Vés al contingut

Aurelio Menéndez Menéndez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAurelio Menéndez Menéndez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r maig 1927 Modifica el valor a Wikidata
Gijón (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 2018 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
12 juliol 1976 – 30 juny 1977
← Carlos Robles Piquer
Ministre d'Educació
5 juliol 1976 – 4 juliol 1977
← Carlos Robles PiquerÍñigo Cavero Lataillade →
Degà
1970 –
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, advocat, polític, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió de Centre Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolMarquisat d'Ibias (fr) Tradueix (2011–2018) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMercedes García Quintana (1955-2007)[1] Modifica el valor a Wikidata
Premis

Aurelio Menéndez Menéndez (Gijón, 1 de maig de 1927 - Madrid, 3 de gener de 2018), I marquès d'Ibias,[2] fou un jurista i polític espanyol, doctor en Dret i catedràtic de Dret Mercantil en la Universitat Autònoma de Madrid, havent exercit amb anterioritat aquesta funció a les universitats de Santiago, Salamanca i Oviedo. També fou ministre d'Educació i Ciència[3] i magistrat del Tribunal Constitucional.

Biografia

[modifica]

Activitat acadèmica

[modifica]

Va llicenciar-se en Dret a la Universitat d'Oviedo. Orientat a la docència fou professor auxiliar de les Universitats d'Oviedo, Salamanca i Santiago, per aconseguir la càtedra de dret mercantil a la Universitat Autònoma de Madrid. Considerat un dels màxims experts espanyols en Dret Mercantil, tema sobre el qual ha escrit diversos llibres i treballs de recerca i dirigit nombroses tesis doctorals, també ha estat degà (i en l'actualitat Degà d'Honor) de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid.

Així mateix, ha presidit diversos tribunals internacionals d'arbitratge i és en l'actualitat membre del consell de redacció de les revistes "Derecho Mercantil", "Crítica de Derecho Inmobiliario" i de la "Revista Española de Seguros". Membre permanent del Comitè Marítim Internacional, membre del Col·legi Lliure d'Emèrits, President de la Secció de Dret Mercantil de la Comissió General de Codificació, Conseller Electiu d'Estat i Acadèmic de Nombre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Fundador, amb Rodrigo Uría González, d'Uría Menéndez, un dels despatxos d'advocats més prestigiosos d'Espanya.

Activitat política

[modifica]

Entre 1976 i 1977 fou Ministre d'Educació i Ciència en el primer govern d'Adolfo Suàrez, per ser escollit posteriorment magistrat del Tribunal Constitucional entre gener i octubre de 1978. Durant la infància de Felip de Borbó i Grècia fou un dels seus preceptors, sent escollit posteriorment membre del Consell d'Estat.

El 1994 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials per la seva condició indiscutible de mestre del Dret Mercantil i de l'Economia, on ha continuat l'alta tradició de la moderna escola espanyola de Dret Mercantil i la seva generosa i fructífera tasca de servei públic.[4] Medalla d'Or de la Universitat Autònoma de Madrid, doctor honoris causa per les universitats d'Oviedo i Carles III de Madrid, Premi Pelayo 1999 per a Juristes de Reconegut Prestigi, ha rebut també la poma d'Or del Centre Asturià de Madrid i està en possessió de les grans creus d'Alfons X El Savi, Carles III, Mèrit Naval i Sant Ramon de Penyafort.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Carlos Robles Piquer
Ministre d'Educació i Ciència

19761977
Succeït per:
Íñigo Cavero Lataillade
Precedit per:
Silvio Zavala
Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials

1994
Succeït per:
Joaquim Veríssimo Serrão
Miquel Batllori i Munné