Raza

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Raza (1942) / El espíritu de una raza (1950)
Raza

Fitxa tècnica
Direcció: José Luis Sáenz de Heredia
Ajudant de direcció: Jerónimo Mihura; Manuel Rosellón

Producció: Luis Díaz Amado (1941)

Guió: Pedro de Andrade (pseudònim del general Franco); Antonio Román

Música: Manuel Parada

So: Sonora

Fotografia: Enrique Guerner

Muntatge: Eduardo G. Maroto; Bienvenida Sanz

Protagonistes: Alfredo Mayo (José Churruca);
Ana Mariscal (Mari Sol Mendoza);
José Nieto (Pedro Churruca);
Blanca de Silos (Isabel Churruca);
Rosina Mendía (Isabel Acuña de Churruca);
Pilar Soler (espia franquista);
Julio Rey de las Heras (Pedro Churruca, pare);
Luis Arroyo (Jaime Churruca);
Raúl Cancio (Luis Echevarría);
Manuel Arbó (Senyor Echevarría);
Juan Calvo ("El campesino");
Vicente Soler (Doctor Vera);
Fernando Fresno (Padre Palomeque);
Antonio Armet (General Vicente Rojo);
Pablo Álvarez Rubio (comandante franquista);
Fulgencio Nogueras (almirant Cervera);
Domingo Ribas (coronel d'enginyers);
Manuel Soto (almirant de la base);
Pablo Hidalgo (Don Luis);
Ignacio Mateo (coronel Pardo);
Antonio Zaballos (el retor);
Santiago Rivero (capità d'enginyers);
Luis Latorre (Doctor Gómez Ulla);
Horacio Socías (pare prior);
Erasmo Pascual (milicià primer);
Joaquín Regúlez (voluntari Joaquín Regúlez);
María Saco (tia Lola);
Carmen Trejo (segona espia nacional);
José Luis Sáenz de Heredia (xòfer de la camioneta);
Merceditas Llofriu (Isabel Churruca, xiqueta);
Consuelito Loygorri (La filla de Luis);
José Crevillent (El fill de Luis);
Paquito Camoiras (José Churruca, xiquet);
Martínez, Ángel (Pedro Churruca, xiquet)

Dades i xifres
País: Espanya
Data d'estrena: 5 de gener de 1942 a Madrid
Gènere: drama
Duració: 113’
Idioma original: castellà

Companyies
Productora: Cancillería del Consejo de la Hispanidad (Madrid)

Pàgina sobre “Raza (1942) / El espíritu de una raza (1950) a IMDb

Valoracions
IMDb 2.2/10 stars

Raza (1941), El espíritu de una raza (1950), és una superproducció espanyola que sintetitza l'ideari de l'espanyolisme des de la perspectiva del falangisme imperant al règim franquista en els primers anys de la postguerra a través de la història de tres germans i les seves vicissituds durant la guerra civil. Es va estrenar en 1941, dirigida per José Luis Sáenz d'Heredia i amb guió tècnic del mateix director a partir d'un argument de Jaime de Andrade, pseudònim sota el qual s'ocultava el general Francisco Franco. La pel·lícula pretén mostrar l'esperit abnegat i valerós que seria propi del ser espanyol i que coincidiria completament amb l'ideari nacional-catòlic del règim posat en peus després de la Guerra Civil Espanyola. Potser per la seva proximitat temporal amb la Guerra Civil, la pel·lícula integra perfectament material documental de la mateixa, així com una cuidada ambientació quant a uniformes, cartelleria i simbologia republicanes, alguna cosa no gaire usual en pel·lícules realitzades sota el franquisme.

La pel·lícula va ser produïda per l'estat espanyol a través de la Cancelleria del Consell de la Hispanitat. El rodatge va començar el 5 d'agost de 1941 i va finalitzar l'1 de gener de 1942. Es va estrenar la nit del 5 de gener de 1942 al Palau de la Música de Madrid, al que varen assistir un nombrós i selecte grup de persones, en els quals van estar alguns ministres. L'estrena va ser tot un èxit.

En Raza es van invertir més de 2.400 hores de rodatge, arribant a treballar 16 hores al dia durant quasi cinc mesos, 109 dies, que va durar el rodatge. El pressupost de la pel·lícula està entorn d'1.650.000 pessetes, sent un dels més alts de l'època, en ell es van utilitzar més de 50 decorats, 500 vestits d'època i 1.500 extres, 1 a més del pagament de 79.000 pessetes al seu director, i pagar a un nodrit grup d'actors com Alfredo Maig Ana Mariscal.

