Nasal palatal sonora: diferència entre les revisions
S'ha afegit la variació dialectal, l'ocurrència contextual i l'etimologia. |
|||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
==En català== |
==En català== |
||
El català té aquest [[fonema]], que està representat pel dígraf NY, com a ''ca'''ny'''a''. La majoria d'idiomes tenen un dígraf per escriure'l (nh, gn, ny, nn), tret de llengües com el castellà que posseeix una lletra específica (Ñ). |
El català té aquest [[fonema]], que està representat ortogràficament pel dígraf NY, com a ''ca'''ny'''a''. La majoria d'idiomes tenen un dígraf per escriure'l (nh, gn, ny, nn), tret de llengües com el castellà que posseeix una lletra específica (Ñ). |
||
L'ocurrència d'aquest fonema en català és escassa, però, a diferència d'altres llengües que també el tenen, pot aparèixer tant en obertura com en coda sil·làbica, tret de coda a l'interior del mot. Tot i això, el context més freqüent, amb diferència, és l'obertura intervocàlica. |
|||
Un so similar, però no idèntic, es produeix en català amb la palatalització de {{AFI|[m]}} o {{AFI|[n]}} com a ''me'''n'''jar''. |
|||
Aquest fonema, en català, té molt poca variació dialectal i està ben consolidat a tots els contextos en què apareix a tots els dialectes. Com a realitzacions alternatives, cal destacar dos fenòmens dialectals: |
|||
* En alguerès es produeix una despalatalizació cap a [n] quan apareix en posició de coda (per exemple, any > [an]). |
|||
* En mallorquí es produeix una assimilació de punt d'articulació amb segregació de [j] quan una {{AFI|/ɲ/}} en coda entra en contacte amb una altra consonant (per exemple, anys > [ajns]). |
|||
Així mateix, a tots els dialectes es pot trobar {{AFI|[ɲ]}} com a al·lòfon de /n/ (en mallorquí, també de /m/) quan una /n/ en coda es troba amb una consonant palatal per fonètica sintàctica (per exemple, un llamp > u{{AFI|[ɲ]}} llamp). |
|||
Pel que fa a l''''etimologia''' d'aquest fonema, cal destacar que en català és un fonema evolutiu, ja que en llatí no existia, provinent sempre de nasals llatines palatalitzades. Al llarg de l'evolució del llatí fins al català, s'han palatalitzat tres contextos de nasals: |
|||
* El grup consonàntic -GN-: PUGNU > puny |
|||
* El grup secundari -NY- (Y és la grafia que representa una [j] en gramàtica històrica): ll. clàssic ARANEA > ll. vulgar ARANYA (ARAN[j]A) > aranya |
|||
* El grup consonàntic -NN-: ANNU > any. |
|||
{{Consonants AFI}} |
{{Consonants AFI}} |
||
Revisió del 10:42, 15 juny 2015
| Número AFI | 118 | ||
|---|---|---|---|
| Codificació | |||
| X-SAMPA | J | ||
| Kirshenbaum | n^ | ||
| |||
| So | |||
La consonant nasal palatal sonora es representa [ɲ] a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior. És un so present a moltes llengües actuals, com en castellà, francès, italià, grec modern, hongarès, etc.
Característiques
- Es comporta com una oclusiva perquè hi ha una interrupció total del pas de l'aire.
- El punt d'articulació és palatal perquè la llengua es recolza al paladar.
- És un so nasal perquè l'aire surt al mateix temps per la boca i pel nas.
- Totes les consonants nasals són sonores per definició.
En català
El català té aquest fonema, que està representat ortogràficament pel dígraf NY, com a canya. La majoria d'idiomes tenen un dígraf per escriure'l (nh, gn, ny, nn), tret de llengües com el castellà que posseeix una lletra específica (Ñ).
L'ocurrència d'aquest fonema en català és escassa, però, a diferència d'altres llengües que també el tenen, pot aparèixer tant en obertura com en coda sil·làbica, tret de coda a l'interior del mot. Tot i això, el context més freqüent, amb diferència, és l'obertura intervocàlica.
Aquest fonema, en català, té molt poca variació dialectal i està ben consolidat a tots els contextos en què apareix a tots els dialectes. Com a realitzacions alternatives, cal destacar dos fenòmens dialectals:
- En alguerès es produeix una despalatalizació cap a [n] quan apareix en posició de coda (per exemple, any > [an]).
- En mallorquí es produeix una assimilació de punt d'articulació amb segregació de [j] quan una /ɲ/ en coda entra en contacte amb una altra consonant (per exemple, anys > [ajns]).
Així mateix, a tots els dialectes es pot trobar [ɲ] com a al·lòfon de /n/ (en mallorquí, també de /m/) quan una /n/ en coda es troba amb una consonant palatal per fonètica sintàctica (per exemple, un llamp > u[ɲ] llamp).
Pel que fa a l'etimologia d'aquest fonema, cal destacar que en català és un fonema evolutiu, ja que en llatí no existia, provinent sempre de nasals llatines palatalitzades. Al llarg de l'evolució del llatí fins al català, s'han palatalitzat tres contextos de nasals:
- El grup consonàntic -GN-: PUGNU > puny
- El grup secundari -NY- (Y és la grafia que representa una [j] en gramàtica històrica): ll. clàssic ARANEA > ll. vulgar ARANYA (ARAN[j]A) > aranya
- El grup consonàntic -NN-: ANNU > any.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
