Llibre de Baruc: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Bibel-1.jpg|thumb|200px|antigua edició de la [[Bíblia]].]] |
[[Fitxer:Bibel-1.jpg|thumb|200px|antigua edició de la [[Bíblia]].]] |
||
El '''Llibre de Baruc''' |
El '''Llibre de Baruc''' és un llibre [[Bíblia|bíblic]] de l'[[Antic Testament]], del grup dels [[Llibres profètics]] i a l'hora dins d'els anomenats "profetes menors" per motiu de la seva poca extensió. En les bíblies catòliques es troba allotjat entre [[Lamentacions]] i [[Ezequiel]]. |
||
== Canonicitat == |
== Canonicitat == |
||
Com que ens manca el text original en hebreu de Baruc, se'l considera [[ |
Com que ens manca el text original en hebreu de Baruc, se'l considera [[Deuterocanònic]] i se l'ha exclòs de les bíblies [[Judaisme|jueves]] i [[Protestantisme|protestants]]. Pels catòlics, per contra, Baruc es inspirat i per lo tan [[Cànon (Bíblia)|canònic]]. |
||
En efecte, aquest llibre sòls apareix en la [[Vulgata]] llatina i en la versió [[Idioma grec|grega]] dels [[Septuaginta|LXX]]. |
En efecte, aquest llibre sòls apareix en la [[Vulgata]] llatina i en la versió [[Idioma grec|grega]] dels [[Septuaginta|LXX]]. |
||
Revisió del 00:30, 19 març 2009
El Llibre de Baruc és un llibre bíblic de l'Antic Testament, del grup dels Llibres profètics i a l'hora dins d'els anomenats "profetes menors" per motiu de la seva poca extensió. En les bíblies catòliques es troba allotjat entre Lamentacions i Ezequiel.
Canonicitat
Com que ens manca el text original en hebreu de Baruc, se'l considera Deuterocanònic i se l'ha exclòs de les bíblies jueves i protestants. Pels catòlics, per contra, Baruc es inspirat i per lo tan canònic.
En efecte, aquest llibre sòls apareix en la Vulgata llatina i en la versió grega dels LXX.
Estructura
El llibre de Baruc està format per les següents parts:
- Inscripció;
- Introducció narrativa (1:3-14);
- Plegaries (1:15-3:8);
- Primer poema (3:9-4:4); i
- Segon poema (4:5-5:9).
Les plegaries, de caràcter cultural, formen el cant dels exiliats. En elles, el poble reconeix la manera espantosa en que ha pecat i sol·liciten a Déu l'alliberació del seus sofriments.
El primer poema és de naturalesa didàctica: Israel ha de retornar a Jahvè per ser feliç o sucumbir entre mals i laments. El segon està format de cants de consol i lamentacions.
