XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània
| Tipus | edició de festival de música  | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 1936 - | ||
| Localització | Barcelona | ||
| Estat | Espanya | ||
El XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània (SIMC) (International Society for Contemporary Music)[1] es va celebrar l'any 1936 a Barcelona.[2] En ocasió d'aquesta celebració es van reunir, durant la setmana compresa entre els dies 18 i 25 d'abril de 1936, molts dels compositors, teòrics, musicòlegs i intèrprets més rellevants de l'escena musical internacional d'aleshores. El festival va representar una sèrie de concert públics realitzats en diversos espais de la ciutat (Palau de la Música Catalana, Palau Nacional de Monjuïc, Casal del Metge…). També va comptar amb altres activitats com una recepció oficial al Palau de la Generalitat, excursions a Montserrat i altres indrets del país i un Festival de danses i ballets de les diverses regions hispàniques.[3]
Cal destacar també la coincidència en el temps amb el III Congrés Internacional de Musicologia organitzat al seu torn per la Societat Internacional de Musicologia. La voluntat de fer coincidir ambdues celebracions a la mateixa ciutat va ser compartida en les dues edicions anteriors d'aquest Congrés (de caràcter triennal) malgrat la impossibilitat de celebrar-lo, en el mateix lloc que el Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània, en l'edició de 1933.[4]
Precedents i context[modifica]
L'elecció de la ciutat de Barcelona com amfitriona del XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània i del III Congrés Internacional de Musicologia va ser presa l'any 1933 en el marc de l'Assemblea del II Congrés Internacional de la SIM a la ciutat anglesa de Cambridge. La candidatura va ser proposada i defensada pel musicòleg Higini Anglès qui juntament amb Robert Gerhard esdevingueren el tàndem garant de la projecció internacional catalana i els referents en els camps de l'estudi musicològic i de la composició respectivament. Cal destacar també la gran contribució pública de les administracions republicanes catalanes (Ajuntament de Barcelona i Generalitat Republicana de Catalunya) en forma de subvencions que ascendiren a 250.000 pessetes.[5] Durant els anys i mesos anteriors a la celebració del Festival (i també al Congrés de Musicologia) hi va haver moments de dubte al voltant de la capacitat logística de celebrar aquests esdeveniments donada la convulsió política i la inestabilitat existent.[4]No obstant, la determinació de celebrar el Festival es va imposar.
Les obres que es van interpretar en els diferents concerts de la setmana i que per tant formaren part del programa oficial del XIV Festival foren escollides per un jurat que l'Assemblea de Delegats de la Societat havia nomenat a Praga l'any anterior. Aquest jurat internacional, que es reuní i deliberà a Barcelona entre els dies 28 de desembre de 1935 i l'1 de gener de 1936, va estar format per Ernest Ansermet, Joan Lamote de Grignon i Bocquet, Anton Webern, Boleslaz Woytowicz i presidit pel professor Edward J. Dent.
La major part de les obres que s'interpretaren en els concerts d'aquesta setmana foren estrenes. D'altres potser havien tingut ja una primera audició (el 5è Quartet de Béla Bartók, per exemple, ja s'havia escoltat a la ciutat de Washington DC un any abans) però en tot cas que fossin seleccionades i programades en els concerts oficials del Festival de la SIMC representava una projecció molt important per a l'obra i pel seu autor.
En el Primer Concert d'Orquestra del 19 d'abril es va estrenar el Concert per a violí i orquestra "A la memòria d'un àngel" d'Alban Berg amb el violinista Louis Krasner com a solista. L’obra va tenir un fort impacte i impressionà molts dels assistents. El concert adquirí una qualitat d'homenatge pòstum al compositor que havia mort pocs mesos abans. Per aquest motiu també es programaren a la mateixa sessió Tres fragments de l’ópera Wozzeck (estrenada el 1925) del mateix compositor.[6]
Programa dels concerts[3][modifica]
| Títol | Data | Lloc | Compositors | Obres | Intèrprets |
|---|---|---|---|---|---|
| Concert de Banda | 18 d'Abril | Palau de Belles Arts | Wladimir Vogel | Devise
Tres moviments simfònics Joan de l'Os, llegenda simfònica Dionysiaques, poema simfònic |
Banda Municipal de Barcelona |
| Primer Concert d'Orquestra | 19 d'Abril | Palau de la Música | Edmund von Borck | Preludi i Fuga
Ariel, suite de ballet Karl V (fragments) Wozzeck (fragments) |
Orquestra Pau Casals |
| Primer Concert de Música de Cambra | 20 d'Abril | Palau de la Música | Robert Blum | Tres Salms
Sonata per a piano Dos moviments quartet de corda Cançons de bressol Concertino da Camera |
|
| Segon Concert de Música de Cambra | 21 d'Abril | Casal del Metge | Walter Piston | Sonata per a flauta i piano
Sonets Suite per a violí i piano (Britten) Quelques airs de Clarisse Tres peces per a piano 5è quartet de corda |
|
| Segon Concert d'Orquestra | 22 d'Abril | Palau de la Música | Carl Ruggles | Sun Treader
4a. Simfonia Concert piano i orquestra Don Lindo de Almeria Concert violí i orquestra Danses poloneses |
Orquestra Filharmònica de Madrid |
| Tercer Concert d'Orquestra | 23 d'Abril | Palau de la Música Catalana | Lennox Berkeley | Obertura
Simfonia 2n Concert violí i orquestra Simfonia amb piano concertant Obertura |
Orquestra Simfònica de Madrid |
| Concert de Música Hispànica Moderna | 24 d'Abril | Palau Nacional | Òscar Esplà
|
La Nochebuena del Diablo (frag.)
