Sant Feliu de Barruera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Feliu de Barruera
Vista des del nord-est
Vista des del nord-est
Localització: Barruera, la Vall de Boí (Alta Ribagorça)
Coordenades: 42° 30′ 15″ N, 0° 48′ 09″ E / 42.504061°N,0.802488°E / 42.504061; 0.802488Coord.: 42° 30′ 15″ N, 0° 48′ 09″ E / 42.504061°N,0.802488°E / 42.504061; 0.802488
Altitud: 1.093,5 m
Construït: segles xi
Estil: Romànic
Administrador: Bisbat d'Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà
Patrimoni de la Humanitat
Tipus: Cultural
Criteris: (ii)(iv)
Declaració: 2000 (24a sessió)
Part de: Esglésies romàniques catalanes de la Vall de Boí
Identificador: 988
Bé Cultural d'Interès Nacional
Tipus: Monument històric
Declaració: 13/10/1992
Identificador: BCIN: 1887-MH (IPA: 3799)
BIC: RI-51-0007080
Sant Feliu de Barruera situat respecte Catalunya
Localització a Catalunya

L'església de Sant Feliu de Barruera és l'església parroquial romànica del poble de Barruera, centre actual de la vall de Boí, pertanyent al terme municipal de la Vall de Boí, i dins de l'antic terme de Barruera. És contemporània de les altres esglésies de l'entorn i probablement feta pels mateixos mestres d'obres. Pertany al grup d'esglésies romàniques de la Vall de Boí declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.Està situada a llevant del nucli del poble de Barruera, fora del sector històric del poble, a la partida de les Gavarreres. La carretera actual els separa.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

L'església, des de l'oest

L'església de Sant Feliu és esmentada des del segle XI, en documents del monestir de Lavaix. Documents dels anys 1072 i 1103, per exemple, documenten de diverses maneres (dotacions, sobretot) l'església de Sant Feliu, però sempre de forma indirecta. No és fins al segle XIV que se'n tenen notícies directes segures. L'última part de l'Edat Mitjana i tot al llarg de l'Edat Moderna, Sant Feliu de Barruera apareix de forma regular en tota mena de documents. En aquesta documentació es troben constants referències al sistema de co-rectors que regia a la vall de Boí. Es tractava d'uns capellans que havien de ser fills de la vall, i que obtenien el càrrec del bisbe a través de la presentació feta pels regidors i homes destacats dels pobles de la vall. Hi podia haver tants co-rectors com fills de la vall sacerdots pretenguessin i obtinguessin el càrrec, i si no n'hi havia, quedaven sense cobrir per ningú. Les rendes dels beneficis es repartien equitativament entre els co-rectors que hi hagués, i, si no n'hi havia, els regidors dotaven un o diversos vicaris amb aquells diners; els vicaris, ja no havien de ser fills de la vall. Només un dels co-rectors exercia de rector, és a dir, s'encarregava de la cura de les ànimes dels habitants de la vall; era un càrrec anual, que anaven exercint un rere l'altre.

L'església va ser construïda durant el segle XI, i constantment afectada per obres successives en els segles posteriors. A la dècada dels setanta del segle XX es féu una intervenció en l'edifici que consistí a enderrocar la sagristia del costat nord, alliberar el folre exterior que amagava la capçalera, modificar les teulades, enderrocar una capella del costat sud, reconstruir la coberta de l'absidiola sud, repicar tot l'exterior i consolidar el campanar.

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'església, des del sud-est

L'església[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una església romànica d'una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament peraltada, i absis semicircular a llevant. La nau està dividida en tres trams i el presbiteri amb doble arc triomfal per arcs torals damunt de mènsules, sense pilars. A l'Edat Moderna se sobrealçà la nau, que té actualment un sostre mort tot al llarg de la nau.

Podria ser aquest el plantejament inicial del temple, però aviat li fou afegit un segon absis, al sud, amb un fragment de transsepte davant seu que havia de donar forma de creu llatina al temple, però l'absis nord hi manca. Hi ha un fragment de transsepte nord, però es tracta d'una capella moderna, que no té res a veure amb el que es dóna al costat de migdia.

Una anàlisi exhaustiva del temple ha dut els especialistes (vid. Bibliografia) a pensar que el plantejament per a aquesta església degué ser una planta semblant a la de les esglésies de Taüll o Boí, que o bé va ser totalment desfigurat en segles posteriors, o no s'arribà mai a desenvolupar completament.

L'absis central té tres finestres de doble esqueixada, i l'absis meridional, dues, totes dues d'una sola esqueixada. L'absis central té ornamentació llombarda, amb grups de dos arcs cecs, separats per lesenes. L'absis sud, en canvi, és totalment llis, a l'exterior.

El campanar[modifica | modifica el codi]

A l'angle sud-oest de l'església hi ha el campanar. És de torre, i s'aparta del model dels campanars d'Erill la Vall, Boí i Taüll. Tota la decoració que hi ha són unes motllures molt senzilles que marquen els nivells de la construcció. És de tres pisos, i a cada façana dels dos nivells superiors hi ha una única finestra de mig punt.

La porta[modifica | modifica el codi]

Oberta a la façana de ponent, té davant seu un porxo que l'aixopluga. El porxo s'obre al sud i a l'oest mitjançant arcs de mig punt, i queda tancat al nord, on el terreny presenta un desnivell.

La porta, de mig punt, està ressaltada per dos nervis motllurats i extradossats, amb una motllura que fa de guardapols. Encara que la factura és romànica, aquesta mena de portes es donen sobretot en època gòtica, Alguns detalls de construcció fan pensar que la porta devia ser en un altre lloc, primerament, o que el nivell de l'exterior de l'església es modificà de forma important en alguna època no gaire endarrerida. Cal recordar que l'emplaçament preferit en una construcció romànica era quasi sempre la façana de migdia, en una església romànica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rego, Lurdes. «El clàssic pirinenc». Sàpiens [Barcelona], núm. 88, febrer 2010, p. 66-67. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Feliu de Barruera Modifica l'enllaç a Wikidata
  • ADELL I GISBERT, Joan-Albert i BOIX I POCIELLO, Jordi. "Sant Feliu de Barruera", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7.