Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: seus bens sota > seus béns sota
Línia 26: Línia 26:
Vinculat al moviment [[republicanisme|republicà]], adquirí el [[1929]] el periòdic ''[[El Pueblo]]'' que havia fundat el seu pare, al seu llavors director, [[Fèlix Azzati i Descalci]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] amb el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que va ser capdavanter i pel qual va ser escollit [[Diputat]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]].
Vinculat al moviment [[republicanisme|republicà]], adquirí el [[1929]] el periòdic ''[[El Pueblo]]'' que havia fundat el seu pare, al seu llavors director, [[Fèlix Azzati i Descalci]]. La desaparició de [[Fusió Republicana]] es va substituir a l'inici de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] amb el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]], més conservador que el seu antecessor, del que va ser capdavanter i pel qual va ser escollit [[Diputat]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions generals de 1931]] a [[Corts Constituents]].


Fou reelegit a les [[eleccions generals espanyoles de 1933]] i es va aliar amb el govern d'[[Alejandro Lerroux]], però es va veure embolicat en l'''[[escàndol de l'estraperlo]]'' el [[1935]], cosa que, al costat de les seves posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran suport que gaudia entre els republicans valencians. La seva situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá-Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, lluny dels corrents majoritaris de l'esquerra i la dreta, a les [[eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] amb l'ajuda de la [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT) al començament de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. El govern republicà el va condemnar a la pèrdua dels seus bens sota l'acusació de facciós. En acabar la guerra, però, les autoritats franquistes el condemnaren per auxili a la rebel·lió i per maçó. Va viure a [[Xile]], més tard a [[Niça]], i des de [[1977]], va tornar esporàdicament a [[València]].<ref>[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/01/17/ideologia-ayuntamiento-consell-neocatolicismo-opusdeistico/669936.html Vicente Blasco-Ibáñez i Tortosa: «La ideología del ayuntamiento y del Consell es el neocatolicismo opusdeístico»], entrevista al seu fill a Levante-EMV, 17 de gener de 2010</ref> És pare del polític [[Vicente Blasco-Ibáñez Tortosa]].
Fou reelegit a les [[eleccions generals espanyoles de 1933]] i es va aliar amb el govern d'[[Alejandro Lerroux]], però es va veure embolicat en l'''[[escàndol de l'estraperlo]]'' el [[1935]], cosa que, al costat de les seves posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran suport que gaudia entre els republicans valencians. La seva situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de [[Niceto Alcalá-Zamora]], abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, lluny dels corrents majoritaris de l'esquerra i la dreta, a les [[eleccions generals espanyoles de 1936|eleccions de 1936]]. Derrotat, es va exiliar en [[França]] amb l'ajuda de la [[Confederació Nacional del Treball]] (CNT) al començament de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. El govern republicà el va condemnar a la pèrdua dels seus béns sota l'acusació de facciós. En acabar la guerra, però, les autoritats franquistes el condemnaren per auxili a la rebel·lió i per maçó. Va viure a [[Xile]], més tard a [[Niça]], i des de [[1977]], va tornar esporàdicament a [[València]].<ref>[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/01/17/ideologia-ayuntamiento-consell-neocatolicismo-opusdeistico/669936.html Vicente Blasco-Ibáñez i Tortosa: «La ideología del ayuntamiento y del Consell es el neocatolicismo opusdeístico»], entrevista al seu fill a Levante-EMV, 17 de gener de 2010</ref> És pare del polític [[Vicente Blasco-Ibáñez Tortosa]].


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 21:52, 9 març 2016

Infotaula de personaSigfrido Blasco-Ibáñez Blasco
Biografia
Naixement18 juliol 1902 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort11 gener 1983 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementeri General de València Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes

28 novembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: València (capital)

Diputat a les Corts republicanes
8 juliol 1931 – 3 octubre 1933

Circumscripció electoral: València (capital)

Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit d'Unió Republicana Autonomista Modifica el valor a Wikidata
Família
PareVicent Blasco Ibáñez Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 88881080 Modifica el valor a Wikidata

Sigfrido Blasco-Ibáñez Blasco (València, 1902 - 1982) fou un polític i periodista valencià, fill petit de Vicent Blasco Ibáñez.

Biografia

Vinculat al moviment republicà, adquirí el 1929 el periòdic El Pueblo que havia fundat el seu pare, al seu llavors director, Fèlix Azzati i Descalci. La desaparició de Fusió Republicana es va substituir a l'inici de la Segona República amb el Partit d'Unió Republicana Autonomista, més conservador que el seu antecessor, del que va ser capdavanter i pel qual va ser escollit Diputat a les eleccions generals de 1931 a Corts Constituents.

Fou reelegit a les eleccions generals espanyoles de 1933 i es va aliar amb el govern d'Alejandro Lerroux, però es va veure embolicat en l'escàndol de l'estraperlo el 1935, cosa que, al costat de les seves posicions polítiques més pròximes a la dreta, li va privar del gran suport que gaudia entre els republicans valencians. La seva situació de debilitat li va fer aproximar-se a les tesis de Niceto Alcalá-Zamora, abandonant el lerrouxisme i presentant-se com a independent, lluny dels corrents majoritaris de l'esquerra i la dreta, a les eleccions de 1936. Derrotat, es va exiliar en França amb l'ajuda de la Confederació Nacional del Treball (CNT) al començament de la Guerra Civil. El govern republicà el va condemnar a la pèrdua dels seus béns sota l'acusació de facciós. En acabar la guerra, però, les autoritats franquistes el condemnaren per auxili a la rebel·lió i per maçó. Va viure a Xile, més tard a Niça, i des de 1977, va tornar esporàdicament a València.[1] És pare del polític Vicente Blasco-Ibáñez Tortosa.

Referències

Bibliografia

  • PANIAGUA, Javier; PIQUERAS, José A.: Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2003. Institució Alfons el Magnànim, 588 pps, València 2004. ISBN 847822386X
  • Cucó, Alfons. El valencianisme polític 1874-1936. Valence: Garbí, 1971, p. 472. 

Enllaços externs