Louis Armstrong

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre un músic de jazz. Vegeu altres significats a «Armstrong».
Louis Armstrong
Louis Armstrong.
Louis Armstrong.
Informació bàsica
Nom real Louis Armstrong
Altres noms Satchmo, Pops
Naixement 4 d'agost de 1901
Nova Orleans, Louisiana, EUA
Defunció 6 de juliol de 1971
Corona, Queens, Nova York, EUA
Gènere(s) Jazz
Dixieland
Swing
Pop tradicional
Professió(ns) Trompetista, cantant
Instruments Trompeta, corneta
Anys en actiu 1919–1971
Artistes relacionats Joe "King" Oliver

Louis Armstrong (4 d'agost de 1901[1] – 6 de juliol de 1971), també conegut com a Satchmo[2], va ser un dels grans músics de jazz del segle XX. Armstrong va ser un personatge carismàtic i un músic innovador que amb el seu talent musical i la seva personalitat transformà el jazz en un estil de música popular.

Tot i que primer va guanyar fama com a trompetista, també va ser conegut com un dels més influents cantants de jazz.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Primers anys

Louis Armstrong va néixer en una família molt pobra i va viure la seva infantesa i joventut en un barri marginal de Nova Orleans. El seu pare, William Armstrong, va abandonar-los quan ell encara era un nen.

A la seva família no existien antecedents musicals, i el seu interès per la música va sorgir veient i escoltant les bandes de música que habitualment desfilaven per les avingudes de Nova Orleans. Armstrong seguia amb atenció totes les desfilades d'aquestes bandes, i escoltava als músics veterans sempre que podia, aprenent de Bunk Johnson, Buddy Petit i, especialment, de Joe King Oliver.

Va començar a aprendre a tocar la corneta a la banda de la New Orleans Home for Colored Waifs, un reformatori per a nens negres abandonats on l'havien enviat diverses vegades per delictes menors com, per exemple, haver disparat a l'aire durant la celebració d'un cap d'any. Després, aconsellat pel director del reformatori, Joseph Jones, i pel professor Peter Davis, va optar per la trompeta.

Entre 1918 i 1919 ja havia guanyat reputació com a corneta, i va ser contractar pel director d'orquestra Kid Ory gràcies a una recomanació de Joe King Oliver, qui deixava el seu lloc de corneta. Louis va tocar en algunes orquestres de Nova Orleans, fins i tot en aquelles que tocaven en els vaixells del Mississipí, com per exemple l'anomenada orquestra de Fate Marable, la qual va realitzar una gira en un vaixell de vapor al llarg de tot el riu Mississipí. Armstrong definiria més tard aquesta època amb Marable com "la seva estada a la universitat", ja que va proporcionar-li una enorme experiència en el treball amb arranjaments escrits. Quan Joe Oliver abandonà Nova Orleans l'any 1919, Armstrong va ocupar el seu lloc a la banda de Kid Ory, que llavors era el grup de swing més important de la ciutat.

[edita] Inicis de la seva carrera musical

El 1922, Armstrong es va unir a l'èxode de músics del delta del Mississipí cap a Chicago, on va anar convidat per Joe King Oliver per a incorporar-se a la seva Creole Jazz Band com a segon corneta. L'orquestra d'Oliver era, a inicis dels anys vint, la millor i la més influent agrupació de swing de Chicago, en una època en què aquesta ciutat era el centre del jazz; va ser en aquest moment quant la popularitat d'Armstrong va començar a incrementar-se de forma exponencial.

El 1923, Armstrong va debutar amb l'orquestra d'Oliver per al segell discogràfic Okeh Records. Les seves primeres gravacions van incloure alguns solos i aparts com a segona corneta de la banda; el 1924, en canvi, ja era el solista més important i més creatiu del grup.

El febrer de 1924 es va casar amb Lillian Hardin, pianista d'Oliver, qui el va animar a abandonar el grup per intentar aconseguir majors objectius artístics. Així, es va separar amistosament d'Oliver i, després de treballar un breu període de temps amb Ollie Powers, marxà cap a Nova York.

Aviat la seva fama va ser coneguda pel millor director d'orquestra negre del moment, Fletcher Henderson, qui li va oferir un contracte per unir-se a la seva banda Fletcher Henderson Orchestra, la principal banda afroamericana de l'època. Armstrong es va canviar a la trompeta per a harmonitzar millor amb els altres músics de la seva secció orquestral, i va debutar amb ella el 29 de setembre de 1924 al Roseland Ballroom de Nova York.

Després de decidir-se a aprendre a llegir música, en només un any va revolucionar l'estil i la forma de tocar dels seus companys i va gravar amb les millors cantants de blues de l'època, com per exemple la Bessie Smith.

A més, durant aquest període també va fer moltes gravacions de forma independent amb els arranjaments d'un vell amic de Nova Orleans, el pianista Clarence Williams, com per exemple els duets amb el seu "rival" musical Sidney Bechet, i la sèrie d'acompanyaments amb els Blues Singers.

