John Martin (pintor): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 34: Línia 34:
, on es va guanyar el favor del públic amb les seues obres de tall fantàstic (''Aníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, [[1812]]) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (''El diluvi'', [[1826]]).<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martin_john.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref>
, on es va guanyar el favor del públic amb les seues obres de tall fantàstic (''Aníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, [[1812]]) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (''El diluvi'', [[1826]]).<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/martin_john.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref>


A l'edat de 19 anys, es va casar i es va instal·lar a Londres. Martin va enviar la seva primera pintura Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit (Saint Louis Art Museum, Missouri) a l'Acadèmia en 1812, on es ven degudament. El president de la Reial Acadèmia, Benjamin West (1738-1820), va animar a la jove artista, ia l'any següent, Martin va presentar d'Adam la primera vista d'Eva (1813), que també es venen. Martin va ser influenciat pels paisatges de Northumberland; les seves roques escarpades sovint apareixien en les seves pintures. Martin després va començar a centrar-se més en les escenes bíbliques, que arribaven a ser populars en el moment a causa de la gent que viatja a Orient Mitjà i escriuen sobre els seus contes.
A l'edat de 19 anys, es va casar i es va instal·lar a Londres. Martin va enviar la seva primera pintura Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit (Saint Louis Art Museum, Missouri) a l'Acadèmia en 1812, on es ven degudament. El president de la Reial Acadèmia, Benjamin West (1738-1820), va animar a la jove artista, ia l'any següent, Martin va presentar d'Adam la primera vista d'Eva (1813), que també es venen. Martin va ser influenciat pels paisatges de Northumberland; les seves roques escarpades sovint apareixien en les seves pintures. Martin després va començar a centrar-se més en les escenes bíbliques, que arribaven a ser populars en el moment a causa de la gent que viatja a Orient Mitjà i escriuen sobre els seus contes.


At the age of 19, he married and settled in London. Martin sent his first painting Sadak in Search of the Waters of Oblivion (Saint Louis Art Museum, Missouri) to the Academy in 1812, where it duly sold. The President of the Royal Academy, Benjamin West (1738–1820), encouraged the young artist, and the following year, Martin submitted Adam's First Sight of Eve (1813), which also sold. Martin was influenced by the landscapes of Northumberland; its craggy rocks often appeared in his paintings. Martin then began focusing more on Biblical scenes, which were becoming popular at the time due to people travelling to the Middle East and writing about their tales.
At the age of 19, he married and settled in London. Martin sent his first painting Sadak in Search of the Waters of Oblivion (Saint Louis Art Museum, Missouri) to the Academy in 1812, where it duly sold. The President of the Royal Academy, Benjamin West (1738–1820), encouraged the young artist, and the following year, Martin submitted Adam's First Sight of Eve (1813), which also sold. Martin was influenced by the landscapes of Northumberland; its craggy rocks often appeared in his paintings. Martin then began focusing more on Biblical scenes, which were becoming popular at the time due to people travelling to the Middle East and writing about their tales.




Línia 63: Línia 63:




Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, [[John Ruskin]] i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar [[sensacionalisme]].<ref name="Web Gallery of Art"> [http://www.wga.hu/frames-e.html?/html/e/elsheime/ Web Gallery of Art] {{en}}</ref> De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures esterlines durant la [[dècada del 1930]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref> A la [[dècada del 1970]], la seua reputació va experimentar una enorme revifalla.<ref>[http://www.arts4x.com/spa/d/martin-john/martin-john.htm Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura] {{es}}</ref> Martin va fer gravats a la manera negra no sols com a mitjà per a reproduir les seues pintures, sinó també com a composicions originals. Especialment notables en són les il·lustracions per a la [[Bíblia]] i per al ''[[El Paradís perdut|Paradís perdut]]'' de [[John Milton]], que demostren que, malgrat la seua gran feblesa com a artista, sobretot en el dibuix de la figura humana, també tenia una imaginació vívida, grandiloqüent i gens indigna de temes tan elevats.<ref name="Web Gallery of Art"></ref> De vegades, ha estat anomenat ''"Mad Martin"'' (''"Martin el Boig"''), però el malnom és injustificat i escau més al seu germà Jonathan, que era boig i va calar foc a la catedral de York.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, [[John Ruskin]] i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar [[sensacionalisme]].<ref name="Web Gallery of Art"> [http://www.wga.hu/frames-e.html?/html/e/elsheime/ Web Gallery of Art] {{en}}</ref> De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures esterlines durant la [[dècada del 1930]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref> A la [[dècada del 1970]], la seua reputació va experimentar una enorme revifalla.<ref>[http://www.arts4x.com/spa/d/martin-john/martin-john.htm Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura] {{es}}</ref> Martin va fer gravats a la manera negra no sols com a mitjà per a reproduir les seues pintures, sinó també com a composicions originals. Especialment notables en són les il·lustracions per a la [[Bíblia]] i per al ''[[El Paradís perdut|Paradís perdut]]'' de [[John Milton]], que demostren que, malgrat la seua gran feblesa com a artista, sobretot en el dibuix de la figura humana, també tenia una imaginació vívida, grandiloqüent i gens indigna de temes tan elevats.<ref name="Web Gallery of Art"></ref> De vegades, ha estat anomenat ''"Mad Martin"'' (''"Martin el Boig"''), però el malnom és injustificat i escau més al seu germà Jonathan, que era boig i va calar foc a la catedral de York.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>


Va morir, paralitzat, el [[17 de febrer]] del [[1854]] a [[Douglas (illa de Man)|Douglas]] ([[Illa de Man]]).<ref name="Tate"></ref>
Va morir, paralitzat, el [[17 de febrer]] del [[1854]] a [[Douglas (illa de Man)|Douglas]] ([[Illa de Man]]).<ref name="Tate"></ref>
Línia 176: Línia 176:


<gallery>
<gallery>
Image:John Martin - Destruction of Tyre - Google Art Project.jpg|''La destrucció de [[Tir]]'' ([[1840]], [[oli sobre tela]], 838 × 1.095 mm, [[Toledo Museum of Art]], [[Toledo (Ohio)|Toledo]], [[Ohio]])

Image:John Martin - Calvary - Google Art Project.jpg|''[[Gòlgota|Calvari]]'' (entre [[1830]] i [[1840]], [[oli sobre tela]], 381 × 610 mm, Yale Center for British Art, [[New Haven]], [[Connecticut]])
Image:|
Image:John Martin - Hyde Park - Google Art Project.jpg|''[[Hyde Park]]'' (cap al [[1815]], [[oli sobre taula]], 152 × 221 mm, Yale Center for British Art, [[New Haven]], [[Connecticut]])
Image:|
Image:John Martin - Joshua Commanding the Sun to Stand Still - Google Art Project.jpg|''[[Josuè]] manant al Sol d'aturar-se a [[Gabaon]]'' (cap al [[1840]], [[oli sobre tela]], 479 × 1.083 mm, Yale Center for British Art, [[New Haven]], [[Connecticut]])
Image:|
Image:John Martin - Kensington Gardens - Google Art Project (2334653).jpg|''[[Kensington Gardens]]'' ([[1815]], [[oli sobre tela]], 305 × 457 mm, Yale Center for British Art, [[New Haven]], [[Connecticut]])
Image:|
Image:John Martin - Landscape with a Castle - Google Art Project.jpg|''Paisatge amb un castell'' ([[1815]]-[[1820]], [[oli sobre taula]], 156 × 216 mm, Yale Center for British Art, [[New Haven]], [[Connecticut]])
Image:|
Image:John Martin - Landscape, Possibly the Isle of Wight or Richmond Hill - Google Art Project.jpg|''Paisatge, possiblement l'[[illa de Wight]] o Richmond Hill'' ([[1815]], [[oli sobre taula]], 225 × 305 mm, Yale Center for British Art, [[New Haven]], [[Connecticut]])
Image:|
Image:John Martin - Macbeth - Google Art Project.jpg|''[[Macbeth]]'' ([[1820]], [[oli sobre tela]], 860 × 651 mm, [[National Gallery of Scotland]], [[Edimburg]])
Image:|
Image:John Martin - Moonlight - Chepstow Castle - Google Art Project.jpg|''Clar de lluna - Castell de Chepstow'' ([[1815]], [[aquarel·la]] amb [[goma aràbiga]], 22'2 × 28'9 mm, Art Gallery of South Australia, [[Adelaida (Austràlia)|Adelaida]], [[Austràlia]])
Image:|
Image:John Martin - The Bard - Google Art Project.jpg|''El [[bard]]'' (''circa'' [[1817]], [[oli sobre llenç]], 127 × 101 cm, Yale Center for British Art, [[New Haven]], [[Connecticut]])
Image:|
Image:John Martin - The country of the Iguanodon - Google Art Project.jpg|''El país de l'[[iguanodont]]'' ([[1837]], [[aquarel·la]], 302 × 424 mm, Museum of New Zealand Te Papa Tongarewa, [[Wellington]], [[Nova Zelanda]])
Image:John Martin - The Deluge - Google Art Project.jpg|''El diluvi'' ([[1834]], [[oli sobre tela]], 168 × 258 cm, Yale Center for British Art, [[New Haven]], [[Connecticut]])
Image:John Martin - The Great Day of His Wrath - Google Art Project.jpg|''El gran dia de la seua ira'' ([[1851]]-[[1853]], [[oli sobre llenç]], 196 × 303 cm, [[Tate Britain]], [[Londres]])
Image:John Martin - Kensington Gardens - Google Art Project (2335652).jpg|''[[Kensington Gardens]]'' ([[1815]], [[oli sobre tela]], Yale Center for British Art, [[New Haven]], [[Connecticut]])
Image:John Martin - The Last Judgement (study) - Google Art Project.jpg|''El [[Judici Final]] (estudi)'' ([[1851]]-[[1853]], [[oli sobre taula]], 197 × 305 mm, Yale Center for British Art, [[New Haven]], [[Connecticut]])
Image:John Martin - The Plains of Heaven - Google Art Project.jpg|''Les Planes del Cel'' (''circa'' [[1851]], [[oli sobre llenç]], 198'8 × 306'7 cm, [[Tate Britain]], [[Londres]])
Image:Coronation of Queen Victoria - John Martin.jpg|''La coronació de la [[Reina Victòria del Regne Unit|reina Victòria]]'' ([[1839]], [[oli sobre llenç]], 238'1 x 185'4 cm, [[Tate Britain]], [[Londres]])
Image:John Martin - Manfred and the Alpine Witch - WGA14148.jpg|''Manfred i la bruixa dels Alps'' ([[1837]], 388 × 558 mm, [[aquarel·la]], The Whitworth Art Gallery, [[Universitat de Manchester]], [[Machester]], [[Anglaterra]])
Image:Martin, John - The Last Man - 1849.jpg|''El darrer home'' ([[1849]], [[oli sobre tela]], [[Walker Art Gallery]], [[Liverpool]], [[Anglaterra]])
Image:Ruins of an Ancient City by John Martin, 1810s.JPG|''Ruïnes d'una antiga ciutat'' ([[dècada del 1810]], [[pintura a l'oli]], [[Museu d'Art de Cleveland]], [[Ohio]])
Image:Destruction of Pompeii and Herculaneum.jpg|''La destrucció de [[Pompeia]] i [[Herculà]]'' ([[1822]], restaurat el [[2011]], [[pintura a l'oli]] sobre llenç, [[Tate Britain]], [[Londres]])
</gallery>
</gallery>




==Referències==
==Referències==

Revisió del 21:57, 8 feb 2017

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Infotaula de personaJohn Martin

John Martin el 1839 (National Portrait Gallery, Londres)
Biografia
Naixement19 de juliol de 1789
Haydon Bridge (Northumberland, Anglaterra)
Mort17 de febrer de 1854(1854-02-17) (als 64 anys)
Douglas (Illa de Man)[1]
Causa de mortMalaltia cerebrovascular Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Anglaterra
Regne Unit Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, aquarel·lista, gravador, paisatgista, pintor d'història, escriptor, aiguafortista, artista, artista gràfic, gravador, il·lustrador, arquitecte Modifica el valor a Wikidata
GènerePaisatge i pintura religiosa Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme
Obra
Obres destacables
El festí de Baltasar (1826), El gran dia de la seua ira (1852), Les planes del Cel (1853) i Juí Final (1853)
Família
GermansJonathan Martin i William Martin Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 1042f351-543d-4e10-bc50-b2cf0a4cefcd Discogs: 2239135 Modifica el valor a Wikidata
El festí de Baltasar (1826, 479 × 681 cm, National Gallery of Art, Washington DC)

John Martin (1789-1854) fou un pintor romàntic anglès i gravador amb la tècnica de la manera negra, cèlebre per les seues escenes melodramàtiques d'esdeveniments catastròfics poblats per figures minúscules col·locades en vastos escenaris arquitectònics.[2]

Biografia

Primers anys i formació

Va néixer a Haydon Bridge (Northumberland)[3] l'any 1789 (la mateixa setmana de la presa de la Bastilla a París)[4] i es va iniciar treballant a Newcastle upon Tyne com a aprenent decorador de carrosses i, amb posterioritat, va ésser deixeble i col·laborador del pintor de porcellana Boniface Musso.[3] El 1806 se'n va anar a Londres amb Musso i va començar a guanyar-se la vida pintant porcellana i vidre mentre estudiava arquitectura i perspectiva lineal.[4] A l'edat de 19 anys es va casar


, on es va guanyar el favor del públic amb les seues obres de tall fantàstic (Aníbal i el seu exèrcit travessant els Alps, 1812) i amb les seues evocacions de desastres i cataclismes (El diluvi, 1826).[5]

A l'edat de 19 anys, es va casar i es va instal·lar a Londres. Martin va enviar la seva primera pintura Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit (Saint Louis Art Museum, Missouri) a l'Acadèmia en 1812, on es ven degudament. El president de la Reial Acadèmia, Benjamin West (1738-1820), va animar a la jove artista, ia l'any següent, Martin va presentar d'Adam la primera vista d'Eva (1813), que també es venen. Martin va ser influenciat pels paisatges de Northumberland; les seves roques escarpades sovint apareixien en les seves pintures. Martin després va començar a centrar-se més en les escenes bíbliques, que arribaven a ser populars en el moment a causa de la gent que viatja a Orient Mitjà i escriuen sobre els seus contes.

At the age of 19, he married and settled in London. Martin sent his first painting Sadak in Search of the Waters of Oblivion (Saint Louis Art Museum, Missouri) to the Academy in 1812, where it duly sold. The President of the Royal Academy, Benjamin West (1738–1820), encouraged the young artist, and the following year, Martin submitted Adam's First Sight of Eve (1813), which also sold. Martin was influenced by the landscapes of Northumberland; its craggy rocks often appeared in his paintings. Martin then began focusing more on Biblical scenes, which were becoming popular at the time due to people travelling to the Middle East and writing about their tales.



Va realitzar les seues primeres exposicions a la Royal Academy of Arts de Londres[6] des del 1811[1] i a la British Institution, on va guanyar premis el 1817 i el 1821.[3]




Captivava la imaginació del públic amb pintures espectaculars com Josuè manant al Sol d'aturar-se a Gabaon (1816, Gran Lògia Unida d'Anglaterra, Londres), l'obra que el va fer famós, i ben aviat es convertí en el prototip del paisatgista romàntic amb els seus olis fantàstics i arravatats (Sadak a la recerca de les aigües de l'oblit, 1812, Southampton City Art Gallery, Southampton, Anglaterra)[1], que culminaren en les seues grans pintures El gran dia de la seua ira (1852, Tate, Londres), Juí Final (1853, col·lecció privada) i Les planes del Cel (1853).[1]

El 1821 Thomas Lawrence el qualificà de "pintor més popular del moment".[2] La seua obra va ésser realment popular, perquè de vegades les exposicions de les seues pintures havien d'ésser protegides amb una barana de les multituds d'admiradors, i Martin es guanyava la vida amb la venda de gravats de les seues pintures més que no pas amb la de les mateixes pintures.[2]


Es va fer famós tant a França com a Anglaterra, fou nomenat cavaller per Leopold I de Bèlgica (1833) i va influir en artistes nord-americans, com ara Thomas Cole[2] (1801-1848), un dels membres fundadors de l'Escola del Riu Hudson (el grup de paisatgistes nord-americans que va treballar sobretot entre 1825 i 1875).[4]




