Tindaris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Restes de la ciutat grega de Tindaris.

Tindaris fou una ciutat de la costa nord de Sicília entre Mylae i Agathyrna a una badia limitada a l'est per la punta coneguda com a Ponta di Milazzo, i per Calavià. Era a uns 50 km de Messina.

Fou una ciutat grega fundada per Dionis el vell, el 395 aC amb exiliats de Messènia, expulsats pels espartans de Naupactos, Zante i el Peloponès al final de la guerra del Peloponès que primer foren establerts a Mesina i finalment a la nova ciutat. Fou part del territori de Abacanum. El nom li fou donat per les seves divinitats, els Tindaridis i Dioscuris. Va arribar aviat a 5000 habitants amb gent d'altres ciutats. El 344 aC fou una de les primeres ciutats a declarar-se per Timoleó quan va desembarcar a Sicília. Després va abraçar el partit de Hieró i el va ajudar a la seva guerra contra els Mamertins el 269 aC. Fou una posició estratègica a la costa de la mar Tirrena i apareix en altres guerres. A la Primera Guerra Púnica fou una dependència de Cartago i encara que la ciutat es va revoltar a favor de Roma, fou sotmesa pels cartaginesos que va agafar al principals ciutadans com a ostatges. El 257 aC es va lliurar al seu davant una batalla naval a mig camí entre la ciutat i les illes Lipari, en la que la flota romana dirigida per Caius Atilius va obtenir avantatge sobre la flota cartaginesa, però sense ser una resultat decisiu. Els romans es van acostar a Tindaris però no la van ocupar fins després de la caiguda de Panormus el 254 aC, quant els ciutadans van expulsar a la guarnició cartaginesa i van demanar l'aliança romana.

Sota Roma fou una ciutat important; Va restar com a municipi amb els seus propis magistrats i senat local; Ciceró l'anomena "nobilissima civitas" i en diverses ocasions els habitants van demostrar la lleialtat a Roma, entre altres cops quant van donar forces navals a Escipió l'Africà el jove, que els va compensar tornant a la ciutat l'estàtua de Mercuri que els cartaginesos s'havien emportat, i que fou objecte de gran veneració a la ciutat fins que el romà Verres se la va emportar més tard (l'estàtua de Verres fou demolida quan va sortir de l'illa com a revenja). Tindaris fou una de les setanta ciutats designades pel senat romà per contribuir a ofrenes al temple de Venus a Eryx, distinció honoraria de certa importància. Va prendre part a la guerra entre Sext Pompeu i Octavi August (36 aC) i el primer la va fortificar com a part de la defensa dels estrets de Sicília, però fou ocupada per Agripa després de la seva victòria naval a Mylae i va esdevenir un dels quarters principals contra Pompeu.

Estrabó l'esmenta com una ciutat important del nord de l'illa i Plini el vell diu que fou colònia (probablement sota August perquè s'ha trobat una inscripció que diu Colònia Augusta Tyndaritanorum). Plini esmenta també una calamitat natural, probablement un terratrèmol que va provocar l'enfonsament de part del turó on era la ciutat i una part fou submergida per les aigües. Al segle IV encara s'esmenta als Itineraris.

Avui dia el lloc de la ciutat està desert i hi ha una església a la cimera del turó que es diu Madonna di Tindaro. Les ruïnes es troben a la rodalia, especialment les restes de part de la muralla i dues portes; a les ruïnes es distingeixen el teatre (no gaire gran, reconstruït pels romans però originàriament grec), algunes tombes, i altres, amb inscripcions i fragments de mosaics, escultures i arquitectura; s'han trobat també monedes i gerres.

Coord.: 38° 08′ 44″ N, 15° 02′ 23″ E / 38.14556°N,15.03972°E / 38.14556; 15.03972

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tindaris Modifica l'enllaç a Wikidata