Vés al contingut

Benet Rossell i Sanuy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBenet Rossell i Sanuy
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 octubre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Àger (Noguera) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 agost 2016 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortesclerosi lateral amiotròfica Modifica el valor a Wikidata
SepulturaÀger Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - dret, economia
Consell Superior d'Investigacions Científiques - sociologia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióartista, guionista de cinema, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJoan Rosell i Sanuy Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0741804 TMDB.org: 1580055 Modifica el valor a Wikidata

Benet Rossell i Sanuy (Àger, 23 d'octubre de 1937 - Barcelona, 21 d'agost de 2016)[1] fou un artista català.[2] Dibuix, gravat, escriptura sígnica, performance, escultura, cinema, música, teatre i poesia s'entrellacen en la seva obra i donen lloc a una personalíssima concepció de l'obra d'art en continu procés de reinvenció.[3] Fou un dels artistes contemporanis del país amb un corpus més complex i agosarat.[4] Era germà del geòleg Joan Rosell i Sanuy.

Biografia

[modifica]

Un cop finalitzà els seus estudis universitaris de dret (1956), ciències econòmiques (1958) i sociologia (1962), Rossell es diplomà en teatre l'any 1964 per la Université Internationale du Théâtre de París, ciutat on es va instal·lar per estudiar cinema al Comité du Film Ethnographique.[5] Fou a París on va realitzar els primers treballs de cinematografia experimental.[6]

Entre 1967 i 1968, Rossell va viatjar per l'Índia i el Nepal, on es va retrobar amb els artistes catalans Antoni Miralda, Jaume Xifra i Joan Rabascall, amb qui establí les bases de l'art conceptual català[6] i elaborà muntatges cinematogràfics sobre diversos esdeveniments socials que van tenir lloc entre 1969 i 1973 (Moratòria per a la guerra del Vietnam, 1969; Memorial, 1969; La festa en blanc, 1970). Tanmateix, durant aquest període no va deixar de banda el treball de les arts plàstiques, sinó que va fer dibuixos automàtics (micrografismes), realitzats amb tinta xinesa i d'estètica oriental. Alguns crítics han anomenat aquestes obres antropogrames (Severo Sarduy) o benigrafies (Josep Miquel Garcia).[5]

L'arbre Paer (1997)

Durant els anys 70, Rossell va intensificar la seva activitat com a cineasta (Calidoscopi, 1970; París, la Comparsita, 1972; El cor és un plaer, 1973;Biodop, 1974; Cerimonials, 1974; Atrás, etíope, 1977; Miserere, 1979). També es va interessar per la tècnica videogràfica, tot realitzant instal·lacions de vídeo i col·laboracions amb altres artistes, com Antoni Muntadas, amb qui realitzà el projecte Rambla 24 hores (1981)[4] i Micro-Opera 2 (1984), instal·lada a l'Espai 10 de la Fundació Miró de Barcelona.[5] A l'Espai 10 va idear una sèrie de vitrines amb dibuixos en tinta xinesa sobre pel·lícula sense emulsionar. Unes diapositives intervingudes i un vídeo que mostrava el procés de treball transmetien la idea d'una mena de microetnografia personal, en què el que s'ensenyava era una pel·lícula deslligada com a material de treball i no com a projecció final. L'obra, exposada com un arxiu per a un film possible, es mantenia suspesa entre el cinema i el seu suport, entre el dibuix i el seu moviment temporalitzat i potencial.[7]

Pel que fa a la seva obra plàstica, aquesta es caracteritza per la neutralitat gestual i cal·ligràfica, en una voluntat d'unir mediterranisme i orientalisme; el gest i la pintura; l'escriptura i el dibuix; l'atzar i el mètode; la concreció i l'abstracció i, en definitiva, entre el macromón propi de l'autor i el micromón mitjançant el qual ens en fa partícips. Hi ha una deliberada exhibició a la vista del micromón, però això no vol dir que Benet ho ensenyi tot. Juga amb el desconcert que provoca la simplicitat, amb la complexitat del gest més senzill, amb la burlesca del que s'amaga al darrere, als racons, a les cantonades.[6]

Als anys 80 intercala París amb llargs períodes a Amsterdam i Nova York, on es relacionà amb moviments d'avantguarda, i s'instal·la definitivament a mitjans d'aquesta mateixa dècada a Barcelona per a seguir treballant. El 1983 recupera la seva relació amb Lleida, i el 1986 rep del Museu d'Art Jaume Morera el Premi Medalla Morera, que guardona tota la seva trajectòria artística. A la ciutat hi han tres escultures públiques de l'artista: l'Arbre Paer, instal·lat l'any 1997 a la falda del turó de la Seu Vella[a], l'Ametlla com balla, que es troba des de 1999 a la plaça de l'Escorxador i Una salut de ferro, als jardins de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida des de 2006.

