Gastronomia de Galícia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula cuinaGastronomia de Galícia
Polbo a feira.jpg
Polvo à feira
País d'origenGalícia
Tipus de cuinaatlàntica i continental
Plat(s) estrellaPolbo á feira,
Beguda típicaVi de Rías Baixas, queimada
Ingredients destacatsPeix, marisc, xoriço, llegums

La cuina de Galícia o cuina gallega és la cultura gastronòmica pròpia de Galícia. La tradició culinària de Galícia és molt rellevant i variada, i és un dels aspectes de més importància a la cultura i societat gallegues. Cal esmentar la tradició gallega d'hospitalitat;[1][2] Galícia fou una regió on es va patir amb especial cruesa la postguerra,[3][4] i és tradicional que, en cas d'acudir a menjar a casa d'una persona d'edat avançada, aquesta faci ostentació del seu rebost, considerant-se de bona educació oferir i insistir al convidat perquè no tingui objecció a menjar en abundància.[5]

La societat gallega és, així mateix, molt afeccionada als àpats, de vegades pantagruèlics, i a celebrar qualsevol esdeveniment, acte o trobada amb un àpat, tot celebrant nombroses festes gastronòmiques, la majoria de les quals tenen lloc durant l'estiu, dates en què Galícia s'omple de celebracions culinàries d'allò més variades.[6]

Elements[modifica]

Un dels elements més importants i coneguts de la cuina gallega és el marisc, sobretot a les zones costaneres. Cultivat a les ries gallegues, en las quals resideix una vastíssima riquesa biològica, la seva qualitat està reconeguda com a una de les més importants del món.[7]

Tapes[modifica]

Percebes
Pebrotets de Padrón (uns pican e outros non)

A Galícia les tapes, a diferència d'altres llocs, són consistents i no es redueixen a unes simples olives o patates; solen ser gratuïtes o molt barates, sobretot a la província de Lugo, on, acompanyades per un vi o una canya de cervesa, és no solament tradició, sinó també reclam turístic.[8]

La tapa és un element característic de la gastronomia gallega que consisteix a una petita porció de menjar, inferior a una ració, comunament servida amb una beguda, moltes vegades gratis, depenent principalment de la província o ciutat; a manera d'exemple, a Lugo o a Santiago de Compostel·la són gratuïtes i a la Corunya no, però també difereixen en grandària d'uns llocs a altres. Alguns exemple de les tapes més comunes són:

  • "Troço"; així es coneix la tapa del pop "à feira".
  • "Orelha" e "morro"; l'orella o el morro del porc, preparats de forma similar al pop, amb sal i pimenton.
  • "Tequeño"; sobretot a la zona de Santiago de Compostel·la;[9] és una sort d'aperitiu farcit de formatge fos originari de Veneçuela.
  • "Molleja"; el pedrer, que resulta deliciós al paladar adequadament cuinat.
  • "Xampinyons"; anomenats "cogumelos" a Galícia, abundantment assaonats i amb julivert.
  • "Chipirones", molt sol·licitats i consumits, se serveixen també amb molta sal.
  • "Tripom", l'estómac del porc.
  • "Freba" o "febra" (carn fresca).
  • "Rajo" (llom de porc adobat)
  • "Crioll", mena de xoriço que se sol prendre amb una salsa picant especial i patates o com a acompanyament del "churrasco" (carn a la brasa).
  • Calamars o "chocos", fregits (a la romana) o en salsa (guisats).
  • Anguila o "anguilacho".

Plats[modifica]

Lacón con grelos
Caldo gallec
Panada gallega

La resta dels àpats gallecs, es basen principalment a la carn i la verdura, i és una característica de la seva cuina els plats abundants i molt calòrics; alguns plats de gran importància i consum són:

Lacón con grelos
A Galícia les fulles verdes amb flors de la planta del nap es tallen quan són tendres i s'anomenen grelos. Guisats amb "lacón", un producte derivat del porc, els grelos serveixen per preparar el lacón con grelos. Aquest és un dels plats destacats de la cuina gallega i es menja preferentment durant l'època del carnaval.
El caldo gallec
caldo elaborat amb "grelos", bròquils o cols de cabdell amb patates, sagí o greix de porc, per fer substància, cigrons, mongetes i ocasionalment algun ingredient més, com xoriço, pernil o cansalada viada cuita. Se serveix molt calent, com a primer plat.
"polbo á feira"
Literalment «pop a la fira» perquè era i és costum menjar-lo a les tradicionals fires de comerç de ramat i altres animals, i ja més recentment a les festes i romeries),[10] és senzillament pop bullit amb patates, amanit amb abundant sal grossa, pimenton i oli. Un plat senzill, però que gaudeix de gran popularitat i resulta molt efectiu; fora de Galícia es coneix amb molta freqüència com a "pop a la gallega".
Xoriço amb patates
Un altre plat molt bàsic però molt apreciat: xoriço i patates bullides ("cachelos") que se solen acompanyar amb alguna verdura. Aquest plat era usual al camp gallec, on es podia trobar una varietat de xoriço especialment elaborada per consumir-se bullit. Es tracta del xoriço negre i s'elaborava amb les carns menys valuoses procedents de la matança, principalment el cor i altres vísceres, amb una determinada quantitat de llard de l'animal; a això s'afegia ceba i all picats, pimenton i sal, i després es curava com qualsevol altre xoriço.
Bullit gallec
és més abondant i fort que el madrileny, per exemple; no hi pot faltar la cansalada, el xoriço, una mica de pollastre, cigrons i verdura.
Carn a la brasa
El "churrasco"), plat molt estès a diverses zones, té molta acceptació a Galícia, sent molt reclamat a esmorzars i sopars, i existint-ne una gran oferta. En moltes ocasions se serveix sobre una taula, amb dues salses, una picant i una altra d'all, per condimentar, i acompanyat per una amanida i potser amb un vi negre de la Ribeira Sacra.

Empanada gallega[modifica]

És una panada farcida de peix i sofregit.

Dolços[modifica]

Begudes[modifica]

Queimada

Entre els vins de Galícia figuren les denominacions d'origen Rías Baixas, Ribeira Sacra, Monterrei, O Ribeiro i Valdeorras, el vino turbio, etc. Entre els licors destaca l'aiguardent de brisa. Una beguda característica de Galícia és la queimada.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gastronomia de Galícia
  1. «"Els successius invasors, (...) van trobar a Galícia l'hospitalitat que caracteritza aquesta terra" de la web "culturitalia.uibk"». Arxivat de l'original el 2008-11-04. [Consulta: 8 novembre 2008].
  2. La Voz de Galicia, 28 de gener de 2006
  3. "La professora va considerar especialment cridaneres les característiques de la postguerra a Galícia, ja que la regió «no va patir guerra civil al territori, però sí repressió»", La Voz de Galicia, 13 d'octubre de 2004
  4. "Ja en ple segle XX aquesta terra va viure amb gran cruesa i valor els anys de la postguerra espanyola" Web de l'Ajuntament de Padrenda (en gallec)
  5. «A Galícia ens agrada parlar de menjar perquè hem passat molta fam» La Voz de Galicia, 29 de novembre de 2000
  6. L'estiu a Galícia: una ruta sense perdre mos, a 20 minutos,13/07/2006, consultat el 29/01/08
  7. "La mar és la protagonista de la gastronomia gallega, ja que d'ella prové el millor marisc del país: els peus de cabra, els llamàntols, les cabres, els escamarlans, les llagostes, les ostres o les petxines de pelegrí".
  8. Lugo, El paraíso de las tapas. La Voz de Galicia, 26 d'agost de 2000
  9. Els tequeños resisteixen el kebab, La Voz de Galicia, 23 d'agost de 2006
  10. «"Polvo à feira; aquesta és la forma més típica de preparar el pop a Galícia. Tant que aquest plat es coneix a la resta d'Espanya com a pop a la gallega. No hi ha reunió, romeria o feira (fira) que es preï, a qualsevol ciutat, poble o aldea de Galícia, que no compti amb un lloc per menjar bon pop".». Arxivat de l'original el 2007-10-13. [Consulta: 11 novembre 2008].