[edita] Els Hot Five i els Hot Seven

Louis Armstrong, 1956

El 1925 tornà a Chicago per unir-se a l'orquestra de Lil en el Dreamland Ballroom; va començar a gravar sota el seu propi nom per al segell OKeh Records, acompanyant a dues formacions creades por ell anomenades Hot Five i Hot Seven, produint èxits com Potato Head Blues, Muggles (una referència a la marihuana, la qual tendia a consumir) i West End Blues.

El seu treball dins d'ambdós grups es convertiria en clàssic dins de la història del jazz, sent enormement influent i reinterpretat. Per exemple, la introducció que va fer amb la trompeta a West End Blues roman com una de les més famoses i celebrades improvisacions de la història del jazz.

Fora de l'estudi va continuar tocant amb Big Bands, com per exemple les d'Erskine Tate i Carroll Dickerson, i el seu repertori va començar a canviar cap a cançons populars com Ain't Misbehavin. Recolzat ara per la prestigiosa banda de Dickerson, anunciada com la seva pròpia orquestra, Armstrong aplicava la seva virtuosa forma de tocar la trompeta i la seva inconfusible manera de cantar amb gran afecte a les melodies populars de l'època. L'aparició de Heebie Jeebies a l'any 1926 suposa la primera mostra de l'estil vocal anomenat scatting, que Armstrong faria famós: un solo instrumental cantat mitjançant sons o paraules sense cap sentit.

Armstrong se'n va tornar a Nova York l'any 1929, es va traslladar a Los Angeles el 1930 i va realitzar una gira per Europa a partir de 1932 (on tornaria dos anys després), aconseguint un espectacular èxit a París. L'aparició de Joe Glaser el 1935 com el seu representant i la contractació de l'orquestra de Louis Russell com a formació de suport d'Armstrong, van establir el curs dels esdeveniments durant la resta de la dècada, en la que Armstrong va passar de ser una simple figura del jazz a ser un destacat membre de la indústria de l'entreteniment en general.

[edita] Discografia

  • 1923: Louis Armstrong and King Oliver (Milestone)
  • 1923: Clarence Williams' Blue Five (CSB)
  • 1928: Hot Fives And Sevens, Vol. 3 (JSP)
  • 1931: Stardust (Portrait)
  • 1933: Louis Armstrong Sings the Blues (RCA)
  • 1947: Satchmo at Symphony Hall, Vol. 2 [live] (Decca)
  • 1949: Satchmo Serenades (Polygram Records)
  • 1951: Satchmo at Pasadena [live] (Decca)
  • 1954: Louis Armstrong Plays W.C. Handy (Columbia/Legacy)
  • 1955: Louis Armstrong at the Crescendo, Vol. 1 [live] (Decca)
  • 1955: Ambassador Satch (Columbia/Legacy)
  • 1955: Satch Plays Fats: The Music of Fats Waller (Sony)
  • 1955: Satchmo the Great (Sony)
  • 1956: Ella and Louis (Polygram Records)
  • 1956: Pasadena Civic Auditorium June 20, 1956 (Giants of Jazz)
  • 1957: Porgy & Bess (Polygram Records)
  • 1957: Ella and Louis Again (Polygram Records)
  • 1957: Louis Armstrong Meets Oscar Peterson (Polygram Records)
  • 1957: Louis and the Angels (Umvd Labels)
  • 1959: The Five Pennies (Decca)
  • 1960: Happy Birthday, Louis! Armstrong & His All-Stars (Omega)
  • 1960: Satchmo Plays King Oliver (Varese Sarabande)
  • 1961: Together for the First Time [With Duke Ellington] (Roulette)
  • 1963: Hello, Dolly! (Mca)
  • 1968: What a Wonderful World (Verve)
  • 1968: Disney Songs the Satchmo Way (Disney)
  • 1969: On Her Majesty's Secret Service (Capitol). BSO de 007 al servei de sa majestat.
  • 2002: The Best of Louis Armstrong: The Hot Five and Seven Recordings (Columbia/Legacy)
  • 2002: Satchmo Live (Orpheus Records)
  • 2006: Complete New York Town Hall & Boston Symphony Hall Concerts (DeFinitive)

[edita] Referències

  1. ↑ Armstrong sempre va dir que no estava segur quan havia nascut exactament, però que celebrava el seu aniversari el 4 de juliol. Quan parlava en públic deia que de l'any 1900, però en el seu document de la Seguretat Social i en altres papers arxivats pel Govern constava 1901). Utilitzant els documents de l'Església Catòlica Romana de quan la seva àvia el va portar a batejar, l'investigador de Nova Orleans Tad Jones va determinar que el 4 d'agost de 1901 era la seva data de naixement, la data més acceptada actualment.
  2. ↑ Acrònim de l'expressió col·loquial satchel-mouth.

[edita] Bibliografia

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Louis Armstrong


Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Biografies

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Louis_Armstrong»