Daoguang

Daoguang

Nom de temple	ᠰᡳᡠᠸᠠᠨᡯᡠᠩ i 宣宗
Nom pòstum	ᡧᠠᠩᡤᠠᠨ ᡥᡡᠸᠠᠩᡩᡳ, 效天符運立中體正至文聖武智勇仁慈儉勤孝敏寬定成皇帝, 效天符運立中體正至文聖武智勇仁慈儉勤孝敏成皇帝 i 成
Biografia
Naixement	(mnc) ᠮᡳᠨ ᠨᡳᠩ 16 setembre 1782 Ciutat Prohibida (Xina)
Mort	25 febrer 1850 (67 anys) Antic Palau d'Estiu (Dinastia Qing)
Sepultura	Tombèus Oèst dei Qing (oc) Muling Mausoleum (en)
Emperador de la Xina dinastia Qing
3 octubre 1820 – 25 febrer 1850 (mort en el càrrec) ← Emperador Jiaqing – Emperador Xianfeng →
Príncep imperial
1813 – 3 octubre 1820
Activitat
Ocupació	monarca
Família
Família	House of Aisin-Gioro (en)
Cònjuge	Empress Xiaomucheng (en) Consort He (en) Noble Consort Cheng (en) Consort Xiang (en) Consort Chang (en) Imperial Concubine Zhen (en) Noble Consort Jia (en) Imperial Noble Consort Zhuangshun (en) Empress Xiaoshencheng (en) Noble Consort Tong (en) Empress Xiaoquancheng (en) Empress Xiaojingcheng (en) Imperial Concubine Tian (en)
Fills	Prince Yiwei (en)  ( Consort He (en) ) State Princess Duanshun (en)  ( Empress Xiaoquancheng (en) ) State Princess Duanmin (en)  ( Empress Xiaoshencheng (en) ) Yihui (en)  ( Imperial Noble Consort Zhuangshun (en) ) Kurun Princess Shou'an (en)  ( Empress Xiaoquancheng (en) ) State Princess Shou-En (en)  ( Empress Xiaojingcheng (en) ) Princess of the second rank Shou-Zang (en)  ( Consort Xiang (en) ) Princess of the second rank Shou-Xi (en)  ( Noble Consort Tong (en) ) Yiho (en)  ( Imperial Noble Consort Zhuangshun (en) ) Prince Gong  ( Empress Xiaojingcheng (en) ) Yikang (en)  ( Empress Xiaojingcheng (en) ) Yixuan, Prince Chun (en)  ( Imperial Noble Consort Zhuangshun (en) ) Yichi (en)  ( Empress Xiaojingcheng (en) ) Yicong (en)  ( Consort Xiang (en) ) Emperador Xianfeng  ( Empress Xiaoquancheng (en) ) State Princess Shou-Zhuang (en)  ( Imperial Noble Consort Zhuangshun (en) )
Pares	Emperador Jiaqing   i Empress Xiaoshurui (en)
Germans	Chuang-ching (en) , Kurun Princess Zhuangjing (en) , Princess Hui'an (en) , Kurun Princess Huimin (en) , Miankai (en) , Mianmu (en) , Mianxin (en) i Mianyu (en)

L'emperador Daoguang —道光 en xinès simplificat— (Ciutat Prohibida de Pequín, 16 de setembre de 1782 on va morir el 25 de febrer de 1850) Vuitè emperador de la dinastia Qing, el sisè Qing que governà Xina i el primer a patir la humiliació d'Occident que va culminar amb el Tractat de Nanjing de 1842, com a resultat de la Primera Guerra de l'Opi. Va governar del 3 d'octubre de 1820 al 25 de febrer de 1850.

Història de la Xina Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
Zhou Occidental
Zhou Oriental
Primaveres i Tardors
Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
Han Occidental
Dinastia Xin
Han Oriental
Tres Regnes 220–280
Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
Jin Occidental	16 Regnes 304–439
Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals 420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties & 10 Regnes 907–960	Dinastia Liao 907–1125
Dinastia Song 960–1279
Song del Nord		Xia Occ.
Song del Sud	Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular de la Xina Des del 1949	República de la Xina (Taiwan) Des del 1945

Nom

Emperador Daoguang

El seu nom de naixement va ser Mianning (绵寧), que posteriorment van canviar per Minning (旻寧) i el seu cognom manxú, Aisin Giorro. Abans de ser emperador ostentava el títol de Princep de la Sang i del Primer Nivell o Grau. Com a emperador va rebre el nom de Daoguang i el de Xuanzong com a nom pòstum o de temple .