Sonatina (ballet) Balada per a piano i orquestra Por el rio Guadalquivir (de la Simfonia Sevillana) Iniciación (de Litúrgia Negra) El comte Arnau (fragments)
Tres danses de El sombrero de tres picos Triana (de la Suite Ibèria -instrumentada per Fernàndez Arbós- A Pau Casals (sardana) Goyescas (Granados) (fragments)
|
Orquestra Filharmònica de Madrid i Orquestra Pau Casals |
A més de la Banda Municipal i de les orquestres esmentades, en aquests concerts hi van participar els cors de l'Orfeó Català, Orfeó de Sants, Orfeó Montserrat de Gràcia, Schola Cantorum de Sant Miquel Arcangel i els següents artistes que hi participaren ja sigui dirigint, o bé com a solistes d'obres concertants o bé com a membres de formacions de cambra:
Directors d'orquestra: Karel Ančerl, Ernest Ansermet, Enrique Fernández Arbós, Pau Casals i Defilló, Joan Lamote de Grignon i Bocquet, Ricard Lamote de Grignon i Ribas, Bartolomé Pérez Casas, Federico Elizalde, Pedro Sanjuán, Lennox Berkeley, Hermann Scherchen i Anton Webern.
Cantants: Mercè Plantada i Vicente, Ricard Fuster, Conrad Giralt, Concepció Badia i Millàs, Emili Vendrell i Ibars, Domènec Sànchez i Parra, Alice Frey, Jarmila Vavrdová, Leonore Meyer i Marie Lancelot.
Pianistes: Benjamin Britten, Winifred Hooke, Walter Frey, Robert Georg, Leopold Querol i Roso, Pere Vallribera i Moliné, Aureli Castrillo i Alexandre Vilalta i Faura.
Violinistes: Antoni Brosa i Vives, Louis Krasner i Stefan Frenkel.
Instrumentistes de vent: Esteve Gratacòs i Roca (flauta) i Sigurd Rascher (saxo).
Quartets de corda: Galimir-Quartett (de Viena) i Neues Ungarischer Streichquartett (o New Hungarian Quartet de Budapest).
Altres activitats[modifica]
Per a tots els participant i assistents al XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània, el Comitè de Barcelona de la SIMC organitzà visites guiades de la ciutat antiga i de la ciutat moderna així com als voltants més pintorescos de Barcelona.[3]
Especial ressonància va tenir l'excursió i visita al Monestir de Montserrat del divendres, 24 d'abril; a més de conèixer de primera mà el llegat històric i musical que es conserva en aquest centre, els monjos i l'escolania oferiren un concert de polifonia religiosa hispànica dels segles XII al XVII. Aquesta activitat interessà especialment als participants del III Congrés Internacional de Musicologia que se celebrava a la ciutat comptal durant els mateixos dies.[4]
Com a cloenda de les activitats musicals d'aquesta setmana, la tarda del dissabte, 25 d'abril, s'organitzà un "Festival de Danses i Ballets populars de diferents regions hispàniques" al Poble Espanyol de Barcelona, al peu de la muntanya de Montjuïc (Barcelona). Va ser en aquesta actuació de ballets populars on els compositors britànics Benjamin Britten i Lennox Berkeley, van inspirar-se per a compondre (conjuntament) la Mont Juic (suite).[7]
Referències[modifica]
- ↑ ISCM. «ISCM» (en anglès americà), 22-12-2019. [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ «Cartell Festival». [Consulta: 22 desembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Programes». Revista Musical Catalana (núm. 387), març 1936, p. 18-20.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Anuario Musical, 71, 30-12-2016. DOI: 10.3989/anuariomusical.2016.i71. ISSN: 1988-4125.
- ↑ «Acta de la reunió de Consell de Cultura del día 02.03.1935, presidida pel seu Secretari, el Sr. Alexandre Galí». Documentació Congrés, Fons Higini Anglès Biblioteca de Catalunya (E-Bbc).
- ↑ «Els programes del XIV Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània». Revista Musical Catalana (núm. 389), maig 1936, p. 5 (181).
- ↑ «Enciclopèdia Espasa, suplement 1979-80, pàg 78». .