Vés al contingut

Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Allegoria De L'Amor, Cupido I Psique}}
imatge
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula de pintura
{{Infotaula de pintura
| image_file= Francisco de Goya - Allegory of Love, Cupid and Psyche (?) - Google Art Project.jpg
| image_file=
| mida imatge = 300px
| mida imatge = 300px
| títol= Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique
| títol= Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique
Línia 6: Línia 6:
| any= 1798-1805
| any= 1798-1805
| tècnica= oli sobre tela
| tècnica= oli sobre tela
| alçada=
| alçada= 220
| amplada=
| amplada= 155,5
| ciutat=Barcelona
| ciutat=Barcelona
| museu= Museu Nacional d'Art de Catalunya
| museu= Museu Nacional d'Art de Catalunya

Revisió del 10:57, 16 oct 2012

Infotaula d'obra artísticaAl·legoria de l'Amor, Cupido i Psique

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorFrancisco de Goya
Creació1798-1805
Mètode de fabricacióoli sobre tela
Gènereal·legoria Modifica el valor a Wikidata
Mida220 (Alçada) × 155,5 (Amplada) cm
Col·leccióMuseu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Catalogació
Número d'inventari064996-000 Modifica el valor a Wikidata

Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique és un quadre de Francisco de Goya pintat el 1798-1805 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[1]

Descripció

L’escena s’associa amb la història de Cupido i Psique, immortalitzada per les «Metamorfosis» de Luci Appuleu, on el déu de l’atracció sexual s’enamora de Psique, i la visita sempre a la nit, per ocultar la seva identitat. Una al·legoria de l’amor amb regust eròtic que segueix la mateixa composició que l’obra «Tarquini i Lucrècia» de Tiziano, que estava a les col·leccions reials espanyoles des de 1571 i que ara es conserva al Museu Fritzwilliam de Cambridge. S’han assenyalat els paral·lelismes entre la model femenina que personifica a Psique i la que va posar per a les dues «Majas» de Goya, així com amb María Gabriela Palafox y Portocarrero, marquesa de Lazán, pintada per Goya l’any 1804.[2]

Referències

Bibliografia