Formació i personalitat

Va ser educat en els valors confucianistes i del seu avi, l'emperador Qianlong va aprendre l'art de la caça. De jove va distingir-se en les accions contra els rebels de la secta "Lotus Blanc" (bailianjiao) que s'havien infiltrat a la Ciutat Prohibida de Pequín, actuació que el va ajudar a assolir la successió del seu pare i ser nomenat emperador.

S'ha generat una certa controvèrsia sobre la seva personalitat. Alguns historiadors l'han definit com un home amb poc caràcter, indecís, avar, no massa intel·ligent i amb poc carisma, certes biografies el defineixen com "un home amb bones intencions però ineficaç", i altres destaquen la seva tendència a analitzar en detall els problemes i discutir-ho amb els seus assessors i consultors, tot plegat en un marc general on s'entén que els darrers emperadors de la dinastia Qing van ser ineptes i/o corruptes, i que durant el regnat del pare de Daoguang, l'emperador Jiaqing ja va començar el declivi de la dinastia.

Família

Consort Xiang una de les 20 dones de Daoguang

Segon fill de Yongyan (永琰) que va ser emperador amb el nom de Jiajing, i de Hitara, principal esposa de Yongyan, posteriorment emperadriu amb el nom de Xiaoshurui (孝淑睿). Daoguang va tenir 20 dones, 9 fills (el quart el va succeir com a emperador Xianfeng) i 10 filles.

Consorts

1. Emperadriu Xiao Mu Cheng (孝穆成皇后) (? - 1808)
2. Emperadriu Xiao Shen Cheng (孝慎成皇后) (? - 1833)
3. Emperadriu Xiao Quan Cheng (孝全成皇后) (1808 - 1840)
4. Emperadriu Xiao Jing Cheng (孝静成皇后) (1812 - 1855)
5. Consort Imperial Zhuang Shun (庄顺皇贵妃) (? - 1866)
6. Honorable Consort Tun (彤贵妃) (? - 1877)
7. Consort He (和妃) (? - 1836)
8. Consort Xiang (祥妃) (? - 1861)
9. Noble Consort Jia (佳贵妃) (? - 1890)
10. Noble Consort Cheng (成贵妃) (? - 1888)
11. Consort Chang (常妃) (? - 1860)
12. Concubina Imperial Zhen (珍嫔) (?)
13. Concubina Imperial Tian (恬嫔) (?-1845)
14. Concubina Imperial Yu (豫嫔) (1816–1898)
15. Concubina Imperial Shun (順嬪) (?-1868)
16. Concubina Imperial Heng (恆嬪) (?-1876)
17. Noble Dama Ping (平贵人)(?-1823)
18. Noble Dama Ting (定贵人)(?-1842)
19. Noble Dama Li (李贵人)(?-1872)
20. Noble Dama Na (那贵人)(?-1865)

Fills

1. Yiwei (奕緯) (16 de maig de 1808 - 23 de maig de 1831), fill de He
2. Yikang (奕綱) (22 de novembre de 1826 - 5 de març de 1827), fill de Xiao Jing Cheng
3. Yichi (奕繼) (2 de desembre de 1829 - 22 de gener de1830), fill de Xiao Jing Cheng
4. Yichu (1831 - 1861), fill de Xiao Quan Cheng. Futur emperador amb el nom de Xianfeng
5. Yicong (23 de juliol de 1831- 18 de febrer de 1889), fill de Xiang
6. Yixin (11 de gener de 1833 - 29 de maig de 1898), fill de Xiao Jing Cheng.
7. Yixuan, (16 d'octubre de 1840 - 1 de gener de 1891)
8. Yiho (奕詥) (21 de febrer de 1844 - 17 de desembre de1868), fill de Zhuangshun.
9. Yihui (奕譓) (1845 - 1877) fill de Zhuangshun.

