Àrab beduí
 |
L'article necessita algunes millores de redacció. |
| Tipus | llengua, dialecte i llengua viva  |
|---|---|
| Dialecte de | àrab peninsular |
| Ús | |
| Autòcton de | Governació de Betlem, Governació de Jerusalem i Governació de Jericó |
| Estat | Egipte, Jordània, Síria, Israel i Estat de Palestina |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques àrab | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab |
| Codis | |
| ISO 639-3 | avl |
| Glottolog | east2690 |
| Ethnologue | avl |
| IETF | avl |
El dialecte beduí de l'Egipte oriental i del Llevant (en àrab اللهجة البدوية, al-lahja al-badawiyya) és una de les variants de l'àrab, parlada pels beduïns a la península del Sinaí, Jordània, Israel, Franja de Gaza, Cisjordània i Síria.
Segons la classificació de Bruce Ingham i Heikki Palva, els dialectes de la península de Sinaí i del desert de Nègueb, i també els dialectes de la Jordània meridional, la costa oriental del Golf d'Àqaba i algunes regions del nord-oest d'Aràbia Saudita pertanyen als dialectes aràbics nord-occidentals.[1] El nombre total de parlants dels dialectes egipcis orientals i dels dialectes beduïns llevantins és d'1.690.000 persones, de les quals 860.000 es troben a la península del Sinaí (Egipte), 700.000 a Jordània (bàsicament la part oriental), 70.000 a Síria (governacions d'As-Suwayda i de Dar'a) i 10.000 a Palestina (desert de Judea i tot al llarg del riu Jordà).[2]
Referències
- ↑ Kees Versteegh. The Arabic Language, p. 192. ISBN 9780748645282.
- ↑ «Arabic, Eastern Egyptian Bedawi Spoken». Ethnologue. [Consulta: 28 agost 2015].
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
