memòria de Winston Churchill». LaVanguardia.com, 15-12-2012. [Consulta: 29 gener 2013].
  10. ↑ BCNenHorasdeOficina, Por. «TU EN LONDRES Y YO EN BARCELONA. HOMENAJE A WINSTON CHURCHILL» (en castellà), 10-01-2013. [Consulta: 25 agost 2021].
  11. ↑ «Their Finest Hour» (en anglès americà), 18-06-1940. [Consulta: 16 setembre 2021].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Winston Churchill: la vergonya als nostres carrers». CUPSarriaSantGervasi.wordpress.com, 28-01-2013. [Consulta: 29 gener 2013].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Edición del jueves, 27 diciembre 2012, página 10 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 16 setembre 2021].
  14. ↑ «Churchill, altra vegada» (en castellà), 03-01-2013. [Consulta: 26 agost 2021].
  15. ↑ «Monument a Churchill» (en castellà), 02-01-2013. [Consulta: 26 agost 2021].
  16. ↑ «Monument a Churchill» (en castellà), 29-12-2012. [Consulta: 26 agost 2021].
  17. ↑ «Edición del viernes, 21 diciembre 2012, página 28 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 16 setembre 2021].
  18. ↑ Alexandre, Víctor. «Winston Churchill i Pep Codó». Cugat.cat, 07-12-2012. [Consulta: 29 gener 2013].
  19. ↑ «Cinc anys després». CatalunyaOberta.cat, 27-04-2013. Arxivat de l'original el 2021-11-28. [Consulta: 29 gener 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins de Winston Churchill
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jardins_de_Winston_Churchill&oldid=32819110»