Filles

1. Duanmin (端悯固伦公主) (1813 - 1819), filla de Xiaozhen Cheng.
2. (1825) filla de Xiang Fei.
3. Duanshun (端顺固伦公主) (1825 - 1835), filla de Xiaoquan Cheng.
4. Shou-An (寿安固伦公主) (1826- 1860), filla de Xiaoquan Cheng.
5. Shou? (寿臧和硕公主) (1829 - 1856), filla de Xiang Fei.
6. Shou-Yen (寿恩固伦公主) (1830 - 1859), filla de Xiaojing Cheng.
7. (1840 - 1844), filla de Tun Kuai Fei.
8. Shou-Xi (寿禧和硕公主) (1841- 1866), filla de Tun Kuai Fei.
9. Shou-Zhuang (寿庄固伦公主) (1842 - 1884), filla de Zhuangshun Huang Kuai Fei.
10. (1844 - 1845), filla de Tun Kuai Fei.

Primers anys de regnat

Va pujar al tron quan tenia 38 anys, després de la mort sobtada del seu pare. El país a l'inici del seu regnat estava davant d'una forta crisi; a nivell intern amb un govern corrupte, un exèrcit ineficaç, la tresoreria estatal sense recursos, un fort creixement demogràfic i molt especialment el problema del consum d'opi; a nivell territorial diversos conflictes, com la secessió dels musulmans de Xinjiang (1825) sota la direcció dels turc Jehagir Khwadja, la pèrdua de les ciutats de Kashar, Yarkand i Yangihissar (1826) en mans dels rebels, sublevacions en les regions de Hunan i Guangxi (1832-33) i la rebel·lió dels Yao a Guizhou (1833) i tot plegat agreujat per importants problemes climatològics, especialment per les constants inundacions del riu Groc (anys 1822, 1831-32, 1839-42), que van generar molts problemes tant de caràcter polític com de gestió, tècnics i financers.

Malgrat aquesta situació Daoguang va afrontar els primers anys amb molt d'entusiasme, aplicant mesures i reformes de progrés en el camp polític i social (lluita contra el consum d'opi) contra la corrupció, la potenciació de les obres públiques i les infraestructures, com les obres del Gran Canal.

A nivell cultural entre altres iniciatives, va ordenar la revisió del Diccionari Kangxi, redactat l'any 1710 amb un total de 47.035 caràcters xinesos, però a causa de la rapidesa amb què es va confeccionar contenia moltes errades; la revisió de Daoguang del 1831 va corregir un total de 2588 errors.

Darrers anys

Va morir de malaltia als 69 anys a l'antic Palau d'Estiu a Pequín. Està enterrat al Mausoleu de Muling, que forma part del conjunt de les tombes Qing de l'Oest, a 120 km al sud-oest de Pequín (Yxia a la província de Hebei) junt amb les emperadrius Xiao Mu Cheng i Xiao Wuan Cheng, i amb el títoll pòstum o de temple, Xuanzong. El va succeir el seu quart fill Yichu, amb el nom d'emperador Xianfeng.

Fets més significatius durant el regnat de Daoguang

ANY	ESDEVENIMENT
1820	Inici del regnat de Daoguang després de la mort del seu pare l'emperador Jianqing
1825	Secessió dels musulmans de Xinjiang
1831	Revisió del Diccionari Kangxi. Publicació d'edictes en contra del comerç i consum d'opi
1832	Tropes Qing derrotades pels rebels de Guandong a causa de la seva addicció a l'opi
1832-33	Sublevacions i rebel·lions a diverses zones (Hunan, Guangxi, Guizhou)
1834	El negociador anglès Lord Nieper mor al Sud de la Xina mentre dialogava amb les autoritats xineses a Canton
1838	Lin Zexu nomenat comissionat per l'emperador es enviat a Canton per eliminar el comerç i el contraban d'opi
1839	Inici de la Primera Guerra de l'Opi
1840	Arriba a la Xina la flota britànica
1841	Xina cedeix Hong Kong als britànics
1842	Tractat de Nanjing com a final de la guerra de l'opi.
1843	La Xina supera els 400 milions d'habitants. Liberalització de les activitats dels missioners catòlics, i primers drets d'extraterritorialitat a favor dels estrangers Tractat de Bogue. Hong Xiuquan funda la secta heterodoxa cristiana " societat d'Adoració de Deu", inici de la Rebel·lió dels Taiping.
1844	Tractats amb els Estats Units i França
1845	Hong Xiuquan capta adeptes pel seu moviment a la zona de Guangxi.
1846	El cens de Xina ja és de 421 milions d'habitants
1848	Recessió econòmica amb una important davallada dels ingressos estatals
1849	El Gran Canal totalment infranquejable que genera problemes pel transport del gra del Sud al Nord
1850	Mor l'emperador Daoguang. Inici de la Rebel-lió dels Taiping

