L'espia que em va estimar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Spy who loved me
L’espia que em va estimar
007TSWLMposter2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Lewis Gilbert
Direcció artística: Ken Adam

Producció: Albert R. Broccoli

Guió: Christopher Wood
Richard Maibaum

Música: Marvin Hamlisch

Fotografia: Claude Renoir

Muntatge: John Glen

Efectes especials: Derek Meddings

Protagonistes: Roger Moore
Barbara Bach
Curd Jürgens
Richard Kiel

Dades i xifres
País: Regne Unit
Data d'estrena: 1977
Gènere: Acció
Duració: 126 min

Companyies
Productora: EON Productions
Distribució: United Artists
Pressupost: 14 milions de dòlars

Pàgina sobre “The Spy who loved me a IMDb

Valoracions
IMDb 7.1/10 stars
FilmAffinity 6.1/10 stars

L'espia que em va estimar (títol original en anglès The Spy Who Loved Me)[1] és una pel·lícula britànica de la sèrie James Bond dirigida per Lewis Gilbert, estrenada el 1978 i doblada al català.

Argument[modifica | modifica el codi]

Per trobar els submarins nuclears russos i britànics que han desaparegut misteriosament, James Bond (Roger Moore) fa equip amb l'agent soviètica Anya Amasova (Barbara Bach). La seva missió els porta a enfrontar-se a un enemic dels més perillosos en la persona de Tauró (Richard Kiel), un gegant de més de dos metres quasi indestructible i armat d'una mandíbula d’acer tan tallant com una navalla d'afaitar. 007 s’haurà d'enfrontar igualment a Karl Stromberg (Curd Jürgens), l'empresari de Tauró. Stromberg vol servir-se dels submarins nuclears que ha robat per destruir el món i crear una ciutat submarina. Però 007 mata Stromberg, aniquila la fortalesa del megalòman i fuig amb Anya, mentre que Tauró s'escapa de poc.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Llocs de l’acció[modifica | modifica el codi]

Llocs de rodatge[modifica | modifica el codi]

Les escenes submarines ensenyant el Lotus amfibi, les maquetes del petrolier Liparus i de l‘Atlantis (el cau de Stromberg) han estat filmats a les Bahames.[2]

Les escenes d'interior es desenvolupen al Mojaba club , al despatx d’ M, al tren o sota la tenda de campanya de Hussein han estat rodades als estudis Pinewood a Anglaterra. Les que tenen lloc a l'interior del petrolier Liparus han estat rodades en un nou annex de Pinewood especialment creat per a l'ocasió i inaugurat el 1976.

L'escena d'acció esquiant als precrèdits ha estat rodada en realitat al Mont Asgard al Canadà.[3]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • El personatge de Karl Stromberg, el boig megalòman que somnia de ser el cap d'un nou ordre mundial i que dirigeix les seves activitats a partir d'una base submarina futurista, s'assembla en nombrosos punts a Blofeld, el dirigent d'SPECTRE i adversari de Bond en nombrosos episodis precedents. A l'origen, la idea dels guionistes era de fer d'aquest episodi el marc d'una nova oposició entre l'Agent 007 i el seu vell enemic. Però la perspectiva d'un conflicte de copyright amb l'autor Kevin McClory els va forçar a renunciar i a crear el personatge de Stromberg.
  • La seductora actriu Barbara Bach, que interpreta l'agent triple x a L'Espia que em va estimar serà el 1981 l'esposa del Beatles Ringo Starr.
  • El guió d'aquesta pel·lícula és quasi idèntic al de Moonraker , amb una transposició de l'espai al món submarí.
  • La cançó-tema Nobody Does It Better va ser un èxit als Estats Units i al Regne Unit. Cantada per Carly Simon i composta per Marvin Hamlisch, va continuar sent número 2 durant tres setmanes al hit-parade americà.
  • La novel·la The Spy Who Loved Me va sortir el 18 d'abril de 1962.
  • Lois Chiles havia estat la primera tria pel paper d'Anya Amasova. Actuarà finalment a Moonraker.
  • Jack Halloran i Will Sampson havien estat presos en consideració pel paper del Tauró. Va ser finalment per Richard Kiel.
  • James Mason va ser temptat pel paper de Karl Stromberg. Es pensarà igualment en ell pel d'Hugo Drax a Moonraker.
  • Richard Kiel va declarar que la cadena que trenca amb les seves dents a l'escena de les Piràmides era feta de regalèssia.
  • Richard Kiel no podia guardar les seves dents metàl·liques de cobalt a la boca més de 30 segons a causa de l'extrem dolor que li provocava.
  • És la primera aparició del general Gogol a la sèrie. Walter Gotell, que fa aquest paper, havia interpretat abans el de Morzeny a Des de Rússia amb amor.
  • La música de la pel·lícula Lawrence d'Aràbia està sonant quan James Bond i Anya Amasova caminen pel desert. Un jove ajudant l'havia posat per fer una broma i va quedar finalment.
  • El número del submarí americà fet pres pel superpetrolier Liparus és 593. És el mateix número que el del USS Thresher que es va enfonsar el 1963.
  • El final dels crèdits precisen que James Bond tornarà amb Només per als seus ulls . Basant-se en l'èxit de La Guerra de les Galàxies i de Encontres a la tercera fase , es va triar finalment Moonraker.
  • A la versió original de la pel·lícula, Tauró es diu «Jaws», una picada d’ull a la pel·lícula Tauró.
  • Richard Kiel vs interpretar el paper de L'increïble Hulk en el pilot de la sèrie televisiva del mateix nom. Tanmateix, el realitzador Kenneth Johnson va trobar que Kiel no era prou musculós pel paper. Va ser doncs reemplaçat per Lou Ferrigno.
  • Roger Moore es va cremar el braç amb un artifici en una escena on evita un cartutx sortint d'un canó col·locat sota la taula de menjar i accionat per Stromberg.

Errors diversos[modifica | modifica el codi]

  • Cap a la meitat de la pel·lícula, quan el Lotus Esperit de James Bond salta a l'aigua la part de sota del vehicle és normal. Detall estrany, quan el pla canvia per ensenyar el cotxe sota l'aigua, el fons s'ha tornat blanc i unit sense explicació. Ha estat fet segurament amb la intenció de donar un costat submarí hermètic al Lotus a l'escena de després.

Nominacions[modifica | modifica el codi]

per la cançó "Nobody Does It Better".

per la cançó "Nobody Does It Better".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. Comentaris de les galeries de fotografies, de l'edició DVD L'Espia que em va estimar , MGM, 2001
  3. Fascicle d'acompanyament de l'edició DVD L'Espia que em va estimar, MGM, 2001

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema