Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
L''''Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears''' és una institució mèdica cultural fundada a [[Barcelona]] el [[5 d'abril]] de [[1878]], que pretén ser una tribuna i lloc de reunió dels professionals de la Medicina de Catalunya i Balears amb la finalitat de fomentar l'estudi i el conreu de les ciències de la salut en tots els seus aspectes. Té la seu al carrer Major de Can Caralleu, de [[Barcelona]]. L'òrgan és ''Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña'', editat en català des del 1907. |
L''''Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears''' és una institució mèdica cultural fundada a [[Barcelona]] el [[5 d'abril]] de [[1878]], que pretén ser una tribuna i lloc de reunió dels professionals de la Medicina de Catalunya i Balears amb la finalitat de fomentar l'estudi i el conreu de les ciències de la salut en tots els seus aspectes. Té la seu al carrer Major de Can Caralleu, de [[Barcelona]]. L'òrgan és ''Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña'', editat en català des del 1907. |
||
Actualment té més de 27.500 socis.{{CN}} |
Actualment té més de 27.500 socis.{{CN|data=agost de 2016}} |
||
== Història == |
== Història == |
||
Revisió del 02:00, 23 ago 2016
L'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears és una institució mèdica cultural fundada a Barcelona el 5 d'abril de 1878, que pretén ser una tribuna i lloc de reunió dels professionals de la Medicina de Catalunya i Balears amb la finalitat de fomentar l'estudi i el conreu de les ciències de la salut en tots els seus aspectes. Té la seu al carrer Major de Can Caralleu, de Barcelona. L'òrgan és Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña, editat en català des del 1907.
Actualment té més de 27.500 socis.
Història
Es va crear de la fusió de dues entitats independents. Per una part, El Laboratorio, fundat el 15 de gener de 1872 per cinc estudiants de Medicina (entre ells Salvador Cardenal i Josep A. Barraquer) decebuts per l'ensenyament rutinari i excessivament teòric; i per l'altra, l'Academia de Ciencias Médicas, fundada el 1876 o 1877 per Jaume Pi i Sunyer, Lluís de Góngora, Joaquim Bonet i Amigó i Agustí Prió.[1] Ambdues entitats es fusionaren el 5 d'abril de 1878. El seu primer president fou Lluís de Góngora.
Aviat es va fer ressò de la medicina experimental de Claude Bernard, i impulsar treballs d'investigació, i cursos de bacteriologia i d'histologia. Per suggeriment de Manuel Salvat i Espasa i Enric Ribas i Ribas, va promoure la celebració del Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana el 1913, presidit per Miquel A. Fargas. El 1927, quan els centres ja disposaven de bons laboratoris, es dedicaren a l'engrandiment de la biblioteca, que ha arribat als 80.000 volums i a les 500 revistes; des del 1984 és regida per un Patronat conjuntament amb el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. En acabar la guerra civil espanyola li canviaren el nom d'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya pel d'Academia de Ciencias Médicas; el 1967 recuperà la seva denominació actual.
Ha promogut les dues edicions del Vocabulari mèdic (1974 i 1979), la col·lecció Monografies Mèdiques (des del 1969), l'Índex farmacològic (1980 i 1984) i, el 1990, un Diccionari Enciclopèdic de Medicina. A començaments dels anys 1980 la biblioteca passà a anomenar-se Centre de Documentació Mèdica (CDM), centre peoner en la teledocumentació biomèdica. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Òrgans de Govern
El principal és l'Àssemblea General, òrgan sobirà de l'entitat composta per tots els socis, la Junta Consultava, que elegeix la Junta de Govern, formada pel president, quatre vicepresidents, secretari general, vicesecretari, vuit vocals i 15 presidents d'Associacions d'Estudiants de Ciències de la Salut.
Presidents
- Lluís de Góngora (1878-1880)
- Bartomeu Robert i Yarzábal (1880-1884)
- Pere Esquerdo i Esquerdo (1884-1888)
- Salvador Cardenal i Fernández (1893-1895)
- Ramon Turró i Darder (1908-1910)
- Francesc Fàbregas i Mas (1912-1913)
- Josep Maria Bartrina (1913-1915)
- Hermenegild Puig i Sais (1915-1916)
- Felip Proubasta i Masferrer (1916-1918)
- Àlvar Presta i Torns (1918-1920)
- Lluís Celis i Pujol (1920-1922)
- Enric Ribas - Ribas (1922-1924)
- Jesus M. Bellido Golferichs (1924-1926)
- Francesc Gallart i Monès (1926-1928)
- Joaquim Trias i Pujol (1928-1930)
- Joan Freixas i Freixas (1930-1932)
- Manuel Corachan i Garcia (1932-1934)
- Boi Guilera i Molas (1934 - 1936)
- Antoni Trias i Pujol (1936 - 1938)
- Joan Soler i Julià (1938 - 1939)
- Agustí Pedro i Pons (1939 - 1958)
- Joan Gibert i Queraltó (1958 - 1966)
- Jaume Pi - Figueras (1966 - 1970)
- Josep Laporte i Salas (1970 - 1974)
- Josep Alsina i Bofill (1974 - 1978)
- Oriol Casassas i Simó (1978-1982)
- Màrius Foz i Sala (1982-1990)
- Gonçal Lloveras i Vallès (1990-1995)
- Joaquim Ramis i Coris (1995 - 2002)
- Josep Antoni Bombí i Latorre (2002-2011)
- Àlvar Net Castel (2011 - ...)
Vegeu també
Referències
- ↑ «Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears». Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. [Consulta: 2 setembre 2015].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears |
.svg)