Leopoldo O'Donnell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Leopoldo O'Donnell i Jorris
Leopoldo O'Donnell

Mandat
14 de juliol de 1856 – 12 d'octubre de 1856
Precedit per Baldomero Espartero
Succeït per Ramón María Narváez
Mandat
30 de juny de 1858 – 2 de març de 1863
Precedit per Francisco Javier de Istúriz
Succeït per Manuel Pando Fernández de Pinedo
Mandat
21 de juny de 1865 – 10 de juliol de 1866
Precedit per Ramón María Narváez
Succeït per Ramón María Narváez

Naixement 12 de gener de 1809
Santa Cruz de Tenerife, (Espanya)
Mort 5 de novembre de 1867 (als 58 anys)
Biarritz (França)
Parella Manuela María Bargés y Petre
Professió Militar i polític

Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan,[1] Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga. Va presidir el Consell de Ministres en 1856, en 1858-1863, i en 1865-1866, durant el regnat d'Isabel II. La seva família era d'origen irlandès,[2] i descendia de Calvagh O'Donnell, cap de Tyrconnel en el segle XVI.

Vida[modifica | modifica el codi]

Neix en el si d'una família de gran tradició militar: el seu oncle va ser Enrique José O'Donnell, comte de La Bisbal.[2] O'Donnell contínua aquesta tradició ingressant en el regiment d'infanteria Imperial Alejandro amb el grau de sotstinent. A la mort de Ferran VII en 1833, va esclatar la primera guerra carlina entre els partidaris de la filla de Ferran, Isabel II (isabelins) i els del seu oncle (germà de Ferran VII) Carles Maria Isidre de Borbó (carlins); O'Donnell, que era capità, es va alinear en el bàndol isabelí, malgrat tenir els germans i el seu pare en el bàndol carlí. Pels seus diferents fets d'armes en el conflicte, va ascendir successivament a coronel, a brigadier i el juny de 1837 a mariscal de camp. El 1839 fou nomenat Capità General d'Aragó, València i Múrcia.[2]

Quan vencé Ramon Cabrera a Lucena, se li va concedir el títol de comte de Lucena i va ascendir a tinent general. Per les seves conviccions moderades, va haver d'emigrar a França, després de la revolució progressista de setembre de 1840 que va provocar la renúncia de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (mare d'Isabel II) a la regència. El 1841 figura en la conspiració moderada del general León, al costat d'en Dulce i Garay, contra la regència del general Espartero. En ella, O'Donnell havia rebut l'encàrrec d'encoratjar la revolta militar de Pamplona, però, en fracassar a Madrid l'assalt al Palacio Real, intentat per León el 7 d'octubre, va haver de tornar a refugiar-se a França.

En 1844 assolí el poder el general Narváez i fou nomenat capità general de L'Havana fins el 1848.[2] Quan tornà a la península va ser nomenat senador i director general de l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo. Des de 1853, comença a interessar-se per la política activa i el juny de 1854, al capdavant d'un batalló d'Infanteria i unit al general Domingo Dulce i Garay, s'aixecà contra el Govern; aquest envia al general Blaser a enfrontar-se amb ell. La trobada va tenir lloc en Vicálvaro i després d'un combat simulat (la Vicalvarada),[3] ambdós militars es van retirar fins que el 7 de juliol es va publicar el Manifest de Manzanares, redactat per Antonio Cánovas, que va atreure al seu bàndol gran part de l'exèrcit.[2] Amb el triomf revolucionari, Espartero fou nomenat President del Consell de Ministres i O'Donnell ocupà la cartera de Guerra.

En les noves Corts formarà un nou grup polític conegut com a Unió Liberal, amb el qual tractarà d'unir a moderats i progressistes. Després de la caiguda d'Espartero el juliol de 1856, li va succeir O'Donnell formant un govern que duraria fins a octubre de 1857, any que seria substituït per Narváez. Torna al poder el juliol de 1858.[2] Durant aquest govern declara la guerra a Marroc el 22 d'octubre de 1859, i O'Donnell es posà al comandament de les tropes, ocupant Tetuan (veure Batalla de Tetuan) (febrer de 1860).[4] El tractat de Tetuan, que va posar fi a la guerra, va reconèixer les posicions espanyoles en el nord d'Àfrica i va ampliar el territori de Ceuta. La victòria li va valer el títol de duc de Tetuan amb Grandesa d'Espanya.

En 1862, amb aprovació de la reina Isabel II, enviament a Sudamèrica d'una expedició d'estudi científic escortada per quatre navilis de guerra sota les ordres del vicealmirall Luis Hernández Pinzón (descendent directe dels germans Pinzón). Aquestes naus eren les fragates bessones a hèlix Triunfo i Resolución, la corbeta d'hèlix Vencedora i la goleta protegida Virgen de Covadonga. El propòsit que va dur a les autoritats de Madrid a incloure naus de l'armada en una missió d'estudi, no només va ser per a exhibir la patent de Potència, costum per cert estesa als països europeus com Gran Bretanya, sinó perquè aquelles servissin com elements de suport a una sèrie de reclams presentats per ciutadans espanyols residents a les Amèriques. Això va derivar en la guerra hispano-sudamericana (1864-1883).

Mausoleu de L. O'Donnell a Madrid.

Va governar fins a febrer de 1863, quan per pressions del Partit Moderat va presentar la seva dimissió, i fou substituït pel marquès del Duero. Del seu govern cap destacar la ràpida expansió de les línies de ferrocarril, a més de la guerra contraMarroc (Guerra d'Àfrica). En 1865, les protestes estudiantils (pel cessament d'Emilio Castelar) i la sagnant repressió pel govern (Nit de Sant Daniel, porten novament O'Donnell a la presidència del Govern i al ministeri de la Guerra. Després de la revolta de sergents de San Gil, el 22 de juny de 1866, i enfrontat amb Isabel II, O'Donnell deixa el seu càrrec i marxa a Biarritz on mor el 5 de novembre de 1867.

Anecdotari[modifica | modifica el codi]

Després de la Guerra d'Àfrica, va fer acampar l'exèrcit victoriós en un ras al nord de Madrid, mentre es feien els preparatius per a una entrada triomfal en la capital, que mai va esdevenir. Al voltant del campament —que de provisional s'anava convertint en permanent— es van anar instal·lant comerciants i es va crear el barri conegut fins a avui com a Tetuán de la Victòria.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Baldomero Espartero
President del Govern Espanyol
1856
Succeït per:
Ramón María de Narváez
Precedit per:
Francisco Javier de Istúriz
President del Govern Espanyol
18581863
Succeït per:
Manuel Pando Fernández de Pinedo
Precedit per:
Ramón María de Narváez
President del Govern Espanyol
18651866
Succeït per:
Ramón María de Narváez


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ducat de Tetuan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Leopoldo O'Donnell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «acció de Vicálvaro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «batalla de Tetuan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.