La Xina del segle XIX

Per entendre la situació i actuació del govern durant el regnat de Daoguang, cal tenir en compte alguns aspectes generals de la Xina del segle xix^[12]

El marc socio-polític

1. Auto-suficiencia agrícola i financera
2. Baix nivell tecnològic
3. Sistema polític centralitzat en la figura de l'emperador
4. No separació de poders
5. Important control sobre els poders locals
6. Estructura familiar fortament cohesionada
7. Forta influència del Confucianisme i del Taoisme
8. Control social sota els principis del Baojia ó del Lijia
9. Política comercial exterior restrictiva
10. Corrupció generalitzada en els estaments governamentals
11. Poc coneixement general de les potències occidentals (cultura, idiomes, costums, lleis, etc.)
12. Actitud de menyspreu de les capacitats occidentals (tecnològiques, militars, etc.)
13. Mentalitat sino-cèntrica

Estructura social

A mitjan segle xix la societat xinesa era marcadament de caràcter rural, amb dos grans grups socials: el pagesos (la majoria no propietaris) que representaven el 80% de la població i els aristòcrates o lletrats, la majoria funcionaris, que ocupen un estatus social que no es basa en criteris econòmics, sinó com a resultat dels seus coneixements acadèmics, que han demostrat en un complex procés d'exàmens.

Altres grups importants són els comerciants, els artesans, els venedors, els transportistes, els obrers i els clergues.

La societat Qing està marcada per una forta jerarquia on la unitat social era la família, amb un estil de vida marcat per una forta presència dels principis confucianistes.

Religió

Les tres corrents religioses, confucianisme, budisme i taoisme coexistien sense barreres estanques, però el cristianisme ja des d'abans de Daoguang va tenir problemes. El 1811 el Gran Codi Qing va incorporar la pena de mort pels europeus que fessin divulgació del cristianisme, i els missioners tant catòlics com protestants van ser expulsats o extrangulats.

La percepció dels xinesos sobre Occident

Durant el regnat de Daoguang el govern xinès va fer importants progressos en el coneixement dels occidentals, especialment dels britànics, estudiant els aspectes polítics, socials, culturals, industrials, financers, etc. i d'alguna forma es va anar modificant la visió que tenien els Qing dels occidentals, com a "bàrbars" i "incivilitzats".

Organització administrativa i política

Malgrat que la dinastia Qing és d'origen manxú (considerada com estrangera per no ser de l'ètnia han) els diferents governs Qing van mantenir les estructures i les institucions polítiques que havien establert els governants Han, amb una organització centralitzada, amb nivells jeràrquics molt definits i diferenciació clara entre Govern Central i Governs Locals, amb un esquema bàsic dels tipus següent:

Govern Central	Governs Locals
Emperador	Governador provincial
Oficials principals	Comissionats reials, especialitzats per àrees o temes
Oficials coordinadors	Intendents i prefectes
Departaments i "ministeris" Imperials	Magistrats de districte, encarregats de l'ordre públic i de cobrar els impostos

Cal destacar que l'ètnia minoritària que governava (manxús) ho feien sobre una població que majoritàriament (94%) pertanyia a l'ètnia Han.

Creixement demogràfic i depressió econòmica

El creixement demogràfic a la Xina de principis del segle xix va ser molt important, més de 100 milions entre 1802 i 1834, arribant a més de 400 milions a finals del regnat de Daoguang, però amb una productivitat molt baixa i lligada bàsicament al sector agrari, amb una superfície cultivada de 1210 milions de mu, l'any 1850.

