Usuari:Mcapdevila/Geografia d'Amèrica
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
|
| Zones geogràfiques Amèrica del Nord Amèrica Insular (Les Antilles) Amèrica Central Amèrica del Sud Àrtic Canadenc Regió de la Gran Conca Grans Planes Grans Llacs Les Bahames Grans Antilles Petites Antilles Sierra Madre Eix Neovolcànic Placa tectònica del Carib Muntanyes Maya Serralada Central Carib Sud-americà Chocó biogeogràfic Plans de l'Orinoco Plana de l'Amazones Andes Altiplà Gran Chaco Guayanas Pampa Con Sud Patagònia | Carib Sud-americà Chocó biogeogràfic Plans de l'Orinoco Plana de l'Amazones Andes Altiplà Gran Chaco Guayanas Pampa Con Sud Patagònia | ||
|
|
Relleu[modifica]
Amèrica està composta bàsicament per una sèrie d'altes serralades a la costa occidental a les zones de xocs i enfonsaments de plaques tectòniques, com és el cas del Cinturó de foc situat al llarg de les plaques continentals amb la Placa Pacífica.
A l'Amèrica del Nord, destaquen del costat occidental les Muntanyes Rocoses, la Cadena Costera, la Serra Mare Occidental, Serra Mare del Sud, la Serra de Baixa Califòrnia i la Serra de Nevada, del costat oriental, destaquen únicament els Montes Apalatxes. Al centre d'Amèrica del Nord es troben les planes més grans del continent, destacant la zona de les Grans Planes i la Planell Mexicà.
A l'Amèrica Central es troba sol una cadena muntanyosa que és la Serralada Centroamericana, la qual travessa tots els països d'aquesta regió, rebent un nom diferent en cada un d'aquests.
A les Antilles, el relleu és un arc insular combinat amb valls, muntanyes, planes i altiplans que representen un gran atractiu turístic sobre la regió, en les illes més grans podem trobar la Sierra Maestra, a Cuba, i els massissos Selle i Hotter, a l'illa de L'Espanyola, la resta de les illes són puntes de muntanya que sobresurten del mar sent algunes planes i altres més escarpades.
A l'Amèrica del Sud destaquen els Andes, on es troben tots els cims més importants del continent. Els Andes és la serralada emergida més llarga del món i és una de les principals fonts econòmiques en els països on es troba. També podem trobar planes com la plana de l'Orinoco, de l'Amazones, del Gran Chaco i la Pampa. A la costa de l'Atlàntic es troba també la Meseta Brasilera. La costa, encara que en gran part és regular, presenta trams desmembrados principalment en els seus extrems donant origen a les illes de l'Àrtic canadenc i Groenlàndia al nord, i Chiloé i Terra del Foc a la zona austral. Altres grups d'illes importants corresponen a les illes Aleutianes a l'extrem nord-occidental, les Antilles al Mar Carib, les illes Galápagos al mig de l'oceà Pacífic i les illes Malvines a l'Atlàntic Sud.
Hidrografia[modifica]
.jpg)
La majoria dels rius d'Amèrica discorren dels sistemes muntanyencs d'occident i es distribueixen en els vessants dels oceàs Glacial Àrtic, oceà Atlàntic i Pacífic. En el vessant de l'Atlàntic flueixen els rius més llargs formant importants conques que afavoreixen en totes les maneres als habitants d'aquestes zones.
A Amèrica del Nord es poden identificar rius dels tres vessants existents: el riu Mackenzie que desemboca en el vessant àrtica, els rius Yukon, Colorado i Columbia són els rius més llargs del vessant de l'Oceà Pacífic, mentre en el vessant de l'Atlàntic destaquen els rius Bravo, el sistema Mississippi - Missouri i el Sant Llorenç. De tots ells destaca el riu Mississippi per ser el més llarg i amb la conca més gran en aquesta zona del continent, sent el principal riu dels Estats Units. En els llacs, sobresurten els de la regió dels Grans Llacs on es troben els llacs Superior, Fura, Michigan, Ontario i Erie. Tots els llacs anteriors comparteixen un sistema lacustre d'origen glacial, les aigües s'acumulen principalment a causa dels desglaços hivernals. Aquests llacs estan comunicats per rius petits, canals i rescloses, desembocant a l'Atlàntic a través del riu Sant Llorenç.
A Amèrica Central els rius són curts i corresponen principalment al vessant atlàntica. Aquests rius compleixen diverses funcions, servint fins i tot com fronteres, com és el cas dels rius Segòvia o Coco (entre Hondures i Nicaragua). En aquesta zona, els llacs també són de menor extensió, destacant els llacs Nicaragua i Gatún, aquest últim ubicat al canal de Panamà.
Ja a Amèrica del Sud, reapareix al vessant del Pacífic tot i que els rius del vessant de l'Atlàntic són més llargs i important. Destaquen en el subcontinent els rius Orinoco, el sistema Paraná - Plata i l'Amazones. El riu Amazones és el més llarg i el més cabalós del món[1] (encara que depenent del criteri usat és classificat, de vegades, com el segon més llarg), el qual forma a més una de les conques més grans del món. Dins dels llacs més importants d'Amèrica del Sud es compta amb el llac de Maracaibo, el Titicaca, el Poopó i el Buenos Aires/General Carrera
| Riu | Longitud (km) | Principals països travessats |
|---|---|---|
| Amazones | 6440 |  Colòmbia, Perú, Brasil
|
| Mississippi - Missouri | 6019 |  Estats Units
|
| Mackenzie | 4240 |  Canadà
|
| Paraná - Plata | 4200 |  Paraguai, Argentina, Uruguai
|
| Fusta | 3239 |  Bolívia, Brasil
|
| São Francisco | 3199 | Brasil
|
| Yukon | 3185 | Estats Units
|
| Bravo o Gran | 3033 | Estats Units, Mèxic
|
| Saskatchewan | 2575 | Canadà
|
| Colorado | 2333 | Estats Units, Mèxic
|
| Orinoco | 2150 | Plantilla:VINE, Colòmbia
|
| Columbia | 1953 | Estats Units
|
| Magdalena | 1543 | Colòmbia
|
| Riu Cauca | 1350 | Colòmbia
|
| Riu Usumacinta | 1200 |  Guatemala, Mèxic
|
Clima[modifica]
Com que el continent s'estén de nord a sud, compta amb corrents fredes i càlides i compta amb un relleu variat, té tots els climes des dels càlids fins als més freds.
Climes Càlids[modifica]
Com que el continent s'estén de nord a sud, compta amb corrents fredes i càlides i compta amb un relleu variat, té tots els climes des dels càlids fins als més freds. Aquí tractarem els climes amb la classificació de Köppen (vegeu: Classificació climàtica de Köppen).
Climes secs[modifica]
Aquest clima es localitza a les zones subtropicals properes a la latitud 30 º i la seva distribució correspon a la continentalitat i als corrents oceàniques. Es pot trobar el clima sec desértico (Bw) al sud dels Estats Units i nord de Mèxic, a més de trobar-se en la Patagònia, el Perú i Xile, òbviament aquesta clima té regió natural de Desert, el clima sec estepario (Bs) es té al voltant de les zones desèrtiques i correspon a l'Estepa
Climes temperats[modifica]
La tundra temperats s'estenen en les latituds mitjanes i pujades de muntanya, principalment es desenvolupen en el costat de l'oceà Atlàntic. Podem trobar el clima temperat amb pluges tot l'any (Cf) que abasta franges costaneres del Canadà, Alaska i sud de Xile, aquest clima de pluges produeix un Bosc Mixt, el clima temperat amb pluges a l'estiu (Cw) és el clima més estès sobre el continent, cobreix la porció sud-est dels Estats Units, centre de Mèxic i sud-est del Brasil, la regió natural que li correspon és la prada, el clima temperat amb pluges a l'hivern (Cs) es limita només a la costa oest dels Estats Units i la costa del centre de Xile, liz bonica la vegetació és del mediterrani d'escassa alçada i s'anomena Chaparral.
Climes freds i polars[modifica]
Són climes exclusius d'Amèrica del Nord i no es troben a Sud-amèrica, no són molt variats i són monòtons. El clima fred amb pluges tot l'any (Df) ocupa gran part d'Alaska, Canadà i zones de l'est dels Estats Units, encara podem trobar Boscos de Coníferes, en els climes polars trobem el clima polar de tundra (Et), clima polar de gels perpetus (Ef) i el clima polar de muntanya (Eb) tots aquests es troben a la muntanyes Rocalloses, els Andes i el nord del Canadà i Groenlàndia.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Geografia d'Amèrica |
|
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Geografia d'Amèrica |
- ↑ El riu més llarg del món , notícia del diari El País (16 de juny de 2007)
Vegeu també[modifica]