Vés al contingut

Ferroactinolita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFerroactinolita
Fórmula química☐Ca₂(Fe2,5-0,02+,Mg2,5-5,0)Si₈O22(OH)₂
Epònimactinolita i Ferrós Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats > amfíbols
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.05b Modifica el valor a Wikidata
Heys14.22.6
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,91Å; b = 18,17Å; c = 5,27Å; β = 104,98°
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colornegre-verd, verd fosc
Exfoliaciódistingible/bona - en {110}
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc verdós
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,668 nβ = 1,685 nγ = 1,702
Birefringènciaδ = 0,034
Angle 2Vmesurat: 10° to 12°, calculat: 88°
Dispersió òpticar > v o r < v
Impureses comunesTi, Al, Mn, Na, K, F, P
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i mineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2012 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolFact Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ferroactinolita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup dels amfíbols. Forma una sèrie de solució sòlida amb la tremolita-actinolita, de la qual n'és el terme extrem ric en ferro(II). Aquest fet és el que va inspirar Nils Sundius per assignar el nom de farro-actinolita a aquest mineral l'any 1946.[1]

Característiques

[modifica]

La ferroactinolita és un silicat de fórmula química ☐Ca₂(Fe2,5-0,02+,Mg2,5-5,0)Si₈O22(OH)₂. A més dels elements de la seva fórmula també pot contenir impureses de titani, alumini, manganès, sodi, potassim fluor i fòsfor. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls tenen forma de fulla o són columnars; també fibrosos radiants; granulars, massius.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs de és 5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferroactinolita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

La ferroactinolita es forma en esquists blaus i esquists verds rics en ferro, també en formacions de ferro metamorfosades i com a part d'un conjunt de filons que tallen skarns de Ca-Fe-Si.[2]

Ha estat trobada a Alemanya,l'Argentina, Austràlia, Àustria, el Brasil, el Camerun, el Canadà, Eslovàquia, Espanya, els Estats Units, França, Grècia, Groenlandia, Itàlia, el Japó, Namíbia, Noruega, el Pakistan, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa i la Xina. A Catalunya, s'ha trobat ferroactinolita al barranc de les Collades, a la localitat de Tremp (Pallars Jussà, Lleida) i a la mina Joaquina primera, a la localitat de Bellmunt del Priorat (El Priorat, Tarragona).[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: hedenbergita (producte de substitució), andradita, ilvaïta (contacte metamòrfic), cummingtonita, quars, magnetita, riebeckita, biotita i hematita (formacions de ferro).[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Ferro-actinolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Ferro-actinolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 gener 2017].