A nivell geogràfic amb dades de 1843, l'imperi estava organitzat en base a 10 grans regions, on destaca la població de la Xina del Nord amb la capital de l'imperi Pequín:

Moneda de coure utilitzada en l'època de Daoguang

REGIÓ	Superfície en km²	POBLACIÓ en milions	DENSITAT persones/km²
Xina del Nord	746.740	112	150
Baix riu Blau	192.740	67	348
Mitjà riu Blau	699.700	84	120
Costa sud-est	190.710	26	136
Lingnan	424.900	29	68
Xina del Nord-Oest	771.300	29	38
Alt riu Blau	423.950	47	111
Xina del Sud-Oest	470.570	11	23
Manxuria	1.230.000	3	2
Taiwan	36.000	1	28
TOTAL	5.186.340	409	79

L'important desequilibri de la balança comercial exterior provocat per les importacions d'opi no podia ser compensat per les exportacions de productes xinesos com el té,la seda, la porcellana i les teles de cotó. Com a conseqüència del comerç d'opi només en un any (1820) dos milions de liang van sortir de la Xina, la majoria a les mans dels comerciants brtitànics, quantitat que l'any 1833 va arribar a 10 milions.

També va ajudar a la degradació econòmica la utilització de la plata com a mitjà de pagament, en un mercat internacional on els xinesos havien de competir amb països que utilitzaven l'or com a patró i moneda de canvi. El conjunt d'aquests factors va produir una pujada de preus amb el corresponent empobriment de la població, amb el greuja afegit que els impostos els pagaven en monedes de coure però en base al patró plata, amb la consegüent inflació; si l'any 1820, 1 liang valia 1000 peces de coure, l'any 1827 ja calia pagar-ne 1300.

La problemàtica de l'opi

Malgrat la quantitat de problemes del regnat de Daoguang, sens dubte el més important i de més transcendència històrica és el relacionat amb l'opi, tant el consum (generava problemes de salud pública) com el comerç (generador de problemes econòmics) situació que ja havia començat durant el regnat del seu pare i del seu avi.

De fet l'opi ja era conegut a la Xina des de l'època de la dinastia Tang (618-907), introduïda pels àrabs, i utilitzat per diversos usos medicinals (disenteria, còlera, maldecap,febre, insolació, tos, asma, vòmits, diàrrea) i també per alleugerir el patiment dels que passaven gana.

Durant la dinastia Ming (1368-1644), l'opi d'alguna forma va passar de ser només un medicament (yao) a també ser un afrodísiac (chun yao), i s'administrava per diferents vies o mètodes (pols, xarop, píndoles o barrejat amb determinats aliments i begudes). En funció del volum comercial que generava, l'any 1589 ja va ser considerat com una mercaderia susceptible de ser gravada amb impostos. El costum de fumar opi també es va veure afavorit per la prohibició de fumar tabac que va imposar el darrer govern dels Ming (1637), fet que va ajudar a l'increment de l'ús de l'opi barrejat amb el tabac (yan) fins que l'opi el va substituir.

El consum d'opi a la Xina

Durant el govern de Daoguang el consum d'opi va multiplicar-se per més de 15, amb una població addicta de més de 3 milions de persones l'any 1850, on cal incloure una part important de l'Administració, dels membres del govern,dels militars i del propi emperador, que ja fumava des de jove. Aquest increment va fer que els anglesos cada cop més prescindissin dels intermediaris "legals" i passessin a vendre la droga de contraban en els ports del Nord de la Xina, aprofitant-se de la burocràcia i la corrupció dels funcionaris, i a més a més fer-se pagar amb lingots d'or per recuperar les divises utilitzades en la compra de té (consum que havia crescut molt a Anglaterra, que va passar de ser una moda entre les classes aristòcrates a ser un producte de consum diari en la majoria de llars). Les importacions eren canalitzades inicialment per la East India Company en règim de monopoli, però a partir de 1830 l'empresa perd l'exclusivitat.

Les quantitats d'opi entrades a la Xina durant el regnat de Daoguang varian segons les fonts, però en qualsevol cas l'increment any a any és molt important, segons el detall següent,

ANY	Importació CAIXES
1820	4000
1821	5000
1825	9621
1828	18000
1829	16257
1830	19956
1832	20000
1836	30000
1838	40200
1839	40000
1848	46000
1850	68000

Fumadors d'opi. Segle XIX. Pintura sobre paper d'arroç.

