Lluís Góngora i Joanicó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Lluís de Góngora)
Aquest article tracta sobre el metge Lluís Góngora i Joanicó. Vegeu-ne altres significats a «Góngora».
Infotaula de personaLluís Góngora i Joanicó

Retrat de Lluís Góngora a La Ilustración Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1834 Modifica el valor a Wikidata
Sant Gervasi de Cassoles (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1901 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Jamaica Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central
Universitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perFundador i primer president de la Acadèmia de Ciències Mèdiques

Cofundador de la Sociedad Española de Hidrología Médica

Fundador de la revista La Época Médica
Activitat
Camp de treballMedicina Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Sevilla
Barcelona
Andújar Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMetge
OcupadorFacultad de Medicina (Universidad de Sevilla) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Tratado Terapéutico de Aguas Minerales

Importancia del aparato nasal desde el punto de vista de la higiene y de la patología neuro-refleja

Lluís Góngora i Joanicó (Sant Gervasi de Cassoles, 6 d'octubre de 1834 - Barcelona, 8 de maig de 1901),[1] fou un metge, forense, acadèmic i ateneista, primer president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques —després reanomenada Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears—, i també president de l'Ateneu Barcelonès.[2][3]

Fill de Manuel Góngora i de Isabel Juanico. Va iniciar estudis de medicina a Barcelona[4] i es va llicenciar a la Universitat Central de Madrid el 1856. El mateix any va exercir de metge de sanitat militar, i posteriorment es va traslladar a treballar uns anys a Andalusia com a titular i forense d'Andújar. Desenvolupà els seus primers treballs com a director de balneari en el de Marmolejo entre 1866 i 1873. Va obtenir el doctorat per la Universitat de Sevilla i va fer classes a l'Escuela Libre de Medicina y Cirugía de Sevilla fundada per Federico Rubiol. Va ser membre de la Sociedad Antropológica de Sevilla, de la qual va esdevenir el seu president.[4] Va tornar a Catalunya en acceptar la direcció del balneari La Puda de Montserrat, a Esparreguera, entre 1874 i 1894; es va especialitzar en els tractaments amb aigües termals i mineromedicinals, molt en voga a l'època, així com en les malalties de l'aparell respiratori. La seva preocupació per la higiene i la salut pública el van motivar a unir-se amb altres companys de professió, com Jaume Pi i Sunyer, Joaquim Bonet i Amigó o Agustí Prió i Llabería, amb els qui va participar en la fundació de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques l'11 de setembre de 1876,[5] de la que va ser el seu primer president el 14 de gener de 1891, un càrrec del qual va dimitir el 2 d'octubre de 1896, per trasllat de residència. El 1891 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya,[2] també fou president de l'Ateneu Barcelonès entre 1882 i 1884, on impartí conferències i seminaris per a la millora de la higiene.[3][2]

Va cofundar la Sociedad Española de Hidrología Médica, la revista La Época Médica, va publicar el Tratado Terapéutico de Aguas Minerales (que va traduir al francès) o la Importancia del aparato nasal desde el punto de vista de la higiene y de la patología neuro-refleja, entre d'altres, i va traduir al castellà obres mèdiques de diversos autors alemanys, com el Tratado de Patología Interna y Terapéutica. També fou autor de diversos manuals sobre medicina.[3]Casat amb Matilde Tuñón.

Referències[modifica]

  1. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de defuncions. Any 1901. registre núm.6625. Jutjat "Universidad".
  2. 2,0 2,1 2,2 Reial Acadèmia de Medicina, 2010.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Lluís Góngora i Joanicó». galeriametges.cat. [Consulta: 31 agost 2015].
  4. 4,0 4,1 Campos Marín, Montiel Llorente i Huertas, 2007, p. 187.
  5. «Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears». Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. [Consulta: 2 setembre 2015].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Nou càrrec
President de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears
1878-1880
Succeït per:
Bartomeu Robert i Yarzábal