Va morir el 21 d'agost de 2016 arran de les complicacions derivades de l'Esclerosi Lateral Amiotròfica.[1]

Les exposicions de reconeixement al seu treball i difusió de la seva obra abasten un ampli ventall de formats. Entre elles destaquen les realitzades a Lleida l'any 1987 amb motiu del lliurament del Premi Medalla Morera, Diari residual, celebrades a Barcelona i Lleida respectivament al 1996, l'exposició retrospectiva Paral·lel, al 2010 al MACBA, i la seva participació en la 30ª Bienal de São Paulo al 2012, entre altres. A l'octubre del 2016 s'inaugura l'exposició Mandorla a l'institut d'educació secudària de Llinars del Vallès, Institut Giola, amb la mostra de la carpeta d'artista Mandorla i el film Mandorla Ignis.

Obra

[modifica]

Rossell ha desenvolupat treballs en múltiples formats, amb un llenguatge particular a força de micrografies, ideogrames i pictogrames. A partir de la paraula i l'objecte, l'artista s'endinsa a aventurar espais desconeguts i crea un sistema narratiu propi a força de formes i símbols. En la seva mostra retrospectiva més recent, realitzada al MACBA l'any 2010, Benet Rossell no seguia les pautes d'una retrospectiva cronològica a l'ús, sinó que plantejava un recorregut selectiu per la seva obra, posant especial atenció en dos dels seus llenguatges més característics: la cal·ligrafia i el cinema.[9][b]

Imatge Dades Imatge Dades
Arbre Paer L'ametlla com balla
1997 acer corten 1999 bronze
580 x 258 x 182 cm
Plaça del Seminari, Lleida
Plaça Bores, Lleida (des del juny 2015) 		Plaça de l'Escorxador, Lleida


Una salut de ferro [[Fitxer:|150px]] La gàbia de l'airecel
2006 acer corten 1999
Hospital Universitari Arnau de Vilanova, Lleida Centre de Cultura Sa Nostra, Palma


Tir al món amb mar de fons [[Fitxer:|150px]]
2001 acer inoxidable i fotografies de satèl·lit de la terra sobre vinils. Projecció del DVD Mar de fons sobre pantalla d'acer inoxidable serigrafiada
Estació de Canyelles, metro de Barcelona

Exposicions

[modifica]

Individuals

[modifica]

Algunes de les seves exposicions individuals més importants inclouen:

  • París
    • 1970 - Galerie Bazarine
    • 1977 - Galerie Shandar
    • 1983 - Galerie Breteau
    • 1991 - Galerie du Centre
  • Madrid
    • 1973 - Galería Seiquer
    • 1978 - Grupo Quince
  • Karlsruhe
    • 1983 - Prinz-Max-Palais
  • Luxemburg
    • 1997, 1999, 2001 - Galerie Schweitzer

Col·lectives

[modifica]

Algunes de les seves exposicions col·lectives més importants inclouen:

