Casino Royale (pel·lícula de 1967)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Casino Royale
007CasinoRoyaleUS1sheet2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Val Guest
Kenneth Hughes
John Huston
Joseph McGrath
Direcció artística: Michael Stringer

Producció: Jerry Bresler, Charles K. Feldman i John Dark (productor associat)

Guió: Wolf Mankowitz, John Law i Michael Sayers, amb la participació puntual, no reflectida als crèdits, de Woody Allen, Val Guest, Ben Hecht, Joseph Heller, Terry Southern, Billy Wilder i Peter Sellers

Música: Burt Bacharach

Fotografia: Jack Hildyard

Muntatge: Bill Lenny

Vestuari: Julie Harris

Dades i xifres
País: Regne Unit
Data d'estrena: 1967
Gènere: Acció
Duració: 130 min

Companyies
Productora: Columbia Pictures i Famous Artists Productions

Pàgina sobre “Casino Royale a IMDb

Valoracions
IMDb 5.1/10 stars
FilmAffinity 5.6/10 stars

Casino Royale és una pel·lícula britànica, codirigida per Vall Guest, Kenneth Hughes, John Huston, Joseph McGrath i Robert Parrish, estrenada el 1967 i doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

James Bond ha estat ennoblit i ha esdevingut sir James Bond. Ha agafat la jubilació i viu en el seu castell a Escòcia. El seu antic cap, «M», cap dels serveis secrets britànics, li demana que torni al servei. Bond refusa, «M» li presenta un plec segellat de la reina però Bond refusa sempre («fins i tot per a ella», diu). Per convèncer-lo finalment, «M» posa una bomba al castell de Bond.

«M» mor en l'explosió del castell, i Bond va a presentar el seu condol a la vídua del seu antic patró, lady Fiona McTarry (McTarry és el verdader nom de guerra «M»). Però Bond ignora que el castell dels McTarry ha estat ocupat pels agents de l'organització SMERSH, entre els quals l'agent Mirabelle que es fa per lady Fiona.

Després de moltes peripècies Bond torna a Londres, on reprèn el lloc de McTarry al capdavant dels serveis secrets britànics. Prepara una estratègia per fer de cara al SMERSH, és a dir designar tots els agents James Bond, tots amb l'indicatiu 007 i entrenar-los a resistir a la seducció femenina. Un dels agents far serà Mata Bond, la filla que ha tingut amb la ballarina i espia Mata Hari. Després la història es fa cada vegada més surrealista fins a una escena final explosiva i té uns sortida sorprenent.

Un James Bond a part[modifica | modifica el codi]

Albert Broccoli (productor de Goldfinger i d'Agent 007 contra el Dr. No) mai no ha pogut obtenir els drets de la novel·la Casino Royale, havent sigut adquirits per la cadena de televisió CBS (que en va fer un telefilm el 1954), després pel productor Gregory Ratoff, que va morir el 1960 abans d'haver pogut fer una nova adaptació de la novel·la. La seva vídua va revendre els drets al productor Charles K. Feldman qui, veient l'enorme èxit dels James Bond produïts mentrestant per Broccoli i Bondzman, va intentar fer Casino Royale per la gran pantalla. L'actor escollit en principi era evidentment Sean Connery però va declinar el paper, sobretot a causa del seu contracte amb Broccoli i Bondzman. La pel·lícula d'altra banda s'hauria hagut de fer en col·laboració amb aquests dos últims però les negociacions van fracassar, i Feldman va decidir canviar de projecte i fer reescriure el guió amb un aire més humorístic .
L'actor triat per interpretar sir James Bond va ser David Niven, que és l'actor que sempre havia desitjat Ian Fleming per encarnar el seu cèlebre agent 007.
La intriga de la pel·lícula té poca relació amb la de la novel·la amb la que està inspirada. EON Productions, productor habitual de les pel·lícules de James Bond, ha realitzat una nova versió d'aquesta pel·lícula, estrenada el novembre de 2006, i que és la 21ª de la sèrie produïda per aquesta firma, més d'acord amb la novel·la d'Ian Fleming. A conseqüència del nombre de realitzadors i de guionistes de Casino Royale, la pel·lícula és relativament poc lligada i el seu ritme canviant. Alguns plans molt treballats estèticament són seguits d'escenes una mica desconcertants... La crítica no va donar una molt bona acollida a la pel·lícula tot i que va aconseguir recuperar despeses, malgrat un pressupost enorme per a l'època. La música de Burt Bacharach interpretada per l'orquestra de Herb Alpert, i certes escenes fan de Casino Royale una pel·lícula emblemàtica de l'època anomenada Pop i un monument del que s'anomenaria d'aleshores ençà easy listening, igual que pel·lícules com Esmorzar amb diamants o The Party.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Les mans en primer pla de l'agent Mirabelle són les d'Anjelica Huston. Es tractava de la primera participació de l'actriu en un llargmetratge i no surt als crèdits.
  • Al començament de la pel·lícula, es pot observar, al castell de James, el seu majordom gran que porta una safata. Les tasses, tetera i culleretes sonen amb el tremolar del majordom de la mateixa manera que Lara Croft 30 anys més tard.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema