Triportheus angulatus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTriportheus angulatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCharaciformes
FamíliaCharacidae
GènereTriportheus
EspècieTriportheus angulatus Modifica el valor a Wikidata
(Spix & Agassiz, 1829)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Chalcinus angulatus fuscus (Garman, 1890)[4]

Triportheus angulatus és una espècie de peix de la família dels caràcids i de l'ordre dels caraciformes.

Morfologia[modifica]

  • Els mascles poden assolir 16,3 cm de llargària total i 160 g de pes.[5][6]

Alimentació[modifica]

Menja fruits i llavors de moràcies, mirtàcies i euforbiàcies, coleòpters, ortòpters, lepidòpters, Brachyplatystoma flavicans, plàncton, nècton i crustacis.[7]

Hàbitat[modifica]

Viu en zones de clima tropical entre 22 °C - 30 °C de temperatura.[8]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Sud-amèrica: conca del riu Amazones.[5]

Costums[modifica]

És principalment diürn i forma bancs.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ Cope, E. D. 1872. On the fishes of the Ambyiacu River. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 23: 250-294, Pls. 3-16.
  2. ↑ BioLib (anglès)
  3. ↑ Spix, J. B. von & L. Agassiz. 1829-1831. Selecta genera et species piscium quos in itinere per Brasiliam annos MDCCCXVII-MDCCCXX jussu et auspiciis Maximiliani Josephi I.... colleget et pingendso curavit Dr J. B. de Spix.... Monachii. Selecta Piscium Brasiliam: Part 1: i-xvi + i-ii + 1-82, Pls. 1-48;, Part 2: 83-138, Pls. 49-101.
  4. ↑ «Triportheus angulatus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 FishBase (anglès)
  6. ↑ Le Guenec, B. 1985. Claves longitud - peso de 38 especes de la region de Trinidad Bolivia. O.R.S.T.O.M. - Cordebeni - UTB (Trinidad-Bolivia), Inf. Cien. Núm. 3, 26 p.
  7. ↑ Dourado, O.F. 1981. Principais peixes e crustaceos dos açudes controlados pelo DNOCS. Sudene/DNOCS, Fortaleza, Ceará. 40 p.
  8. ↑ Guerra Flores, H. et al. 1990. La pesqueria en el Amazonas Peruano. Verciencia, nov.-des. 1990, 5(6).
  9. ↑ López, H.L., R.C. Menni i A.M. Miguelarena 1987. Lista de los peces de agua dulce de la Argentina. Biología Acuática No. 12, 50 p. (Instituto de Limnología "Dr. Raul A. Ringuelet").

Bibliografia[modifica]

  • Barriga, R. 1991. Peces de agua dulce del Ecuador. Revista de Información técnico-científica, Quito, l'Equador, Politécnica, XVI(3):7-88.
  • Eschmeyer, W. N. Genera of Recent Fishes (en anglès). iii + 697. Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1990. ISBN 0-940228-23-8. 
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Falcao, J.N., L.A. Cruz i E. Feldberg 1985. Cromossomos sexuais ZZ/ZW em Triportheus (Characidae) da Amazonia. Ciênc. Cult. 37:727-728.
  • Ferreira, E.J.G., J. Zuanon i G.M. dos Santos 1996. A list of commercial fish species from Santarém, State of Pará, Brazil. Naga ICLARM Q. 19(3):41-44.
  • Ferreira, E.J.G., J.A.S. Zuanon i G.M. dos Santos 1998. Peixes comerciais do médio Amazonas. Instituto Brasileiro do Meio Ambiente e dos Recursos Naturais Renováveis. 211p.
  • Fowler, H.W. 1950. Os peixes de agua doce do Brazil. Arquivos de Zoologia do Estado de Sao Paolo, VI:205-404.
  • Géry, J. 1977. Characoids of the world. T.F.H. Publications, Inc., Nova Jersey. 672 p.
  • Goulding, M. 1980. The fishes and the forest: explorations in Amazonian natural history. University of California Press, Berkeley. 280 p.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The Diversity of Fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997. ISBN 1405124946.
  • Kovacs, G., M.I.D.S. Nobre, F.R. Melo i J.W.B. Silva 1994. Propogaçao artificial e semi-artificial da sardinha, Triportheus angulatus angulatus (Agassiz 1889) Fowler 1940. Boletim Técnico DNOCS, Fortaleza. Vol. 47/52, Núms. 1/2:131-168.
  • Lasso, C.A., O.M. Lasso-Alcalá, A. Pombo i M. Smith 2004. Distribution of fish species among localities during the AquaRAP survey of the Gulf of Paria and Orinoco delta, Venezuela. p. 315-319. In Rapid assessment of the biodeiversity and social aspects of the aquatic ecosystems of the Orinoco delta and the Gulf of Paria, Venezuela. RAP Bulletin of Biological Assessment 37. Conservation International. Washington DC, Estats Units. 360p.
  • Lauzanne, L. i G. Loubens 1985. Peces del Rio Mamoré. ORSTOM, Trav. Doc. 192, París. 116 p.
  • Lima, F. C. T.; Malabarba, L. R.; Buckup, P. A.; Pezzi da Silva, J. F.; Vari, R. P.; Harold, A.; Benine, R.; Oyakawa, O. T.; Pavanelli, C. S.; Menezes, N. A.; Lucena, C. A. S.; Malabarba, M. C. S. L.; Lucena, Z. M. S.; Reis, R. E.; Langeani, F.; Cassati, L.; Bertaco, V. A. «Genera Incertae sedis in Characidae». A: Reis, R. E.; Kullander, S. O.; Ferraris Jr., C. J. Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America (en anglès). EDIPUCRS, 2003, p. 106–168. ISBN 9788574303611. 
  • López, H.L., A.M. Miquelarena i R.C. Menni 2003. Lista comentada de los peces continentales de la Argentina. ProBiota Serie Técnica y Didáctica Núm. 5, 87p.
  • Lucena, C.A.S. i N.A. Menezes 2003. Subfamily Characinae (Characins, tetras). p. 200-208. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
  • Mago, F. 1970. Lista de los peces de Venezuela. Ministerio de Agricultura y Cría, Oficina Nacional de Pesca, Caracas.
  • Malabarba, M. C. S. L. 2004: Revision of the neotropical genus Triportheus Cope, 1872 (Characiformes: Characidae). Neotropical Ichthyology v. 2 (núm. 4): 167-204.
  • Mérona, B. de i J. Rankin-de-Mérona 2004. Food resource partitioning in a fish community of the central Amazon floodplain. Neotropical Ichthyology, 2(2):75-84.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. ISBN 0471250317.
  • Nepomuceno, F.H. i J.A.M. Augusto 1971. Alguns dados biométricos sobre a sardinha, Triportheus angulatus angulatus spix. Boletim Cearense de Agronomia 12:27-30.
  • Ortega, H. i R.P. Vari 1986. Annotated checklist of the freshwater fishes of Peru. Smithson. Contrib. Zool. (437):1-25.
  • Riehl, R. i H.A. Baensch 1996. Aquarien Atlas, Band 1. 10th edition. Mergus Verlag GmBH, Melle, Alemanya. 992 p.
  • Soares, M.G.M., R.G. Almeida i W.T. Tunk 1986. The trophic status of the fish fauna in Lago Camaleao, a macrophyte dominated floodplain lake in the middle Amazon. Amazoniana, IX(4):511-526.
  • Tejerina-Garro, F.L., R. Fortin i M.A. Rodriguez 1998. Fish community structure in relation to environmental variation in floodplain lakes of the Araguaia River, Amazon Basin. Environ. Biol. Fish. 51(4):399-410.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.  ISBN 0356107159.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Triportheus angulatus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Triportheus_angulatus&oldid=32276380»