A aquestes quantitats cal incorporar l'opi, que malgrat les prohibicions era cultivat al l'interior de Xina, especialment en les regions de Sichuan,Guizhou i Yunnan, amb una superfície d'entre 30000 i 40000 mu.

La legislació relacionada amb el consum i comerç d'opi

Procès de destrucció de l'opi

Comissionat Lin Zexu (1785-1851)

Tant el pare com l'avi de Daoguang, els emperadors Qianlong i Jiaqing ja van actuar amb accions legislatives relacionades amb el consum i comerç d'opi, però va ser durant el mandat de Daoguang quan es va desenvolupar una activitat legal i repressiva molt intensa.

ANY	EMPERADOR	EDICTE
1729	Yongzheng	Publica el primer edicte on penalitza els distribuidors
1735	Qianlong	Prohibeix el contraband
1796	Jiaqing	Prohibeix la importació i el cultiu
1813	Jiaqing	Decret per castigar els oficials, els soldats i els civils que fumin opi Edicte per prohibir el cultiu del cascall i l'extracció del suc per fer-ne opi
1815	Jiaqing	Regulació de la prohibició
1818	Jiaqing	Destaca la prohibició de comprar i fumar per part dels oficials i el càstig per aquells que no persegueixin de forma efectiva els contrabandistes
1822	Daoguang	Prohibeix la importació en tots els ports del país
1831	Daoguang	En un primer edicte especifica els següents ítems: 1.Plantar, distribuir i preparar opi, serà considerat el mateix delicte que fer-ne contraban. 2. Cada oficial corrupte serà culpable com si fos un contrabandista. 3. Les plantacions d'opi que siguin descobertes seran eradicades i les terres confiscades. 4. Els oficials hauran de tornar cada primavera a les seves localitats per investigar els delictes, i 5. Si el contraban no es eradicat els oficials seran castigats. El mateix any un altre edicte que prohibeix fumar, especificà els següents aspectes: Comprar i fumar opi serà castigat amb cent cops de bastò Els oficials que comprin o fumin seran castigats amb pèrdua de grau Els eunucs que comprin o fumin seran exiliats com esclaus Els pares i familiars seran tractats com a responsables si els fills o familiars fumen opi
1839	Daoguang	Any d'inici de la primera Guerra de l'Opi. L'Emperador edita una carta amb 39 regulacions sobre la Prohibició de l'Opi, amb càstigs molt severs en relació al cultiu, la importació, manufactura venda, us, lloc on fumar, i fabricació d'estris per fumar, amb penes que poden arribar a l'estrangulació i a la decapitació
1843	Daoguang	Declara la importància del compliment de la llei (però en uns moments on de fet el comerç ja era legal)

Primera Guerra de l'Opi

En l'època de Daoguang es va produir entre els membres de la Cort un debat intel·ligent i rigorós sobre el tema de la prohibició de l'opi i de les seves conseqüències, amb tres tendències:

Els partidaris de la legalització (Ruan Yuan, Deng Tingzhen i Xu Naiji) moguts per raons econòmiques i comercials, volien promoure la legalització de la droga davant la impossibilitat de frenar el contraban; en aquest sentit Naiji proposa que per disminuir la fuga de divises fora de Xina i per incrementar els ingressos de l'Estat cal gravar el comerç amb taxes importants, potenciar l'intercanvi de mercaderies i no de diners, obligant els comerciants estrangers a comprar mercaderies xineses (te, seda, porcellana, cotó i altres) i com a màxim prohibir el consum a lletrats, militars i funcionaris. Altres també volien fomentar el cultiu domèstic per reduir la depèndencia de les importacions.

Els partidaris de no fer cap tipus de reglamentació creuen que cal esperar i que els contrabandistes deixarán d'actuar

Els partidaris de la prohibició rigorosa (Huang Juezi i Lin Zexu) que es manifesten molt conscients de la problemàtica de la moral i salud pública,de l'erosió dels valors familiars que genera l'addicció, així com la fuga de divises, i que per tant cal atacar directament els consumidors (fàcilment identificables) amb la pena de mort. A nivell més polític pensen que d'alguna forma l'opi representa el símbol de l'agressió d' Occident.