Filmografia

[modifica]
  • 1969: co-realitza amb Carles Andreu el curtmetratge La Seine. 16 mm., B.N., muda, 23′. Realitza el curtmetratge Holes -Forats-. 16 mm., color, muda, 3′'6′′. Realitza el curtmetratge Animation aimant -Animació iman-. 16 mm., B.N., muda, 4′39′′. Realitza el curtmetratge Portrait (I) -Retrat (I)-. 16 mm, B.N., muda, 10′.
  • 1971: realitza el curtmetratge Chantier-masques. 16 mm., color, so, 3′23′′. Co-realitza amb Jaume Xifra el curtmetratge Calidoscopi. 16 mm, B.N., so, 10′.
  • 1972: treballa en la decoració del llargmetratge Corazón solitario -Cor solitari- de Francesc Betriu, Madrid. Realitza el curtmetratge Pont Galata. 16 mm., B.N. muda, 24′22′′.
  • 1973: corealitza amb Antoni Miralda el curtmetratge Paris La Cumparsita. 16 mm., color, so, 25′. Co-realitza amb Jean-Pierre Bérenguer el curtmetratge El corazón es un placer -El cor és un plaer-. 16 mm., B.N., so, 7′.
  • 1974: director artístic del llargmetratge Furia española -Fúria espanyola- de Francesc Betriu, Barcelona. co-realitza amb Joan Rabascall el curtmetratge Biodop. 16 mm, B.N., 16′. Realitza el curtmetratge Ceremonials, film documental sobre festes i rituals organitzats per: Miralda, Rabascall, Seltz i Xifra. 16 mm, color, 26′. co-realitza amb Antoni Miralda el curtmetratge Boum! Boum! En avant la musique! -Boum! Boum! Davant la musica!-. 16 mm., color, so, 28′43′′. Editat el 2007 en vídeo digital.
  • 1975: realitza el curtmetratge Avenue de l'Opera, -Avinguda de l'Opera-, 16 mm., B.N., muda, 3′11′′. Editat el 2010 en vídeo digital. Realitza el curtmetratge Pa i fang, 16 mm., B.N., sonido, 11′11′′. Editat el 2010 en vídeo digital.
  • 1977: realitza el curtmetratge Atrás etíope -Enrere etíop-. 16 mm., color, so, 10′.
  • 1979: escriu amb Francesc Betriu i Gustau Hernández l'argument del llargmetratge Los fieles sirvientes -Els fidels servents- de Francesc Betriu. co-realitza amb Antoni Miralda el curtmetratge Miserere. 16 mm., B.N./virado, so, 11′18′′.
  • 1980: realitza el curtmetratge Portrait (II) -Retrat (II)-. 16 mm., B.N., so, 3′30′′. Realitza el curtmetratge Darling -Estimada-. 16 mm., color, so, 7′40′′.
  • 1981: escriu amb Francesc Betriu i Gustau Hernández el guió de La plaça del Diamant, llargmetratge i sèrie de televisió de quatre capítols dirigida per Francesc Betriu. co-realitza amb Antoni Muntadas la videoinstal·lació Rambla 24 h. U-MATIC, B.N, so.
  • 1983: escriu amb Antoni Miralda el guió de Barcelona Gran Menú, vídeo dirigit per Miralda.
  • 1984: realitza el vídeo Micro-òpera 2. Vídeo ¾’’PAL, color, so, 13′. —Videoinstal·lació—.
  • 1985: Escriu amb Carles Andreu l'argument i guió de Despertaferro! El crit del foc (1990), llargmetratge de dibuixos animats dirigit per Jordi Amorós, Barcelona.
  • 1986: realitza el vídeo Carob way -Camí garrofer-. Vídeo ¾’’ NTSC, color, so, 18′3′′.
  • 1988: realitza el vídeo Pound. Vídeo ¾’’PAL i mini DV, color, so, 10′57′′.
  • 1989: realitza el vídeo Lo pedrís. Color, so, 6′.
  • 1990: co-realitza amb Jordi Torrent el vídeo El dau. Color, so, 8′.
  • 1993: realitza el vídeo 1000 a Miró. Color, so, 16′40′′.
  • 1997: realitza el vídeo Màndorla Ignis. Color, so, 20′10′′.
  • 1999: escriu el guió i protagonitza el vídeo Tirant el Món, dirigit per Jaume Vidal, Centre de cultura SA NOSTRA, Palma. Color, so, 6′40′′.
  • 2001: realitza el vídeo Mar de fons. Color, so, 45′. Realitza el vídeo Tir al món amb mar de fons. Color, so, 4′.
  • 2003: realitza el video FoodCultureMuseum. Barcelona. Color, so, 5′20′′.
  • 2005: realitza el vídeo Lo Quixon. Color, so, 4′40′′.
  • 2006: realitza el vídeo Valors esperats: 2+1=<f(x)>=∫f(x)Ψ²(x)dx≈ 2+2. Vídeo digital, color, so, 55″.
  • 2007: realitza el vídeo Vetlla. Vídeo digital, color, muda, 3′25′′. —Videoinstal·lació—.
  • 2008: realitza el vídeo Agenda 2007. Vídeo digital, color, so, 56′39′′.
  • 2009: realitza el vídeo A priori. Vídeo HD, color, so, 18′19″. —Videoinstal·lació—. Realitza el vídeo Frameman, -L'home fotograma-. Vídeo 3D i HD, color, so, 54″. Realitza el vídeo Nocturnal U. Vídeo digital i 3D, color, so, 4′8″.
  • 2010: co-realitza amb Antoni Muntadas el vídeo Rambla 24 h, 1981-2010, U-MATIC, B.N. i color, so. —Videoinstal·lació—. Realitza el vídeo Microfàcies. Vídeo 3D i HD, B.N., so, 1′49″.
  • 2011: realitza el vídeo Pèndol. Vídeo HD, color, so, 1′01″.
  • 2012: realitza el vídeo A ningú. Vídeo HD, color, so, 2′41″. Realitza el vídeo Gotan & tango, tango & gotan. Vídeo HD, color, so, 4′02″.
  • 2013: realitza el vídeo Cada ovella al seu corral. Vídeo HD, color, so, 2′16″. Realitza el vídeo Pinacoteca. Vídeo HD, color, so, 11′06″.
  • 2014: realitza el vídeo Nit sonorosa. Vídeo HD, color, so, 27′52″. Realitza el vídeo Sindikabalar. Vídeo 3D i HD, color, so, 7′52″.
  • 2015: realitza el vídeo Garrotins del cava. Vídeo HD, color, so, 5′05″.
  • 2016: realitza el vídeo L'hora neta. Vídeo HD, color, so, 5′09″. Realitza el vídeo A quattro mani, -A quatre mans-. Vídeo HD, color, so, 21′20″.

