Carme Solé i Vendrell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarme Solé i Vendrell

Carme Solé a la Biblioteca de Catalunya amb Ferran Mascarell i Eugènia Serra Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r agost 1944 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Massana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballIl·lustració de llibres i literatura infantil i juvenil Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, pintora, dibuixant, il·lustradora, escriptora de literatura infantil, investigadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra (2007–) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webcarmesolevendrell.com Modifica el valor a Wikidata

Carme Solé i Vendrell (Barcelona, 1 d'agost de 1944[1]) és una dibuixant i il·lustradora catalana.[2]

Biografia[modifica]

Va estudiar a l'Escola Massana. Va editar el seu primer llibre el 1968, i des d'aleshores ha il·lustrat més de 700 títols entre àlbums i llibres de text. El 1981 va publicar The boy with the Umbrella (El nen del paraigües), el seu primer llibre com a autora del text i de les il·lustracions.[2] Posteriorment ha publicat altres títols, entre els quals destaca Jon's Moon (La lluna d'en Joan), títol que la va situar entre els il·lustradors de referència a nivell internacional. Entre els seus llibres infantils destaquen La lluna d'en Joan, L'aniversari, Raspall i Jo les volia.

El 1981 va col·laborar en la sèrie de dibuixos animats Víctor & Maria per a la productora King Rollo Films, basada en el protagonista del conte Bear in the air (Un os nuvolós).

És sòcia fundadora de l'Associació professional d'Il·lustradors de Catalunya. Col·labora regularment amb diferents revistes per a infants, com Pomme d'Api, Cavall Fort, Tretzevents i Cricket and Ladybug. També fa treballs de cartellisme, animació, escenografia, dramatúrgia i direcció de teatre.

Ha impartit cursos d'il·lustració a Barcelona, Mèxic DF, Venècia, Rio de Janeiro, Taiwan i Nova York. Ha pronunciat conferències i ha participat en trobades professionals arreu del món. Ha format part de diversos jurats internacionals.

Des del 1992 compagina la seva activitat amb la pintura. En destaquen els retrats d'infants Nens del mar i Nens de la guerra, aquest segon exposat a la Maternitat d'Elna. El 2004, l'Ajuntament de Barcelona li va encarregar un mural per la pau, Ibtihal, per al Fòrum de les Cultures 2004.

Entre el 2012 i el 2015 es va dipositar el seu fons a la Biblioteca de Catalunya, format per uns 400 dibuixos.[2] El 2018 el Palau Robert li va dedicar una exposició commemorativa.[3]

Obra[modifica]

Ha il·lustrat més de 700 títols entre àlbums i llibres de text. Els seus llibres han tractat temàtiques molt diverses, i s'adrecen a diferents grups d'edat, explorant sempre noves tècniques i estils. Ha publicat en diversos països, com ara el Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, EUA, Canadà, Noruega, Països Baixos, Dinamarca, Brasil, Taiwan, Japó i Corea.[2]

  • Raspall (1981)
  • La lluna d'en Joan (1982)
  • Jo les volia (1984)
  • En Joan és molt petit (1990)
  • Els nens del mar (1991)
  • Magenta la petita fada (2003)

Exposicions destacades[modifica]

Entre les seves exposicions, destaquen:

  • 1997- Antològica a Taiwan
  • 2001- Antològica a Barcelona[2]
  • 2018- Antològica al Palau Robert de Barcelona.

Premis i reconeixements[modifica]

Ha obtingut, entre d'altres, els premis Janusz Korczak de Polònia el 1979, l'Apel·les Mestres el 1983 i el Catalònia el 1984. Ha il·lustrat textos propis i d'escriptors catalans contemporanis com Pere Calders, Miquel Martí i Pol i Salvador Espriu. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2012 el Premi Nacional de Còmic.[4]

Referències[modifica]

  1. Article sobre Carme Solé a Darabuc.cat
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Carme Solé Vendrell dona part del seu fons a la Biblioteca de Catalunya». web. Generalitat de Catalunya, feb 2013. [Consulta: 16 febrer 2013].
  3. «La il·lustradora que no volia perdre les trenes». Ara.cat.
  4. (català) Premis Nacionals de Cultura 2012 Arxivat 2013-10-31 a Wayback Machine.
  5. «Premis Nacionals de Cultura del CoNCA». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 14 juliol 2012].

Enllaços externs[modifica]