Johann Nepomuk Hummel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Johann Nepomuk Hummel
JNHummel 2.jpg
Estil: Classicisme-Romanticisme
Naixença: 14 de novembre de 1778
Bratislava, Àustria-Hongria
Defunció: 17 d'octubre de 1837 (als 58 anys)
Weimar

Obres destacades

Fites
  • 1804 Mestre de concerts a la cort de príncep Nicolau d'Esterházy
  • 1810 Es representa Mathilde von Guise
  • 1819 Mestre de capella a Weimar
  • 1828 Les entrades per als seus concerts de piano es venien en pocs dies

Johann Nepomuk Hummel (Bratislava, Àustria-Hongria, actualment Eslovàquia, 14 de novembre de 1778 - Weimar, 17 d'octubre de 1837) fou un compositor eslovac, alumne de Mozart, de Haydn i de Salieri, va compondre principalment peces per a piano. Va ser considerat en el seu temps com un dels millors pianistes d'Europa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nat a Presburg (l'actual Bratislava) el 14 de novembre de 1778, Johann Nepomuk Hummel era fill de Joseph Hummel, músic de l'escola imperial de música militar i director de l'orquestra del teatre. Dotat per a la música (va donar el primer concert als nou anys), va rebre classes de Mozart durant set anys a Viena, trobant-lo aquest últim particularment dotat. També Mozart va allotjar Hummel a casa seua durant dos anys.

Hummel va emprendre molt jove una gira europea, durant la qual va tenir ocasió de conèixer personalment a grans personalitats de la música, com ara Joseph Haydn (1791), qui, a l'eixida d'un concert del jove músic li va donar una guinea en prova de gratitud. Hummel també va rebre classes de Muzio Clementi, compositor italià resident a Londres, d'Antonio Salieri... Després va començar a compondre i a donar classes, entre els seus alumnes tingué a Ritter i Friedrich Ehrlich,[1] entre d'altres també coneguts.

Per aquesta època, el jove Ludwig van Beethoven va arribar a Viena. S'ha dit sovint que entre els dos compositors hi havia una gran rivalitat. De fet van ser amics, tot i que les seues relacions van sofrir alts i baixos i que els corresponents partidaris van formar dues bandes rivals.

Hummel tenia 26 anys quan va substituir Joseph Haydn com Konzertmeister (mestre de concerts) del príncep Esterhazy. Ja havia compost nombroses obres (el Concert per a trompeta en Mi bemoll major, 22 obres...), però en aquest període es va consagrar a l'escriptura de peces religioses (cinc misses). El 1811, va deixar la cort del príncep. Després, des de l'any 1816 fins a l'any 1818, va ser mestre de capella a Stuttgart.

A més de compositor, Hummel va ser pianista, el més gran virtuós de la seua època segons els seus contemporanis, i va rivalitzar amb Beethoven, també amb un gran renom com a pianista. Com a pianista va donar concerts arreu d'Europa entre 1820 i 1830.

Els concerts per a piano[modifica | modifica el codi]

Hummel el 1814

Entre les obres més interessants i més apreciades de Hummel figuren els vuit concerts per a piano. El primer (en Do, opus 34a, 36), el segon (la menor, op. 85) i el cinquè (La bemoll, op. 113) van ser estrenats a Viena, respectivament vers 1811, 1821 i 1830. El tercer, estrenat a Leipzig vers 1821, és en si menor (op. 89). Hummel va escriure en aquesta mateixa ciutat el quart concert en Mi (op. 110) vers 1814.

El seu concert en Fa (op. pòstuma 1) va ser estrenat dos anys després de la seua mort a Leipzig, el 1839. Les dos restants van ser estrenats vers 1790 i 1791 (els dos són en La).

Mort, anomenada, obra[modifica | modifica el codi]

Hummel va morir a Weimar el 17 d'octubre de 1837. Tot i ser l'intermedi entre el classicisme (Joseph Haydn ou Wolfgang Amadeus Mozart) i el romanticisme (Felix Mendelssohn, Franz Schubert,...), la seua música no va ser massa interpretada després de la seua mort, encara que va servir com a model de Franz Liszt i de Niccolò Paganini i va influir sobre Frédéric Chopin i Robert Schumann en l'inici de les seues respectives carreres.

Durant un cert temps va romandre a Weimar on donà lliçons a diversos deixebles coneguts entre ells el seu nebot, el músic i compositor August Röeckel (1814-1876), Adolf von Henselt (1814-1889), la parisenca Louise Farrenc 1804-1875),[1] Franz Schoberlechner (1797-1843) i el que més tard seria un gran musicògraf Karl Engel.[1]

Va deixar un mètode de piano, Anweisung zum Pianofortespiel, que va tenir una importància considerable en la primera meitat del Segle XIX.

Potser l'obra més popular de Hummel en l'actualitat siga el Concert per a trompeta (1803), una de les obres amb aquesta combinació més interpretades.

  1. 1,0 1,1 1,2 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 19, pàg. 47 (ISBN 84-239-4519-7)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]