Dinastia Nguyen
 Dinastia Nguyen | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
| Himne | Đăng đàn cung (en)   | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Huế | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 12.000.000 (1860) | ||||
| Idioma oficial | vietnamita francès | ||||
| Religió | neoconfucianisme, Budisme, taoisme, catolicisme i sunnisme | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | Tây Sơn dynasty (en) | ||||
| Creació | 1r juny 1802 | ||||
| Dissolució | 30 agost 1945 | ||||
| Següent | República Democràtica del Vietnam, Vietnam del Sud i Vietnam | ||||
| Economia | |||||
| Moneda | Vietnamese cash (en) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
La dinastia Nguyền (en vietnamita: Nhà Nguyễn) va ser l'última família imperial governant que va existir en la història del Vietnam. El seu període de poder va començar el 1802, quan l'emperador Gia Long va enderrocar a la dinastia Tây Son i va prendre el poder. El 1945 l'abdicació de l'emperador Bảo Đại va donar pas a l'extinció de l'última resta dels Nguyền.
El nom original del país era Viet Nam (越南) i així va ser conegut durant el regnat de l'emperador Gia Long. Però el 1839 per ordre de l'emperador Minh Mạng el nom del país va ser reemplaçat pel de Đại Nam. Durant certs moments també va ser denominat Imperi d'Annam o del Vietnam (en vietnamita: Đế quốc Việt Nam). A partir de 1884 es va convertir en un Protectorat francès integrat en la Unió Indoxina. Entre 1940 i 1945 el país va estar sota ocupació militar japonesa, a la qual va seguir l'intent fallit de crear una estat titella dels japonesos i després va venir la restauració del poder colonial francès.
Història[modifica]
El 1802 el noble Gia Long va aconseguir enderrocar a les forces de la dinastia Tây So'n i va prendre el control d'Annam, instaurant una nova dinastia al capdavant del país: els Nguyền. El 2 de juny del mateix any era coronat com a nou emperador vietnamita. Des de la ciutat imperial de Huế, a la vora del riu Hương, el monarca estenia el seu poder sobre resta del país. En 1839 el nom del país, anteriorment conegut com a Việt Nam (越南), va ser reemplaçat pel de Đại Nam per ordre de l'emperador Minh Mạng.
Durant les següents dècades els emperadors vietnamites es van oposar frontalment a la intromissió de missioners catòlics i dels aventurers francesos, i van procurar reduir la influència de les comunitats catòliques que anaven arrelant al país (inclosa la població vietnamita). L'emperador Tự Đức seria l'últim que governés Vietnam amb certa independència abans de l'arribada dels francesos a la Indoxina.
Colonització francesa[modifica]
El 1858, quan el Vietnam es trobava sota el protectorat xinès, va tenir lloc l'expedició franc-espanyola a Cotxinxina. Aquesta es va produir com una campanya de càstig contra les autoritats i la població vietnamita per les matances esporàdiques de sacerdots i catòlics que succeïen al país. La campanya es va desenvolupar amb el desembarcament d'una coalició de les tropes franceses i espanyoles que va estar operant a la zona fins que el 1862 es va aconseguir la pau. Després d'aquesta expedició, l'emperador Tự Đức va buscar incrementar els llaços d'amistat amb França per evitar una nova invasió militar i durant els següents anys la situació va semblar anar encaminada en aquest sentit. Però el 1881 va morir Tự Đức i els següents emperadors (Dục Đực, Hiẹp Hòa i Kiện Phúc) van ser incapaços de fer front a les ambicions imperialistes de la Tercera República Francesa que van acabar portant a un increment de la pressió colonial francesa sobre la Indoxina. La possible intervenció de l'Imperi Qing en suport dels vietnamites va desaparèixer després de la guerra franc-xinesa (1884-1885), en la qual França (a més de derrotar l'Imperi xinès) va prendre el control de les regions d'Annam i Tonkín.
El 1884, l'emperador Hàm Nghi, va haver de rendir-se davant l'evidència i acceptar el protectorat francès sobre l'imperi. Així, mentre Hué va seguir sent "capital" de l'imperi, el governador francès va establir la seva residència a Saigon i més tard a Hanoi, a la regió de Tonkín. El 1887, al nou protectorat que va rebre el nom d'Unió Indoxina, al qual serien annexats els territoris (regnes) de Cambodja i de Regne de Luang Prabang. A més d'aquests territoris, uns anys més tard, Siam va cedir els territoris cambodjans i laosians que retenia sota el seu control.
El 1916, en plena Primera Guerra Mundial, l'emperador Duy Tân va dirigir una fallida rebel·lió contra el poder colonial francès. Però les autoritats franceses estaven assabentades dels plans, per la qual cosa va ser ràpidament sufocada, els capitosts executats i l'emperador va ser exiliat a l'illa de la Reunió. Aquest fracàs va confirmar la condició d'autèntiques titelles a la qual havien quedat reduïdes les autoritats vietnamites, amb l'emperador al capdavant. Va ser durant aquesta època quan els sentiments nacionalistes es van començar a enfortir i van adquirir importants influències en algunes capes de la població. Els desastres naturals ocorreguts entre 1914 i 1917, i el malestar amb l'administració francesa van sembrar el descontentament que va portar a la fallida rebel·lió de 1916.