Daoguang nomena (1838) a Lin Zexu com Alt Comissari Imperial a Guangdong (Canton), -unic port on els xinesos permeten l'actuació dels occidentals- amb poders per acabar amb les importacions. El març de 1839 confisca tots el producte emmagatzemats als ports, destrueix 20.291 caixes (aproximadament unes 1200 tones) i arresta a 1600 persones,i el juny confisca 20000 caixes de les factories estrangeres, arresta a comerciants i fa cremar opi per valor de 9 milions de dòlars, amb les corresponents pèrdues dels comerciants anglesos. En aquest marc de tensió el mes de juliol es va produir l'incident de Kowlon, on un grup de mariners britànics i americans desembarquen a Cien-sha-tsui (Tsim sha Tsui) que acaba amb actes vandàlics i la mort d'un home. Amb el pretext que a la Xina no hi ha un sistema jurídic constituït amb validesa internacional, les autoritats britàniques opinen que els mariners només poden ser jutjats per jutges britànics i refusen entregar-los a les autoritats xineses.

Carta del Comissari xinès Lin Zexu dirigida a la Reina Victoria

Les tensions es van anar incrementant amb més incidents i en aquest punt del conflicte el Comissari Lin Zexu el 15 de juny de 1840 entrega una carta al capità anglès Warner, dirigida a la Reina Victoria, demanant-li que aturi el tràfic d'opi, però que no arribà a mans de la reina; Warner la va entregar al diari The Times que la va publicar. Com a resposta el super-Intendent anglès a Canton, Charles Elliot va ordenar el bloqueig de la badia amb una intervenció naval i va destruir més de 25 embarcacions xineses.

Bombardeig anglès contra embarcacions xineses

Mentre tant al Regne Unit, unes 300 societats comercials demanen al govern la intervenció de les autoritats xineses, i l'abril de 1840 la Cambra dels Comuns decideix la intervenció militar amb les forces que tenen a l'Índia, i que l'Armada britànica sota les ordres de l'Almirall Georges Elliot sarpi cap a Canton, amb una expedició amb 16 vaixells de línia, 4 de vapor, 540 canons i més de 4000 homes. L'objectiu a assolir és múltiple: obtenir una indemnització per l'opi confiscat, fer obrir els ports de Canton, Amoy, Fuzhuo, Ningbo i Xanghai; controlar les desembocadures dels rius per paralitzar el comerç exterior xinès, i arribar a prop de la capital. Els combats importants van començar el mes de juliol de 1840, amb una forta intensificació el 1841.

El Tractat de Nanjing

Com a resultat de la guerra, el tractat de Nanjing o Nanking, d'alguna forma va significar una humiliació de l'Imperi per part de les potències occidentals amb la imposició d'una sèrie de condicions pels xinesos:

1. Pagament de 21 millions de dollars americans com a indemnització per les perdues dels britànics
2. Cessió de Hong Kong
3. Obertura de cinc ports (Canton, Shanghai, Amoy, Fuzhou, i Ningbo) a les potències occidentals, i acabar amb la política xinesa d'un sol port obert als estrangers
4. Abolició del monopoli de Cohong
5. Rebaixar les taxes de les operacions d'importació-exportació
6. Establir les relacions mitjançant oficials del mateix rang

Bibliografia

• Irigoin, Alejandra. A Trojan Horse in Daoguang China. Working Papers num.173/13. Gener 2013. London School of Economics
• Weizheng, Zhu; Dillon, Michael. Rereading modern Chinese history. Ed. Brill. Boston 2015. ISBN 978-9-004-2933-11
• Dillon, Michael. China: A cultural and historical Dictionary. Ed. Curzon Press. Surrey 1998. ISBN 0-7007-0439-6
• Walter, Xavier. Petit Histoire de la Chine. E. Eyrolles, Paris 2007. ISBN 978-2-212-53872-4
• McMahon, Daniel. Rethinking the decline of China's Qing Dynasty. Routledge, 2015. ISBN 978-1-138-79104-6
• Rawsky, Evelyn S. The last Emperors. A social history of Qing Imperial Institutions. University of California Press, 1998. ISBN 0-52021289-4
• Giles, Herbert A. China and the Manchus. Digi-Media-Apps. 2012
• Classical Historiography for Chinese History.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daoguang