Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot insereix {{ORDENA:Allegoria De L'Amor, Cupido I Psique}} |
||
Línia 26: | Línia 26: | ||
{{Goya}} |
{{Goya}} |
||
{{ORDENA:Allegoria De L'Amor, Cupido I Psique}} <!--ORDENA generat per bot--> |
|||
[[Categoria:Quadres al Museu Nacional d'Art de Catalunya]] |
[[Categoria:Quadres al Museu Nacional d'Art de Catalunya]] |
||
[[Categoria:Quadres de Goya]] |
[[Categoria:Quadres de Goya]] |
Revisió del 20:50, 21 juny 2012
Tipus | pintura |
---|---|
Creador | Francisco de Goya |
Creació | 1798-1805 |
Mètode de fabricació | oli sobre tela |
Gènere | al·legoria |
Mida | 220,5 () × 155,5 () cm |
Col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona |
Catalogació | |
Número d'inventari | 064996-000 |
Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique és un quadre de Francisco de Goya pintat el 1798-1805 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[1]
Descripció
L’escena s’associa amb la història de Cupido i Psique, immortalitzada per les «Metamorfosis» de Luci Appuleu, on el déu de l’atracció sexual s’enamora de Psique, i la visita sempre a la nit, per ocultar la seva identitat. Una al·legoria de l’amor amb regust eròtic que segueix la mateixa composició que l’obra «Tarquini i Lucrècia» de Tiziano, que estava a les col·leccions reials espanyoles des de 1571 i que ara es conserva al Museu Fritzwilliam de Cambridge. S’han assenyalat els paral·lelismes entre la model femenina que personifica a Psique i la que va posar per a les dues «Majas» de Goya, així com amb María Gabriela Palafox y Portocarrero, marquesa de Lazán, pintada per Goya l’any 1804.[2]
Referències
- ↑ Fitxa de l'obra al web del MNAC.
- ↑ Comentari de l'obra al web del MNAC
Bibliografia
- DDAA. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Florència: MNAC, 2009. ISBN 978-84-8043-198-9.