Col·lapse de la dinastia[modifica]
Després del començament de la Segona Guerra Mundial i la caiguda de França en mans alemanyes es va instal·lar el govern col·laboracionista de Vichy. Les noves autoritats franceses eren totalment impotents per fer front a les amenaces de l'Imperi japonès sobre la Indoxina francesa, i quan a la fi de setembre de 1940 l'exèrcit imperial japonès va entrar i va ocupar la colònia francesa ho van fer sense oposició de les autoritats de Vichy. Durant l'estada japonesa al país va donar començament l'activitat d'un moviment de resistència denominat Vietminh sota el lideratge d'Hồ Chí Minh, cap comunista vietnamita.
El 1945 les autoritats japoneses van prendre la decisió de dur a terme una ocupació total del territori, al mateix temps que proclamaven un nou estat titella a la zona: l'Imperi del Vietnam, amb el nomenament de Bao-Dai com a nou emperador vietnamita. En vistes a la més que propera derrota militar del Japó, els militars van concedir la unitat territorial al país i van garantir la seva independència com a part de la denominada Esfera de Coprosperidad de la Gran Àsia Oriental. No obstant això, aquesta acció es va produir en una data massa tardana com per tenir alguna influència en la guerra i ser un estat viable. A començament d'agost el nou règim imperial es trobava proper al col·lapse, mentre les activitats del Vietminh es trobaven en el seu màxim auge. A la fi de mes es van produir diferents rebel·lions comunistes al llarg del país, al mateix temps que tenia lloc la rendició del Japó a les potències aliades. En aquest context va tenir lloc la presa del poder pel Vietminh i l'abdicació de Bao-Dai com a últim emperador del Vietnam. Encara que el poder colonial francès va ser restaurat en la península indoxinesa, el 2 de setembre va tenir lloc a Hanoi la proclamació de la República Democràtica del Vietnam per Hồ Chí Minh.
Llista d'emperadors[modifica]
Coincidint amb el final de la dinastia Lê el 1802, Nguyễn Phúc Ánh va aconseguir prendre el poder i unificar el país, donant-li el nom de «Viet Nam »; Nguyễn Phúc Ánh es va convertir en el primer emperador vietnamita sota el nom de Gia Long, fundant així la dinastia dels Nguyễn que regnarà al país fins a l'abdicació de Bảo Đại el 1945.
| Nom | Nom xinès | Regnat | Notes |
|---|---|---|---|
| Gia Long | 嘉隆帝 | 1802 – 1820 | Inici de la dinastia. |
| Minh Mạng | 明命帝 | 1820 – 1841 | |
| Thiệo Trị | 紹治帝 | 1841 – 1847 | |
| Tự Đức | 嗣德帝 | 1847 – 1883 | Començament de la colonització francesa. |
| Dục Đức | 育德帝 | 1883 | Va regnar solament durant 3 dies. |
| Hiệp Hòa | 協和帝 | 1883 | Es va suïcidar. |
| Kiến Phúc | 建福帝 | 1883 – 1884 | Mort en estranyes circumstàncies. |
| Hàm Nghi | 咸宜帝 | 1884 – 1885 | Annexió francesa de Tonkín. |
| Đồng Khánh | 同慶帝 | 1885 – 1889 | |
| Thành Thái | 成泰帝 | 1889 – 1907 | |
| Duy Tân | 維新帝 | 1907 – 1916 | Fracàs de la Revolta de 1916;Duy Tân és exiliat a l'illa de la Reunió.
|
| Khải Định | 啟定帝 | 1916 – 1925 | |
| Bảo Đại | 保大帝 | 1926 – 1945 | Ocupació japonesa durant la II Guerra Mundial; Final de la dinastia. |
Llista de les banderes de les unitats administratives de la dinastia Nguyen[modifica]
Es van utilitzar les banderes de les unitats administratives de la dinastia Nguyen des del voltant de 1868 a 1885, amb 2:2.[1][2]
Províncies reials[modifica]
-
Thua Thien (Thừa Thiên phủ, 承天府)
-
Quang Tri (Quảng Trị tỉnh, 廣治省)
-
Quang Binh (Quảng Bình tỉnh, 廣平省)
-
Quang Nam (Quảng Nam tỉnh, 廣南省)
-
Quang Ngai (Quảng Ngãi tỉnh, 廣義省)
Províncies de la Regió Nord[modifica]
Províncies de la Regió Central[modifica]
-
Binh Dinh (Bình Định tỉnh, 平定省)
-
Phu Yen (Phú Yên tỉnh, 富安省)
-
Khanh Hoa (Khánh Hòa tỉnh, 慶和省)
-
Binh Thuan (Bình Thuận tỉnh, 平順省)
Referències[modifica]
- Aquest article està traduït de l'article en castellà que al seu torn es traducció de l'aricle en angles Nguyễn Dynasty
- Peter Truhart, Regentes de las Naciones, K.G Saur Münich, 1984-1988 ISBN 359810491X, Art. «Vietnamese Dynasties/Vietnamesische Dynastien», pp. 1786-1790.