Cunit: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquidites	Viquidites
	Viquinotícies

Cunit
	Bandera Escut d'armes
	Platges de Cunit
Localització
	41° 11′ 51″ N, 1° 38′ 04″ E / 41.197559°N,1.634533°E
Estat	Espanya
	;
Comunitat autònoma	Catalunya
	;
Província	província de Tarragona
	;
Comarca	Baix Penedès
Capital	Cunit
Població humana
Població	15.278 (2023) (1.575,05 hab./km²)
Llars	5 (1553)
Gentilici	Cunitenc, cunitenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	9,7 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	10 m
Limita amb	Castellet i la Gornal ; Cubelles ; Calafell
Organització política
• Alcaldessa	Dolors Carreras Casany
Identificador descriptiu
Codi postal	43881
Fus horari	UTC+01:00
Prefix telefònic	977
Codi INE	43051
Codi IDESCAT	430516
Lloc web	cunit.cat

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 06:07, 15 des 2020

Cunit és un municipi de la comarca del Baix Penedès.

Situació i emplaçament

Situat a la comarca del Baix Penedès, província de Tarragona, i inclòs a la tercera corona de la regió urbana de Barcelona. Confronta amb Segur de Calafell, municipi de Calafell de la mateixa comarca, així com amb Cubelles, comarca del Garraf, i Castellet i la Gornal, comarca de l'Alt Penedès, ambdós de la província de Barcelona.

Castellet i la Gornal	Cubelles
		Cubelles
Calafell	Mar Mediterrani

Medi ambient

Climatologia

Dades climàtiques a Cunit
Mes	gen	febr	març	abr	maig	juny	jul	ag	set	oct	nov	des	anual
Màxima rècord °C (°F)	24.2 (75.6)	25.0 (77)	27.7 (81.9)	30.2 (86.4)	32.8 (91)	36.8 (98.2)	37.4 (99.3)	38.0 (100.4)	33.8 (92.8)	32.5 (90.5)	28.8 (83.8)	22.6 (72.7)	38.0 (100.4)
Màxima mitjana °C (°F)	17,1	19,8	22,3	23,2	27,2	28,1	31,8	32,4	29,3	26,6	23,2	19,7	—
Mitjana diària °C (°F)	9.0 (48.2)	9.7 (49.5)	11.9 (53.4)	13.8 (56.8)	17.2 (63)	21.2 (70.2)	24.2 (75.6)	24.6 (76.3)	21.5 (70.7)	17.5 (63.5)	12.6 (54.7)	9.7 (49.5)	16.1 (61)
Mínima mitjana °C (°F)	1,7	1,6	2,9	6,1	11,8	12,2	18,6	17,4	13,6	13,1	7,6	2,7	—
Mínima rècord °C (°F)	−7.8 (18)	−8.0 (17.6)	−5.4 (22.3)	1.0 (33.8)	3.6 (38.5)	7.4 (45.3)	10.5 (50.9)	10.8 (51.4)	5.5 (41.9)	0.2 (32.4)	−4.0 (24.8)	−7.5 (18.5)	−8.0 (17.6)
Precipitació mitjana mm (polzades)	133,4	4,6	6,6	6,4	17,2	2,0	1,4	31,0	98,4	37,6	6,0	32,2	500 (19.69)
Mitjana de dies de pluja	4.0	3.5	3.8	5.0	5.4	3.1	2.0	3.6	5.1	6.0	4.4	4.1	49.8
Mitjana de dies de neu	0.2	0.1	0.1	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0.4
Mitjana de dies de gelada	5.7	2.9	0.8	0	0	0	0	0	0	0	1.3	3.6	12.5
Humitat relativa mitjana (%)	70	68	67	66	66	63	63	66	70	73	72	72	68
Mitjana mensual d'hores de sol	157	162	197	222	251	274	306	265	209	182	157	145	2.527
Font: Agència Catalana de Meteorología^[1]

Geografia

El paisatge cunitenc és típicament mediterrani; des dels 2,5 km de platges de sorra fina, protegides pels espigons que els donen les seves formes arrodonides característiques, passant pels plans agrícoles (els anomenats Prats de Cunit o Plana del Castell), subjectes a una forta pressió urbanística, fins a les serres del centre i nord del municipi, poblades sobretot per pinedes força ben preservades i algunes força frondoses.

Les muntanyes més altes es troben a les serres del nord. Destaquen el turó de Cal Santó, amb 141 metres d'alçària, el turó de l'Avenc (141,2 m) i el puig de la Nina (194,9 m).

Hidrologia

El terme és travessat de nord a sud per torrents i rieres. Els més destacats són el torrent de Cal Cove, que prové de la zona del fondo d'en Roig, la riera de Cunit, també anomenada torrent de Sant Antoni, i el torrent d'en Pedró, al límit amb Cubelles.

