Montbrió del Camp: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
afegeixo dades i referència
m enllaç
Línia 30: Línia 30:


[[Fitxer:Sant_Antoni_Montbrio.jpg|esquerra|thumb|Santuari de Sant Antoni de Pàdua de Montbrió del Camp]]
[[Fitxer:Sant_Antoni_Montbrio.jpg|esquerra|thumb|Santuari de Sant Antoni de Pàdua de Montbrió del Camp]]
Els principals monuments són l'església parroquial, la casa de la vila porticada i l'[[Capella de Sant Antoni de Pàdua (Montbrió del Camp)|ermita de Sant Antoni de Pàdua]]. L'[[Sant Pere de Montbrió del Camp|església parroquial de Montbrió]] està dedicada a sant Pere Apòstol. És d'estil [[Renaixement|renaixentista]] i va ser construïda el [[1692]]. Al seu interior es conserva un monumental [[orgue]] del segle [[XVIII]] d'estil [[barroc]].
Els principals monuments són l'església parroquial, la [[Casa de la Vila de Montbrió del Camp|casa de la vila]] porticada i l'[[Capella de Sant Antoni de Pàdua (Montbrió del Camp)|ermita de Sant Antoni de Pàdua]]. L'[[Sant Pere de Montbrió del Camp|església parroquial de Montbrió]] està dedicada a sant Pere Apòstol. És d'estil [[Renaixement|renaixentista]] i va ser construïda el [[1692]]. Al seu interior es conserva un monumental [[orgue]] del segle [[XVIII]] d'estil [[barroc]].


El [[Centre històric de Montbrió del Camp|Centre històric]] ha estat declarat patrimoni cultural amb la figura de [[bé cultural d'interès local]].
El [[Centre històric de Montbrió del Camp|Centre històric]] ha estat declarat patrimoni cultural amb la figura de [[bé cultural d'interès local]].

Revisió del 10:07, 19 jul 2015

Plantilla:Infotaula geografia políticaMontbrió del Camp
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 07′ 15″ N, 1° 00′ 13″ E / 41.12075°N,1.003491°E / 41.12075; 1.003491
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaBaix Camp Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.086 (2023) Modifica el valor a Wikidata (288,41 hab./km²)
Llars50 (1553) Modifica el valor a Wikidata
MalnomForadats
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície10,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriera de Riudecanyes i riera d'Alforja Modifica el valor a Wikidata
Altitud132
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataCarmina Blay Boquera Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43340
Fus horari
Codi INE43088 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430884 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmontbriodelcamp.cat Modifica el valor a Wikidata

Montbrió del Camp és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Geografia

Se situa al pla de la comarca, a la zona central del Baix Camp. Limita al nord amb el terme de Botarell, a l'est amb Riudoms i Vinyols i els Arcs, al sud amb Cambrils, al sud-oest amb Mont-roig del Camp i al nord-oest amb Riudecanyes. La vila és travessada pel barranc de l'Ànima Blanca, conegut com la Riera. Les seves vies de comunicació són les carreteres locals que l'enllacen amb Reus i Riudoms, amb Mont-roig, amb Cambrils i amb Botarell i Riudecanyes[1].

Cap als anys 1980 s'hi van descobrir pous d'aigua termal, la qual cosa va permetre als anys noranta l'obertura d'un balneari, l'Hotel Termes Montbrió, als jardins Horta Florida.

Història

Les primeres referències històriques corresponen al moment en què Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, va cedir el lloc a Guillem de Jorba perquè hi construís un castell. Es desconeix la data exacta d'aquesta donació. El 1186, de Jorba va cedir part d'aquest territori a l'arquebisbe Berenguer de Vilademuls. Més endavant, els drets sobre les terres van tornar a la corona[1]. El 1328 el poble va arribar a un acord amb Cambrils per a la vigilància de la costa, i el 1406 va participar en la construcció de les muralles de Cambrils, vila amb la qual s'afranquí de la senyoria arquebisbal per un preu conjunt de 3.000 florins i va passar a ser de nou un lloc reial[2]. Va formar part de la Comuna del Camp des del 1563 fins al 1710., any en què es refermà a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria. El 1868 amb la revolució de setembre, se sumà ràpidament a constituir una Junta Revolucionària. A les eleccions de 1869 hi guanyaren els federals. El 1873, a la darrera carlinada, el capitost carlí Cercós va ocupar el poble per cobrar-hi la contribució[1].

Cultura

Montbrió celebra la seva festa major el 29 de juny, festivitat de sant Pere. El tercer dissabte de gener celebra la festa major d'hivern, coincidint amb sant Antoni. El 1824 hi va néixer el prestigiós prestidigitador Fructuós Canonge.

Santuari de Sant Antoni de Pàdua de Montbrió del Camp

Els principals monuments són l'església parroquial, la casa de la vila porticada i l'ermita de Sant Antoni de Pàdua. L'església parroquial de Montbrió està dedicada a sant Pere Apòstol. És d'estil renaixentista i va ser construïda el 1692. Al seu interior es conserva un monumental orgue del segle XVIII d'estil barroc.

El Centre històric ha estat declarat patrimoni cultural amb la figura de bé cultural d'interès local.

A prop del nucli urbà es troba un edifici conegut com a Horta Florida. Va ser construït el 1634 i reformat el segle XX. Disposa d'un jardí i un estany artificial. També als afores es troba el santuari de Sant Antoni, construït el 1704.

A nivell de museus, compta amb el Museu del Vi els Cups i el Museu Piqué d'art, ubicat al carrer del Rec.[3]

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
34 40 50 557 977 1.228 1.456 1.596 1.493 1.411

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.325 1.329 1.363 1.432 1.554 1.587 1.493 1.428 1.400 1.400

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.413 1.424 1.459 1.538 1.574 1.774 2.061 2.298 2.515
2.650

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.779
2.828
2.909
3.073 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 187-193. 
  2. Duran, Eulàlia. Les germanies als Països Catalans. Barcelona: Curial, 1982, p. 117. ISBN 8472561992. 
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 85. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montbrió del Camp