Batalla de Portopí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Portopí
Croada contra Al-Mayûrqa
Batalla de Portopí (Països Catalans)
Batalla de Portopí
Batalla de Portopí
Batalla de Portopí (Països Catalans)
Coord.: 39° 33′ 15″ N, 2° 37′ 9″ E / 39.55417°N,2.61917°E / 39.55417; 2.61917
Tumba de Los Montcada-Mallorca-rafax.jpg
Tipus batalla
Data 12 de setembre de 1229
Coordenades 39° 33′ 15″ N, 2° 37′ 09″ E / 39.55416667°N,2.61916667°E / 39.55416667; 2.61916667
Lloc Portopí, Mallorca
Estat Espanya
Resultat Victòria Corona d'Aragó
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó Corona d'Aragó Imperi almoràvit Almohades
Comandants en cap
Escut de la Corona d'Aragó Guillem II de Montcada Imperi almoràvit Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn
Forces
Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca
Baixes
14 cavallers
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de Sa Porrassa, va tenir lloc a Portopí el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.[1]

En aquesta batalla alguns creuen que és on Jaume I va dir la frase: "Vergonya, cavallers, vergonya", però en realitat succeí durant el Setge de Madîna Mayûrqa, quan els cavallers es negaren tàcitament a assaltar la bretxa de la muralla de la ciutat musulmana.

Antecedents[modifica]

Després d'anteriors intents per desembarcar a terra, Jaume el Conqueridor aconseguí l'11 de setembre desplegar les seves tropes a la badia de Santa Ponça. El mateix dia tengué lloc una batalla decisiva amb el musulmans, d'on sortiren vencedors i després acamparen allà per passar la nit.[2]

En tenir notícia, al vespre, de què el governador almohade de l'illa, Abū Yahyà Muhammad, havia reagrupat ses tropes i es dirigia cap on eren, Jaume I donar ordres a les tropes de romandre alerta per evitar un atac sorpresa de l'enemic, que fou derrotat.[3]

Vergonya, cavallers, vergonya![modifica]

Vergonya, cavallers, vergonya! fou la frase que cridà el rei Jaume I durant la batalla de Portopí quan ell volia avançar per atacar i s'adonà que ningú gosava fer cap pas. Va esser llavors quan va fer aquest crit exigint dignitat.[4]

Fragment del 'Llibre dels Feits':

« 65. E en tant uench en Jacpert de Barbera, e dix a don Nuno que anas enant. E dix el Faray ho557. E dixem nos: Pus en Jaçpert hi ua, irey yo. E con uos, dis don Nuno, iaus ha hom fet leo aqui darmes? ben porets ueer que tam bo ho meylor ne trobarets con uos. E enans que en Jaçpert fos ab aquels ·LXX· cauallers, los moros escridaren se, e anaren gitan peres, en faeren se ·I· poch a enant. E la senyera de don Nuno e aquels qui eren ab ela giraren la testa. E aytal faen bel semblant deualaren be ·I· git de pedra punyal558 contra nos, e alguns cridaren: Vergonya559. E els serrains nols seguiren: e aquests nostres aturaren se, e en tant uench la senyera e la maynada nostra ab ·C· cauallers be que la guardauen o pus. E dixeren: Ueus aqui la senyera del Rey. E nos deualam pel pug en jos, e mesclam nos ab la mota de la senyera. E pujam lessus tot en V560 E els sarrains fugiren, e trobam be ·II· milia de sarrahins que anauen denant nos a peu, e fugien, e noy podiem aconseguir, tant era vjat lo nostre caual ni jo nils altres cauallers. E quan fo la batayla uençuda, e fom sus, acostas a nos don Nuno, e dix: Bon dia es uengut a uos e a nos que tot es nostre pus aquesta batayla hauets uençuda. »
— Jaume I el Conqueridor, directe.cat

Conseqüències[modifica]

La victòria va obrir el camí a la Host de Guillem II de Bearn i Montcada per iniciar el Setge de Madîna Mayûrqa.[5]

Referències[modifica]

  1. Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  2. b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 56.
  3. b. Abd Allah Ibn 'Amīra, 2008, p. 57.
  4. «Vergonya, cavallers, vergonya!» (en català). [Consulta: 9 febrer 2019].
  5. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 208.

Bibliografia[modifica]