Antônio Carlos Jobim

(S'ha redirigit des de: Antonio Carlos Jobim)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTom Jobim
Dades biogràfiques
Naixement Antônio Carlos Brasileiro de Almeida Jobim
25 de gener de 1927
Rio de Janeiro
Mort 8 de desembre de 1994(1994-12-08) (als 67 anys)
Nova York
Àlies Antônio Carlos Jobim, Tom Jobim
Activitat professional
Ocupació Músic, compositor, compositor de cançons, cantant
Període en actiu 1956 - 1994
Gènere Bossa Nova
MPB
Instrument Piano, guitarra
Discogràfica Verve, Warner Bros., Elenco, A&M, CTI, MCA, Philips, Decca, Sony
Artistes relacionats Vinícius de Moraes, João Gilberto, Astrud Gilberto, Stan Getz, Frank Sinatra
Dades familiars
Fills
Premis i reconeixements
Signatura

Lloc web www.tomjobim.com.br
Spotify: 3pO5VjZ4wOHCMBXOvbMISG IMDB: nm0423388
Modifica dades a Wikidata

Antônio Carlos Jobim (Rio de Janeiro, 25 de gener de 1927 - Nova York, 8 de desembre de 1994) fou un compositor, guitarrista i pianista brasiler. Fou un dels principals impulsors de la renovació de la música popular del Brasil, que els anys seixanta abocà en la Bossa nova. Moltes de les seves composicions, entre les quals Garota de Ipanema, es feren populars arreu del món.[1]

Biografia[modifica]

Jobim era fill d'una família acomodada que el 1930 decidí traslladar-se al barri d'Ipanema, a Rio de Janeiro. Incitat per l'afició musical de la seva germana, estudià lliçons de piano amb Hans Joachim Koellteuter i inicià els estudis d'arquitectura mentre freqüentava els ambients bohemis de la capital carioca, on aprengué a tocar també la guitarra.

El 1950 abandonà aquella carrera i optà decididament per cultivar la guitarra, actuant en els clubs nocturns, com a pianista i guitarrista indistintament; eren anys de precarietat econòmica i hagué de compartir la música amb diversos treballs, un d'ells d'empleat d'una companyia discogràfica.

L'any 1954 va gravar per primer cop una de les seves obres, però no va ser fins al 1956, quan en aquest ambient conegué el diplomàtic Vinicius de Moraes, el qual, aficionat al teatre, li demanà col·laboració i ambdós elaboraren una sèrie de cançons (com Orfeo do Carnaval) per una peça dramàtica que es titularia Orfeo Negro (1959) de Marcel Camus i que precisament va assolir un gran èxit per la seva banda sonora. Jobim sempre manifestà que aquelles peces musicals no haurien estat mai escrites sense la influència del cèlebre compositor brasiler Heitor Villa-Lobos, del qual Jobim es considerà sempre deixeble.

Tom Jobim i Chico Buarque al Festival Internacional de la Cançó (FIC) el 1968

Rere l'èxit d'Orfeo Negro, Moraes i Jobim evolucionaren vers un eclecticisme musical en el qual s'hi reflecteix la samba com a factor singular brasiler, mesclada amb elements del cool jazz.

El 1958 ambdós compositors reuniren les seves cançons en una gravació, acompanyades a la guitarra per João Gilberto, però no tingueren l'èxit esperat, el qual sí arribà el 1959, amb un àlbum de cançons de Jobim interpretades vocalment pel mateix Gilberto, d'entre les quals hi havia Chega de Saudade, cançó representativa i que suposà el llançament del gènere de la bossa nova. Fins a l'aparició del reggae, la bossa nova monopolitzà l'estil tropical.

El reconeixement de Jobim a nivell internacional fou l’any 1962 quan Stan Getz i Charlie Bird Parker van interpretar Desafinado a l’àlbum de jazz Samba i també quan va participar al concert del Carnegie Hall. A partir d’aquí, la bossa nova va agafar una dimensió molt més àmplia perquè es va introduir en el món del jazz i la música moderna i va ser interpretada per nombrosos intèrprets al llarg del temps com Nat King Cole, Ella Fitzgerald, Dizzy Gillespie, Sarah Vaughan, Miles Davis, Quincy Jones, Al Jarreau, etc.

Amb el cop d'estat militar del 1964 es desintegrà la vida intel·lectual i artística brasilera, i el compositor va preferir quedar-se dins les parets dels estudis de gravació, enregistrant diversos àlbums de la seva música com a pianista i guitarrista que donarien la volta al món, de manera que el van convertir en un artista internacional.

A partir del 1970, es va centrar en compondre peces per pel·lícules i la televisió de Brasil.[2]

Jobim morí en un hospital de Nova York, en el curs d'una operació coronària, i la seva mort consternà el món musical. Els mitjans informatius recordaren les seves paraules del 1993 quan a Rio de Janeiro li fou rendit un homenatge:

« El que vostès escoltaran és amor...Tota la meva obra és un cant d’amor al Brasil. »

Sens dubte, la seva música és l'expressió més singular de la cultura d'aquest país.(¹)

Obra[modifica]

Algunes de les cançons més destacades de Jobim que formen part de la història dels clàssics de la música lleugera són:

Referències[modifica]

  1. Gorlinski, Virginia «Antônio Carlos Jobim». Encyclopædia Britannica [Consulta: 29 setembre 2017].
  2. «Antônio Carlos Jobim | Biography & History | AllMusic». [Consulta: Novembre del 2017].

Biblioteca[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antônio Carlos Jobim Modifica l'enllaç a Wikidata