Ecologia profunda

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

L'ecologia profunda és una branca recent de la filosofia ecològica que considera la humanitat part del seu entorn, proposant canvis culturals, polítics, socials i econòmics per aconseguir una convivència harmònica entre els éssers humans i la resta d'éssers vius.

Sistema ambiental.

Estableix certes normes que es recolzen en una visió de la naturalesa amb una noció de la realitat i el lloc que ocupem com a individus al planeta. Considera que els éssers humans no tenen dret a passar per sobre de la diversitat, únicament per satisfer les seves necessitats vitals.

L'ecologia profunda i els moviments ambientals[modifica]

Els moviments ambientals moderns inclouen una diversitat de filosofies fonamentals. Tots ells plantegen crítiques al model industrial de la nostra societat, considerat parcialment o totalment responsable de la crisi ecològica que avui patim. L'ecologia profunda és un dels moviments que més radicalment s'oposa a l'actual model. Les veus de l'ecologisme són múltiples i entre elles podem trobar:

  • Els conservacionistes i preservacionistes, que estan basats en una visió antropocèntrica. L'ambient i la natura ha de ser usat i protegit al mateix temps. Per a aquesta corrent, la natura no té drets més enllà que serveix els interessos dels éssers humans.
  • Ecologia reformista, és la lluita contra la contaminació i la disminució o desaparició de recursos sota un enfocament pragmàtic. En alguns simpatitzants, se li veu fins i tot com una oportunitat de mercat per al capitalisme.

Origen i posicions ideològiques[modifica]

La frase 'ecologia profunda' va ser encunyada el 1973 per Arne Naess,[2] com un terme teòric, però es va transformar posteriorment en un moviment. Per Naess són punts centrals:

  1. L'ésser humà en harmonia amb el medi, no per sobre, sota o fora d'aquest.
  2. La igualtat Biocèntrica; totes les coses naturals, els ecosistemes, la vida, etc., Tenen dret a existir. Independent del seu grau d'autodeterminació.
  3. Dret a la diversitat cultural.

Actualment l'ecologia profunda es mesura contra l'anomenadaecologia reformista, que és la que ha aconseguit més incidència en els debats contemporanis degut a l'alçada de molts dels seus simpatitzants, fins i tot aconseguint en molts països d'estar seus membres inserits plenament en el poder polític i empresarial. No obstant això, el nucli d'acció es dóna en el món anglosaxó, i és gairebé inexistent a la resta de la terra.

L'ecologia profunda té com a premissa una integració total de la persona-en-natura. No està ni per sobre ni fora de la natura. Per la mateixa raó, també qüestiona fortament les grans decisions polític-econòmiques, i molts dels seus adherents persones que es perfilen en grups polítics de propostes.

El concepte va ser desenvolupat més tard per Bill Devall i George Sessions en publicar el 1985 el llibreDeep Ecology. Un altre autor que està integrat en aquest corrent és Fritjof Capra.

Principis[modifica]

Els defensors de l'ecologia profunda consideren que el món no existeix com un recurs lliurement explotable pels humans. L'ètica de l'ecologia profunda sosté que tot el sistema és superior a qualsevol de les seves parts. Es proposen vuit punts o principis que ajuden a comprendre la seva posició:[3]

«
  1. El benestar i florida de tota vida humana i no humana sobre la terra tenen un valor en si mateixos (valor intrínsec). Aquests valors són independents de la utilitat que proporcioni el món no-humà a les finalitats humanes.
  2. La riquesa i diversitat de formes de vida contribueixen a la realització d'aquests valors, i alhora són valors en si mateixos.
  3. La humanitat no té dret a reduir aquesta riquesa i diversitat excepte per satisfer les seves necessitats vitals bàsiques.
  4. El desenvolupament de la vida humana i de la seva cultura és compatible amb un substancial decreixement de la població humana actual. El desenvolupament lliure de la vida no-humana requereix necessàriament aquest decreixement.
  5. La interferència actual de l'home al món natural no-humà és excessiva, i la situació està empitjorant ràpidament.
  6. Per tant les polítiques actuals han de ser canviades. Aquestes polítiques afectaran a l'economia bàsica, a la tecnologia i a les estructures ideològiques. Els temes resultants d'aquestes polítiques seran molt diferents als actuals.
  7. El canvi ideològic està principalment relacionat a apreciar la qualitat de la vida molt per sobre de l'intent d'aconseguir per sí un major nivell de vida basat en el consum desmesurat i l'acumulació material de béns. Existirà una profunda consciència de la deferència entre gran (quantitat) i grandiós (qualitat).
  8. Aquells que subscriguin aquests punts tenen l'obligació de, directament o indirecta, intentar aplicar els canvis necessaris.
»

Nou paradigma[modifica]

Per Fritjof Capra[4] l'ecologia profunda fa part del nou paradigma, d'una visió holística del món, en què es passa de la concepció de l'univers com màquina, a veure-ho com una xarxa de relacions, el que implica pensament sistèmic per a la seva comprensió

Referències[modifica]

  1. «The Self of Stars and Stone: Ecofeminism, Deep Ecology, and the Ecological ...: Start Your Search!».
  2. «The Shallow and the Deep» (en anglès). [Consulta: 4 agost 2011].
  3. Devall and Sessions, op. cit., p. 70.
  4. Capra, Fritjof. The web of life: a new scientific understanding of living systems. Anchor Books, 1996. ISBN 0385476752. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]