Aquesta producció va rebre el premi del Sindicat de l'Espectacle a la millor pel·lícula.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

El marí Pedro Churruca mor a Cuba, que encara és colònia espanyola, durant la Guerra hispà-nord-americana en 1898. La seva mort és producte de la maçoneria que domina la política espanyola i que ha abandonat l'illa i als militars espanyols que la defensen a la seva sort. La vídua, Isabel Encunya, educa als seus fills, que segueixen camins molt diferents: Isabel es casa amb un militar, Jaime entra en un convent, Pedro segueix la carrera política i José, la militar. Però la Guerra Civil provocarà la desintegració de la família.

Esclata la Guerra Civil. Isabel està amb el seu marit en zona nacional. Pedro i José es troben en el Madrid republicà assetjat. El primer ocupa un important càrrec, aparentment en les institucions de defensa de la ciutat. El segon és capturat a causa de les seves activitats quintacolumnistes i condemnat a mort, sentencia que el seu germà, preocupat per si mateix, no intenta revocar. José és afusellat per un escamot de milicians, però un miracle fa que els impactes de bala no arribin a llevar-li la vida. Traslladat per una dona que ho estima a la clínica d'un mèdic partidari de Franco, es reposa de les seves ferides i adquireix una nova identitat que li permetrà passar-se a la zona nacional. Al frare Jaime la guerra li enxampa, per a la seva desgràcia, en zona republicana també: a Barcelona. Poc després de l'afusellament del seu germà, ell és afusellat al seu torn al costat dels altres frares per una torba de milicians que assalten i destrossen el convent. Té l'oportunitat de salvar-se invocant el nom del seu germà Pedro (que ha estat destinat a Barcelona), però fidel al seu cognom i als seus companys, rebutja tot privilegi.

José aconsegueix passar a zona nacional gràcies a l'ajuda d'un dentista que va tenir «un passat dolent d'esquerranisme» la qual cosa li va donar «influència en aquella societat corrompuda». Arriba fins al front del País Basc, on es troba el seu cunyat, el capità Echevarría, que sent temptacions de desertar i creuar les línies per reunir-se amb la seva esposa, Isabel Churruca i els seus dos fills, atrapats en el Bilbao republicà. José Churruca ho evita, i aviat es resol la situació amb un desenllaç feliç: les tropes nacionals derroten a les Brigades Internacionals que defensen la capital biscaina i la família es reuneix.

Enfonsat el front nord, l'exèrcit de Franco es prepara per atacar en el front d'Aragó. En l'estat major de Barcelona trobem a Pedro, ara vestit amb un uniforme de l'exèrcit republicà, preparant la defensa enfront de l'imminent atac. Pedro ha de fer front als prejudicis d'un individu de mal aspecte i pitjors maneres (pot ser que sigui Valentín González, El Camperol), qui afirma que algú amb el cognom Churruca no pot servir degudament a la causa de la República. Pedro encara no ho sap, però instants després comprovarà que el milicià té raó: una dona li visita per demanar-li que li lliuri una còpia de l'estat de forces en el front d'Aragó per passar-li-ho als nacionals. Pedro, escandalitzat, li diu que no pot trair als seus.

Versions de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula original es va estrenar en 1941, en ple entusiasme nacional-catòlic i en el context d'una Europa dominada per Alemanya. Uns mesos abans França havia estat ocupada i s'havia imposat el règim de Vichy, el Regne Unit maldava per resistir els bombardejos de la Luftwaffe i els Estats Units no enrarien a la guerra fins després de l'atac a Pearl Harbor (desembre).

El 1950, en un clima polític mundial completament diferent, es va decidir reformar la pel·lícula per fer-la més “presentable”. L'excusa adduïda va ser que simplement es volia resincronitzar una nova sonorització, cosa que es va fer, però a més es van canviar línies de guió i fins i tot es van eliminar algunes seqüències.

  • Es van temperar les crítiques als Estats Units.
  • Es van eliminar referències a Falange Española.
  • Es van tallar seqüències en les quals se saludava amb el braç estès.
  • Es va canviar el títol Raza pel de Espíritu de una raza.

Es va tractar de destruir totes les còpies de la primera versió, a la qual es va acabar donant per perduda. Més encara: es va creure de bona fe que Espíritu de una raza no era més que Raza amb una sonorització diferent.

En 1993 la Filmoteca Espanyola va aconseguir adquirir una còpia supervivent de la primera versió, procedent d'un cinema ambulant. Aquesta còpia estava incompleta i en mal estat, però va servir per descobrir les diferències entre les dues versions.

En 1995 va aparèixer, en la Cinemateca de Berlín, una còpia completa i en bon estat, procedent dels arxius de la UFA, que havien quedat a Alemanya de l'Est i, per tant, fora de l'abast dels investigadors occidentals fins a la caiguda del Mur de Berlín.

L'any 2002, Filmoteca Espanyola va publicar un DVD amb ambdues versions.