Vés al contingut

Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquín Francisco Pacheco Gutiérrez

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Joaquín Francisco Pacheco y Gutiérrez-Calderón Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1808 Modifica el valor a Wikidata
Écija (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1865 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  President del Consell de Ministres d'Espanya
21 de març de 1847 – 31 d'agost de 1847
  Ministre d'Estat
21 de març de 1847 – 31 d'agost de 1847

30 de juliol de 1854 – 29 de novembre de 1854

1 de març de 1864 – 16 de setembre de 1864
  Ambaixador d'Espanya davant la Vaticà Santa Seu
1847 – 1847
Dades personals
FormacióUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, dramaturg, poeta advocat, ministre, periodista, advocat, escriptor, polític, historiador Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Membre de
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría de los Dolores Perinat y Ochoa Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joaquín Francisco Pacheco y Gutiérrez Calderón (Écija, 1808-Madrid, 1865) va ser un polític, jurista i escriptor espanyol.

Biografia

[modifica]

Nascut a la ciutat sevillana d'Écija, va estudiar en el col·legi de l'Asunción a Còrdova i en 1823 va accedir a la Facultat de Dret de la Universitat de Sevilla, on va freqüentar els cercles polítics i literaris de la ciutat, al costat del seu company d'estudis i íntim amic, Juan Donoso Cortés.[1] A partir de 1829, acabats els seus estudis universitaris, treball a Còrdova com a secretari del Marquès de Benamejí.

En 1832 es trasllada a Madrid, allí exerceix com a advocat, però alhora té inclinacions literàries i periodístiques, fundant en 1834, el periòdic La Abeja, que va exercir com a òrgan d'expressió del moderantisme i es va convertir en la seva breu vida en una de les millors publicacions de la premsa madrilenya del moment.[1] També col·laborà amn altres periòdics com El Artista i El Español.

Joaquín Francisco Pacheco y Gutiérrez Calderón retratat a Los Poetas contemporaneos per Antonio María Esquivel 1846 - Museu del Prado, Madrid

Al món de la teoria del dret, va fundar en 1836, al costat de Juan Bravo Murillo, la revista jurídica El Boletín de jurisprudencia y legislación i en 1844 ocupà la càtedra de Dret Polític Constitucional de l'Ateneo de Madrid després d'haver exercit abans les de Legislació (1836-1838) i Dret Penal (1839-1840).

En el camp polític, va militar des dels inicis de la Regència de Maria Cristina de Borbó, en el Partit Moderat. Des de 1837 fins a 1858, va ocupar gairebé sense interrupció un escó al Congrés dels Diputats, per la província de Còrdova.[2] I en 1858 va ser escollit senador.[3]

Al març de 1847, va ser nomenat president del Consell de Ministres, càrrec que va ocupar tan sols durant cinc mesos, en una situació política difícil, sense majoria en les Corts i sofrint l'animadversió del rei consort, Francesc d'Assís d'Espanya i de la camarilla règia. La seva gestió es va limitar a mantenir-se en el poder, sense arribar a posar en pràctica cap mesura eficaç i incorrent en els mateixos defectes de governs anteriors. El seu exercici com a president del consell de ministres el va omplir de fastig i menyspreu cap als polítics d'aquest moment. Amb posterioritat va tornar al govern d'Espanya, com a ministre d'Estat, amb Espartero, en 1854, i amb Alejandro Mon, en 1864.[1]

També va ser ambaixador a Roma, fiscal del Tribunal Suprem i també membre de la Reial Acadèmia Espanyola, de la Reial Acadèmia de la Història, de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i de la Reial Acadèmia de Belles arts.[1]

Va col·leccionar els seus articles periodístics sota el títol de Literatura, historia y política (1864), i les seves impressions de viatge a Italia (1857). També publicà poemes com "Meditación" i "A la amnistía". Autor dramàtic, el seu nom va lligat al Alfredo (1835), drama romàntic desenvolupat a la Sevilla medieval, molt elogiat per José de Espronceda i Juan Donoso Cortés, ple d'excessos i violències, sobre els amors d'un jove per la seva madrastra. Com a Don Álvaro, acaba en un suïcidi i no hi manquen elements de fatalitat, destí y desvari emocional. El tema es connecta llunyanament amb El castigo sin venganza de Lope de Vega. També va escriure el drama històric Los infantes de Lara (1836). És autor d'una Historia de la Regencia de María Cristina (1841).

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Ricardo Navas Ruiz, El Romanticismo español. Madrid: Cátedra, 1982 (3.ª ed.).

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Carlos Fernando Martínez de Irujo y McKean
President del Consell de Ministres d'Espanya

21 de març de 1847 - 31 d'agost de 1847
Succeït per:
Florencio García Goyena
Precedit per:
Carlos Fernando Martínez de Irujo y McKean
Luis Mayans y Enríquez de Navarra
Lorenzo Arrazola García
Ministre d'Estat

(març-agost) 1847
(juliol-novembre) 1854
(març-setembre) 1864
Succeït per:
Antonio Caballero Caballero
Claudio Antón de Luzuriaga
Alejandro Llorente y Lannas
Premis i fites
Precedit per:
'

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira b

1847-1865
Succeït per:
José Selgas y Carrasco
Precedit per:
'
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 25

1857-1865
Succeït per:
Antoni Aparici i Guijarro
Precedit per:
Vicente Valor
Pedro Gómez de la Serna y Tully
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1846
1858
Succeït per:
Lorenzo Arrazola García
Salustiano de Olózaga Almandoz