Dessalinitzadora

Es preveu la construcció de la tercera planta de dessalació del litoral català amb l'objectiu de proveir la xarxa d'aigua potable de Tarragona (CAT) a l'estiu i la de Barcelona (ATLL) a l'hivern.

Dossier Tècnic (html) (doc)

Aiguamolls

Actualment dels aiguamolls o maresmes de Cunit només en resta un reducte limitat per la zona verge que hi ha entre el mar i l'estació de tren, una zona de natural inundabilitat documentada a la prehistòria i la història clàssica del municipi si bé antigament ocupaven gairebé tot el litoral municipal.

Les muntanyetes, de pendent més o menys suaus descendeixen fins a la plana costanera on la dinàmica litoral va crear nombrosos estanys, com el de la 'Mar Morta'. Juntament amb altres zones de la Costa Daurada constitueix una part de les Maresmes del Penedès. Cadascuna d'aquestes terres baixes o Prats, s'acompanyava del nom de cada poble; per tant les del municipi són conegudes com a Prats de Cunit.

Aquests aiguamolls donaven el nom de 'Ça Lacuna' (La Llaguna) a un assentament situat per la zona de l'actual urbanització Cunidor-Cunit Diagonal durant l'alta edat mitjana tal com apareix en cartografia de l'època.

La mà de l'home ha acabat assecant aquestes maresmes o aiguamolls que van ser lloc de passatge i fins i tot de nidificació de molts ocells aquàtics. WWF/Adena proposa el municipi per a la seva inclusió en les llistes oficials de LIC per a l'àmbit territorial descrit com a bancs de sorra coberts permanentment per aigua marina poc profunda.

D'acord amb el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), la zona dels darrers aiguamolls municipals ha estat declarada com a sòl urbanitzable.

Àmbit Marítim

Platges

Un dels principals atractius del municipi són els seus 2 quilòmetres i mig de platges de sorra fina daurada en forma de cales, protegides per 7 espigons longitudinals més 4 en forma d'illa. Aquests espigons es van haver de construir a principis dels anys 1980 a causa del fet que les construccions del pantà de Foix així com els ports de Cubelles (pel nord) i de Segur de Calafell (pel sud) van ocasionar l'alteració dels equilibris morfodinàmics, essent-ne l'efecte visible la pèrdua de les seves platges.

Des de l'any 1997 rep el guardó de Bandera Blava de la Fundació Europea d'Educació Ambiental.

Endegament de les costes

La concentració d'infraestructures de gran impacte mediambiental sobre el territori i la costa, com el futur port esportiu a Cubelles, l'existència d'una planta tèrmica de cicle combinat, i la ubicació d'una planta dessaladora ha obert un debat que inclou la reforma dels actuals espigons que per uns no fan la tasca de protegir les platges i a la vegada representen un risc afegit pels banyistes mentre que per altres constitueix un element diferenciador de cara als municipis veïns. Segons el projecte de reforma del Ministeri del Medi els actuals espigons serien substituïts per un de transversal a l'actual línia de costa, de més de 300 metres de llargada, a la zona prop del port de Cubelles creant una platja lineal molt ampla (entre 250 metres d'ample del passeig fins a la línia de mar a la zona de l'espigó, fins a 50 metres en el límit amb Segur de Calafell, terme municipal de Calafell).

Actualment s'està a l'espera de rebre el report sobre les platges encarregat a la universitat de Cantàbria per a adoptar una solució a l'endegament de les costes de Cunit.

Projecte de reforma del litoral de Cunit - Comparació amb la situació en 2007

Fitxer:Espigo cunit.jpg

Espigó des de l'extrem

Fons Marí

WWF / Adena proposa la inclusió del municipi a les llistes oficials de llocs d'importància comunitària per a l'àmbit marítim descrit com praderies de Posidònia oceànica.

Demografia

Evolució demogràfica
Any	Població
1717	116
1787	150
1857	231
1860	217
1877	281
1887	325
1900	388
1910	320
1920	285
1930	313
1936	309
1940	301
1945	267
1950	277
1955	308
1960	296
1965	370
1970	414
1975	645
1981	925
1986	1.217
1991	2.427
1998	4.849
1999	5.542
2000	5.943
2001	6.360
2002	6.828
2003	7.339
2004	8.086
2005	9.017
2006	10.033
2007	11.102
2008	11.730
2009	12.279
2010	12.464
2011	12.551
2012	12.626
2013	12.416
2014	11.989
2015	11.883
2016	11.808
2017	12.059
2018	12.326
2019	12.952

Evolució demogràfica
1515	1553	1787	1887	1900	1920	1950	1970	2010	2023
5	5	150	325	388	285	277	414	12.464	15.278

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació · Històric complet de dades de població)

El 1590, malgrat que el municipi havia romàs gairebé despoblat a causa de les incursions dels pirates sarraïns i turcs (1581), el mas de Vila-seca va romandre habitat. També es tenen referències d'haver existit un nucli de pescadors a la platja, documentat del 1638 al 1670, pescadors que de temps immemorial i de consuetud antiquíssima tenien llicència per a entrar a pescar els diumenges o dies de festa de guardar a la tarda, pagant la dècima del peix a l'obra de la parròquia.