Tanmateix, mentre agradava a una vasta audiència i era considerat per alguns admiradors un dels genis més grans que havien viscut mai, John Ruskin i altres crítics en qualificaven l'obra de vulgar sensacionalisme.[7] De fet, pocs artistes han viscut uns canvis de fortuna tan extrems entre la crítica, i la seua fama es va ensorrar fins a un gran tan sorprenent que, després de la seua mort les seues pintures grandioses i abans tan famoses es venien per tan sols dues lliures esterlines durant la dècada del 1930.[2] A la dècada del 1970, la seua reputació va experimentar una enorme revifalla.[8] Martin va fer gravats a la manera negra no sols com a mitjà per a reproduir les seues pintures, sinó també com a composicions originals. Especialment notables en són les il·lustracions per a la Bíblia i per al Paradís perdut de John Milton, que demostren que, malgrat la seua gran feblesa com a artista, sobretot en el dibuix de la figura humana, també tenia una imaginació vívida, grandiloqüent i gens indigna de temes tan elevats.[7] De vegades, ha estat anomenat "Mad Martin" ("Martin el Boig"), però el malnom és injustificat i escau més al seu germà Jonathan, que era boig i va calar foc a la catedral de York.[2]

Va morir, paralitzat, el 17 de febrer del 1854 a Douglas (Illa de Man).[3]


John Martin era eminentment assenyat, i durant la dècada del 1830 va estar a punt de fer fallida amb el seu projecte extremadament ambiciós però molt pràctic de millorament del subministrament d'aigua i del sistema de canalització d'aigües residuals de Londres. Aquests plans van fracassar, però manifestaven un desig heroic de donar una forma concreta a les visions arquitectòniques dels seus quadres.[2]


S'inspirà també en temes espectaculars de l'antiguitat clàssica i il·lustrà El Paradís perdut de John Milton.[1] Poc valorat (potser a causa de la desigualtat de qualitat entre les seues obres), ha estat revalorat fa relativament poc temps.[1]

Les millors representacions de l'obra de Martin es conservan a la Tate de Londres i la Laing Art Gallery de Newcastle upon Tyne.[2]

Estil

John Martin és un dels grans exponents del Romanticisme i la seua pintura va rebre la influència de J. M. W. Turner (1775-1851), d'altres pintors històrics com Théodore Géricault (1791-1824), Eugène Delacroix (1798-1863) i Paul Delaroche (1797-1856), i de paisatgistes com Salvator Rosa (1615-1673).[4] Les seues obres es caracteritzen per una il·luminació espectacular i vasts escenaris arquitectònics. La majoria de les seues imatges van ésser reproduïdes per a fer gravats i il·lustració de llibres.[4]





Llegat

John Martin fou un dels artistes anglesos més importants de la seua època (eclipsant, fins i tot, William Turner[9]) i és conegut sobretot pels seus impressionants i variats gravats. A ell li devem gravats de l'Antic i el Nou Testament amb impressionants paisatges naturals.[6] La raresa i espectacularitat de les seues creacions, l'extraordinari virtuosisme per a la posada en escena de complexes i suggeridores composicions amb multitud de diminuts personatges situats en vastos escenaris arquitectònics, i la imaginació apocalíptica, van estendre la seua fama i reputació per Europa i Amèrica del Nord, fins convertir-lo en un dels màxims representats del Romanticisme i de l'estètica del sublim.[9]



La seua fama era inqüestionable quan va realitzar el tema bíblic El festí de Baltasar el 1821. Així mateix, és digne de recordar altres impressionants obres seues com El Paradís perdut (estampes que il·lustren el poema de John Milton). També, cal esmentar els seus aiguaforts sobre dinosaures, on es va esforçar per recrear el més fidelment el seu possible hàbitat.[6]


Obres destacades

















Galeria d'imatges

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Gran Enciclopèdia Catalana (català)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàgs. 504-505.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Tate (anglès)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Visual Arts Encyclopedia (anglès)
  5. ↑ Biografías y Vidas (castellà)
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 Ciudad de la Pintura (castellà)
  7. ↑ Diccionario Enciclopédico de Arte y Arquitectura (castellà)
  8. ↑ 9,0 9,1 Amb l'Art (revista d'art contemporani) (català)
  9. ↑ 10,0 10,1 10,2 The Art Renewal Center (anglès)

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Martin
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Martin_(pintor)&oldid=18117896»