Maria Pilar Busquet i Medan: diferència entre les revisions

Maria Pilar Busquet i Medan
	Fitxer:M. Pilar Busquet i Medan (1991).PNG
Biografia
Naixement	(oc) Maria Pilar Busquet e Medan ; 23 març 1937 ; Les (Vall d'Aran)
Mort	13 novembre 2016 (79 anys); Barcelona
Síndica d'Aran
	17 juny 1991 – 12 juliol 1993 – Amparo Serrano Iglesias →
Diputada al Parlament de Catalunya
	16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Lleida ; Electa a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Diputada al Parlament de Catalunya
	17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Lleida ; Electa a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
Consellera comarcal de muntanya de la Vall d'Aran
Dades personals
Residència	Les
Ciutadania	Espanya
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	política, empresària
Partit	Partit Democràtic Aranès (1982–1995); Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès ; Convergència Democràtica de Catalunya
Llengua	Català, castellà i occità
Fills	Jusèp Boya i Busquet, Mireia Boya e Busquet
Premis	Premis (2017) Creu de Sant Jordi ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 16:19, 25 gen 2021

Maria Pilar Busquet i Medan ^[1](Les, 23 de març de 1937 - Barcelona, 13 de novembre de 2016) va ser una política aranesa, síndica d'Aran del 1991 al 1993.^[2]

Treballà en el sector hoteler. Fou Flor d'or als Jocs Florals de l'Escola deras Pirenèos de Gascunya i al concurs literari de poesia i de prosa del Museu Etnològic de la Vall d'Aran. Fou membre de la Comissió Oficial per a la Normalització Lingüística de l'Aranès, membre fundadora de l'Associació de Veïns Es Tersús de la Vall d'Aran i responsable de cultura de 1977 a 1980; fou presidenta de l'Associació Pro Defensa de l'Eix Transpirinenc pel Pas Natural de la Vall d'Aran.^[3]

Després de la recuperació de la històrica institució d'autogovern de la Vall d'Aran, el Conselh Generau d'Aran, amb l'aprovació de la Llei 16/1990, de 13 de juny, va guanyà les primeres eleccions amb la Coalició Aranesa-Convergència i Unió (CA-CiU), integrada per Convergència Democràtica Aranesa, de la qual formà part Pilar Busquet, i Unió Democràtica Aranesa.

Després d'aquestes primeres eleccions de 26 de maig de 1991, fou nomenada Síndica d'Aran (17 de juny de 1991 - 12 de juliol de 1993). Dos anys més tard la coalició es trencà i la seva companya Amparo Serrano Iglesias, d'UDA, presentà una moció de censura que va rebre el suport d'Unitat d'Aran i Pilar Busquet perdé el càrrec. També fou Diputada al Parlament de Catalunya per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 i 1988.

Era la mare de Jusèp Boya, director general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, i de Mireia Boya, diputada per Lleida de la CUP al Parlament de Catalunya.^[4]

El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.^[5]

Referències

↑ Gelonch, Antoni. 100 pioneres catalanes: obrin portes van canviar la història (en català). Barcelona: Viena Edicions, 2020, p. 222. ISBN 9788417998288.
↑ «NacióDigital: Mor Maria Pilar Busquet, primera Síndica de l'Aran». NacióDigital.
↑ Diputats de la II Legislatura
↑ «Mor la primera síndica d'Aran». Lleida.com. [Consulta: 14 novembre 2016].
↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya.

Enllaços externs

Diputats al Parlament a La Vanguardia, 31 de maig de 1988.

[1] Gelonch, Antoni. 100 pioneres catalanes: obrin portes van canviar la història (en català). Barcelona: Viena Edicions, 2020, p. 222. ISBN 9788417998288.

[2] «NacióDigital: Mor Maria Pilar Busquet, primera Síndica de l'Aran». NacióDigital.

[3] Diputats de la II Legislatura

[Lleida-4] «Mor la primera síndica d'Aran». Lleida.com. [Consulta: 14 novembre 2016].

[5] «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{Infotaula persona|imatge=M. Pilar Busquet i Medan (1991).PNG}}
-'''Maria Pilar Busquet i Medan''' ([[Les]], [[23 de març]] de [[1937]] - [[Barcelona]], [[13 de novembre]] de [[2016]]) va ser una política [[Vall d'Aran|aranesa]], [[Síndic d'Aran|síndica d'Aran]] del [[1991]] al [[1993]].<ref>{{Ref-publicació|article=NacióDigital: Mor Maria Pilar Busquet, primera Síndica de l'Aran|publicació=NacióDigital|url= http://www.naciodigital.cat/noticia/119677|pàgines=}}</ref>
+'''Maria Pilar Busquet i Medan''' <ref>{{Ref-llibre|cognom=Gelonch, Antoni|nom=|títol=100 pioneres catalanes: obrin portes van canviar la història|url=|edició=|llengua=Català|data=2020|editorial=Viena Edicions|lloc=Barcelona|pàgines=222|isbn=9788417998288}}</ref>([[Les]], [[23 de març]] de [[1937]] - [[Barcelona]], [[13 de novembre]] de [[2016]]) va ser una política [[Vall d'Aran|aranesa]], [[Síndic d'Aran|síndica d'Aran]] del [[1991]] al [[1993]].<ref>{{Ref-publicació|article=NacióDigital: Mor Maria Pilar Busquet, primera Síndica de l'Aran|publicació=NacióDigital|url= http://www.naciodigital.cat/noticia/119677|pàgines=}}</ref>
 Treballà en el sector hoteler. Fou Flor d'or als [[Jocs Florals]] de l'[[Escola deras Pirenèos]] de [[Gascunya]] i al concurs literari de poesia i de prosa del [[Museu Etnològic de la Vall d'Aran]]. Fou membre de la Comissió Oficial per a la [[Normalització Lingüística de l'Aranès]], membre fundadora de l'Associació de Veïns [[Es Tersús]] de la Vall d'Aran i responsable de cultura de 1977 a 1980; fou presidenta de l'Associació Pro Defensa de l'Eix Transpirinenc pel Pas Natural de la Vall d'Aran.<ref>[https://www.parlament.cat/document/composicio/150320.pdf Diputats de la II Legislatura]</ref>