El Fusteret
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Comarca | Bages | |||
| Municipi | Súria  | |||
El Fusteret[1] és un barri de Súria (el Bages) de 49 habitants (2016)[2] i una antiga colònia industrial d'estructura bàsica, originada en la fàbrica Giró, que es dedicava a la indústria tèxtil i posteriorment va ser utilitzada per l'empresa Minas de Potasa de Súria.
Descripció[modifica]
El Fusteret es troba a quasi dos quilòmetres al sud del nucli de Súria, a la carretera vella venint de Manresa, a la confluència del torrent de Camprubí amb el riu Cardener, entre la línia de ferrocarril i la carretera C-55, que corre paral·lela al Cardener. El barri el formen tres carrers: el carrer Fusteret (que conforma la carretera), el carrer Camí de Cererols i el carrer camí Serra. El barri també és la seu de la deixalleria municipal de Súria.[3] A mà dreta del riu i davant el barri del Fusteret, es manté dreta una torre cilíndrica de guaita, del segle xi, vestigi del passat medieval de l'indret.[4]
Història[modifica]
El fundador de la petita colònia tèxtil fou Ramon Giró i Jordana, el qual havia estat fuster d'ofici.[5] La fàbrica Giró, coneguda després com "el Fusteret" a causa de l'antic ofici de seu fundador, estava situada a l'entrada sud de Súria.[6] L'indret havia estat una vinya, a la partida anomenada el Pont de Camprubí, que les germanes Maria i Antònia Camprubí i Santmartí van vendre a Ramon Giró el 1869. L'autorització per a l'ús de les aigües del Cardener com a força motriu per fer anar una fàbrica de filats i teixits va arribar a finals del 1871, i les obres hidràuliques es van acabar el 1873.[7]
Existia la llegenda que Giró va poder finançar les obres amb un tresor de monedes que havia trobat pujant a Sant Salvador, però la veritat és que el finançament va fer-se a base de crèdits, un procés en el qual va tenir un paper destacat la nissaga Burés, concretament els germans Burés i Arderiu, fabricants manresans. D'altra banda, Esteve Burés i Arderiu, que aleshores tenia en funcionament la fàbrica del mig a Sant Joan de Vilatorrada i estava a punt de crear la colònia Burés a Castellbell i el Vilar, a més de fer-li un préstec de 10.000 ptes. a Ramon Giró, ja li havia arrendat la fàbrica, abans d'acabar-la, per deu anys. Després d'un plet per rescindir el lloguer a Burés, Giró va recuperar la direcció de la fàbrica el 1876.[8]
El 1900 es va iniciar la construcció de sis blocs d'habitatges, 25 anys després que la fàbrica hagués començat a funcionar, tot i que no se sap si eren els primers habitatges o eren una ampliació.[6] Quan Ramon Giró va morir, el 1902, la fàbrica va passar als seus fills que van constituir la societat Hijos de Ramón Giró, amb domicili social a Barcelona. Aquesta societat va arrendar la fàbrica a Josep Balanzó i Pons el 1915, i posteriorment a Josep Creixell i Iglesias a partir de 1917. El 1924 l'empresa Minas de Potasa de Súria, S.A. va comprar totes les propietats dels Giró a Fusteret. Al llarg de l'any 1927 es va vendre tota la maquinària a diversos fabricants tèxtils.[7]
Des de 1909 l'empresa Fills de Ramon Giró ja subministrava energia elèctrica al poble de Súria. Acabada la guerra civil a la fàbrica s'hi va allotjar un batalló disciplinari de treballadors que estava reconstruint el Pont Alt de Súria. L'empresa de les mines de potassa feia anar els dos salts d'aigua i els dos canals per aprofitar l'electricitat generada. Més tard, el salt petit es va abandonar i va seguir en funcionament el canal llarg de Reguant. Una part de la fàbrica es va ensorrar el 1960 i va ser enderrocada.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
- ↑ «idescat». [Consulta: 9 gener 2017].
- ↑ «DEIXALLERIA DE SÚRIA - Generalitat de Catalunya». Arxivat de l'original el 2018-01-10. [Consulta: 9 gener 2018].
- ↑ «el Fusteret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 gener 2018].
- ↑ Serra, Rosa; Casals, Lluís (fotografies). Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa, 2000. ISBN 8488811594.
- ↑ 6,0 6,1 Fàbrega i Enfedaque, Abert «Colònies tèxtils i mineres al Cardener mitjà». L'Erol, 86-87 150 anys de colònies industrials, 2005, pàg. 93-96.
- ↑ 7,0 7,1 Fàbrega, Albert; Fons, Ramon; Llobet, Ester. Fàbriques de Riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener. Súria: Ajuntament de Súria, 2014, p. 151-155. ISBN 9788461674305.
- ↑ 8,0 8,1 Fàbrega, Albert; Fons, Ramon; Llobet, Ester. Història del tèxtil al Mig Cardener (CD-ROM). Súria: Ajuntaments de Súria, Navàs, Callús i Sant Mateu de Bages, 2014. ISBN 9788461674329.