Premis rebuts

[modifica]
  • 1980: Premi Internacional de Gravat, Biennal Eivissagràfic'80, Eivissa
  • 1986: Medalla Morera, Lleida
  • 2001: Esment d'honor, Premi Nacional de Gravat, Calcografia Nacional, Madrid
  • 2010: Premi ACCA de la Crítica d'Art 2010

Notes

[modifica]
  1. ↑ L'any 2015 i després d'un temps dipositada en uns magatzems municipals, l'obra fou instal·lada a la Plaça Bores de Lleida, prop de l'entrada principal dels Camps Elisis.[8]
  2. ↑ El vídeo "Fons" #02 presenta un extracte del llargmetratge sobre l'exposició. El documental complet per a consulta està disponible al Centre d'Estudis i Documentació del MACBA.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Mor als 78 anys l'artista Benet Rossell». Ara, 21-08-2016 [Consulta: 21 agost 2016].
  2. ↑ «Benet Rossell i Sanuy». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Paralelo Benet Rossell». Arxivat de l'original el 9 de març 2014. [Consulta: 13 abril 2013].
  4. ↑ 4,0 4,1 Martí Font, J. M. «L'inclassificable Benet Rossell». El País, 08-07-2010 [Consulta: 14 abril 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Nadal Gaya, Joan Manuel. Diccionari de pintors, escultors, gravadors i dibuiants. L'art a la Lleida del segle xx. Lleida: Pagès, 2003, p. 271-275. ISBN 84-7935-998-6. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Gabarrell, Francesc. «Rossell Sanuy, Benet». Índex d'artistes del Museu d'Art Jaume Morera. Museu d'Art Jaume Morera. Arxivat de l'original el 4 de maig 2018. [Consulta: 14 abril 2013].
  7. ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  8. ↑ B., J. «Benet Rossell reestrena "L'arbre paer"». Segre, 27-06-2015 [Consulta: 29 juny 2015]. Arxivat 24 de setembre 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 29 juny 2015].
  9. ↑ «El MACBA muestra la obra caligráfica y cinematográfica de Benet Rossell». La Vanguardia, 09-06-2010 [Consulta: 13 abril 2013]. Arxivat 11 de març 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-03-11. [Consulta: 10 març 2014].
  10. ↑ «Paral·lel Benet Rossell (exposició)». MACBA, 08-03-2024. [Consulta: 29 octubre 2024].

Bibliografia

[modifica]
  • Alsina, M. Benet Rossell. El signe és infinit. Cardedeu: Ajuntament de Cardedeu, 1997. 
  • Bonet, E. Paral·lel Benet Rossell. Barcelona: MACBA, 2010. ISBN 978-84-92505-41-8. 
  • Briot, M. O.; Hac Mor, C.; Xargay, E. Benet Rossell. Diari residual. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1996. ISBN 84-7609-783-2. 
  • Butor, M.; Sarduy, S. Benet Rossell. Barcelona: Galeria Maeght, 1985. 
  • de Renzi, M. Benet Rossell. Barcelona: Àmbit, 1995. ISBN 84-873442-26-4. 
  • Garcia, Josep Miquel. Benet Rossell. Lleida: Museu d'Art Jaume Morera, 1987. 
  • Rossell, Benet; Altaió, Vicenç. Microteatre u Benet Rossell. Barcelona: El Pot Cooperativa, 1982. 
  • Sarduy, S.; Van de Pas, A. Benet Rossell. Micro-òpera. Barcelona: Àmbit, 1983. ISBN 978-84-86147-22-8. 
  • Torrent, J. Benet Rossell. An American Exhibition. Paintings. Barcelona: Danés Art Publication, 1990. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benet Rossell i Sanuy
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Benet_Rossell_i_Sanuy&oldid=34292676»