Partit Popular de Catalunya
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | PPC | ||||
Tipus | organització regional del Partit Popular | ||||
Ideologia política | Centre-dreta, constitucionalisme, conservadorisme i liberalisme | ||||
Alineació política | dreta | ||||
Història | |||||
Creació | gener 1989 | ||||
Activitat | |||||
Membres | 23.537 (2017) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Presidència | Alicia Sánchez-Camacho | ||||
Secretari general | Santiago Rodríguez Serra (2021–) | ||||
Joventuts | Noves Generacions del Partit Popular Català | ||||
Indicador econòmic | |||||
Ingressos totals | 1.890.841,97 € (2016) | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | www.ppcatalunya.com/ | ||||
El Partit Popular Català (en castellà, Partido Popular Catalán)[1] o PPC, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya. Va ser creat el gener de 1989 amb el naixement del Partit Popular, hereu d'Alianza Popular. Amb seu central en el carrer Urgell de Barcelona, està presidit actualment per Alicia Sánchez Camacho.
Fins el 2012, quan el XIII Congrés Regional del partit aprovà el canvi de nom, s'anomenà Partit Popular de Catalunya. En aquest congrés també s'aprovà la incorporació de la senyera al logo del partit.
Política
Es va posicionar en contra de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006, fent campanya pel "No" en el referèndum estatutari que es va celebrar el 18 de juny de 2006 tot seguint les consignes de la seva central, que considerà que aquest Estatut era una reforma encoberta de la Constitució Espanyola.
Un dels punts més polèmics del PP a Catalunya és la defensa del bilingüisme, organitzant o participant en campanyes contra la política lingüística del govern català, en especial la immersió lingüística, sovint juntament amb Ciutadans - Partit de la Ciutadania.
Presidents
- Jorge Fernández Diaz (1989-1991)
- Aleix Vidal-Quadras (1991-1996)
- Alberto Fernández Díaz (1996–2003)
- Josep Piqué i Camps (2003-2007)
- Daniel Sirera (2007-2008)
- Alicia Sánchez Camacho (2008-)
Resultats electorals
Eleccions municipals
En les eleccions municipals de 2007, aconseguí l'alcaldia de 3 municipis de Catalunya.
A les eleccions municipals de 2011 va aconseguir dues alcaldies rellevants a Catalunya (Badalona amb Xavier García Albiol i Castelldefels amb Manuel Reyes), a part de les tres alcaldies que ja governava.
Eleccions al Parlament de Catalunya
A les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 va aconseguir l'11,9 per cent dels vots, el que va significar 15 escons al Parlament de Catalunya, i a les del 2006 en va obtenir 14, essent la quarta força parlamentària, amb un 10,65 per cent, de vots a Catalunya.
A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 va aconseguir 18 diputats al Parlament de Catalunya, el màxim històric del PP a Catalunya, amb Alicia Sánchez Camacho com a candidata a la presidència de la Generalitat de Catalunya, passant a ser tercera força al Parlament.
Eleccions | Candidat | Vots | % de vots | Escons | Posició |
---|---|---|---|---|---|
1992 | Aleix Vidal-Quadras | 157.772 | 5,97% | 7 | 5 |
1995 | Aleix Vidal-Quadras | 421.752 | 13,08% | 17 | 3 |
1999 | Alberto Fernández Díaz | 297.265 | 9,51% | 12 | 3 |
2003 | Josep Piqué | 393.499 | 11,9% | 15 | 4 |
2006 | Josep Piqué | 313.479 | 10,64% | 14 | 4 |
2010 | Alícia Sánchez-Camacho | 387.066 | 12,37% | 18 | 3 |
2012 | Alícia Sánchez-Camacho | 471.197 | 12,99% | 19 | 4 |
Referències
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Popular de Catalunya |
- Web oficial del Partit Popular Català (català) (castellà)
- Web oficial de les Noves Generacions de Catalunya (castellà)
- Material electoral del Partit Popular de Catalunya (castellà)