L'Albi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi de les Garrigues. Vegeu-ne altres significats a «Albi».
l'Albi
Bandera de l'Albi Escut de l'Albi
(En detall) (En detall)
Localització

L'Albi situat respecte Catalunya
L'Albi situat respecte Catalunya

Localització de l'Albi respecte de les Garrigues


Municipi de les Garrigues
L'Albi.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Garrigues
Gentilici Albinenc, albinenca
Superfície 32,61 km²
Altitud 526 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
863 hab.
26,46 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 327750 4587975Coord.: 41° 25′ 30″ N, 0° 56′ 19″ E / 41.42500,0.93861
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Víctor Guiu i Gaya (TFA-AM)
Codi territorial 250096

L'Albi és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues. El 1983 va modificar el nom per incorporar l'article a Albi, nom que tenia anteriorment.

Història[modifica | modifica el codi]

L'Albi vist des del castell, amb l'església de Santa Maria al centre

Els testimonis més importants de la primera presència humana en aquest terme corresponen als conjunts amb art rupestre:

  • L'anomenat Vall de la Coma, descobert per l'arqueòleg borgenc Alex Mir i Llaurador, als anys 80, es troba situat a uns 5 km de la població. És un conjunt de pintura rupestre.
  • L'altre santuari prehistòric, la Balma dels Punts, descobert per uns caçadors als anys 90, conserva, com l'anterior, mostres de les creences dels grups neolítics (art esquemàtic de fa 6.500-3.200 anys) i dels grups epipaleolítics (art llevantí de fa 10.000 a 6.500 anys); no està preparat per a la visita.

Degut al seu interès, com a evidència excepcional de la capacitat intel·lectual de l'ésser humà, aquests conjunts estan declarats Bien de Interés Cultural del Patrimonio Histórico Español i Bé Cultural d'Interès Nacional del Patrimoni Cultural Català, essent des de 1998, com el Cogul i tots els jaciments amb art rupestre, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO amb el nom administratiu convencional de Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (Fonts: Associació Catalana d'Art Prehistòric ACAP).

La població està documentada al segle xii com Albium. Podria derivar del llatí albeum, «llit de riu», o de l'àrab al-alwi, «lloc enlairat». També s'ha suposat del llatí albus, «albí».

Punts d'interès[modifica | modifica el codi]

  • El castell de l'Albi, d'origen medieval (segle XII),[2] fou substituït, al final del segle XVI, per un palau renaixentista. Al nucli residencial del castell es pot veure un portal de mig punt amb un arc rebaixat, cobert per una volta de motllures encreuades, a la clau de la qual hi ha diversos escuts, un dels quals inclou un lleó rampant i un altre en forma de losange.[2] També inclou una gran nau destinada a celler i la presó. En procés de restauració, pot ser visitat. S'han descobert restes d'un poblat ibèric on està situat el castell, està en procés d'excavacions i restauracions.
  • L'ermita dels Sants metges Cosme i Damià, fundada als voltants de l'any 1500 i engrandida posteriorment.[3] L'interior és d'una sola nau espaiosa, amb un bell cor al qual s'accedeix per una escala de cargol.[3] La nau central consta de presbiteri i quatre capelles laterals on es troben els quadres de Santa Madrona, Sants Abdón i Senén, Sant Crist i Sant Antoni de Pàdua.[3] Fou molt malmesa durant la guerra civil espanyola i en l'actualitat està molt restaurada.[3] S'hi guarden les relíquies i les imatges dels sants metges Cosme i Damià.[3] La seva festa se celebra el 26 de setembre precedida d'una novena. Quan aquesta festa esdevé en diumenge se celebra de manera jubilar per tota la Vila.[3]
  • L'església de Santa Maria data del segle XVIII, d'estil renaixentista i façana barroca, amb un campanar de 34 metres.[2]
  • La Cooperativa del Camp de l'Albi (antic Sindicat Agrícola i Caixa Rural), edifici projectat l'any 1919 per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet.[4] El plec de condicions realitzat a Valls l'agost de 1919 requeria la construcció d'un molí i un celler per al Sindicat.[4] Fou un projecte encapçalat per Cosme Capdevila i Muñoz, primer president del Sindicat, veterinari de professió.[4] L'edifici va ser construït usant materials poc costosos i de fàcil obtenció a la comarca (pedra i maó), aplicant el nou model arquitectònic que estava entre el modernisme i el noucentisme.[4] Actualment la Cooperativa elabora l'oli d'oliva verge extra, sota la denominació DOP Garrigues, amb el nom comercial de Baró de l'Albi.[4]
  • Al terme municipal, a 5 km de la població, hi ha el conjunt de pintures rupestres anomenat la Vall de la Coma, que ha estat declarat bé d'interès cultural del patrimoni històric.[2]
  • Són molt abundants dins del terme municipal les cabanes de volta, originàries del segle XVIII.

Situació[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de l'Albi s'estén pel sector sud-oriental de la comarca de les Garrigues.

Es pot arribar a l'Albi per l'autopista de l'Ebre AP-2 (sortida número 8), o per la carretera local LP 7032, que enllaça a Vinaixa amb la carretera nacional N-240 de Tarragona a Sant Sebastià.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes de maig (15 de maig),
  • Festes d'estiu (el primer cap de setmana del mes d'agost),
  • Festa de Sant Cosme i Damià (26 de setembre)
  • Festa de Sant Jordi '08

La diada cultural del nostre país omple cada any els carrers i racons dels pobles i ciutats de llibres i roses. I l'Albi no podía ser una excepció. Per aquest motiu, enguany, s'ha volgut impulsar aquesta festa i envoltar-la d'activitats culturals de tota mena. Aquesta va ser una diada cívica, amb un clar component de reivindicació de la nostra llengua, el català. Per això, es van veure tantes senyeres penjades als balcons i finestres de les cases. D'entre els actes que es van dur a terme cal destacar les jornades dels Estudiosos de Les Garrigues sobre patrimoni arquitectònic, que van tenir una gran acollida.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
91 98 82 227 962 1.714 1.558 1.387 1.267 1.379
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.262 1.220 1.083 1.058 927 855 792 807 776 765
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
791 776 782 806 836 811 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Ara Lleida, L'ALBI
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Turisme de l'Albi, L'Ermita de Sant Cosme i Sant Damià
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Turisme de l'Albi, La Cooperativa del Camp de l'Albi

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre MIR LLAURADOR (1986): El conjunt rupestre de la Vall de la Coma (L'Albi, Les Garrigues), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • Anna ALONSO, Alexandre GRIMAL i Rosa DÍAZ (2003): "L'art prehistòric de la Balma dels Punts (L'Albi, Lleida): un mateix espai per a dues creences diferents", IV Trobada d'estudiosos de la Comarca de les Garrigues, el Vilosell (Lleida), pp. 21-28. ISBN 84-609-2745-8.
  • Alexandre GRIMAL, Anna ALONSO i Rosa DÍAZ (2003): "Una aproximació als graffiti i gravats de la Balma dels Punts i del seu entorn (l'Albi, Lleida), IV Trobada d'estudiosos de la Comarca de les Garrigues, el Vilosell (Lleida), pp. 29-33. ISBN 84-609-2745-8.
  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO (2007): L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, 2007, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Albi Modifica l'enllaç a Wikidata