L'any 1960 començà a esdevenir un centre de vacances i estiueig dels habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona, que començaven a establir llur segona residència en aquesta àrea de la Costa Daurada.

Entitats de població

Barris

Codi	Nom	Any Primera Construcció	Assosiació Ciutadana	Coordenades
	Cal Cego
	Can Molas
	Can Nicolau
	Can Toni
	Centre Antic
	Diagonal
	El Prat
	Rectoret
	Ametllers
	Haug
	Baronia
	Sorres
	Montcunit
	Procunit
	Puig Pelòs
	Solcunit
	Valparaiso
	Sant Jaume

Urbanitzacions

Codi	Nom	Any Primera Construcció	Associació Ciutadana	Coordenades
	Costa Cunit		Associació Veinal Costa Cunit^[2]
	Els Jardins
	Els Rosers

Patrimoni històric i cultural

Destaca l'església parroquial de Sant Cristòfol, del segle xii malgrat que l'estructura actual és de l'any 1720 i el Castell de Cunit.

Masies de Cunit

Codi	Nom	Any	Coordenades
	Can Torrents^[3]
	Cal Pla
	Mas de Sant Antoni
	Mas Peirot
	Vila-seca^[4]
	Puigdetiula^[5]

Patrimoni arquitectònic

Patrimoni arquitectònic i cultural

Eleccions i política municipal

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Jaume Vidal i Almirall	CU	19/04/1979
1983 - 1987	Jaume Vidal i Almirall	CiU	28/05/1983
1987 - 1991	Josep Solé i Rodríguez	CiU	30/06/1987
1991 - 1995	Josep Solé i Rodríguez	CiU	15/06/1991
1995 - 1999	Daniel Coll i Olivé M. Dolors Carreras i Casany	CiU IPC	17/06/1995
1999 - 2003	Dolors Carreras i Casany	PSC	03/07/1999
2003 - 2007	Dolors Carreras i Casany	PSC	14/06/2003
2007 - 2011	Dolors Carreras i Casany Judith Alberich i Cano	PSC	16/06/2007
2011 - 2015	Montserrat Carreras García	CIU	11/06/2011
2015 - 2019	Montserrat Carreras García	CIU	13/06/2015
2019 - 2023	Dolors Carreras i Casany	PSC	15/06/2019
Des del 2023	n/d	n/d	17/06/2023

Legislatura 1995-1999: Aprovada moció de censura el març de 1996 contra Daniel Coll i Olivé CiU i el seu equip de govern amb consequència d'haver d'abandonar l'alcaldia en favor de Dolors Carreras i Casany (IPC)

Legislatura 1995-1999: Aprovada moció de censura el febrer de 1998 contra Dolors Carreras i Casany (IPC) i el seu equip de govern, ha d'abandonar l'alcaldia en favor de Daniel Coll i Olivé CiU

Legislatura 2007-2011: L'agost de 2007, Dolors Carreras i Casany PSC ha d'abandonar el càrrec en compliment d'una sentència judicial que la inhabilita pels fets succeïts durant la legislatura 1995-1999. Llavors ha d'ocupar l'alcaldia Judith Alberich Cano PSC fins 2011.

Cultura

Joves Diables de Cunit: L'origen de les tradicions de ball de diables a Tarragona es remunta a 1426. El municipi compta amb la Colla de Joves Diables com a representants i continuadors d'aquesta tradició.
Club de Futbol Cunit: És el principal club de futbol de la ciutat, que remunta la seva activitat a l'any 1958.
Carnaval de Cunit: El Carnaval de Cunit és un dels més importants de la comarca del Baix Penedès, i rep cada any moltes colles i visitants dels pobles propers.

Municipis agermanats

Hammelbach, Alemanya
L'Havana, Cuba

Estadística oficial

Referències

↑ «Font de valors climatològics normals». Agència Catalana de Meteorologia. [Consulta: desembre 2019].
↑ [ref-web | url=https://www.cunit.cat/associacio/av-costa-cunit/]
↑ [ref-web |url=http://www.oasis-resort.net/]
↑ «Cunit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Cunit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

[1] «Font de valors climatològics normals». Agència Catalana de Meteorologia. [Consulta: desembre 2019].

[2] [ref-web | url=https://www.cunit.cat/associacio/av-costa-cunit/]

[3] [ref-web |url=http://www.oasis-resort.net/]

[4] «Cunit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Cunit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)