Jean-Luc Godard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:04, 24 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJean-Luc Godard

Jean-Luc Godard el 1968
Biografia
Naixement3 de desembre de 1930 (1930-12-03)
París (França)
Mort13 setembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Rolle (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortEutanàsia i suïcidi assistit Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança França
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,7 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula, cinema, nouvelle vague, direcció, teoria cinematogràfica, crítica de cinema, producció cinematogràfica, cinema i literatura i activitat literària Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata –  2022 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCahiers du cinéma Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNouvelle vague Modifica el valor a Wikidata
MovimentNouvelle vague Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaHans Lucas Modifica el valor a Wikidata
Representat perElectronic Arts Intermix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
21 juny 1997documenta X
12 juny 1987documenta 8
24 juny 1977documenta 6 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Família
CònjugeAnne-Marie Miéville
Anna Karina (1961-1967)
Anne Wiazemsky (1967-1979)
ParesPaul Godard Modifica el valor a Wikidata  i Odile Monod Modifica el valor a Wikidata
ParentsMaximilien Vox (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Signatura

IMDB: nm0000419 Allocine: 113 Rottentomatoes: celebrity/jeanluc_godard Allmovie: p91804 TCM: 72527 AFI: 80903 TMDB.org: 3776
Musicbrainz: b843da03-8b48-4567-9597-3c3e0068156d Discogs: 833999 Modifica el valor a Wikidata

Jean-Luc Godard (París, 3 de desembre de 1930) és un ex-crític i director de cinema franco-suís. Ha cultivat un cinema avantguardista i experimental. És considerat un dels membres més influents de l'anomenada nouvelle vague, que renovà el cinema francès i tingué arreu una gran influència. El seu primer llargmetratge À bout de souffle, obté gran reconeixement en el Festival de Canes de 1959, a pesar de no aconseguir cap premi. El cine de Godard es caracteritza per la seua irreverència i rebel·lia. És un renovador que trenca amb el muntatge considerat clàssic. Col·laborà com a crític primer a Gazette du Cinéma i més tard a Cahiers du Cinéma sota el pseudònim de Hans Lucas. En aquesta publicació coincidí amb els que esdevindrien membres de la nouvelle vague, François Truffaut, Éric Rohmer, Claude Chabrol i Jacques Rivette. Es casà amb l'actriu Anna Karina que protagonitzà diverses de les seves pel·lícules.

Etapa política

A partir d'Alphaville rodada el 1967, i després de divorciar-se d'Anna Karina i casar-se amb l'actriu Anne Wiazemsky, Godard va incloure en els seus treballs moltes referències i cites del maoisme i del marxisme-leninisme, ideologies en aquell moment familiars en els cercles d'intel·lectuals, estudiants i obrers que participaríen poc després en la revolta del Maig del 68.

Va crear el Col·lectiu Dziga-Vertov amb Jean Pierre Gorin, Armand Marco i Jean Henri Roger i van rodar, sovint en 16 mm, amb influències del cine de propaganda soviètic, però sense oblidar les qüestions estètiques. El maig de 1968 el Festival de Canes fou suspès per les interrupcions en les projeccions -concretament Peppermint Frappé de Carlos Saura- que van protagonitzar Godard, Truffaut, Roman Polanski i Louis Malle, cineastes que formaven part del jurat, per deixar clara la seva postura respecte del moviment estudiantil i obrer que succeïa en aquell moment i del que el festival semblava no donar cap eco. En aquell any va dirigir també Sympathy for the Devil, un documental singular on Godard accedí als assajos i intimitats del grup The Rolling Stones, tot apropant-se de manera subtil al seu procés creatiu.

Després de les eleccions europees del 2014, en què el partit d'extrema dreta Front Nacional va guanyar les eleccions a França, Godard va opinar que François Hollande hauria de nomenar Marine Le Pen com a Primera Ministre.[1]

Filmografia[2]

  • Sauve qui peut (la vie) (1980)
  • Lettre à Freddy Buache (1981)
  • Passion (1982)
  • Scénario du film 'Passion' (1982)
  • Prénom Carmen (1983)
  • "Série noire" (1984) TV Series
  • Détective (1985)
  • Je vous salue, Marie (1985)
  • Grandeur et décadence (1986) (TV)
  • Meetin' WA (1986)
  • Soft and Hard (1986)
  • Soigne ta droite (1987)
  • Aria (1987) (segment d'"Armide")
  • King Lear (1987)
  • "Les Français vus par" (1988) (mini) (segment de "Le dernier mot")
  • On s'est tous défilé (1988)
  • Puissance de la parole (1988)
  • Histoire(s) du cinéma: Toutes les histoires (1989) (V)
  • Histoire(s) du cinéma: Une histoire seule (1989) (V)
  • Le Rapport Darty (1989)
  • Nouvelle vague (1990)
  • Comment vont les enfants (1990) (segment de "L'enfance de l'art")
  • Allemagne 90 neuf zéro (1991)
  • Contre l'oubli (1991) (segment de "Pour Thomas Wainggai, Indonésie")
  • Hélas pour moi (1993) (uncredited)
  • Les Enfants jouent à la Russie (1993)
  • JLG/JLG - autoportrait de décembre (1995)
  • Deux fois cinquante ans de cinema français (1995)
  • For Ever Mozart (1996)
  • Histoire(s) du cinéma: Fatale beauté (1997) (V)
  • Histoire(s) du cinéma: Seul le cinéma (1997) (V)
  • Histoire(s) du cinéma: La monnaie de l'absolu (1998) (V)
  • Histoire(s) du cinéma: Le contrôle de l'univers (1998) (V)
  • Histoire(s) du cinéma: Les signes parmi nous (1998) (V)
  • Histoire(s) du cinéma: Une vague nouvelle (1998) (V)
  • The Old Place (1998)
  • L'Origine du XXIème siècle (2000)
  • Éloge de l'amour (2001)
  • Ten Minutes Older: The Cello (2002) (segment "Dans le noir du temps")
  • Liberté et patrie (2002) (V)
  • Notre musique (2004).
  • Prière pour refusniks (curt, 2004)
  • Film Socialisme (2010)

Referències

Bibliografia

  • Louis-Albert Serrut (Titulaire d'un doctorat d'arts et sciences de l'art à Paris 1 en 2010, spécialiste de cinéma), "Jean-Luc Godard, cinéaste acousticien: Des emplois et usages de la matière sonore dans ses œuvres cinématographiques" (Mars 2010 - Editions l'Harmattan)
  • Godard, Entrevista a Le Monde, Abril de 1972.
  • (5) Godard, J.L., Primers sons ‘anglesos’, Cinéthique, n. 5, 1969.
  • (basc)Intxauspe, J.M. 2013: Film Socialisme: Quo vadis Europa, hAUSnART, 3: 94-99

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Luc Godard